Anar al contingut

Espiritualitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme espiritualitat (del llatí spiritus, esperit), depén de la doctrina, escola filosòfica o ideologia que la tracte, aixina com del context en que s'utilise.[1][2]

En un sentit ampli, significa la condició espiritual. Hi ha autors que ho consideren una dimensió més de la persona, com la dimensió biològica o social.[3] Referit a una persona, és la disposició principalment moral, psíquica o cultural, que posseïx qui tendix a investigar i desenrollar les característiques de la seua esperit.[4] Esta decisió implica habitualment l'intenció d'experimentar estats especials de benestar, com la salvació o la lliberació. Es relaciona aixina mateix en la pràctica de la virtut.[5]

L'espiritualitat moderna se centra en els "valors i significats més profunts pels que viu la gent".[6] A sovint adopta l'idea d'una realitat última o supostament immaterial.[7] Visualisa un camí interior que permet a la persona descobrir l'essència de la seua ser.

No totes les nocions modernes d'espiritualitat comprenen idees transcendentals. L'espiritualitat secular emfatisa les idees humanístiques sobre el caràcter moral (qualitats com l'amor, la compassió , la paciència, la tolerància, el perdó, la satisfacció, la responsabilitat, l'harmonia i la preocupació pels demés).[8]

Pràctiques espirituals

[editar | editar còdic]

En cert sentit és possible parlar de pràctiques espirituals sense estar específicament baix lo que habitualment considerem una religió organisada, encara que generalment no deixen de ser pràctiques tradicionals.[9]

En l'occident es va relacionar habitualment el terme en doctrines i pràctiques religioses, especialment en la perspectiva de la relació entre el ser humà i un ser superior (Deu), aixina com en les doctrines relacionades en la salvació de l'ànima, encara que actualment s'ha ampliat molt el seu us, i no són estes les úniques formes en que es fa us del terme.


Es diu també d'estils o formes de vida que inclouen perspectives relacionades en l'àmbit espiritual i les seues pràctiques, buscant, per eixemple, la lliberació. Atres enfocaments diferents també són possibles: (iniciació, rito).[10]

Igualment, pot entendre's sense referència alguna a cap ser superior o exterior en ser humà, utilisant-se el terme per a referir-se a una "espiritualitat atea", o "sense deu".[11][12][13]

En la filosofia

[editar | editar còdic]

Lo ací resenyat no té cap relació entre filosofia i espiritualitat, en especial lo de budisme Zen.

Alguns punts de vista filosòfics, utilisen el terme per a fer referència a l'oposició entre matèria i esperit, o entre interioritat i exterioridad.[14]

No obstant, pel contrari, la postura filosòfica dels practicants del budisme Zen concep la "unitat" dels oposts:

En les arts

[editar | editar còdic]

A voltes també, en l'àmbit lliterari, el terme obedix només a aspectes estètics i estilístics.[15]

Desenroll del sentit de l'espiritualitat

[editar | editar còdic]

Periodos clàssic, medieval i modern primerenc

[editar | editar còdic]

Bergomi detecta "una forma ilustrada d'espiritualitat no religiosa" en l'antiguetat tardana.[16]


Les paraules traducibles com "espiritualitat" varen escomençar a sorgir en el V i solament varen entrar en us comú cap al final de l'Edat Mija.[17] En un context bíblic el terme significa estar animat per Deu.[18] El Nou Testament oferix el concepte de ser impulsat pel Esperit Sant, en contraposició a viure una vida en la que es rebuja esta influència.[19]

En el XI este significat va canviar. "Espiritualitat" va començar a denotar l'aspecte mental de la vida, en oposició als aspectes materials i sensuals de la vida, "l'esfera eclesiàstica de la llum contra el món obscur de la matèria".[20][21] En el XIII, la "espiritualitat" va adquirir un significat social i sicològic. Socialment denotava el territori del clero: "lo eclesiàstic contra les possessions temporals, lo eclesiàstic contra l'autoritat secular, la classe clerical contra la classe secular".[22] Psicològicament, denotava l'àmbit de la vida interior: "la purea dels motius, els afectes, les intencions, les disposicions interiors, la psicologia de la vida espiritual, l'anàlisis dels sentiments".[23] En els sigles XVII i XVIII es distinguia entre formes superiors i inferiors d'espiritualitat: "Un home espiritual és aquell que és cristià 'més abundant i profunt que els demés'".[24][25] La paraula també es va associar en el misticisme i el quietismo, i va adquirir un significat negatiu.

