Matrimoni

Matrimoni

El matrimoni (del llatí mātrimōnium) és una institució social, #present en gran cantitat de cultures, que establix un víncul conjugal entre persones, reconegut i consolidat per mig de pràctiques comunitàries i normes llegals, consuetudinàries, religioses o moralés. L'unió matrimonial establix entre els cònjuges —i en molts casos també entre les famílias d'orige d'estos— drets i obligacions que varien considerablement segons les normes que la regulen en cada societat. El matrimoni constituïx una realitat que té el seu propi modo de ser, que pugues i deu ser regulat per l'ordenament jurídic, pero no és creada ni definida per les lleis.

Les normes matrimonials estan vinculades en aquelles que regulen les relacions sexuals (incesto, adulteri, exclusivitat sexual, monogàmia, poligàmia), la reproducció i la filiació dels fills, segons les regles del sistema de parentesc vigent. El matrimoni sol estar estretament relacionat en la família i en alguns casos constituïx el seu núcleu. Les regles sobre el final del matrimoni inclouen aquelles referides al divorç.^{cita requerida}

En diversos moments de l'història i en llocs diferents, el matrimoni podia ser portat a terme sense tindre en conte la voluntat dels contrayentes, inclús contra la seua voluntat o per la força. En els últims dos sigles s'ha universalizado l'exigència del lliure i ple consentiment dels contrayentes per a contraure matrimoni, com un dels drets humans fonamentals. Sobre el gènero dels contrayentes, en els últims anys el moviment LGBT ha obtingut en varis països el reconeiximent llegal del matrimoni entre persones del mateix sexe.

En les societats actuals existixen dos formes principals de matrimoni: matrimoni civil i matrimoni religiós. En el primer cas són les lleis de l'Estat les que establixen els drets, deures i requisits, mentres que en el segon cas el matrimoni es regula segons les normes o costums de la religió baix la que se celebra. La coexistència d'abdós formes i el reconeiximent de la seua validea varien d'acort en cada societat.

D'acort en les estimacions de la Divisió de Població de Nacions Unides, en 1970 el 68,8 % de les dònes entre 15 i 49 anys d'edat es trobaven en unió o casades i es proyecta que en 2030 este percentage descendixca al 63,1 %.

Etimologia

L'orige etimològic de la paraula matrimoni com a denominació de l'institució baix eixe nom no és clar. Se sol derivar de l'expressió "matris munium" provinent de dos paraules del llatí: la primera "matris", que significa "mare" i, la segona, "munium", "gravamen o conte", venint a significar "conte de la mare pel marit/pare", en tant es considerava que la mare era la que contribuïa més a la formació i criança dels fills. Una atra possible derivació provindria de "matreum muniens", significant l'idea de defensa i protecció de la mare, implicant l'obligació de l'home cap a la mare dels seus fills.

Per a una comprensió més àmplia de l'expressió "matrimoni" en el seu aspecte etimològic en moltes de les llengües romançades es deu tindre en conte el concepte del contracte de matrimoni considerat pel Dret Romà, que té el seu fonament en l'idea de que la possibilitat de ser mare, que la naturalea dona a la dòna núbil, la duguera a procrear una família.

Una llectura, que pretén anar més allà de la pura etimologia dels dos térmens que componen la paraula, fa derivar el significat originari del segon terme "monium", que es troba també en patri-monium i merci-monium, i que aludix a "agent" o "acció": segons tals fonts, el concepte de matrimoni remetria a una acció per part de la dòna i que semblara remontar-se al rol de la dòna en les societats matriarcales.

En contrast en eixe concepte occidental es pot mencionar el cas del idioma àrap, en el que és entés com a «contracte de coit» o «contracte de penetració», segons la traducció de l'expressió عَقْد نِكاح ('aqd nikāḩ) a l'espanyol.^{cita requerida} En tot, el terme més usat en àrap per a referir-se a esta institució és زَواج (zawāý), que lliteralment significa «unió, emparejamiento».

