Tercera edat

Archiu:Házaspár.jpg

Tercera edat

Els térmens tercera edat, vellea, ancianidad i senectud són locucions antroposocials que fan referència a les últimes décades de la vida, en la que la persona s'aproxima a l'edat màxima que el ser humà pot viure.

En esta etapa del cicle vital, precedida per la madurea, es produïx un decliu progressiu de les funcions desenrollades en etapes anteriors, #lo que comporta canvis físics, cognitius, emocionals i socials. Encara que esta fase té un desenllaç definit (la mort), el seu inici no està clarament establit, ya que el procés d'envelliment varia entre els individus.[3]

Varia d'un país a un atre, segons els factors socioculturals, institucionals, econòmics i polítics. Per eixemple, la tercera edat en Espanya i Equador es considera a partir dels 65 anys, mentres que en Colòmbia, Mèxic i Perú és a partir dels 60 anys.

Introducció

En Japó, la vellea és un símbol d'estatus; és comú que als viagers que es registren en els hotels se'ls pregunta l'edat per a assegurar-se de que rebran la deferència apropiada. En contrast, en Estats Units l'envelliment per lo general es considera indesijable. Els estereotips sobre l'envelliment, internalizados en la joventut i reforçats per décades d'actituts socials, poden convertir-se en estereotips personals, que a nivell inconscient i a sovint actuen com a profecies que es autorrealizan.

Este grup d'edat ha estat creixent en la piràmide de població o distribució per edats en l'estructura de població, degut principalment a la baixa en la taxa de mortalitat per la millora de la calitat i esperança de vida de molts països.

Les condicions de vida per a les persones de la tercera edat són especialment difícils, puix perden ràpidament oportunitats de treball, activitat social i capacitat de socialisació, i en molts casos se senten postergats i exclosos. En països desenrollats, en la seua majoria gogen de millor nivell de vida, són subsidiados per l'Estat i tenen accés a pensions, garanties de salut i atres beneficis.

Inclús hi ha països desenrollats que otorguen treball sense discriminar per l'edat, i a on prima l'experiència i capacitat.^{cita requerida}

Les malalties associades a la vellea (alzheimer, artrosis, diabetis, catarates, osteoporosis etc.) són més recurrents en els països en vies de desenroll que en els desenrollats.

El Dia Internacional de les Persones d'Edat se celebra l'1 d'octubre.

Etapes de la tercera edat

Durant la tercera edat es distinguixen tres etapes, ya que en l'aument d'esperança de vida, no es considera igual tindre 70 anys que 90. Estos canvis d'etapes, coincidixen a la seua volta, en canvis físics i psíquics. Depenent de la font, les edats en les que es considera una etapa o una atra, poden variar.

Classificació de les persones provectas

1. Persona major (sana o malalta) autònoma: inclou a les persones majors de 55 anys, sanes i afectes de malalties (agudes o cròniques) no potencialment incapacitantes. De fet són numeroses les fortalees de les persones majors inclús en situacions estresoras.
2. Persona major fràgil o d'alt risc de dependència: este concepte indica situació de risc de dependència (pero sense patir-la encara), sent potencialment reversible, o podent mantindre l'autonomia per mig d'una intervenció específica.
3. Pacient geriàtric: si complix tres o més de les següents condicions:

• Major de 75 anys
• Pluripatología
• Incapacitat funcional (alt risc de dependència)
• Deterioració mental
• Problemàtica social en relació en el seu estat de salut

Fragilitat

És la disminució multisistémica de la reserva fisiològica front a l'estrés. Condicionada per l'envelliment i els factors externs.

Estat associat a l'envelliment (i a determinats factors externs), que es caracterisa per una disminució multisistémica de la capacitat de reserva fisiològica funcional davant l'estrés (és dir, per una incapacitat per a mantindre la homeostasis). Este estat es traduïx en:

• Pèrdua de resistència (la sarcopenia o pèrdua de massa muscular és un component clau en l'aparició de la fragilitat)
• Aument de la vulnerabilitat
• Aumente del risc d'incapacitat

Característiques del vell fràgil

• Major de 80 anys
• Pluripatología (en tendència a la cronicidad)
• Pèrdua de la capacitat funcional
• Deterioració cognitiva (incloent mal d'Alzheimer)
• Problemes afectius (depressió)
• Ingressos hospitalaris repetits
• Polifarmacia (tres o més fàrmacs)
• Presència de síndromes geriàtrics
• Viu solament
• Està institucionalisat.

Aspectes socials i sociològics

La recent elaborada sociologia de la tercera edat té atres dimensions: considerar a estes persones un grup cultural en una estratificació de la població per grups d'edat (igualtat de tracte, igualtat de drets). No obstant, esta situació solament pot aplicar-se en un segment interessant pero reduït de consumidors i de clientela política, per #lo que de nou és reduccionista, puix assumix homogeneïtat. Ademés, l'exclusió del mercat laboral remunerat no lleva la seua inclusió en activitats típiques del voluntariat, comissions municipals, residències, centres socials, biblioteques i atres institucions en enfocament comunitari, asociacionista i participatiu com a persones i com a ciutadans.

Shanas (1968, 1977) va contribuir en el concepte de la construcció social de la tercera edat contra conceptes discriminantes que, com a símbols i sentiments, poden modificar-se; Robert Neil Butler (1975, 1980) va remoure cap a avant la nova edat, en un enfocament d'interaccionismo simbòlic.

