Sexualitat humana
La sexualitat humana és la capacitat de sentir experiències eròtiques i d'expressar-se sexualment.[1][2] Açò involucra sentiments i comportaments biològics, eròtics, físics, emocionals, socials o espirituals.[3][4] Els sers humàs realisen activitats sexuals en diversos fins, ya siguen reproductius, per al manteniment de vínculs socialés, o per al goge i el plaure tant propis com de l'atre. Els aspectes biològics i físics de la sexualitat corresponen en gran mida a les funcions reproductives humanes, incloent el cicle de la resposta sexual humana.[3][4]
L'OMS, OPS i WAS (2000) definixen la sexualitat com a
En relació en la sexualitat humana, aquells elements que definixen l'identitat sexual d'un ser humà són el sexe biològic, l'identitat de gènero, l'expressió de gènero i l'orientació sexual.[6][7][8] Els aspectes físics i emocionals de la sexualitat inclouen llaços entre individus que són expressats a través de sentiments profunts o manifestacions físiques d'amor, confiança, i conte. Els aspectes socials tracten en els efectes de la societat humana en la sexualitat de l'individu, mentres que l'espiritualitat correspon a la conexió espiritual d'un individu en uns atres. La sexualitat també afecta i és afectada pels aspectes de la vida culturals, polítics, llegals, filosòfics, moralés, ètics i religiosos.[3][4]
Les perspectives evolutives sobre l'acoplament humà, reproducció i estratègies reproductives, i teoria de l'aprenentage social proporcionen més punts de vista sobre la sexualitat.[9] Els aspectes socioculturals de la sexualitat inclouen acontenyiments històrics i creències religioses. Algunes cultures han segut descrites com repressores de la sexualitat. L'estudi de la sexualitat també inclou l'identitat humana dins dels grups socials, aixina com la salut sexual i reproductiva.
Térmens i etimologia
[editar | editar còdic]El terme sexe deriva del llatí sexus, per sectus, "secció", "separació"; del grec genos (del com deriva també genitalidad), i apareix usat per primera volta en De inventione I, de Cicerón.
El significat de la sexualitat
[editar | editar còdic]La sexualitat es tracta d'estar en contacte en el teu plaure i desig, aixina com de la capacitat de relaixar-te i confiar en la teua parella. La sexualitat és diversa i individual. Una pregunta sobre sexualitat sona com: "¿Soc sexy?", "¿És ell/ella sexy?"
La sexualitat és un dels factors impulsors importants en el coneiximent que una persona té de sí mateixa en la realitat circumdant.[10]
Tres aspectes de la sexualitat:
- aspectes biològics - físics relacionats en el desenroll sexual i el sistema reproductiu. La sexualitat s'establix durant el desenroll embrionari. Cada persona té un conjunt genètic de reaccions, activitats i necessitats sexuals, és dir, una constitució sexual.
- emocional: la capacitat de construir relacions, comprendre, experimentar, sentir passió.
- social - factors culturals i socials que afecten el desenroll del sentit de la sexualitat - educació, religió, normes morals, educació sexual, tradicions.[11][12]
La sexualitat és un dels principals components formatius de la vida familiar. La sexualitat està relacionada en el concepte de libido, que va ser descrit per Freud.[13]
Orientació i identitat sexual
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Orientació sexual.
Les definicions d'orientació sexual inclouen tradicionalment a l'atracció per persones del sexe opost (heterosexualidad), pel mateix sexe (homosexualitat), i per abdós sexes (bisexualitat), mentres que l'asexualidad és considerada com la quarta categoria d'orientació sexual per alguns investigadors i ha segut definida com l'absència d'una orientació sexual convencional. Una persona asexual té poca o nula atracció cap a atres individus.[14][15] Esta pot ser considerada com l'absència d'orientació sexual,[16] i hi ha un debat significatiu sobre si és una orientació sexual o no.[14]
Es desconeix cóm és que es desenrolla una orientació sexual específica. S'han realisat vàries investigacions per a determinar l'influència de la genètica, acció hormonal, dinàmiques de desenroll i influències culturals i socials. Els resultats d'estes investigacions sugerixen que els factors biològics i ambientals juguen un paper complex en la seua formació.[17][18][19] Existix una cantitat considerablement major d'evidències que indiquen causes biològiques per al desenroll de l'orientació sexual que d'evidències de causes socials, especialment per als varons.[20]
Androfilia i ginefilia (o ginecofilia) són térmens usats per a descriure l'orientació sexual sense atribuir un sexe o identitat de gènero a la persona que sent l'atracció, i són una alternativa a la conceptualización binaria heterosexual i homosexual de gènero. La androfilia és l'atracció sexual pels hòmens o per la masculinitat, mentres que la ginefilia es referix a l'atracció sexual per les dònes o la feminitat.[21] La ambifilia és la combinació de androfilia i ginefilia en un individu, o bisexualitat.[22]
l'identitat sexual aludix a la percepció que un individu té sobre sí mateixa respecte al seu propi cos en funció de l'evaluació que realisa de les seues característiques físiques o biològiques. En la definició de l'identitat sexual estan implicats multitut de factors, entre els que podem destacar el sicològic, social i biològic i -dins d'este últim- el gonadal, cromosòmic, genital i hormonal.[23][24][25]
En la majoria de les ocasions, els hòmens naixen en genitals masculins i els cromosomes XY, mentres que les dònes posseïxen genitals femenins i dos cromosomes X. No obstant existixen persones que no poden ser classificades per estos factors, ya que posseïxen combinacions de cromosomes, hormones i genitals que no seguixen les definicions típiques que s'han relacionat en l'home i la dòna. Saber la freqüència en la població es complica quan no existixen llímits clars i definits sobre la presència o no d'intersexualidad. S'estima que en els Estats Units 1 de cada 2000 chiquets naix en intersexualidad visible.[26]
Algunes cultures posseïxen maneres diferents d'entendre el sistema sexual. Natius americans Diné tradicionals del Suroest d'Estats Units reconeixen un espectre de quatre gèneros: dòna femenina, dòna masculina, home femení i home masculí.[27][28] El terme "tercer gènero" ha segut utilisat per a descriure a les hijra (/jishra/) d'Índia i Pakistan,[29] els fa'afafine de Samoa, els mahu de Hawái, els muxe zapotecas de Mèxic, les kathoey de Tailàndia i les vérgens juramentadas dels Balcans,[30] entre uns atres.
Desig sexual
[editar | editar còdic]Els teòrics i investigadors generalment han amprat dos marcs diferents per a la comprensió del desig sexual humà. El primer és un marc biològic a on el desig sexual prové d'una motivació innata com "un instint, pulsión, necessitat, impuls, sigau, o gana".[31] Este impuls sexual està fortament lligat a factors biològics com el "estat cromosòmic i hormonal, estat nutricional, edat, i salut general".[32] El segon és una teoria sociocultural a on el desig es conceptualiza com un factor en un context molt més ampli (és dir, relacions aniuades dins de les societats, aniuades dins de les cultures).[32][33] En el marc sociocultural, el desig sexual indicaria un anhel d'activitat sexual per sí mateixa, no per a cap atre propòsit que no siga simplement per al fruïment i la pròpia satisfacció o per a lliberar certa tensió sexual.[34] El desig i l'activitat sexual també podrien produir-se per a ajudar a conseguir atres mijos o per a obtindre atres recompenses que poden no ser d'orige sexual, com una major rodalia i apego entre les parelles.
