Circumcisió

Archiu:Minor surgery and bandaging; including the treatment of fractures and dislocations, the ligation of arteries, amputations, excisions and resections, intestinal anastomosis, operations upon nerves and (14782599144).jpg

Circumcisió

La circumcisió —del llatí circumcīsiō, -ōnis, vocablo compost a la seua volta per circum- ‘entorn’ i cisio ‘tallar’— és una operació quirúrgica que consistix en tallar una porció o la totalitat del prepucio del pene humà. Es practica principalment per motius rituals o meges. Quan es realisa com a procediment mèdic es denomina postectomía.

La circumcisió es pot realisar per raons terapèutiques, especialment en el tractament per a balanopostitis crònica, infeccions virals, corregir la fimosis o la parafimosis.

l'OMS considera la circumcisió masculina com a part d'un conjunt més ampli de mides per a la prevenció de l'infecció per VIH. Estes mides inclourien la promoció de pràctiques sexuals segures i l'us del preservatiu. Per tant la circumcisió no substituïx a atres métodos d'eficàcia provada, com per eixemple, l'us sistemàtic i correcte del preservatiu.

Existixen diferents formes d'efectuar la circumcisió, segons el lloc a on es realisa el brot i la cantitat de prepucio eliminat. Per regla general, una volta realisada, el glant queda permanentment descobert.

La circumcisió planteja alguns problemes ètics i és causa de controvèrsia i de debat mèdic i llegal en tot lo món. S'han plantejat qüestions ètiques i llegals sobre el consentiment informat i els drets humans sobre la circumcisió de bebés i chiquets per raons no terapèutiques. El Consell d'Europa considera que la circumcisió ritual efectuada als chiquets sense una raó terapèutica és una violació a la seua integritat física.

Cap organisació mèdica important recomana la circumcisió universal de tots els varons, ni tampoc la seua prohibició. Les posicions de les principals organisacions mèdiques del món varien des de la que considera la circumcisió facultativa de bebés i chiquets com una pràctica que carix tant de riscs com de beneficis significatius, fins a la que sosté que el procediment té un modest benefici per a la salut que supera als riscs. Molts científics argumenten que la circumcisió disminuïx el risc d'infecció per VIH i tot tipo d'infeccions de transmissió sexual.

Història

La circumcisió és un procediment quirúrgic molt antic. Segons l'historiador Grafton Elliot Smith, la seua pràctica podria tindre més de 15 000 anys d'història. No hi ha consens sobre cóm es va difondre. Una hipòtesis sugerix que va començar a realisar-se en un àrea geogràfica i es va estendre des d'allí, i una atra, que varis grups humans distints varen començar la seua pràctica de forma independent. En el seu treball de 1891 Història de la circumcisió, el mege Peter Charles Remondino va sugerir que podria haver segut una manera de castrar a un enemic capturat, menys greu que la penectomía: la circumcisió permetria marcar permanentment al derrotat per a ser usat com a esclau, sense posar en risc la seua vida.

L'història de la migració i l'evolució de la pràctica de la circumcisió se seguix principalment a través de les cultures i dels pobles en dos regions separades. En les terres del sur i de l'est del Mediterràneu, a partir de Sudan i Etiopia, el procediment va ser practicat pels antics egipcíacs i els semitas, i després pels judeus i musulmans, en els que la pràctica va viajar i va ser adoptada pels africans bantúes. En Oceania, la circumcisió és practicada pels aborigen australians i polinesios.

També hi ha evidència de que la circumcisió era practicada en Amèrica, entre els azteca i els mayas, pero hi ha pocs detalls disponibles sobre la seua història.

Orige

La circumcisió és mencionada en el sigle V a. C. per Heródoto, qui la nomena en el segon llibre de les seues Històries i atribuïx el seu orige als egipcíacs.

Varen ser els judeus els qui, des de fa més de 3500 anys varen escomençar a practicar la circumcisió de forma obligatòria per als varons, tant els fills de pares judeus com els comprats, quan, —segons els texts bíblics—, el patriarca Abraham va ser circuncidado per una orde divina.

10. Est és el pacte entre vostés i yo, que deuen complir tu i els teus descendents: deuen circuncidar a tots els varons que hi haja entre vostés.
11. Tenen que circuncidar el seu prepucio com a senyal del pacte entre vostés i yo.
12. Generació despuix de generació tenen que circuncidar a tots els varons que hi haja entre vostés als huit dies d'edat, a qualsevol que naixca en la casa i a qualsevol que no siga descendent de vostés i que haja segut comprat en diners a un estranger.
13. Tots els varons naixcuts en la teua casa i tots els que hages comprat en diners deuen ser circuncidados. El meu pacte -marcat en la carn de vostés- serà un pacte permanent.
14. Si un varó incircunciso no vol circuncidarse el prepucio, eixe varó té que ser eliminat del seu poble. Ell ha trencat el meu pacte.

Génesis 17:10-14 (La Bíblia, Traducció del Nou Món; 2019, Wallkill, Nova York)

Àfrica, Àsia i Europa

El primer registre històric de la circumcisió ve d'Egipte, en la forma d'una image de la circumcisió d'un adult tallada en la tomba de Ankh-Mahor en Saqqara, que data d'al voltant de 2400-2300 a. C. La circumcisió va ser feta pels egipcíacs, possiblement per raons d'higiene, pero també era part de la seua obsessió per la purea i es va associar en el desenroll espiritual i intelectual. No hi ha cap teoria acceptada que explique el significat de la circumcisió, per als egipcíacs, pero sembla haver segut dotada de gran honor i la seua importància com un rito de pas a l'edat adulta, realisada en una cerimònia pública fent recalcament en la continuïtat de les generacions de la família i la fertilitat. Pot haver segut una marca de distinció per a l'èlit: El Llibre Egipcíac dels Morts descriu al deu sol Ra circuncidándose a sí mateixa.^{cita requerida}

La circumcisió ocupa un lloc destacat en la Bíblia hebrea. La narrativa en Génesis capítul 17 descriu la circumcisió de Abraham i els seus parents i esclaus, convertint-se en el primer individu de nom en sometre's al procediment. En el mateix capítul, als descendents de Abraham se'ls ordena circuncidar als seus fills en l'octau dia de vida. Moltes generacions despuix, Moisés va ser criat per l'èlit egipcíaca, per lo que la circumcisió era sense dubte familiar per a ell. Per als judeus de l'época, la circumcisió no era tant un acte espiritual, ya que era una senyal física del seu pacte en Deu, i un requisit previ per al compliment de l'orde de produir descendència. Ademés de propondre que la circumcisió va ser considerada pels judeus com un mandat purament religiós, els estudiosos han sugerit que els patriarques del judaisme i els seus seguidors varen adoptar la circumcisió per a fer més fàcil l'higiene del pene en climes càlits i arenencs; com un rito de pas a l'edat adulta; o com una forma de sacrifici de sanc.^{cita requerida}