Disciplines que l'aborden

La geriatria estudia la prevenció, curació i rehabilitació de malalties en la tercera edat; i la gerontologia estudia els aspectes sicològics, educatius, socials, econòmics i demogràfics relacionats en els provectos.

Hui en dia existixen especialitats com la gerontologia psiquiàtrica (o siquiatria gerontológica), que inclouen variables com la calitat de vida i atres fonaments científics. També existix l'educació gerontológica, que té com a finalitat orientar els preceptes pedagògics a la ciència de la gerontologia per a enriquir-la i reforçar-la. S'ha desenrollat també com una tecnologia social de respal i industrialisació i d'alvanços científics.

Platón i Cicerón

El tema de la senectud com a preparació per a la vellea va preocupar a Platón (en el V) en La república, i Cicerón (en el I) va escriure sobre ella en De senectute. Abdós són escrits en la ontologia de les categories d'edats, que s'ha configurat al voltant de 'modos de ser', relacionats en el decurs mateix de la vida personal. Hi ha paràgrafs que, en lo essencial, són idèntics en abdós autors. Les 'postilles al diàlec de la vellea' en Internet és un elogi al pensament de Cicerón.^{cita requerida}

Terminologia de la vellea, discriminació i prejuïns

Les diferents denominacions: senectud, ancianidad, vellea, majors, segona joventut, provectos i tercera edat, de la mateixa manera que la terminologia de seniors per a elders (en l'anglés) tenen tots el propòsit d'esquivar els prejuïns i la discriminació. Alguns d'ells sí ho conseguixen, i en gran mida; uns atres, pel contrari, generen noves caraces. També els estudis sociològics han assignat prioritats al tema i que varien en les distintes societats i époques a la parell d'alimentació, vivenda, salut i transports. També hi ha abús dels majors com a discriminació per edat en els ambients laborals.^{cita requerida}

Hi ha una consideració també respecte al «estar actiu» i a les aficions pensades en un disseny universal, que substituïxen als treballs en els majors i que també poden ser proyectades des de molts anys abans, per eixemple: la llectura com a recurs i com a afició, que si no ha segut ya utilisada en la joventut i edat adulta, difícilment serà utilisada molt despuix. Primen els temes vitals i no volen que estiguen absents tampoc els propis del seu grup social de persones provectas, com a cultura diferent i igualment en una diferent actitut a lo que és nivell de vida. És molt sensible al lloc en la nova societat dels majors per la pèrdua de la família extensa i el advenimiento de la família nuclear o solament de parella, en pocs fills. Ho és també la seua capacitat de maniobra per l'aument de rendes i conseqüent independència dels futurs 'majors', per l'aument de la classe mija.^{cita requerida}

És molt comú entre les persones denominar als vells com yayos, encara no sent els propis yayos biològics. Si ben açò és un eufemisme, puix el terme vell es considera pijoratiu i ofensiu.^{cita requerida}

En el pla de la salut, els professionals sanitaris són conscients de l'importància de l'empatia i l'actitut cap als vells per a evitar la seua discriminació, en una etapa en el que és freqüent la necessitat d'atenció sanitària.

Depressió en la tercera edat

La tercera edat és una etapa de la vida en la que l'humà elabora una reflexió de lo que ha conseguit en la seua trayectòria de vida, aixina com de les oportunitats que s'han deixat passar o simplement s'han postergat. cal senyalar que en esta etapa es fan presents els trastorns biològics i sicològics. És dir, es comença a tindre problemes en la vista, l'oïment, el parla, l'equilibri i la pèrdua de memòria.

També sol perdre-se a sers volguts i amics, i l'incapacitat per a participar en activitats que abans solia realisar a sovint. Açò pot resultar en una desestabilidad emocional que dona lloc a emocions negatives com la tristor, l'ansietat, la soletat i la baixa autoestima, que a la seua volta conduïxen a l'aïllament social i l'apatia.

La conseqüència més greu seria la depressió crònica o la depressió que és recurrent i persistent. Esta pot tindre efectes físics que incrementen l'índex de mortalitat de varons i dònes.

En Japó, la vellea és un símbol d'estatus; és comú que als viagers que es registren en els hotels se'ls pregunte l'edat per a assegurar-se de que rebran la deferència apropiada. En contrast, en Estats Units l'envelliment per lo general es considera indesijable. Els estereotips sobre l'envelliment, internalizados en la joventut i reforçats per décades d'actituts socials, poden convertir-se en estereotips personals, que a nivell inconscient i a sovint actuen com a profecies que es autorrealizan.

La depressió pot dur a hàbits alimenticis que acaben resultant en obesitat, provocant també pèrdua considerable de la gana i la reducció de nivells d'energia, ocasionant a voltes un trastorn conegut com a anorèxia geriátrica. Aixina mateix, poden experimentar índexs més alts d'insomni i temps de reacció més prolongats que lo normal, #lo que aumenta els riscs associats en cuinar i conduir.

És per açò que es deu posar un especial interés en la vida de les persones de tercera edat, ya que si ells són acompanyats en esta etapa de canvis, i se senten recolzats, es pot reduir el risc de patir depressió.

També si ells eixerciten la seua memòria i realisen activitats, ya siguen físiques o recreatives, a un ritme moderat, poden sentir-se útils i aixina motivar al grau d'aumentar la seua autoestima.