El desig sexual pot ser espontàneu o responsivo.[34] També és dinàmic, pot ser positiu o negatiu, i pot variar en intensitat depenent de l'objecte/persona desijada. L'espectre del desig sexual és descrit per Stephen Barrett Levine com: aversió → desgana → indiferència → interés → necessitat → passió.[35]
Els hòmens, en promig, tenen un desig i impuls sexual significativament més alts que les dònes; açò també es correlaciona en la troballa de que els hòmens informen, en promig, un major número total de parelles sexuals a lo llarc de la seua vida,[36] encara que els matemàtics diuen que "és llògicament impossible que els hòmens heterosexuals tinguen més parelles en promig que les dònes heterosexuals".[37]
Atracció
[editar | editar còdic]l'atracció sexual és l'atracció sobre la base del desig sexual o la qualitat de despertar tal interés.[38] L'atracció pot ser al físic o a atres qualitats o traces d'una persona, o a eixes qualitats en el context a on apareixen. L'atractiu sexual d'una persona és en gran partix una mida subjectiva que depén de l'interés, la percepció d'una atra persona, i l'orientació sexual. L'apariència física d'una persona té un impacte crític en el seu atractiu sexual, encara que també influïxen atres factors com la seua veu i olor.
l'atracció interpersonal inclou factors com la similitut física o sicològica,[39] la familiaridad o la preponderancia de característiques comunes o familiars, similitut, complementarietat, gust recíproc i reforç.[40]
Aspectes biològics i fisiològics
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que uns atres mamífers, els humans s'agrupen principalment en el sexe masculí o femení,[41] en una menuda proporció (al voltant del 1%) d'individus intersexuales, per a els qui la classificació sexual pugues no ser tan clara.[42]
Els aspectes biològics de la sexualitat humana es relacionen en el sistema reproductiu, el cicle de resposta sexual i els factors que afecten estos aspectes. També inclouen l'influència de factors biològics en atres aspectes de la sexualitat, com les respostes orgàniques i neurològiques,[43] herència, qüestions hormonals, qüestions de gènero i disfunció sexual.[44]
Anatomia física i reproducció
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anatomia humana.
Els hòmens i les dònes són anatómicamente similars; açò s'estén fins a cert punt al desenroll del sistema reproductiu. Durant i despuix de la pubertat les diferències s'intensifiquen en l'aparició dels caràcters sexuals secundaris. En alcançar la madurea sexual, els hòmens i les dònes posseïxen diferents mecanismes reproductius que els permeten realisar actes sexuals i reproduir-se. Individus d'abdós sexes reaccionen als estímuls sexuals de manera similar en menudes diferències.
La reproducció del ser humà és sexual heterogámica. En ella, els gamets es diferencien tant morfològica com fisiológicamente. Un d'ells -l'espermatozoide- és diminut i mòvil, i se li crida també gamet masculí o microgameto, mentres que l'atre -l'òvul- és gran, i es denomina gamet femení o macrogameto. Les dònes tenen un cicle reproductiu mensual, mentres que el cicle de producció d'esperma masculí és més continu.[45][46][47]
Cervell
[editar | editar còdic]El hipotàlem és la part més important del cervell per al funcionament sexual. Esta és un àrea menuda en la base del cervell que consistix en varis grups de cossos de cèlules nervioses que reben informació del sistema límbico. Els estudis han demostrat que, dins dels animals de laboratori, la destrucció de certes àrees de l'hipotàlem provoca l'eliminació del comportament sexual. L'hipotàlem és important per la seua relació en la glándula pituïtària, que es troba baix d'ell. La glándula pituïtària segrega hormones que es produïxen en l'hipotàlem i en ella mateixa. Les quatre hormones sexuals importants són l'oxitocina, la prolactina, la hormona foliculoestimulante i l'hormona luteinisant.[45]
Oxitocina, a voltes denominada "hormona de l'amor" es llibera en abdós sexes durant les relacions sexuals quan s'alcança un orgasme. L'oxitocina s'ha sugerit com a crítica per als pensaments i comportaments necessaris per a mantindre relacions propenques.[48][49] L'hormona també es llibera en les dònes quan donen a llum o estan alletant.[50] Tant la prolactina com l'oxitocina estimulen la producció de llet en les dònes. L'hormona foliculoestimulante (FSH) és responsable de l'ovulació en les dònes, que actua desencadenant la maduració de l'òvul; en els hòmens estimula la producció d'esperma.[51] L'hormona luteinisant (LH) desencadena l'ovulació, que és la lliberació d'un òvul madur.[45]
Anatomia masculina i sistema reproductiu.
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aparat reproductor masculí.
Els hòmens també tenen genitals interns i externs que són responsables de la procreació i les relacions sexuals. La producció d'espermatozoides (esperma) també és cíclica, pero a diferència del cicle d'ovulació femenina, el cicle de producció d'esperma produïx constantment millons d'espermatozoides diàriament.[45]
Anatomia masculina externa
[editar | editar còdic]Els genitals masculins són el pene i l'ouera. El pene proporciona un passage per al semen i l'orina. Un pene flácido de tamany promig és d'aproximadament 9.5 cm de llongitut i 3 cm de diàmetro. Quan està erecto, el tamany promig del pene és d'11 cm a 15 cm de llongitut i 3.8 cm de diàmetro. Les estructures internes del pene consistixen en l'eix, el glant i la raïl.[45]
L'eix del pene consta de tres cossos cilíndrics de teixit esponjoso plens de gots sanguíneus a lo llarc de la seua llongitut. Dos d'estos cossos es troben un al costat de l'atre en la part superior del pene, i es diuen cossos cavernosos. El tercer, cridat cos esponjoso, és un tubo que es troba centralmente baix dels demés i s'expandix al final per a formar la punta del pene (glant).[52]
La vora elevada en el glant es diu corona. L'uretra travessa l'eix i proporciona una eixida per a l'esperma i l'orina. La raïl consistix en els extrems expandits dels cossos cavernosos, que es despleguen per a formar la crura i s'adherixen a l'os púbic i a l'extrem expandit del cos esponjoso (bulbo). La raïl està rodejada per dos músculs; el múscul bulbocavernoso i el múscul isquiocavernoso, que ajuden a orinar i a eyacular. El pene té un prepucio que generalment cobrix el glant; este a voltes s'elimina per mig de circumcisió per raons mèdiques, religioses o culturals.[45] En l'ouera, els testículs es mantenen alluntats del cos, una possible raó d'açò és que els espermatozoides poden produir-se en un ambient en una temperatura llaugerament més baixa que la temperatura corporal normal.[53]
Anatomia masculina interna
[editar | editar còdic]Les estructures reproductives internes masculines són els testículs, el sistema de conductes, la próstata i les vesícules seminals, i les glándulas de Cowper.[45]
Els testículs (gònades masculines) són a on es produïxen els espermatozoides i les hormones masculines. Millons d'espermatozoides es produïxen diàriament en varis centenars de túbuls seminíferos. Les cèlules anomenades cèlules de Leydig es troben entre els túbuls; estos produïxen hormones anomenades andrógenos; estes consistixen en testosterona i inhibina. Els testículs són sostinguts per la cordonera espermático, que és una estructura tubular que conté gots sanguíneus, nervis, conductes deferentes i un múscul que ajuda a pujar i baixar els testículs en resposta als canvis de temperatura i l'excitació sexual, en la qual li'ls testículs s'acosten més al cos.[45]
L'esperma es transporta a través d'un sistema de conductes de quatre parts. La primera part d'este sistema és l'epidídimo. Els testículs convergixen per a formar els túbuls seminíferos, tubos enrollados en la part superior i posterior de cada testícul. La segona part del sistema de conductes és el conducte deferente, un tubo muscular que comença en l'extrem inferior del epidídimo.[45] El conducte deferente pansa cap a dalt a lo llarc del costat dels testículs per a formar part de la cordonera espermático.[52] L'extrem expandit és l'ampolla, que almagasena esperma abans de l'eyaculació. La tercera part del sistema de conductes són els conductes eyaculatorios, que són tubos pareados llarcs de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. que passen a través de la glándula prostàtica, a on es produïx el semen.[45] La glándula prostàtica és un orgue sòlit en forma de castanyer que rodeja la primera part de l'uretra, que transporta orina i semen.[45] Similar al punt G femení, la próstata proporciona estimulació sexual i pot conduir al orgasme a través del sexe anal.[54]
La glándula prostàtica i les vesícules seminals produïxen líquit seminal que es mescla en esperma per a crear semen.[45] La glándula prostàtica es troba baix de la bufa i davant del recte. Consistix en dos zones principals: la zona interna que produïx secrecions per a mantindre humit el revestiment de l'uretra masculina i la zona externa que produïx decorreguts seminals per a facilitar el pas del semen.[52] Les vesícules seminals secretan fructosa per a l'activació i movilisació dels espermatozoides, les prostaglandina per a causar #contracció uterines que ajuden al moviment a través de l'úter i les bases que ajuden a neutralisar l'acidea de la vagina. Les glándulas de Cowper, o glándulas bulbouretrales, són dos estructures del tamany d'un pésol baix de la próstata, la funció de la qual és segregar líquit preseminal alcalino que lubrica i neutralisa l'acidea de l'uretra durant l'excitació i abans del pas del semen en l'eyaculació.[55]
Anatomia femenina i sistema reproductiu.