Els grecs avorrien la circumcisió, fent molt difícil la vida als judeus circuncidados que vivien entre ells (més tart, també ho varen fer els romans). Antíoco Epífanes va prohibir la circumcisió, de la mateixa manera que Adriano, que va ajudar a causar el tumult de Bar Kojba. Durant este periodo de l'història, la circumcisió judeua va demanar l'eliminació de solament una part del prepucio, i alguns judeus helenizados varen intentar aparentar estar incircuncisos estirant la part remanente del prepucio. Açò va ser considerat pels líders judeus com un problema greu, i durant el sigle segon varen canviar els requisits de la circumcisió judeua exigint la completa eliminació del prepucio, en émfasis en la visió judeua de que la circumcisió pretén ser, no solament el compliment d'un manament bíblic, sino també una marca essencial i permanent de la pertinença a un poble.^{cita requerida}

Heródoto afirma que atres pobles semitas i relacionats, com la Cólquide, Fenicia, Síria i Etiopia. Advertix, no obstant, que els fenicios cessaven en esta costum quan entrabar en contacte en els grecs. Aixina i tot, no està clar que la circumcisió estiguera verdaderament estesa entre estos pobles. Es creu que Heródoto i els autors que es basen en ell podrien haver confòs als fenicios en els propis judeus, ya que la Bíblia descriu com incircuncisos als fenicios de Sidón, aixina com a atres pobles com els filisteos. Tampoc els autors romans mencionen la circumcisió entre les costums dels cartagineses o atres pobladors fenicios del nort d'Àfrica, a pesar de que hauria resultat un element difícil de passar per alt per a la cultura romana, fortament oposta a la pràctica i ya dotada d'un estereotip exòtic dels púnicos.

Un relat en el Evangelio cristià de Lucas fa una breu menció a la circumcisió de Jesús, pero el tema de la circumcisió física en sí no és part de les ensenyances rebudes de Jesús. Pablo l'apòstol va reinterpretar la circumcisió com un concepte espiritual, argumentant que no és necessària l'implementació física. L'ensenyança de que la circumcisió física era necessària per a ser membre d'una aliança divina va ser instrumental en la separació del cristianisme del judaisme. Encara que no es menciona explícitament en el Corán (principis del sigle VII d. C.), la circumcisió es considera essencial per a l'Islam, i és casi universalment realisada entre els musulmans. La pràctica de la circumcisió es va estendre en tot l'Orient Pròxim, nort d'Àfrica i el sur d'Europa en l'Islam.^{cita requerida}

Genghis Khan, i els següents emperadors Yuan en China varen prohibir les pràctiques islàmiques com a carniceria halal i la circumcisió. Açò va dur a musulmans chinencs a prendre finalment una part activa en rebelar-se contra els mongoles i l'instalació de la dinastia Ming més tolerant.^{cita requerida}

Es creu que la pràctica de la circumcisió va ser duta a les tribus de parla bantú d'Àfrica pels judeus despuix d'una de les seues moltes expulsions dels països europeus, o pels musulmans que fugien despuix de la conquista de Granada en 1492. En la segona mitat del primer mileni, habitants del norest d'Àfrica es varen traslladar al sur i varen trobar grups d'Aràbia, Oriente Pròxim i Àfrica Occidental. Estes persones es varen traslladar al sur i varen formar lo que es coneix hui com el poble Bantú. S'observa en les tribus bantúes la defensa de lo que es descriu com la llei judeua, incloent la circumcisió, en el sigle XVI. La circumcisió i elements de restriccions dietètiques judeues encara s'observen entre les tribus bantúes.^{cita requerida}

Austràlia, el Pacífic i Amèrica

La circumcisió és practicada per alguns grups entre els pobles aborigen australians, polinesios, i els natius americans. Hi ha poca informació disponible sobre els orígens i l'història de la circumcisió entre estos pobles, en comparació a la circumcisió en el Mig Orient.^{cita requerida}

Cristóbal Colón va informar que la circumcisió es practicava entre els natius americans. També va ser practicada pels incas, asteques i mayas. Provablement va començar entre les tribus d'Amèrica del Sur com un sacrifici de sanc o mutilació ritual per a provar la seua valentia i resistència, i el seu us posterior es va convertir en un rito d'iniciació.^{cita requerida}

Temps moderns

En 1855, motivat en part pel seu interés en la promoció de la circumcisió per a reduir la masturbació, el mege anglés Jonathan Hutchinson va publicar les seues troballes indicant que els judeus tenien una menor prevalença de certes malalties venéreas.

En Estats Units, un dels primers meges moderns en defendre el procediment va ser Lewis Sayre, un dels fundadors de l'Associació Mèdica Nortamericana. En 1870, Sayre va començar a usar la circumcisió com una suposta cura per a varis casos de chics jóvens que presentaven paràlisis o importants problemes motors. Va pensar que el procediment milloraria este tipo de problemes sobre la base d'una teoria «reflectixc de la neurosis» de la malaltia, que va sostindre que l'estimulació excessiva dels genitals era un destorbament de l'equilibri del sistema nerviós i causa de problemes sistémicos.^{cita requerida}

L'us de la circumcisió per a promoure la bona salut també encaixa en la teoria dels germens, que va vore la validació durant el mateix periodo de temps: el prepucio va ser vist com un foc d'infeccions causant de esmegma (una mescla de pell morta i olis). Sayre va publicar treballs sobre el tema i ho va promoure enèrgicament en discursos. Els meges contemporàneus varen acceptar el nou tractament de Sayre, creent que podrien previndre o curar una varietat àmplia de problemes mèdics i els mals socials. La seua popularitat es va estendre en publicacions com a Història de la Circumcisió de Peter Charles Remondino.^{cita requerida}

L'artícul de Douglas Gairdner de 1949 «El destí del Prepucio» va argumentar persuasivament que l'evidència disponible en eixe moment mostrava que els riscs superaven als beneficis coneguts. El procediment no va ser cobert pel sistema nacional de salut, i les taxes de circumcisió es varen reduir en Gran Bretanya i en el restant d'Europa.^{cita requerida}

En la década de 1970, les associacions mèdiques nacionals en Austràlia i Canadà varen emetre recomanacions en contra de la circumcisió infantil de rutina, lo que du a les caigudes en les taxes d'abdós països.^{cita requerida}

En els Estats Units, l'Acadèmia Nortamericana de Pediatria, a lo llarc de les décades, va emetre una série de declaracions de política sobre la circumcisió, a voltes positiva i atres negativa.^{cita requerida}

En 1986 es va sugerir una associació entre la circumcisió i les taxes d'infecció de VIH reduïdes entre heterosexuals. L'evidència experimental era necessària per a establir una relació de causalitat, per lo que tres ensajos aleatoris controlats varen ser encarregats com un mig per a reduir l'efecte dels factors de confusió. Els ensajos es varen portar a terme en Suràfrica, Kènia i Uganda. Els tres ensajos varen ser detinguts tempranamente perque els que estaven en el grup circuncidado tenien una menor taxa de contracció de l'VIH que el grup de control. Posteriorment, l'Organisació Mundial de la Salut va promoure la circumcisió en poblacions d'alt risc, com a part d'un programa general per a reduir la propagació de l'VIH, encara que alguns han qüestionat la validea dels ensajos d'Àfrica, lo que va dur a una série d'investigadors a qüestionar l'eficàcia de la circumcisió com una estratègia de prevenció de l'VIH.^{cita requerida}