En esta etapa de la vida, en la que l'humà desija envellir d'una forma digna i saludable, es presenten molts canvis sicològics, socials, físics, etc. Estos canvis representen pèrdues significatives per a l'adult provecto per eixemple el tindre que ser cuidat per algun familiar com lo són els fills, la por a perdre totes les seues habilitats físiques i independència, pot provocar en ell una baixa autoestima i açò derivar en una depressió molt severa, ¿Qué fer? reforçar l'autoestima, és dir l'image pròpia de l'adult major sobre la base dels seus guanys, metes alcançades, esforços, guanys, saber de vida a partir de l'experiència (ampliar l'auto image positivament). Este reforç pot donar-se a través de l'aprenentage sobre la valoració de sí mateixa.

En Mèxic, el 38 per cent dels adults majors viuen en depressió. I este problema de salut és més freqüent en les dònes. En l'1.7 per cent dels adults majors (18-65 anys) prevalen idees suïcides.

Soledad en la tercera edat

La relació entre la soletat i edat ha segut resaltada en numerosos estudis. Quan parlen de la soletat les persones majors aludixen, per un costat, al fet objectiu de trobar-se habitualment soles en la vivenda; pero, per un atre, al sentiment intern de falta de companyia que potser els invadix de tant en tant o be de forma permanent. Per això podríem destacar vàries etapes de la vellea segons la llar: la primera és quan els pares conviuen en els seus fills estant estos en l'edat adulta, la segona en l'aparició del niu buit i l'emancipació dels fills, la tercera en fallir un dels cònjuges, i la quarta en la reagrupació del fill en el pare/mare.

L'us dels recursos per a combatre el sentiment de soletat diferix segons el gènero, tendint els hòmens a les activitats més relacionades fòra de l'àmbit domèstic, mentres que les dònes es refugien més en la busca de la família i la de l'interior de la llar. Tindre parella pot ser factor fonamental per a no sentir-se solament, independentment de l'edat.

Un atre recurs podria ser la presència de les mascotes. Tindre un animal de companyia ajudaria a evitar el sentir estar sol. Les persones que no tenen animals de companyia puntuen més alt en Soletat Social que aquells que sí tenen.

Per a finalisar, siga com siga el fet desencadenant de la soletat, esta no és el principal problema de la vellea, pero és el problema principal que poden experimentar algunes persones majors creant-se inseguritat i sentint-se indefenses, provocant inclusivament #depressió.

Per a tindre més clar cóm viuen les persones majors la soletat, anem a parlar del lloc que ocupen en la jerarquia social.

La relació entre el gènero i l'edat resulta molt diferent per a hòmens i dònes, degut entre atres coses a la valoració que es té d'ells en la jerarquia social. Hi ha hagut un canvi en això sobre l'història, ya que abans eren menys numerosos i més valorats, al contrari que ara, més numerosos i menys valorats, degut també a les noves tecnologies i a l'escassea de treballs.

Es vol una equitat, una igualtat entre estes persones concretament en la vellea, pero açò vol dir igualtat d'oportunitats para abdós tenint en conte les diferències personals de cada u. Com a objectiu a mencionar és conseguir que estes persones tinguen eixa autonomia que deurien tindre com a dret o obligació, i no solament a nivell individual sino també en conjunt social.

En eixa relació que deu haver entre abdós es deu tindre en conte el conte d'estes persones, convertint-se en les persones cuidades i no els cuidadors, tant per l'estat com per la família. Això en térmens d'equitat, açò és, tractament com a iguals, en lloc d'igualtat de tractament.

Punt que també és important per a estes persones és el sentir-se majors o inútils, alguna cosa que ve dau per l'edat imposta de jubilació; pero realment l'edat no és l'únic factor que caldria tindre en conte a l'hora de determinar el terme vellea, també incidixen l'apariència física, l'estat sicològic i social.

Esta edat és l'estimada en relació en l'edat laboral d'Espanya, és dir, aplegat eixe moment, el subjecte deixa de tindre relació directa en el treball, passant a pertànyer a la població no activa, sent jubilats.

Açò ocorre per dos raons:

• Ocorre per a deixar pas en el treball a generacions més jóvens, persones més dinàmiques pero al mateix temps menys expertes; donant un relleu generacional.
• El segon argument seria el mereixcut descans, per a lo que es crea la pensió, dret i concessió de l'Estat cap als jubilats.

Crítiques al respecte:

• No sempre se substituïx per la joventut, ya que a voltes s'utilisa la tecnologia, o inclusivament no es reemplaça, directament se suprimix.
• Els vells realment no són mantinguts per ningú, ya que s'han anat pagant a lo llarc de la seua vida laboral, per mig de la consegüent cotisació.
• El treball és escàs, per #lo que cal retardar el moment d'arribada dels jóvens.
• L'edat de jubilació és imposta sense ser consultada.
• La jubilació és un guany social pero a voltes hi ha persones que volen seguir treballant i inclusivament estan en perfecte estat per a això.

Un dels métodos utilisats per a contrarrestar la soletat en persones de la tercera edat són les visites a domicili fetes per assistents socials. Estes busquen ser una atenció preventiva per a disminuir factors de risc en adults majors. En una revisió de 64 casos d'estudi fets per Campbell Collaboration en la seua majoria en Estats Units i Regne Unit, s'ha conclós que les visites a domicili no reduïxen de manera significativa la mortalitat i morbilidad dels adults majors.

Una atra manera de reduir el sentiment de soletat és aumentant el contacte. El contacte físic ajuda considerablement als yayos. Menudes accions com un abraç, un bes o una carícia, fan molta diferència en la vida de les persones de la tercera edat. Els principals beneficis del contacte físic en els yayos són: reduir l'enuge i l'apatia, incrementar la seua autoestima, relaixar els músculs, reduir el risc de patir demència, entre molts uns atres.