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aparat genital femení.
Anatomia femenina externa
[editar | editar còdic]El mons veneris, també conegut com el mont de Venus, és una capa blana de teixit gras que recobrix l'os púbic.[56] Despuix de la pubertat, esta àrea creix en tamany. Té moltes terminacions nervioses i és sensible a l'estimulació.[45]
Els llavis menors i els llavis majors es coneixen colectivament com els llavis. Els llavis majors són dos plecs allargats de pell que s'estenen des del mons fins al perineo. La seua superfície externa es cobrix de pelussa despuix de la pubertat. Entre els llavis majors estan els llavis menors, dos plecs de pell sense pelussa que s'unixen per damunt del clítoris per a formar la capucha del clítoris, que és molt sensible al tacte. Els llavis menors s'unflen de sanc durant l'estimulació sexual, lo que fa que s'unflen i es posen rojos.[45]
Els llavis menors estan composts de teixits conectivos que se suministren abundantment en gots sanguíneus que causen l'apariència rosada. Prop de l'ano, els llavis menors es fusionen en els llavis majors.[57] En un estat sexualment no estimulat, els llavis menors protegixen l'obertura vaginal i uretral cobrint-los.[58] En la base dels llavis menors estan les glándulas de Bartholin, que emeten secrecions que lubrican la vagina.[45]
El clítoris es desenrolla a partir del mateix teixit embrionari que el pene; este o el seu glant solament consta de tantes (o més en alguns casos) terminacions nervioses com el pene humà o el glant, lo que ho fa extremadament sensible al tacte.[59][60][61] El glant del clítoris, que és una estructura eréctil menuda i allargada, solament té una funció coneguda: les sensacions sexuals. És la principal font d'orgasme en les dònes.[62][63][64][65]
L'obertura vaginal i l'obertura uretral solament són visibles quan els llavis menors estan separats. Estes obertures tenen moltes terminacions nervioses que les fan sensibles al tacte. Estan rodejats per un anell de músculs de l'esfínter cridat múscul bulbocavernoso. Dins de l'obertura vaginal es troba el himen. La ruptura del himen s'ha considerat històricament com la pèrdua de la virginitat, encara que segons els estàndarts moderns, la pèrdua de la virginitat es considera la primera relació sexual. El himen pot trencar-se per atres activitats que no siguen les relacions sexuals. L'obertura uretral es conecta a la bufa en l'uretra; expulsa l'orina de la bufa. Esta es troba baix del clítoris i damunt de l'obertura vaginal.[45]
Els sens són els teixits subcutàneus en el tórax frontal del cos femení.[57] Encara que tècnicament no són part de l'anatomia sexual d'una dòna, tenen rols tant en el plaer sexual com en l'alletament matern.[66] Els sens són glándulas exocrinas formades per teixits fibrosos i greixos que brinden soport i contenen nervis, gots sanguíneus i gots limfàtics. Els sens es desenrollen durant la pubertat en resposta a un aument d'estrògens. Cada sen adult consta de 15 a 20 glándulas mamàries, lòbuls de forma irregular que inclouen glándulas alveolars i un conducte lactífero que conduïx al peçó. Els lòbuls estan separats per densos teixits conectivos que sostenen les glándulas i els unixen als teixits en els músculs pectorals subjacents. Un atre teixit conectivo, que forma #bri densos anomenats lligaments suspensorios, s'estén cap a dins des de la pell del sen fins al teixit pectoral per a soportar el pes del sen.
En les dònes, l'estimulació del peçó sembla donar lloc a l'activació de la corfa sensorial genital del cervell (la mateixa regió del cervell activada per l'estimulació del clítoris, la vagina i el coll uterí).[67] Esta pot ser la raó per la qual un percentage major de dònes que d'hòmens troben excitant l'estimulació dels seus peçons i per qué algunes dònes poden aplegar a l'orgasme per mig d'esta pràctica.[66][68]
Anatomia femenina interna
[editar | editar còdic]Els òrguens reproductors interns femenins són la vagina, l'úter, les trompes de Falopi i els ovaris. La vagina és un canal en forma de baïna que s'estén des de la vulva fins al coll uterí. Rep el pene durant el coit vaginal i servix com a depòsit de semen. La vagina és també el canal de part; es pot expandir a 10 cm durant el part. La vagina normalment es colapsa, pero durant l'excitació sexual s'obri, s'allarga i produïx lubricación. La vagina té tres parets en capes; és un orgue autolimpiante en bactèries naturals que suprimix la producció de rent.[45] El punt G, cridat aixina pel Ernst Gräfenberg que ho va informar per primera volta en 1950, pot estar ubicat en la paret frontal de la vagina i pot causar orgasmes. Esta àrea pot variar en tamany i ubicació entre dònes; en alguns pot estar absent. Varis investigadors disputen la seua estructura o existència, o ho consideren com una extensió del clítoris.[69][70][71]
L'úter o matriu és un orgue muscular buit a on es pot implantar un òvul fertilizado i convertir-se en un feto.[45] L'úter es troba en la cavitat pèlvica entre la bufa i l'intestí, i per damunt de la vagina. Per lo general, està inclinat cap a avant en un àngul de 90 graus, encara que en aproximadament el 20% de les dònes s'inclina cap a arrere.[57] L'úter té tres capes; la capa més interna és l'endometri, a on s'implanta l'òvul. Durant l'ovulació, açò s'espessa per a l'implantació. Si no es produïx l'implantació, es desprén durant la menstruació. El coll uterí és l'extrem estret de l'úter. La part àmplia de l'úter és el fondo.[45]
Durant l'ovulació, l'òvul baixa per les trompes de Falopi fins a l'úter. Estes s'estenen aproximadament 10 cm d'abdós costats de l'úter. Les proyeccions en forma de dit en els extrems dels tubos espalmen els ovaris i reben l'òvul una volta que es llibera. L'òvul després viaja de tres a quatre dies cap a l'úter.[45] Despuix del coit vaginal, els espermatozoides naden per este embut des de l'úter. El revestiment del tubo i les seues secrecions sostenen l'òvul i l'esperma, fomentant la fertilisació i nutrint l'òvul fins que aplega a l'úter. Si el zigot que resulta de la fertilisació es dividix en dos zigots o embrions, es produïxen bessons idèntics. Si dos òvuls són fertilizados per espermatozoides diferents, la mare dona a llum bessons no idèntics o fraternos.[57]
Els ovaris (gònades femenines) es desenrollen a partir del mateix teixit embrionari que els testículs. Els ovaris estan suspesos per lligaments i són la font a on els òvuls s'almagasenen i desenrollen abans de l'ovulació. Els ovaris també produïxen hormones femenines, progesterona i estrògen. Dins dels ovaris, cada òvul està rodejat per atres cèlules i està contingut dins d'una càpsula anomenada folícul primari. En la pubertat, un o més d'estos folículs són estimulats per a madurar mensualment. Una volta madurats, estos es diuen folículs de Graaf.[45] El sistema reproductor femení no produïx els òvuls; prop de 60,000 òvuls estan presents en nàixer, dels quals solament 400 maduraran durant la vida de la dòna.[57]
L'ovulació es basa en un cicle mensual; el dia 14 és el més fèrtil. En els dies un a quatre, la menstruació i la producció d'estrògen i progesterona disminuïxen, i l'endometri comença a aprimar-se. L'endometri es desprén durant els pròxims tres a sis dies. Una volta que termina la menstruació, el cicle comença novament en un aument de FSH de la glándula pituïtària. Els dies cinc a tretze es coneixen com l'etapa pre-ovulatoria. Durant esta etapa, la glándula pituïtària secreta la hormona foliculoestimulante (FSH). S'activa un circuit de retroalimentación negativa quan se secreta estrògen per a inhibir la lliberació de FSH. L'estrògen engrossa l'endometri de l'úter. Una onada d'hormona luteinisant (LH) desencadena l'ovulació.
El dia 14, l'aument de LH fa que un folícul de Graaf ixca a la superfície de l'ovari. El folícul es trenca i l'òvul madur és expulsat a la cavitat abdominal. Les trompes de Falopi arrepleguen l'òvul en la fimbria. El moc cervical canvia per a ajudar al moviment dels espermatozoides. En els dies 15 a 28, l'etapa post-ovulatoria, el folícul de Graaf, ara cridat cos lúteo, secreta estrògens. La producció d'progesterona aumenta, inhibint la lliberació de LH. L'endometri s'engrossa per a preparar-se per a l'implantació, i l'òvul viaja per les trompes de Falopi fins a l'úter. Si l'òvul no es fertiliza i no s'implanta, comença la menstruació.[45]
Cicle de resposta sexual
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Resposta sexual humana.