Prevalença

La circumcisió és un dels procediments més àmpliament realisats en el món. Aproximadament un terç dels hòmens en tot lo món estan circuncidados, a sovint per raons religioses o culturals. Es practica comunament en l'infància. L'OMS estima que en el 2007 uns 664 500 000 hòmens de 15 anys i més varen ser circuncidados (30-33 % de prevalença global), casi el 70 % dels quals eren musulmans.^{cita requerida}

La circumcisió és més prevalente en el món musulmà, Israel, Corea del Sur, Estats Units i parts del surest d'Àsia i Àfrica. És relativament rara en Europa, Amèrica Llatina, parts d'Àfrica meridional i Oceania i la major part d'Àsia. La prevalença és casi universal en l'Orient Mig i Àsia Central. La circumcisió no religiosa en Àsia, fòra de la República de Corea i Filipines, és prou rara, i la prevalença és generalment baixa (menys del 20 %) en tota Europa.^{cita requerida}

Les estimacions per als països individuals inclouen Taiwan en el 9 % i Austràlia 58,7 %. La prevalença en els Estats Units i Canadà s'estima en 75 % i 30 % respectivament. La prevalença en Àfrica varia des de menys del 20 % en alguns països del sur d'Àfrica a casi universal en Àfrica Septentrional i Occidental.^{cita requerida}

Els índexs de la circumcisió neonatal de rutina a través del temps han variat considerablement segons el país. En Estats Units, les enquestes d'alta hospitalària varen estimar les taxes en 64,7 % en l'any 1980, 59,0 % en l'any 1990, 62,4 % en 2000, i el 58,3 % en 2010. Estes estimacions no tenen en conte les #circumcisió no hospitalàries, o de procediments realisats per raons mèdiques. Canadà ha vist un llent decliu des de la década 1970, possiblement influenciat per les declaracions de la AAP i la Societat Canadenca de Pediatria publicat en la década de 1970 que diuen que el procediment no està mèdicament indicat. En Austràlia, la taxa va disminuir en els anys 1970 i 80, pero ha anat aumentant poc a poc a partir de 2004. En el Regne Unit, s'estima que la prevalença era d'un 20-30 % en la década de 1940, pero es va reduir dràsticament en acabant de que el Servici Nacional de Salut (NHS) deixara de cobrir els costs del procediment.^{cita requerida}

La prevalença en el sur Corea ha aumentat notablement en la segona mitat del sigle XX, passant de prop de zero al voltant de 1950 a al voltant de 60 % en 2000, en els bots més importants de les dos últimes décades d'eixe periodo de temps. Açò es deu provablement a l'influència dels Estats Units, que va establir un fideicomiso per al país despuix de la Segona Guerra Mundial.^{cita requerida}

En 2006, segons estimacions de l'OMS, el 30 % dels hòmens del món estava circuncidado. El procediment és més prevalente en el món musulmà i Israel (a on és casi universal), els Estats Units i parts del surest d'Àsia i Àfrica; és relativament rara en Europa, Amèrica Llatina, parts d'Àfrica del Sur i la major part d'Àsia.

En Alemània, el número de #circumcisió i operacions prepuciales ha disminuït en térmens absoluts i relatius. Les #circumcisió varen ser més freqüents en els primers 5 anys de vida i per damunt dels 15 anys, mentres que les operacions de preservació prepucial es varen preferir en els grups d'edat entre 5 i 14 anys. Entre 2005 i 2017, es va produir un descens significatiu de les #circumcisió en pacients de tots els grups d'edat.

Distribució geogràfica

• En els països musulmans, en Israel i en les Filipines, la majoria dels hòmens són circuncidados.
• En Europa, en Amèrica Llatina i en Àsia (fòra dels països musulmans), la circumcisió és molt rara, sempre per baix del 20 % dels hòmens circuncidados: 1,8 % en Espanya, 1,6 % en Dinamarca (en 1986), 7,4 % en Brasil, 6,9 % en Colòmbia, entre el 10 % i el 31 % en Mèxic, menys de l'1 % en Japó i en China. La circumcisió és en gran medida un fenomen modern en Corea del Sur. Mentres que durant el sigle XX la taxa de circumcisió va aumentar fins a rondar el 80 %.

• En l'angloesfera, la circumcisió masculina és comuna, pero en decliu. El Royal Australasian College of Physicians diu que «en Austràlia, la circumcisió va alcançar un màxim de prevalença del 85 % en la década de 1950 i s'ha reduït des de llavors entre el 10 i el 20 %». La prevalença de la circumcisió ha caigut de la mateixa forma en Nova Zelanda, en el Regne Unit i en Canadà. En els Estats Units, la disminució és menor. Actualment el 56,9 % dels hòmens són circuncidados als pocs dies del naiximent (en la década de 1960, el 90 % dels hòmens varen ser circuncidados), si ben el percentage varia depenent de la regió. Per últim, en la «XVIII Conferència Internacional sobre l'VIH/sida» en Viena (2010), un investigador va informar que la prevalença de la circumcisió en els Estats Units ha disminuït al 32,5 % en 2009.

Indicacions

Les principals indicacions terapèutiques són el tractament de la fimosis, la hipospadia, la parafimosis, la balanopostitis crònica, aixina com la prevenció d'algunes infeccions virals.

l'OMS sosté que:

La circumcisió masculina reduïx en un 60% el risc de transmissió sexual de les dònes als hòmens. La circumcisió masculina per raons mèdiques és una intervenció que brinda protecció parcial per a tota la vida contra les infeccions de transmissió sexual, en especial la causada per l'VIH.

Entre els beneficis es poden senyalar:

La circumcisió per motius mèdics es practica en alguns països de forma rutinària a bebés com a mida d'higiene per a evitar malalties, pràctica qüestionada. La tendència actual és a no realisar la circumcisió a bebés com a mida d'higiene.^{cita requerida}

La circumcisió per raons mèdiques implica 10 hòmens per 1000,

La circumcisió per a tractar la fimosis se sol realisar a partir dels tres anys d'edat, puix abans, la majoria de les estrecheces prepuciales són reversibles. Despuix dels tres anys, el propi chiquet en la seua higiene diària i més tart en la masturbació, pot solucionar la majoria de les supostes fimosis.

Abans de recórrer a la circumcisió, el tractament en corticoides tòpics indicats pel pediatra a partir dels tres anys durant uns dos o tres mesos i en l'ajuda de #retracció suaus pot solucionar la fimosis.

També es pot recórrer a la prepucioplastia, una operació menys agressiva que permet conservar el prepucio.

La circumcisió pot estar mèdicament indicada en els chiquets en fimosis patològica, balanopostitis refractaria i crònica, infeccions recurrents del tracto urinari (ITU) en els varons que són crónicamente susceptibles a ells.

L'Organisació Mundial de la Salut promou la circumcisió com una mida preventiva per a hòmens sexualment actius en poblacions en alt risc de contraure l'VIH.^{cita requerida}

#Contraindicació

La circumcisió està contraindicada en chiquets en certes anomalies genitals estructurals, com una obertura de l'uretra fòra de lloc (com en hipospadias i epispadias), curvatura del cap del pene (curvatura peneana), o genitals ambigus, perque el prepucio pot ser necessari per a la cirugia reconstructiva. La circumcisió està contraindicada en els bebés prematurs.^{cita requerida}

Si una persona, chiquet o adult, se sap que té o ha tingut familiars en historial de trastorns hemorrágicos greus (hemofília), és recomanable que es comproven les propietats normals de coagulació de la sanc abans d'intentar el procediment.