Sexualitat en la tercera edat

Sexualitat i la necessitat sexual

La sexualitat és una motivació bàsica que dirigix i intensifica la conducta dels sers humans i que es troba basada en el desig sexual, el qual és un impuls personal influït tant per estímuls externs (estímuls associats en la sexualitat) com a interns (pensaments). Els sers humans som sers sexuados, per #lo que a lo llarc del cicle vital presentem excitació, plaure sexual i desig. D'esta manera, encara que no es tinga activitat sexual, la tendència motivadora de la sexualitat es manté en l'individu.

Per lo tant, en la tercera edat no es presenta una pèrdua del desig sexual i a pesar de certs canvis fisiològics, la sexualitat no pert la seua complexitat. Durant esta etapa, l'activitat sexual pot tindre particulars continguts afectius i motivacions sense descartar el desig. En això, les relacions sexuals en la tercera edat es troben relacionades en la trobada interpersonal i que es pot explicar a partir d'una de les tres necessitats interpersonals característiques d'esta etapa, la necessitat sexual. S'entén per necessitat sexual aquella necessitat, en la que es busquen les manifestacions d'afecte (besos, carícies, abraços), l'intimitat corporal, l'excitació, el desig, el sentir-se desijat i el plaer sexual i d'intimitat emocional. Aixina, no es reduïx el sexe a la genitalidad, sino és important entendre la necessitat de contacte en l'activitat sexual.

No obstant, els adults majors poden travessar certes dificultats per a satisfer esta necessitat, ya que molts d'ells poden perdre a la seua parella, per #lo que també es podria donar la pèrdua del seu companyer o companyera sexual. D'esta manera, es pot presentar una soletat sexual-amorosa, és dir la falta de la necessitat d'excitació, plaure i intimitat corporal i emocional en una atra persona. Aixina, l'adult major deu esperar nous vínculs per a poder satisfer la necessitat. L'espera pot ser llarga, ya que tenint en conte que la trobada interpersonal és fonamental en l'acte sexual, es pot donar una busca de la satisfacció de la necessitat a partir un víncul significatiu. No obstant, açò no significa que l'adult major no puga gojar novament de la seua sexualitat.

Creències falses

Socialment la sexualitat en la tercera edat és rebujada o no és considerada. Açò es pot explicar a partir de les creències falses que es tenen a nivell social sobre la sexualitat en la tercera edat. Una de les principals supon que els vells no tenen capacitats fisiològiques per a tindre conductes sexuals. Aixina mateix, s'assumix que els adults majors no es troben interessats en les activitats sexuals, ya que per l'edat la satisfacció sexual ha disminuït.

Cap d'estes creències és certa, ya que en primer lloc la majoria de provectos sí són capaces de mantindre actes sexuals, ya que conserven la fisiologia del plaure sexual. A pesar de que es poden presentar certes llimitacions físiques, estes poden ser tractades o sobrellevadas, per #lo que la desaparició de l'activitat sexual no és justificada per estos canvis. Aixina mateix, respecte a la segona creència, molts adults majors mantenen un interés en els actes sexuals, presentant-se en ells desig sexual. Si be és cert que alguns adults majors expressen haver perdut el seu interés sexual o una disminució d'ella, la satisfacció de l'activitat sexual tendix a permanéixer en la tercera edat. Com es pot observar, es presenten certes preconcepciones sobre la tercera edat que no corresponen a la realitat i que són compartides socialment. Llamentablement, estes creències falses poden influir en les representacions que tenen els provectos sobre sí mateixos, afectant la seua pròpia sexualitat.

Factors condicionants

En les dònes

Els canvis fisiològics i anatòmics en les dònes de tercera edat comencen en el fenomen de la menopausa, per l'envelliment dels ovaris i la disminució en la capacitat de resposta als mensages de l'eix hipotalámico-hipofisario a nivell cerebral. L'edat normal del començ de la menopausa oscila entre els 45 i els 50 anys, i es confirma quan ha passat un any sense menstruació. Aixina mateix, els ovaris comencen a produir menor cantitat d'estrògens i la pèrdua de la capacitat reproductora involucren, específicament, a la vagina i la vulva, degut a que els llavis majors i menors perden tamany i elasticitat, el introito vaginal s'estretix, #lo que ocasiona molèsties i dolors en les féminas, ademés la disminució en la capacitat de defendre's front a infeccions.
No obstant, els canvis més significatius per a les dònes són els que involucren la figura corporal, la qual cosa té sentit per la gran pressió social per favorir la joventut. Els canvis en la figura corporal s'evidencien en les dònes en la pell envellida, la disminució de la turgencia de les mames, en la notòria distribució distinta del greix (figura menys jovenil), pèrdua parcial i canvi de color del cabell lo que les du a realisar conductes que encaixen en la societat com teñir el cabell, utilisar cremes, acodir a servicis de cirugia plàstica, entre uns atres.
Sobre la resposta sexual, els canvis més sobreixents són una resposta sexual més llenta i una menor freqüència i intensitat en les #contracció orgásmicas.
Per tot lo anterior, cal resaltar que tots estos canvis no impliquen raons fisiològiques per a deixar de tindre conductes sexuals coitals, ser acariciades o masturbarse i, en general, gojar d'una sexualitat plena.

En els varons

Els varons, si be presenten clars canvis a nivell del seu sexualitat, es diferencien en varis aspectes respecte a les féminas, especialment, en que en ells no es produïx un canvi fisiològic equivalent a la menopausa.