Espiritualitat moderna

[editar | editar còdic]

Les nocions modernes d'espiritualitat es varen desenrollar a lo llarc dels sigles XIX i XX, mesclant les idees cristianes en les tradicions del esotèric occidental i elements de les religions asiàtiques, especialment de l'Índia, el gran impuls de la qual ho va donar el moviment Hippie en els anys 60 mesclant creències tradicionals i substàncies com l'ayahuasca (usat en l'actualitat en la New Age) i atres alucinogens. L'espiritualitat es va desvincular cada volta més de les organisacions i institucions religioses tradicionals. A voltes s'associa hui en moviments filosòfics, socials o polítics com el lliberalisme, la teologia feminista i la política verda.[26]

Trascendentalismo i universalisme unitari

[editar | editar còdic]

Ralph Waldo Emerson va ser un pioner de l'idea de l'espiritualitat com un camp distint.[27] Va ser una de les principals figures del trascendentalismo, un moviment del protestant lliberal de principis de el XIX, que tenia les seues raïls en el romanticisme anglés i alemà, la crítica bíblica de Johann Gottfried Herder i Friedrich Schleiermacher, l'escepticisme d'Hume,[28] i neoplatonismo.[29][30]

Els trascendentalistas feyen recalcament en un enfocament intuïtiu i experiencial de la religió.[31] Seguint a Schleiermacher,[32] es va prendre com a criteri de veres l'intuïció individual de la veritat.[31] A finals de el XVIII i principis de el XIX, varen aparéixer les primeres traduccions de texts hindús, que també varen ser llegits pels trascendentalistas, i varen influir en el seu pensament.[31] També varen recolzar les idees del universalista i del unitarista, lo que va conduir al universalisme unitari, l'idea de que també deu haver veritat en atres religions, ya que un Deu amorós redimiría a tots els sers vius, no només als cristians.[31][33]

Teosofia, antroposofía i filosofia perenne

[editar | editar còdic]

Una de les principals influències en l'espiritualitat moderna va ser la Societat Teosófica, que buscava "ensenyances secretes" en les religions asiàtiques.[34] Ha influït en les corrents modernistes de vàries religions asiàtiques, sobretot en el Neo-Vedanta, la renaixença del Budisme Theravada i el modernisme budiste, que han assumit les nocions occidentals modernes d'experiència personal i universalisme i les han integrat en els seus conceptes religiosos.[34] Una segona influència relacionada va ser l'antroposofía, el fundador de la qual, Rudolf Steiner, estava especialment interessat en desenrollar una genuïna espiritualitat occidental, i en les formes en que dita espiritualitat podria transformar institucions pràctiques com l'educació, l'agricultura i la medicina.[35][36] De forma més independent, la ciència espiritual de Martinus va ser una influència, especialment en Escandinavia.[37]

L'influència de la tradicions asiàtiques en l'espiritualitat moderna occidental també va ser fomentada per la filosofia perenne, el principal de la qual proponente Aldous Huxley estava profundament influenciat per Swami Vivekananda, el neohinduismo i l'universalisme,[38] i la difusió del benestar social, l'educació i els viages en massa despuix de la Segona Guerra Mundial.

Neo-Vedanta

[editar | editar còdic]

Una important influència en l'espiritualitat occidental va ser el Neo-Vedanta, també cridat neo-hinduismo [39] i el Universalisme Hindú,[40] una interpretació moderna del hinduismo que es va desenrollar en resposta al colonialisme occidental i al orientalisme. Pretén presentar el hinduismo com un "ideal homogeneizado del hinduismo"[41] en el Vedanta Advaita com a doctrina central.[42] Per la colonisació d'Àsia pel món occidental, des de el XIX es va produir un intercanvi d'idees entre el món occidental i Àsia, que també va influir en la religiositat occidental.[34] L'unitarisme, i l'idea de l'universalisme, varen ser duts a l'Índia pels misionero, i varen tindre una gran influència en el neohinduismo a través del Brahmo Samaj de Ram Mohan Roy i el Brahmoismo. Roy va intentar modernisar i reformar el hinduismo, a partir de l'idea de l'universalisme.[43] Este universalisme va ser popularisat, i dut a occident com neo-Vedanta, per Swami Vivekananda.[43]