Efectes

Molts científics argumenten que la circumcisió disminuïx el risc d'infecció de HIV i tot tipo d'infeccions de transmissió sexual.

Higiene

Als hòmens circuncidados no se'ls acumula l'esmegma, encara que als hòmens sense circuncidar tampoc se'ls acumula esmegma en tal de que mantinguen una higiene bàsica. La circumcisió i l'higiene no estan científicament vinculades: la Real Associació Mèdica Holandesa diu que «no hi ha proves convincents de que la circumcisió siga útil o necessària en matèria de prevenció i higiene».

Ademés, l'American Academy of Pediatrics diu que «la circumcisió ha segut sugerida com un método eficaç per a mantindre l'higiene del pene des de l'época de les dinasties egipcíaques, pero hi ha poques proves per a afirmar l'associació entre l'estat de la circumcisió i l'higiene del pene òptima».

Els sexólogos nortamericans William Masters i Virginia Johnson no consideren que existixca relació alguna entre la circumcisió, la salut i les funcions sexuals del pene, ni para ben ni per a mal: «Per la nostra part, no disponem de cap prova convincent, demostrativa de que la circumcisió repercutixca d'un modo o un atre en la funció sexual del varó. En tot cas, és improvable que els hòmens no circuncisos que mantenen una higiene elemental, es troben en desventaja notable des d'un punt de vista sanitari».

Plaure i vida sexual

Els efectes de la circumcisió sobre la sexualitat són objecte de debat i no existix consens en la comunitat científica. Un estudi realisat en Dinamarca en 2011 indica que la circumcisió s'associa en dificultats per a alcançar l'orgasme, mentres que un estudi efectuat en Uganda en 2009 sugerix lo contrari. La majoria d'estudis no sugerixen un major o menor plaure sexual en cap dels casos.

Els defensors d'esta pràctica sostenen que la circumcisió ni disminuïx la sensibilitat del pene ni reduïx la satisfacció sexual . Els detractors de la mateixa argumenten que durant l'intervenció s'elimina una gran cantitat de teixit erógeno ubicat en el prepucio, quedant el glant i el prepucio residual exposts al contacte constant, lo que desencadena un procés denominat queratinización, que pot provocar la pèrdua de sensibilitat del pene en el temps. No obstant, dita pèrdua no s'ha registrat en els grans colectius de circuncidados, que històricament han exhibit patrons similars de vida sexual activa que els no circuncidados. Per lo que no s'aprecien, generalment, diferències en la funció eréctil, la prolongació de l'acte sexual, o l'eyaculació precoç.

Estudis realisats en varons circuncidados a una edat adulta han tingut com a objectiu la comparació d'un abans i un despuix, tant en térmens físics com a factors psíquics (sexualiad, autoestima, etc.), excloent a pacients que havien realisat l'operació per patir dolors durant el coit, com els produïts per una balanopostitis crònica. En térmens de sensibilitat del glant, s'han donat els mateixos resultats contradictoris, mentres que sobre els efectes psíquics, han segut determinants en una varietat de desenllaços, des d'una desmesurada activitat sexual posterior a la circumcisió fins a una reducció de la mateixa, principalment per problemes d'adaptació i prejuïns. Un atre efecte important tenen les reaccions de les parelles sexuals, que en alguns països solen ser molt positives, lo que resulta en la millora de les relacions sexuals. La construcció social també juga un paper important a l'hora de gojar en major o menor mida de les relacions sexuals, tendint a ser molt positiva en societats i colectius en un major percentage de circuncidados.

En un estudi realisat en Estats Units, el 63 % dels pacients va afirmar haver experimentat una millora en la seua vida sexual, mentres que un 20 % va alegar un empijorament (encara que es va establir que no sempre va tindre que vore en el fet de la circumcisió). Un estudi paralel en Corea del Sur va proporcionar uns resultats contradictoris, en sol 6 % dels pacients admetent una millora en la seua vida sexual, el 20 % un empijorament (atribuït sobretot a factors socials) i la majoria afirmant no haver experimentat canvis substancials.

Virus de inmunodeficiencia humana

Segons alguns estudis, la circumcisió reduïx el risc d'infecció per VIH en els hòmens heterosexuals en poblacions d'alt risc.

L'evidència entre els hòmens heterosexuals en Àfrica subsahariana mostra una disminució absoluta de risc de l'1,8 %, que és una disminució relativa d'entre 38 per cent i 66 per cent en dos anys, i en esta població els estudis determinen que la circumcisió és efectiva. No obstant, este benefici no està clar en països desenrollats.

Hi ha explicacions plausibles, basades en la biologia humana, de cóm la circumcisió pot disminuir la provabilitat de la transmissió de l'VIH de dòna a home.

Les capes superficials de la pell del pene contenen cèlules de Langerhans, que són objectius per a l'VIH; retirant el prepucio, es reduïx el número d'estes cèlules.

Quan un pene no circuncidado està flácido, la bossa entre l'interior del prepucio i el cap del pene proporciona un entorn propici per a la supervivència de patógenos; la circumcisió elimina esta bossa. Alguna evidència experimental s'ha proporcionat per a recolzar estes teories.

L'OMS i el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre l'VIH/sida (ONUSIDA) indiquen que la circumcisió masculina és una intervenció eficaç per a previndre l'VIH, pero deu ser realisada per professionals mèdics ben capacitats i en condicions de consentiment (consentiment informat dels pares pels bebés varons).

L'OMS ha jujat que la circumcisió és una intervenció de salut pública efectiva i barata contra la propagació de l'VIH en Àfrica, encara que no necessàriament més efectiva i barata que els condons.

Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) han calculat que la circumcisió del recent naixcut és efectiva i barata contra l'VIH en els EE. UU. La recomanació conjunta OMS / ONUSIDA també pren nota de que la circumcisió solament proporciona una protecció parcial contra l'VIH i no deu substituir als métodos coneguts de prevenció de l'VIH. L'evidència disponible no indica que la circumcisió protegixca de l'VIH a les dònes heterosexuals. Està sense determinar si la circumcisió oferix algun benefici als homosexuals.

En relació en el sida en Àfrica, des de març de 2007, a l'hora que subralla la necessitat d'una decisió informada sobre els riscs i beneficis de l'intervenció, l'Organisació Mundial de la Salut recomana la circumcisió com a mig per a lluitar contra el sida en Àfrica, una regió del món molt afectada per l'epidèmia. Pero l'OMS insistix que la circumcisió protegix solament parcialment, i que els condons són una millor manera de protegir contra el Sida. S'han trobat relacions estadístiques entre els índexs d'incidència del sida i el percentage d'hòmens circuncidados. És precisament este tipo de senyes els que han dut a l'OMS a considerar la circumcisió com un método preventiu contra el sida. Les senyes comparatives d'Estats Units i Europa, el primer en una prevalença del SIDA del 0,33 % i en un promig de varons circuncidados per any del 50 % front a Europa, en una incidència del SIDA de casi un 0,10 % i un promig de varons circuncidados que està molt per baix del 10 %. Estes sifres no poden explicar la relació existent entre la circumcisió i la transmissió del VIH, toda vez que no aclarixen el percentage de varons no circuncidados entre els afectats per la malaltia, i ademés no contemplen atres diferències demogràfiques i culturals en les dos poblacions.