Sobre els canvis fisiològics i anatòmics, en els hòmens s'evidencien en la disminució d'hormones masculines com la testosterona, menor tamany dels testículs i, per lo tant, menor producció d'esperma. Ademés, en la tercera edat, els hòmens comencen a perdre vigor en la erecció.

Sobre la figura corporal, els hòmens de tercera edat manifesten envelliment generalisat, especialment de la pell i el cabell.

Per la seua banda, els canvis més significatius són sobre la resposta sexual, ya que es produïx un major interval de temps per a conseguir la erecció i el orgasme, per ad açò és necessari major estimulació tàctil directa i continuada, menor vigor i estabilitat en les #erecció. Aixina mateix, la eyaculació és menys vigorosa i el periodo refractario és més llarc per a produir una nova erecció. Açò últim podria resultar en una ventaja, ya que fa més fàcil l'enteniment en les dònes en favorir l'interés per l'estimulació no necessàriament genital i disminuir l'urgència a eyacular.

Per últim, és necessari recalcar que, de la mateixa manera que les dònes, estos canvis a nivell fisiològic en els hòmens de tercera edat no impedixen una satisfacció sexual plena.

Factors socials i culturals

El cos en la espècie humana no solament és significatiu a nivell personal, sino que també involucra una representació que és interpretada per cada cultura, cada societat i cada moment històric a partir dels cànons de bellea determinats per la mateixa societat. Els cànons de bellea són definits, actualment, per les indústries de bellea i moda, els productes culturals cosmètics, farmacològics i quirúrgics, tant per a varons com para féminas; no obstant, les persones majors poden sofrir pel seu alluntament per la figura corporal estètica predominant en la seua respectiva cultura i societat, generant-los baixa autoestima, oix i por a envellir cada volta més.

La jubilació laboral, un dels canvis socials més generals, per l'alvançada edat o a les llimitacions involucrades en diverses malalties poden alterar la vida social de les persones. En el cas de que la parella d'adults tardans vixquen junts, la jubilació laboral d'un dels membres o d'abdós els obliga a restablir les seues relacions, a realisar canvis en elles, degut a que passen a estar més temps junts, a estar tot el dia pendents de l'atre, la qual cosa podria significar conseqüències tant positives com a negatives, ya que si be, per un costat, el passar més temps junts favoriria la relació, per un atre, podria significar sentiments de atosigamiento. Per una atra part, la jubilació pot deixar aïllades a les persones de tercera edat fadrines, separades o viudes, per a els qui és important oferir-los activitats socials que els permeta eixir de la seua apartamiento.

Per una atra part, els afectes sexuals i amorosos com el desig, l'atracció i el enamoramiento estan també determinats per la societat i la cultura en la que es viu. Estos efectes sexuals complixen la consigna d'impulsar a buscar a una atra persona, a trobar-se a un mateixa corporal, mental i afectivamente, no obstant, és necessari especificar que la sexualitat no implica solament activitat sexual coital, sino que hi ha atres afectes que la signifiquen.

Sobre el desig, en l'espècie humana, a diferència dels animals, representa un factor qualitatiu i, per lo tant, no involucra únicament una activitat sexual procreadora.

Sobre la atracció, esta es manté activa a lo llarc de la vellea, encara que els models socials predominants estiguen més associats a la joventut.

El enamoramiento, per la seua banda, supon el desig i l'atracció sexual al mateix temps i canvia encara dins de la mateixa societat, cada cert temps.

Finalment, el rol de gènero i el rol sexual assignats per la societat a les persones, sobretot, a les dònes perjudiquen i creen dificultats per a viure una sexualitat plena i sentir-se satisfetes. Entre eixos factors es troben que les dònes han segut educades de forma més repressiva i llimitada en térmens de moral sexual que els hòmens, en a on el matrimoni és una causa obligatòria per a poder tindre relacions sexuals. En eixe sentit, les dònes que es prenen llibertats sexuals són pijor vistes que els hòmens que farien lo mateix. Les dònes, ademés han deprés a que deuen prendre menys l'iniciativa en térmens de sexualitat, inclús per temor a ser catalogades de manera negativa.

Factors sicològics

En el cas de les dònes, els canvis fisiològics associats a la menopausa poden vindre acompanyats de canvis sicològics en térmens d'inestabilitat, com el nerviosisme, dificultats per a dormir. Estos canvis poden evidenciar-se en conductes com a canvis dràstics d'humor, d'emocions i sentiments de tristor i depressió més freqüents.

En els hòmens, per la seua banda, els canvis sicològics s'evidencien en la por a no donar la talla en la resposta sexual de les relacions.

El factor present en abdós sexes a nivell sicològic és el balanç de la vida, que es referix a la revisió dels aspectes més importants de la vida de l'humà com la salut, el treball, l'economia, les relacions socials, familiars, la sexualitat i la vida amorosa, de les que podrien devindre sentiments de satisfacció o frustració, depenent del benestar alcançat en esta evaluació.

Existixen, ademés, factors generacionals que interactuen en els factors fisiològics i els sicològics propis de l'edat, entre els quals influïxen el tindre o no parella sexual disponible, l'història sexual de cada persona i de cada parella i el temps que es du en parella.

Sobre el tindre o no parella sexual influïx, indubtablement en la activitat sexual de les persones i, específicament, en les dònes majors, ya que els priva d'estar actives sobre la seua sexualitat. Una possible solució als efectes negatius d'este factor seria fomentar una regulació social i costums menys repressives i més lliures en el cas de que les persones majors sentiren la necessitat d'organisar la seua vida sexual i amorosa en major llibertat de la que tenen pels prejuïns socials.