El cicle de resposta sexual és un model que descriu les respostes fisiològiques que ocorren durant l'activitat sexual. Este model va ser creat per William Masters i Virginia Johnson. Segons Masters i Johnson, el cicle de resposta sexual humana consta de quatre fases; excitació, replanell, orgasme i resolució. Durant la fase d'excitació, s'alcança la motivació intrínseca per a tindre relacions sexuals. La fase de replanell és el precursor de l'orgasme, que pot ser principalment biològic per als hòmens i sicològic per a les dònes. L'orgasme és la lliberació de tensió, i el periodo de resolució és l'estat de recuperació ans que el cicle comence novament.[45]
El cicle de resposta sexual masculina comença en la fase d'excitació; dos centres en la columna són responsables de les #erecció. Comença la vasoconstricción en el pene, aumenta la freqüència cardíaca, l'ouera s'engrossa, la cordonera espermático s'acurta i els testículs s'omplin de sanc. En la fase de replanell, el diàmetro del pene aumenta, els testículs s'unflen més i les glándulas de Cowper secretan líquit pre-seminal. La fase de l'orgasme, durant la qual es produïxen #contracció rítmiques cada 0,8 segons, consta de dos fases; la fase d'emissió, en la que les #contracció del conducte deferente, la próstata i les vesícules seminals estimulen l'eyaculació, que és la segona fase de l'orgasme. L'eyaculació es diu fase d'expulsió; no es pot alcançar sense un orgasme. En la fase de resolució, el mascle es troba ara en un estat no excitat que consistix en un periodo refactorio (descans) ans que puga començar el cicle. Este periodo de descans pot aumentar en l'edat.[45]
La resposta sexual femenina comença en la fase d'excitació, que pot durar des de varis minuts fins a vàries hores. Les característiques d'esta fase inclouen aument de la freqüència cardíaca i respiratòria, i una elevació de la pressió arterial. Es pot produir enrojecimiento de la pell o taques de enrojecimiento en el pit i l'esquena; els sens aumenten llaugerament de tamany i els peçons poden endurir-se i empinar-se. L'inici de la vasocongestión produïx unflament del clítoris, els llavis menors i la vagina. El múscul que rodeja l'obertura vaginal es tensa i l'úter s'eleva i creix de tamany. Les parets vaginals comencen a produir un líquit lubrificant. La segona fase, cridada fase de replanell, es caracterisa principalment per l'intensificació dels canvis iniciats durant la fase d'excitació. La fase de replanell s'estén fins a la vora de l'orgasme, que inicia l'etapa de resolució; la reversión dels canvis iniciats durant la fase d'excitació. Durant l'etapa de l'orgasme, la freqüència cardíaca, la pressió arterial, la tensió muscular i la freqüència respiratòria alcancen el seu punt màxim. El múscul pèlvic prop de la vagina, l'esfínter anal i l'úter es contrauen. Les #contracció musculars en l'àrea vaginal creen un alt nivell de plaure, encara que tots els orgasmes se centren en el clítoris.[45][72][73][74]
Disfunció sexual i problemes sexuals.
[editar | editar còdic]Els trastorns sexuals, d'acort en el DSM-IV-TR, són alteracions en el desig sexual i canvis psicofisiològics que caracterisen el cicle de resposta sexual i causen oix marcat i dificultat interpersonal. És el camp de la sexología clínica.[75] Les disfuncions sexuals són el resultat de trastorns físics o sicològics. Les causes físiques inclouen desequilibri hormonal, diabetis, malalties cardíaques i més. Les causes sicològiques inclouen, entre unes atres, l'estrés, l'ansietat i la depressió.[76] La disfunció sexual afecta a hòmens i dònes. Hi ha quatre categories principals de problemes sexuals per a les dònes: trastorns del desig, trastorns d'excitació, trastorns orgásmicos i trastorns de dolor sexual.[45] El trastorn del desig sexual ocorre quan un individu carix del desig sexual per canvis hormonals, depressió i embaràs. El trastorn d'excitació és una disfunció sexual femenina i involucra la falta d'lubricación vaginal. Ademés, els problemes de fluix sanguíneu poden afectar el trastorn d'excitació. La falta d'orgasme, també coneguda com anorgasmia, és una atra disfunció sexual en les dònes. La anorgasmia ocorre en dònes en trastorns sicològics com la culpa i l'ansietat causades per l'agressió sexual. Un atre trastorn sexual és la relació sexual dolorosa. Este últim pot ser el resultat d'una massa pèlvica, teixit cicatricial, malaltia de transmissió sexual i més.[77]
També hi ha trastorns sexuals comuns en els hòmens, com el trastorn del desig sexual, el trastorn de l'eyaculació i la disfunció eréctil. La falta de desig sexual en els hòmens es deu a la pèrdua de la libido, que pot ocórrer per baixa testosterona. També hi ha factors sicològics com l'ansietat i la depressió.[78] El trastorn de l'eyaculació pot ser de tres tipos: eyaculació retrògrada, eyaculació retardada, i eyaculació precoç. La disfunció eréctil és una discapacitat per a tindre i mantindre una erecció durant les relacions sexuals.[79]
Expressions i desenroll del comportament sexual
[editar | editar còdic]En el llímit de les formes àmpliament acceptades de conductes sexuals, es troben les anomenades expressions del comportament sexual; com la masturbació, homosexualitat, estes fins a no fa poc temps eren considerades parafilias o perversions de persones degeneradas o moralment degradades en gran part per l'influència religiosa en la societat. L'evolució en els usos i costums i l'eixamplada del marge de tolerància ha fet que estes conductes s'admeten com a vàlides en el marc dels drets cap a una sexualitat lliure.
Solament en els casos de malestar o de conflicte del propi individu en les seues tendències, o en aquells en els que es posa en risc l'integritat física i moral de tercers, podem parlar de trastorns sexuals i en estos casos es troba la necessitat de tractament psicoterapéutico i inclús farmacològic.
La major part de les cultures tenen normes socials sobre la sexualitat. Per eixemple, moltes cultures definixen la norma sexual com una sexualitat que consistix únicament en actes sexuals entre un home i una dòna casats. Els tabúés socials o religiosos poden condicionar considerablement el desenroll d'una sexualitat sana des del punt de vista sicològic.
Rols de gènero en la sexualitat.
[editar | editar còdic]Els rols de gènero[80] es manifesten en la sexualitat humana dividint al gènero dòna i al gènero home, donant a cada u un paper totalment opost. Açò es deu a la concepció social que es té sobre cada gènero i que ha perdurat a lo llarc de l'història.
Rol de gènero femení.
[editar | editar còdic]La dòna té un paper sumiso, passiu, en el que deu estar a disposició de l'home i complaure-li. És subjecte de desig per a l'home, oblidant-se del seu propi plaure, i en el conseqüent desconeiximent del seu cos.[81]
Rol de gènero masculí.
[editar | editar còdic]El paper de l'home és el de controlar la situació, és l'actiu. Va a expressar el seu desig sexual per a mostrar virilitat i, ademés la relació sexual se centrarà en el seu propi plaure, el masculí.[82]
Estos rols de gènero conforme alvancen els anys s'han anat substituint per una sexualitat més igualitaria en la que abdós gèneros poden prendre el paper que desigen i ser més lliures a l'hora de mantindre relacions sexuals i viure la seua sexualitat.
Religió i sexualitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Religió i sexualitat.
Les perspectives de les numeroses religions i creents en relació en la sexualitat humana varien enormement entre elles, des de donar-li al sexe i la sexualitat una connotació més be negativa fins a creure que el sexe és l'expressió més alta de lo diví. A l'hora d'evaluar la moralitat relativa al sexe i la sexualitat, algunes religions fan una distinció entre activitats sexuals humanes que es practiquen per a la reproducció biològica (en ocasions permeses solament en el context d'un estat marital formal i a certa edat) i aquelles practicades solmante pel plaure sexual.