"Espiritual pero no religiós"

[editar | editar còdic]

Despuix de la Segona Guerra Mundial, l'espiritualitat i la religió teista es varen desconectar cada volta més,[24] i l'espiritualitat es va orientar més cap a l'experiència subjectiva, en lloc de "els intents de situar el yo en un context ontològic més ampli".[44] S'ha desenrollat un nou discurs en el que es mesclen la psicologia (humanista), les tradicions místiques i esotèriques i les religions orientals, per a alcançar el verdader yo per mig de l'auto-revelació, la lliure expressió i la meditació.[45]

La distinció entre lo espiritual i lo religiós es va fer més comú en la ment popular a finals de el XX en l'auge del secularismo i el advenimiento del moviment New Age. Autors com Chris Griscom i Shirley MacLaine ho varen explorar de numeroses maneres en els seus llibres. Paul Heelas va senyalar el desenroll dins dels círculs de la Nova Era de lo que va denominar "espiritualitat de seminari":[46] ofertes estructurades que complementen l'elecció del consumidor en opcions espirituals.

Entre atres factors, la disminució del número de membres de les religions organisades i el creiximent del secularismo en la món occidental han donat lloc a esta visió més àmplia de l'espiritualitat.[47] El terme "espiritual" s'utilisa ara en freqüència en contexts en els que abans s'amprava el terme "religiós".[48] Tant els teistes com els ateus han criticat esta evolució.[49][50]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Adriaanse, H. J. (1991). Penser la religion: recherches en philosophie de la religion (en francés), Beauchense, p. 292. «li terme spiritualité est un terme relativement nouveau dont la significativament esta d’ailleurs largement fluctuante»
  2. ↑ Joël Demay. Brandonu.ca (ed.): «Spiritualité, individu, et analyse théorique de la communication : els études indiennes et la psychologie à la rescousse» (en francés). Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 24 d'octubre de 2010.
  3. ↑ SECPAL.
  4. ↑ «Definició de "espiritualitat", en Referendario». Diccionari online Wordreference.
  5. ↑ DLE : espiritualitat
  6. ↑ Philip Sheldrake, A Brief History of Spirituality, Wiley-Blackwell 2007 pp. 1–2
  7. ↑ Ewert Cousins, preface to Antoine Faivre and Jacob Needleman, Modern Esoteric Spirituality, Crossroad Publishing 1992
  8. ↑ Dalai Lama, Ethics for the New Millennium, NY: Riverhead Books, 1999
  9. ↑ Yusa, Michiko (2006). Religions de Japó, Edicions AKAL, p. 104. ISBN 8446018543, 9788446018544. «...la tradició de l'ascetisme de montanya.»
  10. ↑ Foucault, C.; Mongeau, S. (2004). Presses de l’Université de Montréal (ed.). L’art de soigner en soins palliatifs (en francés), p. 200.
  11. ↑ Comte-Sponville, A. (2006). L'esprit de l'athéisme: introduction à unix spiritualité sans Dieu, Albin Michel.
  12. ↑ Louis Sonier (2005). Maison De Vie (ed.). Unix spiritualité sans dieu.
  13. ↑ Costa-Lascoux, J.; Lombard, P.; Levaï, I.; Houziaux, A. (2006). Peut-il i avoir unix spiritualité sans Dieu?, Éditions de l’Atelier, p. 15. «la notion de spiritualité est neutre parell rapport à celle de foi en Dieu»
  14. ↑ Richard, R.; Dézé, C. (1992). Psychologie et spiritualité: à la recherche d'unix interface (en francés), Presses de l’Université Laval, p. 17.
  15. ↑ Roger Marcha. L'écrivain et ses institutions, p. 497. «La notion de spiritualité, quand elle rencontre la production et l’activité dones écrivains, implique outre els enjeux religieux, philosophique et anthropologique, [...] dones dimensions proprement littéraires et esthétiques»