Bases biològiques i antropològiques

Segons el paleoantropólogo Owen Lovejoy, l'ardipithecus ramidus, un ancestro del ser humà, hauria trobat la ventaja de caminar sobre els seus dos peus en la finalitat de poder tindre les mans lliures per a dur menjar a una femella. Esta conducta hauria disminuït la lluita entre esta classe d'homínits pel apareamiento, puix la femella preferiria al mascle sustentador més que al mascle alfa. Aixina mateix, esta conducta hauria fet desaparéixer antigues espines de queratina presents en el pene d'estos homínits, lo que a la seua volta hauria disminuït la sensibilitat tàctil reproductiva i incrementat la duració del coit, lo que generaria una major duració de la còpula en la nostra espècie respecte dels nostres antepassats, favorint la creació d'un víncul més estable en la parella i en això la monogàmia. Alan Dixson conclou que «El clim dels hòmens i les dònes a formar relacions duradores en fins reproductius és una traça antiga, provablement present en els primers membres del gènero humà. L'existència de tals relacions entre els sexes és universal en les poblacions humanes existents, i la seua existència en formes ancestrals va proporcionar la base biològica per a l'aparició posterior del matrimoni».

Història del matrimoni en Europa

Vore també: Matrimoni en l'Antiga Grècia

Vore també: Matrimoni en l'Antiga Roma

Durant el tercer sigle de nostra era es va produir, en Occident, el passage d'una societat en la que el matrimoni no era de cap modo una institució creada per a tota la societat, a una societat en la que es dona per assentat, com a natural que el matrimoni és una institució fonamental per a tots.

En les societats no cristianes, judeues o musulmanes, el matrimoni no era la norma, el matrimoni era utilisat solament pels poderosos, per les classes altes. En l'antiga Roma la castitat no era una virtut, no era necessari contraure matrimoni per a tindre relacions sexuals ni per a tindre fills. Solament quan un membre d'una classe social elevada desijava transmetre el seu patrimoni als seus descendents directes, en lloc de que ho reberen atres membres de la família o els seus amics, decidia casar-se. Pero la major part de les voltes es llegava els bens a un amic o una persona molt volguda, no als fills. Quan es caria de patrimoni o bens el matrimoni era un tràmit prescindible, els esclaus directament carien del dret de fer-ho.

El grec no té una paraula específica per a designar el matrimoni, ya que no existia un tràmit ni civil ni religiós. No obstant, la paraula per la que se sol traduir matrimoni en grec koiné és γάμος (gámos), sustantiu del grec γαμέω (gaméo), el significat del qual és «prendre dòna, casar-se». En Atenes, en la Grècia clàssica, per a l'acte per mig del qual un varó es comprometia a unir-se a una dòna, s'utilisava el vocablo grec ἐγγύη (engúē) lliteralment la garantia, la caució, és dir, l'acte pel qual el pare cap de família entregava la seua filla a un atre home. La ciutat no era testic ni registrava cap acta per a este acontenyiment privat entre dos famílies. Este contracte solament es realisava quan existia patrimoni per a heretar. Els hereus de la dòna en l'Antiga Grècia eren els fills pero no l'espós.

La dot que la família de la nóvia proporcionava no era propietat de l'espós. Quan la dòna moria sense fills o en cas de divorç, la dot tornava a la família de la dòna. El tutor de la dòna (el seu pare o el seu germà) podien demanar el divorç (encara en contra del desig de la dòna) pero ella no tenia dret a solicitar la dissolució del contracte. Tampoc tenia dret a elegir al seu futur espós. En cas de divorç no rebia partix alguna dels bens del matrimoni sino, simplement la devolució de la dot que va aportar.

L'objectiu de la ἐγγύη (engúē) era donar naiximent a fills llegítims que pogueren heretar els bens paterns. Una estricta fidelitat era requerida de part de l'esposa, en cas d'adulteri era tornada a la casa paterna. Per al varó, l'adulteri, especialment en esclaves, esclaus o prostitutes, estava permés.

En Esparta els varons no convivien en les seues dònes pero l'objectiu era produir chics forts. El varó es reunia en la seua dòna en l'obscuritat i despuix de tindre relacions en ella es marchava per a reunir-se en el seu dormitori en el restant dels jóvens varons. Plutarco afirmava que, aixina, els esposos «ignoren la sacietat i el decliu del sentiment que entranya una vida en comuna sense traves». Els varons, que generalment doblaven en edat a les seues dònes, eren incitats a «prestar» les seues dònes a jóvens forts. Plutarco menciona també que les dònes prenien a voltes un amant per a que el seu fill chiquet poguera heretar dos lots de terra en lloc d'un.