Sexe i cristianisme
[editar | editar còdic]En general, la visió majoritària del Cristianisme entén la sexualitat en el seu doble alvertent unitiva i procreativa. Abdós, d'acort en l'antropologia cristiana, es donen en l'àmbit de la vida marital dins del matrimoni heterosexual, que sol tindre una valor sagrat en la majoria de les confessions (aixina, en les iglésies Catòlica i #Ortodox es tracta d'un dels sèt sacraments). L'alvertent unitiva ve a acréixer l'unió (amor) entre un home i una dòna ("formen una sola carn"), comprenent la totalitat de les dimensions personals (afectiva, cognitiva, volitiva, biològica, etc.), i no només la genitalidad. Eixa unió va encaminada a la complementarietat i felicitat d'abdós cònjuges, i a la seua contribució al pla creador de Deu, a través del segon alvertent, que és la "pro-creativa" (i no simplement "reproductiva").[83] Les fonts principals de la teologia i antropologia del cristianisme són la Bíblia (en especial, el Nou Testament) i els texts de la patrística, junt en els aportes de teòlecs i filòsofs de la tradició com Agustín de Hipona o Tomás d'Aquino.
El cristianisme, per tant, entén la sexualitat com una realitat positiva creada per Deu. L'unió entre l'home i la dòna és image de l'unió entre Crist i la seua iglésia, com apareix en les Sagrades Escritures.[84]
No obstant, l'excessiu recalcament que es fa sobre els alvertents abans citats, unides al concepte de «lo natural» desenrollat per pensadors com l'aquinate[85] han fet, a lo llarc de l'història, que es condenaren d'una o una atra forma totes aquelles pràctiques sexuals que no foren directament encaminades a abdós fins simultàneament. Est el cas de les pràctiques homosexuals (condena que a voltes referència una de les cartes de Sant Pablo[86]).
Tampoc s'accepten com a concordes a la moral cristiana atres aspectes de la sexualitat com són les fantasies sexuals (que s'entenen com "pensaments impuros"), o la masturbació (que s'entén com un "greu desorde que atenta contra la dignitat" de la sexualitat -vejau, per eixemple, el CIC[87]-).
Entre atres pràctiques que es condenen està l'us del preservatiu, en entendre que "cega la via natural cap a la procreació". Òbviament, no es condena l'aspecte "preventiu" en la transmissió de malalties com el SIDA; simplement, s'entén que el sexe solament deu donar-se dins del matrimoni, i que l'us d'anticonceptius artificials en este àmbit és "antinatural".
Cristianisme evangèlic
[editar | editar còdic]En assunts de sexualitat, vàries iglésies evangèliques promouen un pacte de purea als jóvens cristians evangèlics, els qui són invitats a comprometre's durant una cerimònia en públic en abstinència sexual fins a matrimoni cristià.[88] Este pacte a sovint se simbolisa en un anell de purea.[89]
En les iglésies evangèliques, s'encoraja als adults jóvens i les parelles fadrines a casar-se enjorn per a viure una sexualitat segons la voluntat de Deu.[90][91]
Un estudi nortamericà de 2009 de la Campanya nacional per a previndre l'embaràs adolescent i no planificat va informar que el 80% dels jóvens evangèlics fadrins havien tingut relacions i que el 42% estaven en una relació en el sexe, quan varen ser enquestats.[92]
La majoria de les iglésies evangèliques cristianes estan en contra l'interrupció voluntària de l'embaràs i recolzen a les agències d'adopció i agències de respal social per a mares jóvens.[93]
La masturbació és vista com tabú per alguns pastors evangèlics pels pensaments sexuals que poden acompanyar-la.[94] En Estats Units i Nigèria, atres pastors evangèlics creuen que la masturbació pot ser beneficiosa per al cos i que és un regal de Deu per a evitar la fornicación, especialment per als fadrins.[95][96][97]
Algunes iglésies evangèliques solament parlen d'abstinència sexual i no parlen de sexualitat en el matrimoni.[98][99][100] Atres iglésies evangèliques parlen de sexualitat cristiana com un regal de Deu i part d'un matrimoni cristià complit, en mensages en servicis o conferències.[101][102][103][104] Molts llibres i llocs web evangèlics estan especialisats en el tema.[105][106]
Les percepcions de l'homosexualitat en les Iglésies evangèliques són variades, les principals són conservadora fonamentaliste o moderada, lliberal i neutral.[107][108][109] Sobre les posicions conservadores moderades, encara que no aproven les pràctiques homosexuals, mostren simpatia i respecte pels homosexuals.[110] Existixen associacions evangèliques internacionals gai-friendly.[111][112] Algunes associacions evangèliques han adoptat posicions neutrals, deixant l'opció a les iglésies locals de decidir per matrimoni igualitario.[113][114]
El matrimoni cristià és presentat per algunes iglésies com una protecció contra la mala conducta sexual i un pas obligat per a obtindre un lloc de responsabilitat en l'iglésia.[115] Este concepte, no obstant, ha segut desafiat per numerosos escàndals sexuals que involucren a líders evangèlics casats.[116][117] Finalment, els teòlecs evangèlics varen recordar que el celibat deuria ser més valorat en l'Iglésia de hui, ya que el dò del celibat va ser ensenyat i vixcut per Jesucristo i Pablo de Tarso.[118][119]
Pràctiques sexuals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Postures sexuals.
Masturbació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Masturbació.
És l'estimulació que, a l'objecte de conseguir excitació i plaure sexual o inclús l'orgasme, realisa un individu en el seu propi cos o en el d'un atre, sobretot en els òrguens sexuals.
Coit
[editar | editar còdic]Es definix com coit l'introducció del pene en la vagina o en l'ano d'una atra persona, cridant-se coit vaginal o coit anal respectivament.
Sexe oral
[editar | editar còdic]El sexe oral és una pràctica sexual en la que una o més persones estimulen els òrguens genitals d'una atra en els llavis i en la llengua. Sol cridar-se cunnilingus, si és en la vulva; felación, si és en el pene, i anilingus, si és en l'ano.
Sexe anal
[editar | editar còdic]El sexe anal és una pràctica sexual que involucra l'introducció del pene o de joguets sexuals en el propi ano o en l'ano d'una atra persona, açò independentment de si s'és home o dòna
Frot i tribadismo
[editar | editar còdic]El frot és una pràctica sexual no penetrativa entre varons, en la que abdós es rocen els penes erectos un contra un atre i es masturban mútuament en els seus penes en contacte, generalment estant abraçats mentres s'acaricien i besen front a front, encara que poden adoptar-se atres posicions.
En el tribadismo, pràctica sexual no penetrativa, les dònes pressionen i restriegan les seues vulves una contra l'atra, estimulant-se el clítoris i atres parts erógenas fins a alcançar el orgasme.
Sexe tántrico
[editar | editar còdic]El sexe tántrico és una forma d'ensenyança budiste i hindú que considera el sexe una forma d'expansió i exploració de l'espiritualitat.
Salut sexual i reproductiva
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Salut sexual.
Control de la natalitat
[editar | editar còdic]Generalment basat en la planificació familiar i determinat per les pràctiques d'una parella que tinguen per fi el control de la cantitat de fills utilisant anticonceptius.
Ademés, complix en la funció de satisfacció sexual, és dir, la busca del plaure d'un mateix i de l'atre, en lo que es conseguix que la sexualitat siga indispensable per a la vida dels sers humans, sobre la seua harmonia entre lo físic i lo emocional.
Infeccions de transmissió sexual
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Malalties de transmissió sexual.
Les infeccions de transmissió sexual (ITS), també cridades malalties de transmissió sexual (ETS) i abans cridades malalties venéreas (terme este últim que tècnicament ya no es considera adequat) són les adquirides per la via sexual. Es transmeten pel contacte íntim i poden contagiar-se durant el coit, pels besos, a través del contacte de la pell en una zona infectada o en úlceres i a través de menuts desgarros en la boca o l'ano o en els genitals per mig de la pràctica del sexe oral, anal o genital, açò pels microorganismes que es poden adherir a la superfície dels epitelis uretral, endocervical, vaginal, rectal o faríngeu.
Si no reben tractament, algunes d'elles poden produir danys permanents (esterilidad, hipoacusia, problemes cardiovasculars, càncer del coll uterí o inclús, en alguns casos, la mort (VIH/sida). També són transmeses de la mare al fill durant l'embaràs o durant el treball de part.