  16. ↑ Bergomi, Mariapaola (2018). «Espiritualitat no religiosa en l'época grega de l'oix», La filosofia de l'espiritualitat: Enfocaments analítics, continentals i multiculturals d'un nou camp de la filosofia, Leiden, p. 143. ISBN 9789004376311. «El meu objectiu és mostrar que [...] una forma ilustrada d'espiritualitat no religiosa sí va existir.»
  17. ↑ Jones, L.G., "¿Sigau de deu o espiritualitat de consum? Cultivating disciplined practices of being engaged by god", en L. Gregory Jones i James J. Buckley eds., Spirituality and Social Embodiment, Oxford: Blackwell, 1997, 3-28 [4, n. 4].
  18. ↑ Waaijman, 2000, pp. 359-360.
  19. ↑ Wong y Vinsky, 2009.
  20. ↑ Waaijman, 2000, p. 360.
  21. ↑ En neerlandés: "de hemelse lichtsfeer tegenover de duistere wereld van de materie". Waaijman 2000, pag 360
  22. ↑ En neerlandés: "de kerkelijke tegenover de tijdelijke goederen, het kerkelijk tegenover het wereldlijk gezag, de geestelijke stand hegenover de lekenstand". Waaijman 2000, pag 360-361
  23. ↑ En neerlandés: "Zuiverheid van motieven, affecties, wilsintenties, innerlijke disposities, de psychologie van het geestelijk leven, de analyse van de gevoelens". Waaijman 2000, pag 361
  24. ↑ 24,0 24,1 Waaijman, 2000, p. 361.
  25. ↑ En neerlandés: "Een spiritueel mens is iemand die 'overvloediger en dieper donen de anderen' christen is". Waaijman 2000, pag 361
  26. ↑ Snyder y Lopez, 2007, pp. 261-261.
  27. ↑ Schmidt, Leigh Eric. Restless Souls : The Making of American Spirituality. Sant Francisco: Harper, 2005. ISBN 0-06-054566-6
  28. ↑ «stanford.edu/entries/transcendentalism/ Enciclopèdia Stanford de Filosofia, Trascendentalismo». Plat.stanford.edu.
  29. ↑ Remes, 2014, p. 202.
  30. ↑ Versluis, 2014, p. 35.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Jone Johnson Lewis. «¿Qué és el trascendentalismo?». Transcendentalists.com. Archivat des d'el original, el 2014-06-27.
  32. ↑ Sharf, 1995.
  33. ↑ «Barry Andrews, The Roots Of Unitarian Universalist Spirituality In New England Transcendentalism». Archive.uua.org. Archivat des d'el uua.org/re/other/andrews.html original, el 2013-09-21.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 McMahan, 2008.
  35. ↑ McDermott, Robert (2007). The Essential Steiner, Lindisfarne. ISBN 978-1-58420-051-2.
  36. ↑ William James and Rudolf Steiner, Robert A. McDermott, 1991, en ReVision, vol. 13 no. 4 [1]
  37. ↑ Ole Therkelsen: Martinus, Darwin i el disseny inteligent. A new Theory of Evolution, p. 7
  38. ↑ Roy, 2003.
  39. ↑ King, 2002, p. 93.
  40. ↑ «Frank Morales, Neo-Vedanta: El problema de l'universalisme hindú». Bharatabharati.wordpress.com.
  41. ↑ Yelle, 2012, p. 338.
  42. ↑ King, 2002, p. 135.
  43. ↑ 43,0 43,1 King, 2002.
  44. ↑ Saucier y Skrzypinska, 2006, p. 1259.
  45. ↑ Houtman y Aupers, 2007.
  46. ↑ Paul Heelas, The New Age Movement: La celebració del yo i la sacralización de la modernitat. Oxford: Blackwell, 1996, p. 60. Citat en Anthony Giddens: Sociologia. Cambridge: Polity, 2001, p. 554.
  47. ↑ Michael Hogan (2010). La cultura del nostre pensament en relació en l'espiritualitat. Nova Science Publishers: Nova York.
  48. ↑ Gorsuch y Miller, 1999.
  49. ↑ Harvard Divinity Bulletin.Harvard Divinity School.38(1 i 2)
  50. ↑ David, Rabbi. «[2]», Idees.clave.com.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Journal of Personality.74(5)
1257–92.doi:10.1111/j.1467-6494.2006.00409.x.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • International Journal of Hindu Studies.16(3)
335–348.doi:10.1007/s11407-012-9133-z.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Archiu:Wikiquote-logo.svg Espiritualitat en Viquidites. Plantilla:RAER Plantilla:RAER Plantilla:RAER


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espiritualitat&oldid=728016»