D'acort en l'OMS i el ONUSIDA, la circumcisió és una estratègia de prevenció adicional contra l'epidèmia del sida en les zones en a on l'infecció per VIH és generalisada, com en l'Àfrica subsahariana. No existix, no obstant, evidència científica clara de que la circumcisió oferixca protecció front a esta malaltia; inclús existixen estudis que sugerixen lo contrari.

Virus del papiloma humà

El virus del papiloma humà (VPH) és l'infecció de transmissió sexual més comuna, i afecta tant a hòmens com a dònes.

Encara que la majoria de les infeccions són asintomáticas i s'eliminen pel sistema immune, alguns tipos de virus causen barrugues genitals i atres tipos, si no es tracten, causen vàries formes de càncer, incloent el càncer de coll uterí i càncer de pene. Les barrugues genitals i càncer de coll uterí són els dos problemes més comuns que resulten de VPH. La circumcisió s'associa en una reducció de la prevalença dels tipos oncogénicos de l'infecció per VPH, lo que significa que un home circuncidado seleccionat a l'encert és menys provable que es trobe infectat en tipos que causen càncer de VPH que un home no circuncidado. També disminuïx la provabilitat de múltiples infeccions.

Atres infeccions de transmissió sexual

Els estudis que evaluen l'efecte de la circumcisió sobre l'incidència d'atres infeccions de transmissió sexual han aplegat a conclusions contradictòries a dia de hui. Un meta-anàlisis de 2006 va trobar que la circumcisió es va associar en menors taxes de #sífilis chancroide i possiblement herpes genital. Una revisió de 2010 va trobar que la circumcisió reduïx l'incidència d'infeccions per HSV-2 (virus del herpes simple tipo 2) en un 28 %. Els investigadors varen trobar resultats mixts per a la protecció contra tricomonas vaginalis i Chlamydia trachomatis i cap evidència de protecció contra la gonorrea o la #sífilis. En 2016 es descobrixen fraus en les investigacions del trachomatis, similars als del papiloma. Per als hòmens que tenen relacions sexuals en atres hòmens, les revisions han trobat una insuficient protecció contra les infeccions de transmissió sexual.

La fimosis, balanitis i balanopostitis

La fimosis és l'incapacitat per a retraure el prepucio sobre el glant del pene. En nàixer, el prepucio no pot retraure's per adherencias entre el prepucio i el glant, i açò es considera normal (fimosis fisiològica). En el temps la pell del prepucio se separa naturalment del glant, i la majoria dels chiquets són capaços de retraure el prepucio als tres anys.

Menys d'un per cent seguixen tenint problemes en l'edat de 18 anys. Si l'incapacitat per a fer-ho es convertix en problemàtica (fimosis patològica), la circumcisió és una opció de tractament; no obstant, lo ideal serà optar sempre primer per solucions conservadores i reservar la circumcisió a casos en que siga realment necessària. Esta fimosis patològica pot deure's a les cicatrius de malalties de la pell com la balanitis xerótica obliterante, episodis repetits de balanopostitis o retracció forçada del prepucio. Les cremes poden evitar la necessitat de cirugia, pero poden dur en si molts riscs si no es controla el seu us adequadament. El procediment també pot usar-se per a previndre el desenroll de fimosis.

Una inflamació del glant i el prepucio es denomina balanopostitis, i la condició que afecta solament al glant és cridada balanitis. En la majoria dels casos estes condicions es donen en els varons no circuncidados, afectant del 4 % a l'11 % d'este grup. Es creu que l'espai humit, calent, baix del prepucio, facilita el creiximent de patógenos, en especial quan l'higiene és deficient, pero açò no està comprovat. Els #rent, especialment Candida albicans, són l'infecció del pene més comú i rara volta són identificades en les mostres preses dels varons circuncidados. Abdós condicions es tracten generalment en antibiòtics tòpics (crema metronidazol) i antifúngicos (crema clotrimazol) o cremes en esteroides de baixa potència.

La circumcisió és una opció de tractament per a la balanopostitis refractaria o recurrent. Quan es realisa per raons mèdiques, principalment com un tractament per a fimosis i la parafimosis, la circumcisió implica a 80 hòmens de cada 1000.

Infeccions del tracto urinari

Una infecció urinària afecta a parts del sistema urinari, incloent l'uretra, la bufa i els renyons.

Existix un risc d'un 1 % d'infeccions urinàries en els chiquets menors de dos anys d'edat, i la majoria dels incidents es produïxen en el primer any de vida.

No hi ha evidències clares de que la circumcisió reduïxca l'incidència d'infeccions urinàries en els chiquets menors de dos anys d'edat, encara que hi ha proves de reducció de l'incidència per un factor de 3 a 10 voltes, pero la prevenció de IU no justifica l'us rutinari del procediment.

La circumcisió és més provable que es beneficien els chiquets que tenen un alt risc d'infeccions urinàries per defectes anatòmics, i pot ser utilisada per a tractar les infeccions urinàries recurrents.

Hi ha una explicació biològica plausible per a la reducció en el risc d'infecció del tracto urinari despuix de la circumcisió. L'orifici a través del com passa l'orina en la punta del pene (meato urinari) alberga bactèries que causen malalties del sistema urinari més en varons no circuncidados que en els chiquets circuncidados, especialment en els menors de sis mesos d'edat. A mida que estes bactèries són un factor de risc per a infeccions del tracto urinari, la circumcisió pot reduir el risc d'infeccions del tracto urinari a través d'una disminució en la població de bactèries.

Càncers

La circumcisió té un efecte protector contra els riscs de càncer de pene en els hòmens, i el càncer de coll uterí en les parelles sexuals femenines dels hòmens heterosexuals. El càncer de pene és poc comú, en aproximadament 1 cas nou per cada 100 000 persones per any en els països desenrollats, i majors taxes d'incidència en l'Àfrica subsahariana (per eixemple, 1,6 en Zimbabue, 2,7 en Uganda i 3,2 en Swazilàndia).

En l'infància o l'adolescència, la circumcisió s'associa en un risc reduït de carcinoma de cèlules escamosas invasivo en particular. Existix una associació entre la circumcisió d'adults i un major risc de càncer de pene invasor. El càncer de pene és molt rar en les poblacions de varons circuncidados neonatalmente. Factors de risc importants per al càncer de pene inclouen la fimosis i l'infecció pel VPH, els quals són mitigats per la circumcisió. La circumcisió també s'associa en una reducció de la prevalença de tipos de VPH que causen càncer en els hòmens i un menor risc de càncer de coll d'úter (que és causada per un tipo de VPH) en les parelles femenines dels hòmens.

Degut a que el càncer de pene és poc comú (i pot ser encara més rar en l'aument de les taxes de vacunació contra el VPH), i la circumcisió té riscs, la pràctica no es considera valiosa com a mida profiláctica contra el càncer de pene en els Estats Units.

Cultures i religions

En algunes cultures els varons són circuncidados poc despuix del naiximent, en l'infància o durant la pubertat, com a part d'un rito d'iniciació.