L'us del preservatiu per temor al contagi de l'VIH/sida ha disminuït l'incidència de les ETS, pero continuen existint en tots els llocs del món i són un problema de salut pública.[120]
Els agents productors de les infeccions de transmissió sexual inclouen bactèrias, virus (com el del herpes), foncs i inclús paràsits, com l'àcar cridat arador de la sarna (Sarcoptes scabiei) o els polls cridats "ladillas" (Pedículus pubis).
Sexología
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sexología.
La sexología és l'estudi sistemàtic de la sexualitat humana i de les qüestions a ella referides. Comprén tots els aspectes de la sexualitat.
Informe Kinsey
[editar | editar còdic]A partir dels anys 30, va començar a realisar-se l'investigació sistemàtica dels fenomens sexuals. Posteriorment, la sexología, branca interdisciplinar de la psicologia, relacionada en la biologia i la sociologia, va tindre un gran auge en obtindre, en alguns casos, el respal de la pròpia societat, promoguts pels moviments de lliberació sexual de finals dels anys 60 i principis dels anys 1970.
Els primers estudis científics sobre el comportament sexual corresponen al informe Kinsey.
Alfred C. Kinsey i els seus colaboradors varen presentar una recopilació de senyes estadístiques que reflectien els models de la conducta sexual en els Estats Units des de 1938 fins a 1952. El seu treball es va realisar per mig d'entrevistes d'interrogatori directe i va obrir les portes per a l'investigació de la resposta sexual humana que, posteriorment, varen realisar William Masters i Virginia Johnson. El treball de Kinsey era d'investigació sociològica i no interpretava la resposta fisiològica ni sicològica a l'estimulació sexual.[121]
En l'Informe Kinsey es varen observar grans diferències entre el comportament desijable exigit socialment i el comportament real. Aixina mateix, es va observar que no existix una clara separació entre el comportament heterosexual i l'homosexual ya que, segons enquestes d'eixa época, el 10 % de les dònes i el 28 % dels hòmens admetien tindre comportaments homosexuals, i un 37 % dels hòmens estar interessats en l'homosexualitat.
Masters i Johnson
[editar | editar còdic]En la década dels xixanta, els doctors William Masters i Virginia Johnson varen investigar per primera volta en un laboratori els processos biològics de la sexualitat, i varen elaborar un estudi sobre l'anomenada «resposta sexual humana». El seu objectiu era establir els fonaments d'una informació científica bàsica que permetera donar resposta a problemes multifacéticos de la conducta sexual humana. El seu interés radicava en conéixer qué reacció física es desenrolla quan el varó i la dòna responen a una estimulació sexual efectiva i de quina manera es comporta cada u front a la mateixa. Per a això varen utilisar la tècnica de l'observació directa. Un cert número de varons i dònes adults varen acceptar ser examinats en el laboratori de biologia de la reproducció en el Departament de Ginecologia i Obstetrícia de l'Escola de Medicina de l'Universitat de Washington, primer i, més tart, baix els auspicis de la Reproductive Biology Research Foundation. D'estes observacions realisades durant dèu anys i de l'interrogatori psicosexual posterior es varen traure les conclusions que finalment es varen publicar.[121]
Varen publicar els seus estudis en un llibre titulat The Human Sexual Response.
Erotisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Erotisme.
L'erotisme denota tot lo relacionat en la sexualitat i no simplement en l'acte sexual físic sino també totes les seues proyeccions (com art, pintura,lliteratura música, ), de modo que pot observar-se en combinació en la libido. L'erotisme tracta de tot allò que emana de la nostra zona libídica i està relacionat en el sexe i en l'amor eròtic. L'adjectiu eròtic nos indica que el tema a tractar està relacionat en el sexe depenent del sustantiu al que califica, per eixemple, la pintura eròtica o la moda eròtica.
Llegislació
[editar | editar còdic]l'edat de consentiment sexual és l'edat per baix de la qual, per a propòsits criminals, la violència es presumix llegalment en les relacions sexuals, sense importar l'existència de qualsevol violència real. Si un adult té relacions sexuals en un menor que encara no alcança l'edat de consentiment sexual, l'acte és considerat estupre o violació, depenent de l'edat del menor i del país.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Sexualitat|20px|Vore el portal sobre Sexualitat]] Portal:Sexualitat. Contingut relacionat en Sexualitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010) Sex and Society, Volume 2, Marshall Cavendish, p. 384. ISBN 978-0-7614-7907-9. Consultat el 21 de juny de 2017. «The term human sexuality broadly refers to how people experience and express themselves as sexual beings.»
- ↑ Joan Ferrante (2014). Sociology: A Global Perspective, Cengage Learning, p. 207. ISBN 978-1-285-74646-3. Consultat el 21 de juny de 2017. «Sexuality encompasses all the ways people experience and express themselves as sexual beings.»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2016) Exploring the Dimensions of Human Sexuality, Jones & Bartlett Publishers, pp. 4–10. ISBN 978-1-284-08154-1. Consultat el 21 de juny de 2017. «Human sexuality is a part of your total personality. It involves the interrelationship of biological, psychological, and sociocultural dimensions. [...] It is the total of our physical, emotional, and spiritual responses, thoughts, and feelings.»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (2009) Human Sexuality: Biological, Psychological, and Cultural Perspectives, Taylor & Francis, pp. 32–42. ISBN 978-0-7890-2671-2.
- ↑ «a-la-accion Promoció de la salut sexual. Recomanacions per a l'acció | UNESCO HIV and Health Education Clearinghouse». hivhealthclearinghouse.unesco.org. Archivat des d'el a-la-accion original, el 9 de juny de 2020. Consultat el 10 de decembre de 2018.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:3 - ↑ Journal of Homosexuality.3(1)
- 41–48.ISSN 0091-8369.doi:10.1300/J082v03n01_04.
- ↑ Monroy, Anamely (2002). «La sexualitat en l'adolescència», Salut i sexualitat en l'adolescència i joventut, Editorial Pax Mèxic, p. 256. ISBN 978-968-860-507-3.
- ↑ Sexual Strategies Theory: An Evolutionary Perspective on Human Mating by David M. Buss and David P. Schmitt
- ↑ «Introducció a la sexualitat - Temes especials» (en és). Manual MSD versió per a públic general. Consultat el 2025-03-16.
- ↑ Food Industry Economics.12(2)ISSN 2312-847X.doi:10.15673/fie.v12i2.1744.Consultat el 2025-03-16.
- ↑
- ↑ Economic Synergy.(2)
- 156–169.ISSN 2786-5347.doi:10.53920/és-2024-2-11.Consultat el 2025-03-16.
- ↑ 14,0 14,1 (2009) Marshall Cavendish Corporation (ed.). Sex and Society (vol. 2), Marshall Cavendish, pp. 82–83. ISBN 978-0-7614-7905-5. Consultat el 2 de febrer de 2013.
- ↑ “Toward a conceptual understanding of asexuality” (2006). Review of General Psychology 10 (3): 241–50. doi:. ISSN 1089-2680.
- ↑ “Asexuality: prevalence and associated factors in a national probability sample” (2004). Journal of Sex Research 41 (3): 279–87. doi:. PMID 15497056.
- ↑ Frankowski BL. “Sexual orientation and adolescents”. Pediatrics 113 (6): 1827–32. doi:. PMID 15173519.
- ↑ Gloria Kersey-Matusiak (2012). Delivering Culturally Competent Nursing Care, Springer Publishing Company, p. 169. ISBN 978-0-8261-9381-0. Consultat el 10 de febrer de 2016. «Most health and mental health organizations do not view sexual orientation as a 'choice.'»
- ↑ (2014) Marriages, Families, and Relationships: Making Choices in a Diverse Society, Cengage Learning, p. 82. ISBN 978-1-305-17689-8. Consultat el 11 de febrer de 2016. «The reason some individuals develop a gay sexual identity has not been definitively established – nor do we yet understand the development of heterosexuality. The American Psychological Association (APA) takes the position that a variety of factors impact a person's sexuality. The most recent literature from the APA says that sexual orientation is not a choice that ca be changed at will, and that sexual orientation is most likely the result of a complex interaction of environmental, cognitive and biological factors...is shaped at an early age...[and evidence suggests] biological, including genetic or inborn hormonal factors, play a significant role in a person's sexuality (American Psychological Association 2010).»
- ↑ “Sexual Orientation, Controversy, and Science” . Psychological Science in the Public Interest 17 (21): 45–101. doi:. PMID 27113562.