Aixina mateix, l'història sexual de les persones i les parelles tenen gran importància, sobretot si es tracta d'una abstinència per un periodo llarc de temps, ya que açò tendix a disminuir les capacitats fisiològiques sobre el desig i l'interés sexual. Un factor que podria contribuir a un estat i vida sexual favorables serien mantindre una adequada salut general, especialment, a nivell físic.
Finalment, el temps que es du en parella influïx en la satisfacció que es tinga a nivell de la sexualitat de les persones, degut a que això podria causar avorriment, falta de motivació, habituació dels estímuls sexuals i una disminució en el desig, l'atracció i el enamoramiento que perden intensitat a mida que alvança l'edat.

Models d'intervenció

Model de risc

Des d'este model, s'entén a la salut com l'absència de malaltia i no com un estat de benestar i desenroll de la calitat de vida. Per això, #lo que sugerix és evitar els riscs associats a la vida sexual, evitant educar a les persones a viure la seua sexualitat de manera lliure i responsable.

• Marque Teòric

Es basa en el model clínic-mege de salut, segons el qual la salut és entesa com l'absència de malaltia. Els professionals de sanitat solament devien intervindre per a evitar malalties i, en cas es detecte alguna, proveir la respectiva curació. D'eixa forma, es deixa de costat el conte de la sexualitat humana i tot lo que ella implica.

• Objectius

Evitar problemes de salut associats a l'activitat sexual (sida, per eixemple) i tractar disfuncions sexuals.

• Continguts preferents

Presentats de forma tècnica i sense cap biaix moral:

• Informació tècnic-professional sobre els riscs i les seues conseqüències personals i socials.
• Descripció de les pràctiques sexuals de risc que deuen ser evitades i d'aquelles considerades com a «segures» que deurien ser adoptades en la vida sexual.
• Intervencions sanitàries o terapèutiques a disfuncions sexuals.
• Metodologia

Campanyes publicitàries, campanyes específiques en actuacions de drogadictes, encarcerats. En el cas específic de les persones de tercera edat, les intervencions solament ocorren a partir de la demanda de l'usuari.

• Els responsables o professionals

La principal autoritat és el Ministeri de Salut o Sanitat: meges i sanitaris.

• Evolució

En les últimes décades, la salut ha deixat de ser considerada com a absència de malaltia i s'ha redefinit a benestar personal i social, la qual cosa implica donar-li major importància a l'educació sexual en vies de promoció d'una millor calitat de vida personal i social. De la mateixa manera, es parla d'activitat sexual alluntada del concepte de perill, mostrant-se com un constructo més positiu que inclou térmens com a valor de la vida, plaure, etc. No obstant, l'evolució només s'ha donat en el camp de la teoria i no en el de la pràctica, ya que en les institucions de salut pública encara es mantenen al marge de la vida sexual de les persones que atenen.

Modele moraliste-religiós

Des d'este model, es busca mantindre a la sexualitat com una atra funcionalitat natural de l'humà i una conseqüència de l'amor humà verdader d'una parella estable per a tota la vida, per a formar una família a on els fills creixquen en un niu d'amor.

Marque teòric

Model basat en una concepció integral de l'humà, segons la qual la sexualitat té sentit sol dins d'un matrimoni heterosexual i orientada a la satisfacció mútua i a la procreació dels fills des d'una visió religiosa del pla d'un deu. De la mateixa forma, l'educació sexual s'orienta a fer-la una conseqüència natural de l'amor verdader, culminada en la creació de nous fills.

Objectius

• Priorisar l'amor sobre la luxúria.
• Fomentar la castitat i la abstinència, ademés de fidelitat matrimonial despuix de casats.
• Contrarrestar mensages promocionats per grups LGBT en els mijos de comunicació, considerats libertinos per part de persones religioses.
• Continguts preferents
• Sublimació de les relacions sexuals com a «culminació de l'amor»
• Relaciones familiars forts basades en una vida sexual sana dels pares, aixina com la criança dels fills
• Si no hi ha matrimoni heterosexual, es requerix l'abstinència.
• Consideració de l'activitat sexual fora del matrimoni com a «traïció a l'atre».

Cal tindre en conte que este model passa per un biaix fortament moraliste sorgit en cultures de base religiosa com el cristianisme.

Metodologia

Transmesa dins del núcleu familiar, reforçada per la difusió d'ideologies religioses.

Evolució

Este model funciona de manera tradicional en cultures de base religiosa.

Model prescriptivo

Este model té el seu orige en els pensadors que varen pretendre fer una #síntesis de Sigmund Freud i Karl Marx. Va aparéixer per primera volta en el moviment jovenil SEX-POL (sexualitat i política) creat en Viena en els anys 1930 i en Wilhelm Reich com el seu líder ideològic. Els partidaris de dit moviment veen la revolució sexual com una condició necessària per a la revolució social.

Marque teòric

El seu fundamentación teòrica es basa en els escrits freudo-marxistes de Wilhelm Reich, qui buscava construir una #síntesis dels postulats de Freud i Marx per a aixina propondre una teoria i pràctica que es base en lliberar a les persones de l'opressió del capitalisme i la moral sexual repressiva. De la mateixa forma, se sugeria l'idea de la necessitat de tindre relacions sexuals satisfactòries degut a que l'orgasme era considerat com a necessari per a la salut de les persones.