En l'Europa del nort, durant l'Edat Mija, es va produir un llent reemplazamiento de la llei germànica -per la que el contracte matrimonial s'establia entre el nóvio i el guardià de la dòna- pels còdics civils cristians -a on es requeria el consentiment de la dòna-. En el XII el principi llegal del matrimoni per consentiment estava establit i els matrimonis imposts començaven a quedar arrere. El procés d'urbanisació també va contribuir a dit procés ya que lliberava en part a la dòna de la tasca de procreació.

Característiques generals

La forma històrica i tradicional de matrimoni és entre un home i una dòna, en la finalitat de constituir una família. Eixa definició ortodoxa ha segut qüestionada, d'una part, perque s'ha otorgat reconeiximent a les unions entre un home i una dòna en #finalitat pràcticament idèntiques al matrimoni, pero que adopten formes i denominacions distintes (v. infra les societats de convivència). Per un atre costat, el desenroll de nous models de família han desvinculat la funció reproductiva del matrimoni: parelles no casades en fills o matrimonis sense fills mares i pares fadrins o mares i pares en una parella del seu mateix sexe. Finalment, en varis països i estats s'ha produït una ampliació de drets que ha donat reconeiximent al matrimoni entre persones del mateix sexe.

En eixos casos el matrimoni es realisa, generalment, per la forma civil o d'Estat, perque les normes de moltes religions no permeten este tipo d'unions en el seu sen.

En tot, en distints temps i llocs s'han reconegut atres varietats de matrimoni.

La monogàmia és la pràctica més comuna.

El matrimoni es considera una institució important perque contribuïx a definir l'estructura de la societat, en crear un llaç de parentesc entre persones (generalment) no propenques en llínea de sanc (per eixemple, hi ha comunitats en les que s'acostuma el matrimoni entre cosins o entre parents de distints graus; vegen-se les entrades sobre l'endogàmia i l'incesto). Una de les seues funcions àmpliament reconegudes és la procreació i socialisació dels fills (si ben no és absolutament necessari casar-se per a tindre fills, ni tots els matrimonis heterosexuals els tenen), aixina com la de regular el nexe entre els individus i la descendència que resulta en el parentesc, rol social i estatus.

En les societats d'influència occidental sol distinguir-se entre matrimoni religiós i matrimoni civil, sent el primer una institució cultural derivada dels preceptes d'una religió, i el segon una forma jurídica que implica un reconeiximent i un conjunt de deures i drets llegal i culturalment definits.

Dret i matrimoni

Les característiques generals de l'institució del matrimoni incloses en alguns ordenaments jurídics són la dualitat, la heterosexualidad i el contingut sobre drets i deures. A partir de el XX, en les societats d'influència occidental i procedents del lliberalisme s'arreplega també el principi d'igualtat, en un pes creixent en les regulacions derivades.

• La dualitat del matrimoni és el principi pel que l'institució està prevista, en principi, per a unir a dos persones i vincular-les per a la seua convivència i procreació. En alguns ordenaments (en especial els de base islàmica) es reconeix la possibilitat de que un home contraga matrimoni en més d'una dòna. Pero inclús en este cas l'institució vincula a una persona en una atra, puix les diverses dònes que un musulmà puga tindre no estan unides, en principi, per cap nexe matrimonial ni tenen drets i obligacions entre sí.
• Tradicionalment el matrimoni exigix la pertinença de cada contrayente a un d'abdós sexes, de manera que un home i una dòna són els únics que, en principi, poden contraure matrimoni. Este principi està sent modificat en alguns països en favor del principi d'igualtat, a fi de reconéixer la paritat de drets i obligacions entre home i dòna i estendre els beneficis que implica l'institució del matrimoni a parelles formades per persones del mateix sexe.

• El contingut sobre drets i deures dels cònjuges varia en funció de l'ordenament jurídic de cada país, pero per lo general tots els imponen l'obligació de viure junts i guardar-se fidelitat, de socórrer-se mútuament, de contribuir a l'alçament de les càrregues familiars i d'eixercir conjuntament la potestat domèstica i la pàtria potestat sobre els fills, que es presumixen comuns llevat prova en contrari. Les singularitats del contingut del matrimoni sobre drets i deures dels cònjuges deriven en cada país de la seua pròpia concepció cultural de l'institució, que li ha donat forma en la seua llegislació positiva i en la seua pràctica jurídica.