- ↑ Schmidt J (2010). Migrating Genders: Westernisation, Migration, and Samoan Fa'afafine, p. 45 Ashgate Publishing, Ltd., ISBN 978-1-4094-0273-2
- ↑ Diamond M (2010). Sexual orientation and gender identity. In Weiner IB, Craighead EW eds. The Corsini Encyclopedia of Psychology, Volume 4. p. 1578. John Wiley and Sons, ISBN 978-0-470-17023-6
- ↑ Psicologia diferencial del sexe i el gènero: fonaments, Icària Editorial. ISBN 978-8-4742-62681.
- ↑ (2016) Actualisacions en sexología clínica i educativa, Servici de Publicacions de l'Universitat de Huelva. ISBN 978-8-4166-2127-9.
- ↑ Monroy, Anamely (2002). «La sexualitat en l'adolescència», Salut i sexualitat en l'adolescència i joventut, Pax Mèxic, pp. 256. ISBN 978-968-860-507-3.
- ↑ «Gender and Genetics». Organisació Mundial de la Salut. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2020. Consultat el 16 d'abril de 2020.
- ↑ “Two Spirits, Nádleeh, and LGBTQ2 Navajo Gaze” (2011). American Indian Culture and Research Journal 35 (4): 167–190. doi:.
- ↑ «The 'two-spirit' people of indigenous North Americans». The Guardian. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2020. Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ Anuja Agrawal: «Gendered bodies: the case of the “third gender” in Índia», en la revista Contributions to Indian Sociology, n. s., 31: págs. 273-297; 1997.
- ↑ Antonia Young: Women who become men: albanian sworn virgins, 2000. ISBN 1-85973-335-2.
- ↑ “Sexual Desire in Later Life” (2005). The Journal of Sex Research 42 (2): 138–149. doi:. PMID 16123844.
- ↑ 32,0 32,1 “Desegregating Sexuality Research: Cultural and Biological Perspectives on Gender and Desire” (2001). Annual Review of Sex Research 12 (33): 33–75.
- ↑ Gagnon, John H (2004). An Interpretation of Desire, Chicago: University of Chicago.
- ↑ 34,0 34,1 “The Female Sexual Response: A Different Model” (2000). Journal of Sex & Marital Therapy 26 (1): 51–65. doi:. PMID 10693116.
- ↑ “The nature of sexual desire: A clinician's perspective” (2003). Archives of Sexual Behavior 32 (3): 279–285. doi:. PMID 12807300.
- ↑ “How llaure Sociosexuality, Sex Drive, and Lifetime Number of Sexual Partners Related?” (2004). Personality and Social Psychology Bulletin 30 (10): 1255–1266. doi:. PMID 15466599.
- ↑ Kolata, Gina. The Myth, the Math, the Sex. Recuperate le 10 d'abril de 2018.
- ↑ «Sexual attraction». TheFreeDictionary.com. Consultat el 16 de decembre de 2011.
- ↑ Tomàs Ibáñez Gràcia (2004). «Interacció social», UOC (ed.). Introducció a la psicologia social (en és), Univeresitat Oberta de Catalunya, p. 175. ISBN 84-9788-132-X.
- ↑ Miller, R., Perlman, D., and Brehm, S.S. Intimate Relationships, 4th Edition, McGrawHill Companies.Plantilla:Page needed
- ↑ Leonard, Janet (18 de juny de 2010). The Evolution of Primary Sexual Characters in Animals, Oxford University Press, p. 552. ISBN 978-0-19-532555-3.
- ↑ Fausto-Sterling, Anne (2000). Sexing the Body: Gender Politics and the Construction of Sexuality, New York: Basic Books, p. 51. ISBN 978-0-465-07713-7.
- ↑ Ellen Ross, Rayna Rapp Sex and Society: A Research Note from Social History and Anthropology Comparative Studies in Society and History, Vol. 23, No. 1 (Jan. 1981), pp. 51–72
- ↑ Rathus, Spencer A.; Nevid, {{{nom2}}} (18 de juny de 2010). Human Sexuality in a World of Diversity, Allyn & Bacon.
- ↑ 45,00 45,01 45,02 45,03 45,04 45,05 45,06 45,07 45,08 45,09 45,10 45,11 45,12 45,13 45,14 45,15 45,16 45,17 45,18 45,19 45,20 45,21 45,22 45,23 45,24 45,25 King, Bruce M. (2013). Human Sexuality Today. ISBN 978-0-13-604245-7.
- ↑ Anne Bolin. Perspectives on Human Sexuality. ISBN 0791441334.
- ↑ Carol K. Sigelman. Life-Span Human Development. ISBN 1285454316.
- ↑ Sigelman, Carol; Rider, {{{nom2}}} (2011). Life-Span Human Development, Boston: Cengage Learning, p. 452. ISBN 978-1-111-34273-9.
- ↑ Hornstein, Theresa; Schwerin, {{{nom2}}} (2012). Biology of Women, Boston: Cengage Learning, p. 205. ISBN 978-1-285-40102-7.
- ↑ Smith, Lindo J. (2010). Impact of Birthing Practices on Breastfeeding, Burlington, MA: Jones & Bartlett, p. 158. ISBN 978-0-7637-6374-9.
- ↑ Hyde, Janet; DeLamater, {{{nom2}}}; Byers, {{{nom3}}} (2013). Understanding Human Sexuality, 5th Canadian edició, Whitby, ON, CA: McGraw-Hill Ryerson, pp. 100, 102ff. ISBN 978-0-07-032972-0.
- ↑ 52,0 52,1 52,2 «Male Reproductive System – Explore Anatomy with Detailed Pictures». Innerbody.com. Consultat el 30 de juny de 2013.
- ↑ Madaras, Lynda Madaras with Area (2008). The what's happening to my body? book for boys, Rev. edició, New York: Newmarket. ISBN 978-1-55704-765-6.
- ↑ Rosenthal, Martha (2012). Human Sexuality: From Cells to Society, Cengage Learning, pp. 133–135. ISBN 978-0-618-75571-4.
- ↑ International Journal of Andrology.28(2)
- 74–77.ISSN 0105-6263.doi:10.1111/j.1365-2605.2005.00499.x.Consultat el 21 de juliol de 2020.
- ↑ Hyde; DeLamater, {{{nom2}}}; Byers, {{{nom3}}} (2012). Understanding Human Sexuality 5th Canadian ed., p. 78. ISBN 978-0-07-032972-0.
- ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 57,4 «Female Reproductive System – Anatomy Pictures and Information». Innerbody.com. Consultat el 30 de juny de 2013.
- ↑ Human Reproductive Biology by Mark M. Jones (2012), p. 63.
- ↑ Francoeur, Robert T. (2000). The Complete Dictionary of Sexology, The Continuum Publishing Company, p. 180. ISBN 978-0-8264-0672-9.
- ↑ Carroll, Janell L. (2009). Sexuality Now: Embracing Diversity, Cengage Learning, p. 118. ISBN 978-0-495-60274-3.
- ↑ «I'm a woman who cannot feel pleasurable sensations during intercourse». Go Ask Alice!. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2011. Consultat el 13 de setembre de 2012.
- ↑ «I Want a Better Orgasm!». WebMD. Archivat des d'el original, el 13 de giner 2009. Consultat el 18 d'agost de 2011.
- ↑ Flaherty, Joseph A.; Davis, John Marcell; Janicak, {{{nom3}}} (1993). Psychiatry: #Diagnosis & therapy. A Lange clinical manual, Appleton & Lange (Original from Northwestern University), p. 217. ISBN 978-0-8385-1267-8. «The amount of clave of sexual arousal needed to reach orgasm is variable—and usually much longer—in women than in men; thus, only 20–30% of women attain a coital climax. b. Many women (70–80%) require manual clitoral stimulation...»
- ↑ Clinical Psychology Review.21(6)
- 823–856.doi:10.1016/S0272-7358(00)00069-6.
- ↑ Obstetrics and Gynecology Clinics of North America.35(2)
- 169–183.doi:10.1016/j.ogc.2008.03.006.
- ↑ 66,0 66,1 Lehmiller, Justin (2018). The Psychology of Human Sexuality, Second edició, John Wiley & Sons Ltd, pp. 74–75. ISBN 9781119164739.
- ↑ The Journal of Sexual Medicine.8(10)
- 2822–2830.doi:10.1111/j.1743-6109.2011.02388.x.