Objectius

Es considerava que l'informació sobre sexualitat brindada en l'escola era insuficient. Per això, es va propondre objectius amplis i complexos basats en la concepció de l'educació sexual com una forma de concientizar sobre l'explotació i repressió sexual. Ademés, es va propondre l'accés lliure als anticonceptius, el dret a l'abort, creació de llocs a on les persones pogueren tindre relacions sexuals lliures, etc.

De la mateixa manera que en els jóvens, es fomenta l'idea de que persones de la tercera edat també tinguen activitat sexual satisfactòria, al marge de l'estat civil i atres consideracions socials.

• Continguts preferents
• Anàlisis de condicions socials de la població, sentit de repressió sexual, la funció de la família, la propietat i l'estat.
• Crítica a la funció tradicional de la família
• Explicació d'anatomia, fisiologia i psicologia del plaure de la resposta sexual humana
• Térmens: desig, excitació, orgasme
• Informació sobre anticoncepción i mijos per a dur una vida sexual saludable
• Agents educatius

El model propon als professors i professionals sanitaris com aquells que difonguen l'informació necessària en relació de la sexualitat, ademés de fomentar una visió crítica de la repressió sexual.

Metodologia

Se centra en debats, exposicions i participació activa en moviments socials.

Evolució

Durant els últims anys, ha perdut influència social. No obstant, certs elements d'este model poden trobar-se en emergents moviments socials com el feminisme i el moviment homosexual. D'igual manera, alguns sexólogos han adoptat idees del model prescriptivo.

Activitat en la tercera edat

En l'actualitat, els esforços per combatre la discriminació per edat —a la que en 1969 Robert Butler va denominar ageism, terme traduït en castellà com «viejismo» (el prejuí o discriminació per edat)— rendixen fruts gràcies a la creixent notorietat d'adults majors sans i actius. En la televisió és cada volta més inusual que es presente als vells com a persones decrépitas i indefenses, i en canvi, en més freqüència se'ls descriu com a persones sensates, respectades i sabio.

És molt comú associar a la tercera edat en la passivitat, ya que els canvis biopsicosociales que l'acompanyen provoquen un canvi en la seua rutina, ademés existix una enorme estigmatisació d'associar la tercera edat en la decadència de la vida de l'humà. Una forma de socavar esta situació és la realisació d'activitats recreatives, les quals són enteses com «el conjunt d'activitats a les que l'individu pot dedicar-se de ple, ya siga per a descansar, per a divertir-se, per a desenrollar la seua informació i formació desinteressada, la seua participació social voluntària o la seua lliure capacitat creadora», ya que a través d'estes activitats es conseguix trencar en la rutina, en el sedentarisme i en l'aïllament del que poden ser part.

Un envelliment actiu és cada volta més important, puix el pas dels anys és un procés, no un succés, per tal situació és apropiat pensar en l'envelliment lo més saludablemente possible i no solament es parla del sentit físic sino també sicològic, afectiu i social.

En pensar en una forma saludable d'envellir es troba com a alternativa i ferramenta la creativitat per a un envelliment actiu, ya que en el V Congrés Internacional de Creativitat i Innovació, es va parlar de la creativitat com a sinònim d'aprenentage; esta relació es va donar, puix en estimular la creativitat en les persones de la tercera edat es concreta un procés educatiu que propicia el desenroll del seu funcionament mental.

D'esta manera, en l'actualitat s'ampra el concepte d'envelliment satisfactori per a referir-se al manteniment de la calitat de vida durant la tercera edat. Este concepte es referix a un normal decliu de les capacitats, mes no a l'envelliment caracterisat per la patologia i la dependència, en el qual es produïx una deterioració greu en el funcionament de l'individu producte de la tercera edat. D'esta manera, esta etapa és vista com una fase, en la que si be es presenta una disposició major a les malalties, els adults provectos no patixen malalties greus. En això, es reconeixen les seues potencialitats per a que a pesar dels canvis propis de la seua edat, puguen gojar de salut física, conseguixquen ser autònomes, encarregant-se de la seua autocuidado i que també puguen conservar una postura activa front a la vida.

En això, els adults poden involucrar-se en dos tipos d'activitats molt importants per al seu benestar: l'activitat social i l'activitat productiva. La primera és entesa com el manteniment de relacions interpersonals i la segona fa referència a aquelles activitats, en les que els provectos perceben que poden contribuir a la societat, amics, familiars o a ells mateixos.

Per un atre costat, tant els factors objectius (condicions de vida) com a subjectius (experiències subjectives) en la vida de l'adult provecto influïxen i es interrelacionan per a que en la tercera edat, es puga sentir satisfet en la vida. Per lo tant, certs indicadors externs com la situació econòmica, el context familiar, la salut física i factors interns com la capacitat d'adaptació i ajust emocional a situacions adverses es complementen i relacionen en la finalitat de que els adults majors poden tindre recursos interns com a recursos externs adequats que contribuiran en el seu benestar subjectiu.

cal destacar que molt poques voltes els individus van a tindre adequats recursos externs, no obstant és necessari que es conseguixquen acceptar certes llimitacions, situacions difícils, en les que la capacitat d'adaptació resultarà fonamental per a ajustar-se a l'entorn.

Dia Internacional de les Persones d'Edat

El Dia Internacional de les Persones d'Edat se celebra l'1 d'octubre.

Maltracte familiar a persones de la tercera edat

En els últims anys ha supost un gran escàndal social, la comunicació de casos d'indignant maltracte a persones majors, per part dels seus propis familiars o persones de convivència. Alguns varons són explotats per la seua família, i algunes dònes han aplegat a sofrir el cridat «síndrome de la yaya esclava» pel que algunes famílies abusen de la confiança que li supon, per a que treballe per a ells, sense que ells tinguen consideració en ella.

