Masái
Els masáis[1][2] són un poble indígena que viu en el Territori Masái, mateixa que es localisa entre Kènia meridional i Tanzània septentrional. La seua població s'estima en 1 000 000 de persones.[3]
Parlen maa, que és una llengua nilótica oriental aixina com suajili i anglés. La majoria de les persones masái mantenen la seua religió tradicional, encara que en els últims anys alguns s'han convertit al cristianisme.[4]
Abans de la colonisació es dedicaven a la depredación. Ara, són pastors nómades de bóvidos, ovelles i cabres, al voltant dels quals gira la seua riquea econòmica.
Viuen en assentaments cridats "boma" o "enkai", círculs de cabanyes fetes de branques i rodejades de palla per a tancar als animals i protegir-se de l'atac d'animals. La seua vida cultural està plena de celebracions, que escomencen en el naiximent. Els maasái dividixen els grups d'edat en chiquea, guerrer menor (moren), guerrer major, adult menor i adult major. Cada generació d'hòmens constituïx un grup que passa successivament per cada grau d'edat. Despuix de la circumcisió, els chics ocorren hòmens i guerrers menors. Antigament, per a convertir-se en adult, tenien que passar una prova que consistia en caçar un lleó. Hui s'ha perdut la tradició perque els lleons són considerats espècie protegida.
El sistema polític maasái és descentralisat; es convoquen reunions de vells i discussions públiques per a decidir sobre els assunts més generals. Encara s'impon l'importància que té per a ells la rabera. La seua religió se centra al voltant de creències místiques referents als maasái, a la seua rabera, i a Deu. Les vaques són sagrades, i també ho és la seua terra i tots els elements que giren al voltant de la rabera. La rabera proveïx de totes les necessitats als masáis: llet, sanc i carn per a la dieta, cuiro i pells per a la seua roba.
Parlen l'idioma masái, una llengua que pertany a la branca oriental del subgrup nilótico, i forma part del grup de llengües sudánicas orientals pertanyents a les llengües niloticosaharianas. Aixina i tot, usen el suajili com a llengua oficial
Formes de vida
[editar | editar còdic]- Està formada per més d'1 000 000 de persones que habiten en Àfrica en el Territori masái, mateixa que va quedar en els llímits de les actuals Kènia i Tanzània.[3] Hi ha cinc clans diferents: els il-makesen, els il-molelian, els il-aiser, els il-taarrosero, i els il-ikumai. Es rigen per l'eixida i la posada del Sol, i les estacions.
- S'alimenten de manteca, carn de cabres i antílops, llet de vaca i sanc d'animals. La sanc de bou mesclada en llet és utilisada com a medicina, la qual arrepleguen en carabasses, i utilisen quan estan agotats i molt cansats
- Per a caçar, utilisen fleches en punta de fusta, les quals esmolen o no, depenent de que profunt volen que penetre
- També utilisen cordes de cuiro.
Viuen en poblats cridats enkang, formats per cases en forma d'iglú que no superen el metro i mig d'altura, denominades bomas. Estes tenen una estructura a pur de branques i estan construïdes en palla i excrements de vaca. El poblat està protegit per una tanca feta de troncs i branques. Dins del campament, també construïxen una atra tanca per a mantindre el ganado.
Es visten en teixits de cotó de tons rojos i sirimomos. Són mantes primes que envolen al cos.
Estructura social
[editar | editar còdic].jpg)
La societat dins de la tribu es dividix en tres grups segons les edats: chiquets i chiquetes, jóvens i adolescents, adults. Els adults també es dividixen segons sí són hòmens o dònes i si tenen fills o no.
El treball dels chiquets és de vigilar el ganado, mentres que les dònes ordeñar els animals. També agranen i netegen les cases i el campament, i quan el sol bada el sostre de les cases li donen un revestiment nou. El temps que els sobra, ho utilisen en fer collars i adorns en perles de colors.
Hi ha una persona anomenada “Laibon” o profeta, que és l'intermediari entre la divinitat, Ngai (també poden trobar-se les grafies Enkai, Nkai, Engai), i el poble masái. El seu càrrec és hereditari i llimitat a un reduït linaje. Actua com a juge i també prediu el futur. Presidix les cerimònies, assegura la fertilitat i autorisa les guerres i du la pluja. Un atre treball important que tenen és aconsellar als moren.
Els masáis es descriuen com una tribu guerrera. Dins de la tribu, estan els “moren”, que es dediquen exclusivament a lluitar i a furtar (bàsicament ganado). Són una comunitat pròpia que ho compartix tot. Les seues mares els fan companyia i els cuinen el menjar durant el dia, mentres que, de nit, són substituïdes pels seus amants. Entre els 14 i 20 anys d'esta vida, els està permés casar-se, excepto si algun sabio els dona un permís especial pel seu valor. Als moren, els està prohibit, per tradició, beure alcohol o inhalar tabac pel nas. L'únic estimulant que els està permés és la corfa de l'arbre de la mimosa, que masteguen abans d'entrar en batalla.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Masái» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.