- ↑ «Nipple/Breast stimulation and sexual arousal in young men and women». doi:10.1111/j.1743-6109.2006.00230.x. Consultat el 11 d'octubre de 2020.
- ↑ Am J Obstet Gynecol.185(2)
- 359–362.doi:10.1067/mob.2001.115995.
- ↑ Balon, Richard; Segraves, Robert Taylor (2009). Clinical Manual of Sexual Disorders, American Psychiatric Pub, p. 258. ISBN 978-1-58562-905-3.
- ↑ The Journal of Sexual Medicine.9(3)
- 719–726.doi:10.1111/j.1743-6109.2011.02623.x.
- ↑ Intimacy. «Discovery Health "Sexual Response"». Health.howstuffworks.com. Consultat el 18 de febrer de 2013.
- ↑ «Female Sexual Response Cycle». Proplusmedical.com. Consultat el 18 de febrer de 2013.
- ↑ Koedt. «The Myth of the Vaginal Orgasm». Chicago Women's Liberation Union. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2016. Consultat el 18 de novembre de 2010.
- ↑ Revista de l'Associació Mèdica Argentina.134(2)
- 9–14.ISSN 0004-4830.
- ↑ «Female Sexual Dysfunction». webmd.com. webmd.com. Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ «Female Sexual Dysfunction». webmd.com. Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ «Male Sexual Problems». Webmd.com. Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ (2011) Our Bodies, Ourselves, 35th edició, Boston Women's Health Book Collective. ISBN 978-0-7432-5611-7.
- ↑ Geneviève., Tubert, Silvia, ed. lit, coaut. Fraisse, (2011). Del sexe a el "gènero" : els equívocs d'un concepte, Càtedra. OCLC 793313784. ISBN 978-84-376-2887-5.
- ↑ «Rols de gènero en la sexualitat».
- ↑ «Rols de gènero (youtube)». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2022. Consultat el 5 de giner de 2022.
- ↑ Sexualitat a la llum de l'antropologia i de la Bíblia. Caffarra, Carlo. Editorial: RIALP. ISBN: 978-84-321-2707-6
- ↑ Juan Pablo II. "Analogia de la relació que existix entre Crist i l'Iglésia i la que existix entre l'espós i l'esposa".
- ↑ Suma de teologia, Sant Tomás d'Aquino. Ed. de 2006, Biblioteca d'Autors Cristians.
- ↑ Corintios, 6:9. Les distintes traduccions que existixen sobre este passage obedixen a raons culturals i històriques.
- ↑ Catecisme de l'Iglésia Catòlica
- ↑ John DeLamater, Rebecca F. Plante, Handbook of the Sociology of Sexualities, Springer, USA, 2015, p. 351
- ↑ Kathleen J. Fitzgerald, Kandice L. Grossman, Sociology of Sexualities, SAGE Publications, USA, 2017, p. 166
- ↑ Noah Manskar, Baptists encourage marrying younger, tennessean.com, USA, 12 d'agost de 2014
- ↑ Maïté Maskens, Li traitement de la virginité chez els migrants pentecôtistes à Bruxelles, L'Espace Politique , 13 | 2011-1, França, publicat el 06 de maig de 2011, paràgraf 28
- ↑ Anugrah Kumar, Llaure Most Single Christians in America Having Sex?, christianpost.com, USA, 28 de setembre de 2011
- ↑ Robert Woods, Evangelical Christians and Popular Culture: Pop Goes the Gospel, Volume 1, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 44
- ↑ David K. Clark, Robert V. Rakestraw, Readings in Christian Ethics: Issues and Applications, Baker Academic, USA, 1994, p. 162
- ↑ Axel R. Schäfer, American Evangelicals and the 1960s, University of Wisconsin Press, USA, 2013, p. 104
- ↑ Mark D. Regnerus, Forbidden Fruit : Sex & Religion in the Lives of American Teenagers, Oxford University Press, USA, 2007, p. 115
- ↑ Eromosele Ebhomele, Masturbation Not A Sense – Oyakhilome, pmnewsnigeria.com, Nigèria, 24 de febrer de 2012
- ↑ Molly McElroy, Virginity pledges for men ca lead to sexual confusion — even after the wedding day, washington.edu, USA, 9 d'octubre de 2015
- ↑ Joy Bennett, Many churches don't talk about sex beyond virginity, virginity, virginity, theguardian.com, UK, 11 de febrer de 2013
- ↑ Sara Moslener, Virgin Nation: Sexual Purity and American Adolescence, Oxford University Press, USA, 2015, p. 14
- ↑ Timothy J. Demy Ph.D., Paul R. Shockley Ph.D., Evangelical America: An Encyclopedia of Contemporary American Religious Culture, ABC-CLIO, USA, 2017, p. 371
- ↑ Emma Green, The Warrior Wives of Evangelical Christianity, theatlantic.com, USA, 9 de novembre de 2014
- ↑ Christianisme aujourd'hui, 400 jeunes pour unix conférence sur li sexe, christianismeaujourdhui.info, Suïssa, 23 d'agost de 2016
- ↑ Amisah Zenabu Bakuri, Religious Sensibilities in Pursuit of Sexual Well-Being: African Diasporic Communities in the Netherlands, Berghahn Books, USA, 2024, p. 148
- ↑ Kelsy Burke, Christians Under Covers: Evangelicals and Sexual Pleasure on the Internet, University of Califòrnia Press, USA, 2016, p. 31, 66
- ↑ Luiza Oleszczuk, Interview: Famed Author Gary Chapman Talks Love, Marriage, Sex, christianpost.com, USA, 25 de febrer de 2012
- ↑ Jeffrey S. Siker, Homosexuality and Religion: An Encyclopedia, Greenwood Publishing Group, USA, 2007, p. 112
- ↑ William Henard, Adam Greenway, Evangelicals Engaging Emergent, B&H Publishing Group, USA, 2009, p. 20
- ↑ David L. Balch, Muddling Thought: The Church and Sexuality / Homosexuality per Mark G. Toulouse, Homosexuality, Science, and the "Plain Sense" of Scripture, Wipf and Estoc Publishers, Estats Units, 2007, p . 28
- ↑ Hunt, Stephen (2016). Contemporary Christianity and LGBT Sexualities, Regne Unit: Routledge, pp. 40-41.
- ↑ William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Scarecrow Press, USA, 2009, p. 603
- ↑ Adrian Thatcher, The Oxford Handbook of Theology, Sexuality, and Gender, Oxford University Press, UK, 2015, p. 368
- ↑ Jacqueline L. Salmon, Rift Over Gay Unions Reflects Battle New to Black Churches, washingtonpost.com, USA, 19 d'agost de 2007
- ↑ Hannah Heinzekehr, Mennonite Church Canada embraces unity in diversity at Assembly 2016, anabaptistworld.org, 18 de juliol de 2016
- ↑ Erik Eckholm, In the Beginning Unmarried Pastor, Seeking a Job, Sees Bias, nytimes.com, USA, 21 de març de 2011
- ↑ Thomas Reese, What Catholics and Southern Baptists ca learn from each other about sex abuse crisis, ncronline.org, USA, 18 de febrer de 2019
- ↑ Zachary Wagner, In Search of Senar-Toxic Male Sexuality, christianitytoday.com, USA, 12 de juny de 2023
- ↑ Steve Tracy, Sex and the Single Christian, christianitytoday.com, USA, 7 de juliol de 2000
- ↑ Pieter Valk, The Case for Vocational Singleness, christianitytoday.com, USA, 25 de novembre de 2020
- ↑ «Malalties de Transmissió Sexual». Escola de Medicina de la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile. Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2016. Consultat el 7 de març de 2012.
- ↑ 121,0 121,1 William H. Masters i Virginia I. Johnson (1967). Resposta sexual humana, Buenos Aires, editorial Intermédica.
Més informació
[editar | editar còdic]- Estupinyá, Pere (2013, novembre). Una aventura de sexe i ciència: Una mirada a l'investigació científica de la sexualitat humana i els seus sorprenents resultats. ¿Cóm veus?, Any 15, núm. 180, pp. 10-14. Direcció general de Divulgació de la Ciència. UNAM. ISSN 1870-3186. (Senyes científiques sobre aspectes diversos del comportament sexual humà)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wikiquote-logo.svg Sexualitat humana en Viquidites.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sexualidad humana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.