Vore també: Ius connubii i Affectio maritalis

Efectes jurídics

El matrimoni produïx una série d'efectes jurídics entre els cònjuges i front a terceres persones, dels quals els fonamentals són els deures o obligacions conjugals, el parentesc, l'adquisició de drets de successió entre els cònjuges i el règim econòmic del matrimoni, que té distintes modalitats en els diferents països. Ademés, en varis països produïx de dret l'emancipació del contrayente menor d'edat, en la qual cosa est queda lliure de la pàtria potestat de les seues pares i podrà en avant actuar com si fora major, encara que posteriorment es divorcie.

Tipos de matrimoni

Matrimoni religiós

El matrimoni religiós es pot definir com una unió l'estructura essencial de la qual ve exigida pels dogmes de la religió a la que pertanyen els contrayentes.

Matrimoni en Iglésies cristianes

Artícul principal → Matrimoni en Iglésies cristianes.

En l'Iglésia catòlica

Per a l'Iglésia catòlica, el matrimoni és una aliança per la que un home i una dòna constituïxen una íntima comunitat de vida i d'amor. Per la seua naturalea està ordenada al ben dels cònjuges i a la generació i educació dels fills. Entre batejats, el matrimoni és, ademés, un sacrament. Per això, un matrimoni de pagans que, a la veta dels anys, rebera el batisme, no necessita repetir cap rito o cerimònia: en el moment de rebre-ho, el seu víncul conjugal es convertix en sacrament.

Segons l'Iglésia catòlica, l'orige del matrimoni entre una parella no és solament cultural, sino que procedix de la mateixa naturalea humana en cuanto que (com diu el llibre del Génesis (1-27), en la Bíblia) al principi "Deu els va crear home i dòna". El matrimoni seria, per tant, una institució i no un producte cultural les principals característiques del qual -unitat, indisolubilidad i obertura a la vida- vindrien definides per la pròpia naturalea del concepte catòlic d'amor entre home i dòna, que exigix als esposos o cònjuges amar-se l'u a l'atre per a sempre i que alcança la seua major expressió en la procreació. Per això, l'Iglésia catòlica s'ha opost tradicionalment al adulteri, la poligàmia, el rebuig de la fecunditat i el divorç. També, recentment, s'ha manifestat en contra tant a les llegislacions que permeten les unions entre persones del mateix sexe com a aquelles que equiparen l'estatus jurídic de dites unions al del matrimoni, perque entén que «significaria no solament aprovar un comportament desviat i convertir-ho en un model per a la societat actual, sino també ofuscar valors fonamentals que pertanyen al patrimoni comú de la humanitat».

Per als catòlics, el fonament del matrimoni es troba en Mateo 19:3-9; Marcos 10:9; Lucas 16:18; 1 Corintios 7:10-11 i en les següents paraules del Génesis:

Va crear Deu a l'home a image seua, a image de Deu ho va crear, i els va crear varó i femella. Per això deixarà l'home al seu pare i a la seua mare i s'unirà a la seua dòna; i vindran a ser els dos una sola carn...

La celebració del matrimoni segons el rito romà no va ser declarada obligatòria fins a el XVI, en el Concilie de Trento.

En les denominacions protestants i evangèliques

En el protestantisme i el cristianisme evangèlic, el matrimoni és davant tot un acte civil resultant d'una elecció personal dels dos cònjuges. En la seua majoria no consideren el matrimoni com una celebració religiosa sino com un event que incumbe a les autoritats civils.

Matrimoni judeu

En el judaisme el matrimoni està basat en les lleis de la Torá, en l'unió la parella es dedica de forma exclusiva a l'atre, este contracte és cridat kiddushin (en hebreu: אירוסין). Encara que la procreació no és l'únic propòsit, en un matrimoni judeu s'espera que es complixca el manament de tindre fills. De forma espiritual, el matrimoni s'entén com l'unió de dos persones en una sola ànima; per això, d'acort en el judaisme un home és considerat incomplet si no està casat i la seua ànima és solament una part que pertany a un conjunt més gran que té que ser unificat. La bíblia hebrea descriu varis matrimonis en múltiples esposes, la poliginia és un dels contractes més comuns representats en l'antic testament. Els judeus ashkenazi tenen prohibit casar-se en vàries esposes. No obstant, entre els hebreus antics, el matrimoni no tenia connotació religiosa, per lo tant la participació d'un rabino no era requerida. Com l'esposa era vista com una propietat, el seu marit podia obtindre el divorç per qualsevol motiu i en qualsevol moment.