La circumcisió, com a cerimònia o costum tribal és freqüent en els següents llocs: Àfrica, Austràlia, les illes de l'Oceà Pacífic, l'archipèlec Malayo i Nova Guinea. Es pensa que la circumcisió també era realisada antigament per algunes civilisacions d'indis americans. En Corea del Sur, els hòmens són circuncidados per raons higièniques, i en filipines també són circuncidados els chiquets per raons d'higiene en un ritual cridat tuli.

En algunes cerimònies de circumcisió el prepucio és o era oferit com un sacrifici als esperits. Freqüentment la circumcisió ritual servix per a demostrar que el varó és una persona madura, en la capacitat de soportar el dolor, el sofriment i les dificultats de la vida, podent assumir gran la responsabilitat que comporta contraure matrimoni i formar la seua pròpia família.

Una atra de les utilitats de la circumcisió entre tribus, és el servir com un método de distinció cultural. Marcant una distinció en atres pobles que no la practiquen.

Les circumcisió és una pràctica comuna o inclús obligatòria en algunes religions, com és el cas de musulmans i judeus. En canvi, els cristians no la practiquen habitualment, a lo manco per motius directament religiosos. Els hindús i els budistes tampoc la practiquen.

Els musulmans ya practicaven la circumcisió abans de l'arribada del profeta Mahoma. El Corán no obliga a circuncidar, no obstant, lo normal és que els hòmens siguen circuncidados abans de casar-se. En freqüència els musulmans realisen la circumcisió durant l'infància.

Per als judeus és obligatòria, com a part de l'aliança entre Abraham i Deu. Els judeus circundan als seus fills l'octau dia despuix de nàixer, la persona encarregada de realisar la circumcisió deu contar en els coneiximents tant quirúrgics com a religiosos i rep el nom de mohel. Primer el mohel resa una oració, despuix de lo que circunda al beu i ho beneïx donant-li un nom.

Judaisme

Fidels a la tradició dels hebreus, la majoria dels judeus continuen practicant la circumcisió a l'octau dia despuix del naiximent del chiquet, llevat en cas de contraindicació mèdica.

El pare és el responsable de preparar la cerimònia, que deu realisar-se de matí primerenc i és precedida per una vigília consagrada a les oracions.

La circumcisió es diu en hebreu milah, pero l'expressió completa és brit milah, la primera paraula del qual significa 'aliança'. En efecte, esta circumcisió es practica per a recordar el pacte establit entre Yavé i Abraham, en el que este seria fet «pare de flota de gents» (Génesis 17:4).

La persona gentil que ha culminat la seua preparació en vistes al seu ingrés en la família judeua, i que ha segut aprovada per un bet-din (espècie de tribunal en tres rabinos) competent, deu realisar necessàriament ademés tres passos ceremoniales (dos si és dòna): Circumcisió (sol varons), Immersió en pileta ritual, i Ofrena en el Temple (este pas en l'actualitat és omés, puix al no existir Temple en Jerusalem, està vedada l'ofrena de sacrificis).

La circumcisió no és requerida pel judaisme per a que un siga considerat judeu, pero alguns creents preveuen greus i negatives conseqüències espirituals si es descuida.^{cita requerida}

La circumcisió se cita en numeroses ocasions en el Tanaj (per als judeus) o Antic Testament (per als cristians) de la Bíblia. Segons este text, Abraham i la seua família varen ser els primers circuncidados, a partir de que Deu es manifestara a este i li indicara les condicions de la seua aliança en el poble judeu (Génesis 17:4-12): «He ací el meu pacte en tu: seràs pare d'una flota de pobles, dels que eixiran reis. Tu, de la teua part i la teua descendència, circuncidad a tot varó, circuncidad la carn del vostre prepucio i eixa serà la senyal del meu pacte per a en vosatres. Als huit dies d'edat serà circuncidado tot varó entre vosatres, de generació en generació, tant el naixcut en casa com el comprat per diners a qualsevol estranger que no siga del teu linaje».

Als 99 anys, Abraham s'hi hauria circuncidado, impost la pràctica al seu primogènit Ismael, aixina com a tots els hòmens i chiquets de la seua casa. Repetiria l'operació en el seu fill chicotet Isaac als huit dies del seu naiximent.

La circumcisió va ser objecte d'una querella entre helenistas o judeus helenizados i els judeus ortodoxos. Esta querella havia segut llançada per la coronació del rei seléucida Antíoco IV Epífanes que preconisava la helenización a ultranza en:

1. La efebía o preparació militar, que suponia la gimnàsia nuets en la palestra.
2. Abandó de la circumcisió entre els grecs, en contra dels judeus.
3. L'adopció de la llengua grega en detriment del arameo.

Esta tentativa s'estanca, pero va donar lloc a la guerra dels Macabeos a la que fan referència dos llibres de l'Antic Testament (segons el cànon catòlic) i dos llibres apócrifos. Un dels seus autors va ser Jasón de Cirene, judeu de la diàspora helenizado.

D'acort a la llei tradicional judeua, en absència de varó judeu expert, una dòna, un esclau o un chiquet que tinguen les habilitats requerides, també estan autorisats a realisar la circumcisió, a condición de que siguen judeus.

La majoria de les corrents del judaisme no ortodox permeten mohels femenins, cridats mohalot (hebreu: מוֹהֲלוֹת, plural de מוֹהֶלֶת mohelet, femení del mohel), sense restricció. En 1984, la doctora Deborah Cohen es va convertir en la primera mohelet, lo que va ser certificat pel programa Berit Milá del judaisme reformiste.

Alguns judeus contemporàneus opten per no circuncidar als seus fills i han desenrollat una cerimònia de benvinguda que criden el shalom brit. Esta cerimònia no està aprovada oficialment per les organisacions rabínicas, que fan la recomanació de que els chiquets varons deuen ser circuncidados, encara que el problema dels converso seguix sent controvertit i la circumcisió dels converso no és obligatòria en este moviment.

Islam

Artícul principal → Khitan (circumcisió).

La circumcisió és practicada per la majoria dels hòmens musulmans, encara que la seua pràctica procedix d'una tradició preislámica. Per als musulmans, la circumcisió és també una qüestió de neteja, purificació i control sobre d'un mateixa.

L'Islam basa la pràctica de la circumcisió en el Génesis 17, el mateix capítul bíblic referit pels judeus. El procediment no es menciona explícitament en el Corán, no obstant, es tracta d'una tradició establida directament pel profeta de l'islam Mahoma (despuix de Abraham), per lo que la seua pràctica es considera una sunna (tradició del profeta) i és molt important en l'Islam. Solament una de les quatre escoles sunníés, la shafií, la considera preceptiva, pero per al restant dels musulmans no és obligatòria.

L'edat a la que es deu practicar la circumcisió és objecte de debat i varia segons els llocs. En alguns llocs, com Iran, té lloc a sovint en el mateix moment del naiximent. No obstant, en atres llocs es pot esperar fins als sèt anys, edat que molts consideren com més adequada. Lo més important és que l'operació siga realisada abans de la pubertat. La circumcisió d'un chiquet se celebra en una festa familiar, en la qual el circunciso rep regals.

El moment correspon en la finalisació del chic de la seua recitació de tot el Corán, en un event de majoria d'edat, com assumir la responsabilitat de l'oració o compromís diari. La circumcisió pot celebrar en una família o event de la comunitat.