En la majoria dels casos, el maltracte passa a ser sicològic i casi imperceptible.

Un atre tipo de cas és que la família o convivientes ya no els volen perque es veu la persona com una nosa, per lo general esta idea es dona per falta de diners per a mantindre tant a ell com al restant dels familiars o convivientes de la llar. Els asils de vells també són criticats durament per acusacions greus de maltractes físics i sicològic, com també a falta d'atenció i el poc conte que reben.

L'autoestima en l'adult major es veu afectada posat que l'etapa en que est viu requerix d'una reestructuració de la personalitat per una série de canvis tant a nivell fisiològic, sicològic, social i familiar que ho fan vulnerable davant la seua nova vida.

Residència de persones majors

Artícul principal → Residència de persones majors.

En alguns països també anomenades asil de vells, són les institucions que, en ocasions en l'inclusió de servicis gerontológicos especialisats, atenen a persones de la tercera edat que poden permanéixer allí temporal o permanentment.

Evolució de la població de la tercera edat

En Espanya

En este apartat s'analisa, a partir de les senyes de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, l'evolució de la població de persones de la tercera edat en Espanya. Les senyes són referides a la població estimada en Espanya en giner de cada u dels anys que s'inclouen.

Sobre les senyes generals d'Espanya, en giner del 2011 s'estima que hi ha una població de 7 869 759 de persones de la tercera edat, de les que el 21,94 % tenen edats compreses entre els 65 i els 70 anys; el segment poblacional de persones entre 70 i 80 anys és el més numerós representant el 44,66 % —és important destacar que l'anterior grup arreplega a persones dins d'un ranc de 5 anys, mentres que este conjunt integra una diferència d'edat de 10 anys—; el segment de persones en edats entre 80 i 89 anys representen el 27,92 %. A partir d'esta edat el número de persones supervivents baixa molt sent els majors en edats entre 90 i 100 anys el 5,39 % i els sers humans de més de 100 anys solament el 0,07 %.

Estes senyes mostren diferents resultats si analisem l'evolució poblacional diferenciant-la per sexe. D'esta forma, tal i com es mostra en els gràfics adjunts, s'observa com hi ha un fort descens en la població d'hòmens en tots els rancs d'edats entre l'any 2002 i 2003 —desconeixem si açò es deu a un fet històric puntual o és per un error en la font de senyes secundària elegida, esta situació nos du a analisar solament els anys a partir de 2003—. Este fet anterior no ocorre en la població de dònes, a on la diferència entre eixos anys no és tan acusada, mostrant inclús un creiximent poblacional per a alguns intervals d'edat.

És destacable per als hòmens com la població de persones entre els 80 i 90 anys va aumentant en major intensitat que en atres segments. No obstant si mirem el conjunt masculí de majors de 65 anys s'aprecia que a lo llarc dels anys que van des del 2003 a 2011 el número de persones ha creixcut en un 12,37 %.

Respecte a les dònes el grup de 80 a 90 anys és el que més ha creixcut i si observem l'evolució de població femenina entre els anys 2002 i 2011 esta s'ha incrementat en un 12,51 %.

Com a conclusió s'aprecia un envelliment de la població, en major número de persones de la tercera edat tant en varons com en féminas.

Vejau també

• Desenroll emocional en la adultez tardana
• Dia Mundial de Pren de Consciència de l'Abús i Maltracte en la Vellea
• Maltracte a persones de la tercera edat
• Discriminació per edat
• Disseny per a tots (tecnologies de l'informació i de la comunicació)
• Domòtica
• Envelliment de la població
• Explosió de natalitat
• Fondo de Població de les Nacions Unides
• Geografia de l'envelliment
• Geriatria
• Gerontologia ambiental
• Gerontologia
• Homo sapiens
• Joventut acumulada
• Organisació sense ànim de lucre

Bibliografia

• Beauvoir, Simone de (1970). La vellea. Buenos Aires: Editorial Suramericana.
• Lammoglia, I. (2008). Ancianidad: ¿Camí sense tornada? Mèxic: Random House Mondadori, 2.ª edició, 216 págs. ISBN 978-970-810-505-7.
• Loizaga, F. (2008). Psicologia de la motivació i l'emoció. Madrit: McGraw Hill Interamericana d'Espanya.
• Ajudant del Yayo (2011). “Evolució de la població espanyola de la tercera edat”.
• Papalia, D., Olds, S., & Feldman, R. (2010). Desenroll humà. Mèxic, D. F.: Mc Graw Hill.
• Ziperovich, Pablo Carlos (2011). Recreació cap a l'aprenentage plaenter. [1] archivat en Wayback Machine. Editorial Bruixes. V Congrés Internacional de Creativitat i Innovació (2009).
• American Psychological Association. “La tercera edat i la depressió'”.
• López, F. (2012). Sexualitat i afectes en la vellea. Madrit: Piràmide.
• Brigeiro, M. (2002). “Vellea i sexualitat masculina: ¿riure o plorar?”, artícul publicadl en la Revista Llatinoamericana de Psicologia, 34 (1-2), págs. 83-93.
• Triadó, C.; Villar, F. (coordinadors) (2006): Psicologia de la vellea. Madrit: Aliança Editorial.

Enllaços externs

• Llars Geriàtric
• https://www.britannica.com/science/old-age
• Tercera edat en Viquidites.