El text midrash (en hebreu: מדרש, «explicació») es fa referència a una boda entre persones del mateix sexe. En el judaisme masortí es varen aprovar les unions homosexuals en l'any 2012 i el judaisme reformiste va aprovar en 1996 la realisació de matrimonis civils entre el mateix sexe, no obstant va deixar en clar que els matrimonis religiosos estaven reservats a un home i una dòna. En març de 2000, la conferència central de rabinos, organisació del judaisme reformiste, va acceptar la realisació de cerimònies religioses entre persones judeues sense importar la seua orientació sexual.

Matrimoni en l'islam

Artícul principal → Matrimoni en l'Islam.

El matrimoni és un contracte llegal firmat pels contrayentes, baix la llei islàmica és cridat nikah, un home i una dòna; la llei islàmica, a través del fiqh, considera que solament el marit té permís llegal per a obtindre un divorç per qualsevol motiu. Els suní, el grup musulmà més gran, celebren el matrimoni baix la presència obligatòria d'a lo manco dos testics, consistents en un guardià de la nóvia i un atre invitat. En canvi, en el chiismo, el matrimoni entre islamistes chiís pot ser celebrat sense la presència de testics.

Matrimoni en el hinduismo

En el hinduismo el matrimoni és un deure sagrat, inclou obligacions tant religioses com a socials. Existixen gran varietat de tipos de matrimoni, tals com el gandharva vivaha (matrimoni instantàneu en consentiment mutu) i el rakshasa vivaha o també cridat «matrimoni demoniaco», a on la parella seqüestra a la seua esposa. El matrimoni arreglat seguix #present en gran part del subcontinent de l'Índia. Les bodes del hinduismo són grans celebracions amenisades en música, balls i grans multituts. S'interpreten ademés rituals i menjars per a beneir a la parella. Existixen punts de vista tant conservadors com a lliberals del matrimoni homosexual en el hinduismo, aixina i tot han segut celebrats. El text eròtic kama-sutra inclou referències a matrimonis entre persones del «tercer gènero» i bodes homosexuals, a on «parelles del mateix sexe s'unixen en completa fe».

Postura del budisme respecte al matrimoni

El budisme considera al matrimoni com un assunt secular i no ho considera ni prohibit ni obligatori. Els budistes seguixen les lleis civils dels seus respectius governs. Encara que la cerimònia és completament civil, algunes parelles budistes obtenen la bendició de monges en temples locals; d'igual forma en ser considerat secular, no existixen tractats o texts relatius al divorç.

Matrimoni segons #consentiment

Matrimoni per seqüestre

Artícul principal → Rapte de la nóvia.

Matrimoni concertat

Artícul principal → Matrimoni concertat.

Matrimoni de conveniència

Artícul principal → Matrimoni de conveniència.

Matrimoni forçat

Artícul principal → Matrimoni forçat.

Matrimoni forçat és el terme utilisat per a descriure un matrimoni en el qual una o les dos parts es casa en contra de la seua voluntat i a la força. Els matrimonis forçats són comuns en Àsia i Àfrica. La majoria de contrayentes forçats són dònes, encara que hi ha casos en els que les víctimes són varons, als que es força a casar per a netejar l'honra de la família de la dòna. El matrimoni forçat viola els drets humans, està en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans i pot ser considerat una forma d'esclavitut.

Matrimoni segons edat

Artícul principal → Matrimoni infantil.

El matrimoni infantil és un tipo de matrimoni en el que els menors contrauen nupcias a sovint abans de la pubertat. Els matrimonis infantils són comuns en moltes parts del món, especialment en parts d'Àsia i Àfrica. Estos matrimonis són a sovint forçats. El matrimoni infantil és una pràctica habitual en Àfrica subsahariana i Àsia meridional. El matrimoni infantil té efectes negatius, com a abandó de l'educació, problemes de salut i malos tratos. Segons ONU, els dèu països en les taxes més altes de matrimoni infantil són: Níger, Chad, República Centroafricana, Bangladés, Guinea, Moçambic, Mali, Burkina Faso, Sudan del Sur i Malaui.