Els adults incircuncisos que es convertixen al Islam no tenen, des del punt de vista doctrinal, obligació de fer-se practicar esta operació, encara que existix una arraïlada creència popular de que sí és necessari.

La circumcisió (cridat khitan) es practica casi universalment pels hòmens musulmans.

Cristianisme

Artícul principal → Circumcisió de Jesús.

Pablo va recomanar no forçar la circumcisió com a part de la salvació de l'home, en contra dels judeocristians, que encara creïen que era necessari per a ser part del poble de Deu. La circumcisió va continuar practicant-se entre les iglésies coptas d'Egipte i Etiopia.

En el Nou Testament, solament un dels quatre evangelistes nomena de forma clara la circumcisió de Crist. Es tracta de Lucas (2:21): «Quan es varen haver complit els huit dies per a circuncidar al chiquet, li varen donar el nom de Jesús, impost per l'àngel abans de ser concebut en el sen». Es creu que el primer de giner coincidix en la circumcisió de Crist segons la religió Catòlica, encara que no s'ha comprovat que Jesús naixquera el 25 de decembre.

I el mateix Lucas (1:59-60) comenta que Isabel i Zacarías varen dur al seu fill Juan (el futur Juan el Batiste) per a circuncidarlo: «Va ocórrer que a l'octau dia varen vindre per a circuncidar al chiquet; i li cridaven en el nom del seu pare, Zacarías; pero responent la seua mare, va dir: No; es dirà Juan».

En algunes de les seues epístoles, Pablo de Tarso, que es va traslladar a la diàspora en el mig helé, aplega a mencionar que la circumcisió no és requeriment per a ser part del poble de Deu, encara que no està referint-se si és necessària per al cos humà o no, ya que ell mateixa com a judeu tenia la circumcisió. (1.ª Corintios, 7:19): «La circumcisió res és, i la incircuncisión res és, sino el guardar els manaments de Deu». (vore cites adicionals sobre la circumcisió, preses de les cartes de sant Pablo en 'Discussió').

Segons el Nou Testament, el cristianisme no requerix la circumcisió; el cristianisme no la prohibix tampoc. L'Iglésia Catòlica actualment manté una posició neutral en la pràctica de la circumcisió no religiosa, i mai s'ha abordat la qüestió de la circumcisió infantil en particular. Els cristians coptos practiquen la circumcisió com un rito d'iniciació. L'Iglésia ortodoxa etíop demana la circumcisió, en una prevalença casi universal entre els hòmens ortodoxos d'Etiopia.

Entre els cristians, destaca de forma anecdòtica que en Anglaterra, la regna Victoria creïa que la família real descendia del Rei David. Va fer circuncidar als seus fills i nets, mantenint-se la costum fins a finals del sigle XX, quan la princesa Diana es va opondre a la circumcisió dels seus fills.^{cita requerida}

Un país de majoria catòlica, les Filipines, presenta una taxa de circumcisió del 100 %. Sembla que esta pràctica cultural es remonta a uns orígens prehispánicos i que va ser enfortida per la colonisació nortamericana (1898-1946).^{cita requerida}

Cultures africanes

Certs grups culturals africans, com els Yoruba i Igbo de Nigèria circuncidan als seus fills. El procediment també és practicat per alguns grups culturals o llínees familiars individuals en el Sudan, Zaire, Uganda i en el sur d'Àfrica. Per a alguns d'estos grups, la circumcisió és una tradició purament cultural, per a distinguir els membres d'un grup, i sense cap significació religiosa. Per a uns atres, la circumcisió podria fer-se com un rito d'iniciació, de purificació, o com un signe de sumissió. En practicar-se sense asèpsia, molts jóvens terminen en lesions o inclús la mort.

Els Masái, que viuen predominantment en Kènia i Tanzània, usen la circumcisió com un rito d'iniciació. No s'utilisa anestèsia, i els jóvens tenen que soportar el dolor, de lo contrari són tildats despectivamente com a covarts. Entre els Xhosa, la circumcisió es practica com un ritual d'iniciació, i l'ofrena és la sanc derramada durant el procediment. Els chiquets menuts són considerats estranys fins que se someten a la circumcisió.

Aborigen australians

Alguns aborigen australians utilisen la circumcisió com a part d'un rito de pas a l'edat adulta, una prova de valentia i autocontrol. Despuix de superar-la es considera que un jove ha alcançat la madurea suficient per a mantindre i transmetre les tradicions, tindre una esposa i formar la seua pròpia família.

Es pot acompanyar per escarificación cos i l'extracció de dents, i pot ser seguit més tart per subincisión del pene.

Circumcisió neonatal

A diferència de la circumcisió practicada per motius religiosos, la circumcisió neonatal (o en recent naixcuts) és practicada per motius de tradició, de cultura, d'higiene i prevenció de malalties infeccioses en els neonatos o recent naixcuts. Va ser a finals del sigle XIX quan es va originar la circumcisió neonatal per motius no religiosos en Anglaterra, com a mida preventiva contra la masturbació, i inclús per a la prevenció de #sífilis, per lo que esta pràctica es va estendre a casi tots els països angloparlantes. Hui en dia, en molts països de parla anglesa la taxa de circumcisió en els bebés ha disminuït relativament.^{cita requerida}

Sobre la circumcisió infantil rutinària, existix una controvèrsia relacionada en l'ètica mèdica, la justícia, els drets humans i la ciència. Les posicions de les principals organisacions mèdiques del món van des de considerar que la circumcisió neonatal no té cap benefici i té riscs significatius a tindre un lleu benefici per a la salut i menuts riscs. Cap organisació mèdica important recomana que la circumcisió siga universal per a tots els chiquets (aparte de les recomanacions de l'Organisació Mundial de la Salut per a determinades parts d'Àfrica), o la prohibició del procediment.

L'eliminació del prepucio

Per a la circumcisió infantil, se solen utilisar la pinça Gomco, Plastibell i pinça Mogen.

El procediment bàsic comprén:

• Es calcula la cantitat de prepucio a ser eliminat.
• S'obri el prepucio a través de l'orifici prepucial per a revelar el glant davall i assegurar-se de que és normal abans de separar el revestiment interior del prepucio (epiteli del prepucio) del glant.
• El mege coloca el dispositiu de la circumcisió (açò a voltes requerix un clavill dorsal), que es manté fins que el fluix de sanc s'ha detingut.
• Es amputa el prepucio.

Per als adults, la circumcisió es realisa a sovint sense pinces.

El maneig del dolor

El procediment de circumcisió causar dolor, i per als recent naixcuts este dolor pot interferir en l'interacció mare-bebé o causar atres canvis de comportament, per lo que es recomana l'us d'anestèsia local i analgésicos. El dolor causat pel procediment es gestiona de modo farmacològic i no farmacològic.

Métodos farmacològics, com les injeccions per al bloqueig del dolor localisades o regionals i cremes analgésicas tòpiques, són segurs i efectius. El bloc d'anell i bloqueig del nervi dorsal del pene (DPNB) són els més eficaços en la reducció del dolor, i el bloc d'anell pot ser més eficaç que la DPNB. Són més eficaços que la crema EMLA (mescla eutéctica de anestésicos locals), que és més eficaç que un placebo. S'han trobat cremes tòpiques que irriten la pell dels recent naixcuts en baix pes en nàixer, per lo que les tècniques de bloqueig nerviós del pene són recomanades en este grup.