Matrimoni segons orige dels contrayentes

Artícul principal → Matrimoni morganàtic.

Vore també: Llei del levirato

Matrimoni segons el sexe dels contrayentes

Artícul principal → Matrimoni entre persones del mateix sexe.

Plantilla:LGBT en el món Entre les formes de matrimoni, reconeixem els matrimonis heterosexuals, homosexuals (del mateix sexe), bisexuales i mesclats. Una de les formes del matrimoni mesclat, o be de les persones de l'orientació sexual distinta, és matrimoni lavanda (en anglés lavender marriage), que és matrimoni entre persona heterosexual en una persona homo- o bisexual per a ocultar el fet de que, per l'ostracisme social, religiós o familiar, o per la raó de pressió social per la part de la societat, religió o família.

El matrimoni entre persones del mateix sexe reconeix llegal o socialment un matrimoni format per contrayentes del mateix sexe biològic o identitat de gènero.

Les primeres lleis de l'época actual en reconéixer el matrimoni entre persones del mateix sexe varen ser aprovades durant la primera década de el XXI. A el Plantilla:Data-n, vintihuit països (Alemània, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Dinamarca, Equador Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Irlanda, Islàndia, Luxemburc, Malta, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Portugal, Regne Unit Suràfrica, Suècia, Taiwan, Uruguay) i vàries jurisdiccions subnacionales de Mèxic, permeten casar-se a les parelles del mateix sexe. No obstant, seguixen existint països en els que el matrimoni homosexual és illegal, aixina com aquells que penalisen les soles relacions entre persones del mateix gènero considerant-les criminals.

Matrimoni segons número de contrayentes

Artícul principal → Monogàmia.

Servinakuy

El servinakuy o sirviñaco és una institució d'orige andino, vigent en Argentina, Bolívia i Perú, que constituïx un tipo de matrimoni a prova. El servinakuy va ser perseguit durant l'época virreinal, pese a la qual cosa va sobreviure i es va consolidar. El servinakuy es formalisa en el compromís formal i públic dels cònjuges, d'establir una relació de convivència matrimonial, incloent les relacions sexuals, sense cap obligació de mantindre-la en el temps. En cas que el servinakuy resulte satisfactori per a abdós contrayentes, la regla consuetudinària és contraure matrimoni definitiu, subjecte a les normes de duració de cada comunitat. En cas que el servinakuy no siga satisfactori per als contrayentes, qualsevol d'ells pot donar-la per terminada, sense que suponga cap perjuí moral o llegal. D'existir fills, tradicionalment permaneixien al recapte de la mare, encara que més recentment s'apliquen crecientemente les normes de conte compartit establides en la Convenció sobre els Drets del Chiquet.

Promesa de matrimoni

Artícul principal → Esponsales.

Vore també: Capitulacions prematrimonials

Celebració del matrimoni

Artícul principal → Boda.

Vore també: Anell de boda, Arras, Dama d'honor, Flower boy, i Pastiç de bodes

Règim patrimonial del matrimoni

Artícul principal → Règim matrimonial.

Terme del matrimoni

Artícul principal → Mort.

Vore també: Segones nupcias

Vore també

• Protocol n.º 7 a la Convenció Europea de Drets Humans
• confarreatio
• cònjuge
• filiació
• matrimoni en el cine
• parella de fet
• reconeiximent conjugal (francmaçoneria)
• unió civil

Bibliografia

• Luis Martínez Vázquez de Castro, El concepte de matrimoni en el Còdic Civil, Aranzadi, 2008 ISBN 978-84-470-2929-7
• Sant Román, Teresa i Aurora González Echevarría (1994): Les relacions de parentesc, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.
• Salines Araneda, Carlos (2009) El matrimoni religiós davant el dret chilé, Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso.
• Varis autors (2008). El matrimoni: ¿contracte fem o ben social?, Thomson Aranzadi. ISBN 978-84-8355-741-9.
• Viladrich, Pedro-Juan (2001). El model antropològic del matrimoni. Volum 31 de Documents de l'Institut de Ciències per a la Família, Edicions Rialp. ISBN 9788432133756.

Enllaços externs

Matrimoni en el Viccionari. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Matrimoni.

Matrimoni en Viquidites. Plantilla:RAER