Per als bebés, els métodos no farmacològics, com l'us d'una cadira acolchada cómoda i una chupete sense sacarosa són més eficaces en la reducció del dolor que un placebo, pero l'Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) establix que tals métodos són insuficients per sí sols i deuen utilisar-se per a complementar les tècniques més eficaces.

Un procediment més ràpit reduïx la duració del dolor. S'ha determinat que l'us de la pinça Mogen permet reduir el temps que pren realisar el procediment i genera menys estrés induït pel dolor que si s'usa la pinça Gomco o Plastibell.

Per als adults, l'anestèsia general és una opció, i el procediment requerix quatre a sis semanes d'abstinència de la masturbació o el coit per a permetre que la ferida cicatrise.

Posicions de les organisacions de la salut

• La Societat Sueca de Pediatria, la British Association of Paediatric Urologists la Societat Suïssa de Cirugia Pediàtrica i la Societat Alemana de Cirugia Pediàtrica varen protestar contra la circumcisió no terapèutica dels chiquets, destacant l'absència de beneficis mèdics, els riscs de complicacions i problemes relacionats en l'ètica i l'integritat personal.
• En 2004, en «La circumcisió: Informació per als pares», la Canadian Paediatric Society va dir que «despuix de revisar l'evidència científica i en contra de la circumcisió, la Canadian Paediatric Society no recomana la circumcisió rutinària dels varons recent naixcuts. Molts pediatres ya no realisen les #circumcisió».
• En juny de 2006, la British Medical Association va dir que «la circumcisió per a fins mèdics deu practicar-se quan procediments menys invasivos no estan disponibles o no són tan efectius. La BMA s'ha abstingut d'emetre específicament una política sobre «la circumcisió no terapèutica», afirmant que, en general, «creu que els pares deurien tindre dret a prendre decisions sobre la millor manera de promoure els interessos dels seus fills, i recau en la societat decidir qué llímits deuen impondre's a les opcions dels pares».
• En 2007, a l'hora que destaca la necessitat d'una decisió informada sobre els riscs i beneficis de l'intervenció, l'OMS i el ONUSIDA han indicat que, en Àfrica, la circumcisió és una mida de prevenció del sida, lo que pot reduir (en la prevenció i l'us del condó) el risc de transmissió en àrees en epidèmies generalisades d'VIH (prevalença superior al 3%) i a on la transmissió és predominantment heterosexual.

• En juny de 2010, en «Senar-therapeutic circumcision of male minors», la Real Associació Mèdica dels Països Baixos va dir que: «El punt de vista oficial de la Real Associació Mèdica Nederlandesa […] és que la circumcisió no terapèutica dels chiquets varons és una violació dels drets del chiquet a l'autonomia i l'integritat corporal. Contràriament a la creència popular, la circumcisió pot donar lloc a complicacions —hemorràgia, infecció, estretament de l'uretra i atacs de pànic són particularment comuns—. La Real Associació Mèdica dels Països Baixos, per lo tant, requerix una forta política de dissuasió. La Real Associació Mèdica Nederlandesa va fer una crida als meges a participar activa i enèrgicament, per a informar als pares que estiguen considerant el procediment, tenint en conte la falta de beneficis mèdics i els riscs de complicacions».
• En setembre de 2010, el Royal Australasian College of Physicians va dir que «les preocupacions de l'ètica i els drets humans s'han plantejat sobre la circumcisió masculina infantil, ya que es reconeix que el prepucio té un paper funcional, l'operació no és terapèutica i el chiquet és incapaç de consentir. Despuix de revisar l'evidència actualment disponible, el Royal Australasian College of Physicians calcula que l'incidència de la malaltia modificable per la circumcisió, el nivell de protecció oferida per la circumcisió i la taxa de complicacions de la circumcisió no justifiquen la circumcisió infantil de rutina en Austràlia i Nova Zelanda. No obstant, és raonable que els pares sospesen els beneficis i riscs de la circumcisió i decidixquen si deu o no circuncidar al seu fill».

• En agost de 2012, l'Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) afirma que «la circumcisió electiva dels varons recent naixcuts és major que els riscs del procediment» i que «els beneficis per a la salut són suficients per a justificar l'accés a este procediment per a les famílies que elegixen», pero «no són lo suficientment grans com per a recomanar la circumcisió rutinària per a tots els varons recent naixcuts». La AAP considera que els pares deuen prendre la decisió final sobre la circumcisió, despuix d'arreplegar informació útil sobre els riscs i beneficis del procediment. Esta posició de la AAP ha provocat fortes reaccions en la comunitat científica, i Willy Rozenbaum, codescubridor del virus del sida, s'ha mostrat «sorprés» per esta nova declaració: «recomanar la circumcisió per a tots i deu ser recolzat per la seguritat social no seria d'interés (…) en tots els països occidentals. La circumcisió proveïx un benefici rendable en els països a on la prevalença de l'VIH és alta, com en Àfrica». Francois Desgrandchamps, director del departament d'urologia en l'Hospital Saint-Louis en França, veu una decisió política i no mèdica: «El resultat final és els diners. Els pediatres volen un reembós de la circumcisió». En la revista Nature, Rowena Hitchcock, presidenta de la British Association of Paediatric Urologists, diu que està «decepcionat» en la política de la AAP perque recomana una «cirugia irreversible i mutilante». Jbello: «… I és, per últim, un argument asimètric: si la circumcisió rutinària del recent naixcut oferix més beneficis que riscs té, em tem que la no circumcisió oferix encara més beneficis per a encara menys riscs».

Consideracions econòmiques

La cost-efectivitat de la circumcisió s'ha estudiat per a determinar si una política de circumcisió a tots els recent naixcuts o una política de promoció i l'accés de baix cost o debades a la circumcisió de tots els hòmens adults que elegixen que es traduiria en costs de salut de la societat en general més baixes.

Ya que l'VIH/sida és una malaltia incurable que és cara de manejar, s'han dedicat esforços importants a l'estudi de la relació cost-eficàcia de la circumcisió per a reduir la seua propagació en parts d'Àfrica que tenen una alta taxa d'infecció i una baixa prevalença de circumcisió.

Varis anàlisis han aplegat a la conclusió de que els programes de circumcisió d'hòmens adults en Àfrica són rendables i en alguns casos suponen d'aforro de costs.

En Ruanda, la circumcisió s'ha trobat ser rendable en una àmplia gama de grups d'edat des de recent naixcuts fins a adults, el major aforro es conseguix quan el procediment es realisa en el periodo neonatal pel menor cost per procediment i de major determini per a la protecció de l'infecció per VIH.

La circumcisió per a la prevenció de la transmissió de l'VIH en els adults també s'ha trobat rendable en Suràfrica, Kènia i Uganda, en un aforro de costs estimats en els mils de millons de dólars en 20 anys.

Hankins et al. (2011) varen estimar que una inversió de mil millons en la circumcisió d'adults en els 13 països africans d'alta prioritat produiria mil millons en aforros.

Vore també

• Eritroplasia de Queyrat
• Brit Milá
• Kanno
• Khitan (circumcisió)
• Controvèrsia de la circumcisió en el cristianisme primitiu

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Circumcisió.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Circumcisió en el Viccionari.