Boda

Erro al crear miniatura:

Boda

Boda, casament o nupcias són térmens referits a una cerimònia religiosa o civil, per mig de la qual se celebra el començ del matrimoni. Generalment una boda és un rito que formalisa l'unió entre dos persones davant una autoritat externa que regula i reglamenta el procediment, el qual genera compromisos contractuals o obligacions llegals -segons les llegislacions- entre les parts o contrayentes.

La cerimònia es compon de vàries parts, que varien depenent del rito, les més comunes en el món occidental són: la presentació davant l'autoritat (sacerdot, juge, alcalde, etc.), manifestació expressa dels nóvios per constituir la relació contractual i l'intercanvi d'anells. Despuix del cult, sol celebrar-se un convite. Sense perjuí d'això, existixen també cerimònies no convencionals per a parelles que no desigen o que no es troben en condicions d'accedir a una cerimònia tradicional (civil o religiosa).

Tradicions i #superstició

Moltes són les tradicions que sugerixen lo que es deu fer en cada etapa d'un casament, des de la seua organisació, la vestimenta i el festeig fins al viage de nóvios o lluna de mel. Encara que hui en dia en occident estan canviant moltes d'estes costums, seguint-se en molts casos únicament alguns d'ells.

Les #superstició que rodegen a la celebració d'un matrimoni tenen els més diversos orígens i fonaments, estos són algunes d'elles, encara que cada una és seguida únicament en algunes parts del món.

Creències populars

"Alguna cosa vell, alguna cosa nou, alguna cosa prestat o usat i alguna cosa blau el ball del billet". Durant la supersticiosa Edat Mija es dia que en la boda era de bona sòrt usar:

• alguna cosa vell, que simbolisara la conexió de la nóvia en el seu passat i representava la continuïtat del seu matrimoni (solia ser alguna joya de la família);
• alguna cosa prestat, que es referia a la creència de que la felicitat es podia atraure usant una miqueta d'una amiga que fora feliç. Lo prestat simbolisava l'amistat, l'obtindre la felicitat per préstam (solia ser una joya o simplement un mocador);
• alguna cosa nou, perque produïa esperança per un futur òptim;
• alguna cosa blau, ya que eixe color representava la fidelitat dels contrayentes (solia ser la lliga en la cama de la nóvia; en els Estats Units la lliga blava de blonda era considerada un símbol de virginitat).

En pobles supersticiosos de l'Edat Mija (i també en la família real anglesa actual), encara que la parella ya vixquera junta, la nit abans de la boda devien passar-la cada u en la seua casa o en casa dels seus respectius pares.

Des de temps remots, per a alluntar als mals esperits és costum fer forts sorolls (per eixemple, en China es fan explotar bombes de tamborinada). El tirar arròs (o atres grans) despuix de la cerimònia de l'iglésia representava la llavor, la descendència.

Simbologia nupcial

Vestimenta

El nóvio i la nóvia deuen posar-se una moneda en les seues respectives sabates per a atraure la bona fortuna. No obstant, segons les creències hindús, existix un lloc en l'infern reservat a qui ultraja d'eixa manera a Lakshmī, la deesa de la fortuna (representada per les monedes).

El nóvio no deu vore la nóvia ni al seu vestit abans de la cerimònia. El nóvio deu dur la corbata correctament posada, ya que si la du torçuda significa que li seria infel a la nóvia. L'indumentària juga un paper important per als invitats a la boda, segons, els invitats no poden anar de color negre a la cerimònia, ya que este color s'usa en events del tipo funeraris; un atre color que pugues no ser usat és el blanc, ya que s'acostuma que siga la nóvia qui vista d'este color.

Color del vestit de nóvia

El color del vestit de nóvia representa una tradició:

• El blanc és l'associació popular, pero en el seu orige el color blanc del vestit de la nóvia era un símbol de poder econòmic i d'estatus social, ya que el poder obtindre un vestit blanc en les característiques típiques del vestit de nóvia, és dir, molta tela, calitat, adorns i demés, valia molt i per això no era fàcil de conseguir.

• El groc —que és comú en molts països com Estats Units i Anglaterra— s'identifica en el deu de l'amor i l'abundància.

• El roig quan la nóvia no és verge.

Realment pot utilisar-se qualsevol color llevat el negre (que s'utilisa com a penyora de luto). No obstant si es tracta d'una boda segons els esquemes de lo gòtic, englobats en aquella subcultura i el misticisme obscur, podria ser vàlida posat que la parella té interessos en comú en dit estil.

Tocat

La tradició de que la nóvia utilise tocat el dia del seu casament té el seu orige en l'antiguetat, época en que s'acostumava a les dònes a dur una guirnalda de flors.

Vel

Originalment, la nóvia usava el vés-ho com a símbol de joventut. Les nóvies catòliques ho utilisen com a símbol de purea. Per açò, en ocasions la nóvia ho elegix de dos capes, per a aplegar a l'altar velada i que el nóvio la desvele quan li és entregada pel seu pare o algun familiar propenc si este ha fallit (com un yayo).

En la cultura occidental és una costum que el vel de la nóvia i el vestit siguen blancs, pero açò no sempre ha segut aixina. En alguns llocs s'han utilisat, per al vel, els colors groc, blau i negre en honor a algunes persones o deus:

• Groc: Virginitat mantinguda.
• Blau: la Verge María.
• Negre: una nova boda despuix d'haver enviudado.

Mocador de la nóvia

Antigament els grangers europeus creïen que les llàgrimes en una boda representaven bona sòrt i que faria que ploguera en abundància sobre els camps. Anys més tart es mantenia la creència de que si la nóvia plorava en dia del seu casament no tornaria a fer-ho durant tota la seua vida.

Ram

Les flors representen emocions i mèrit; comporten un mensage de fertilitat, florecimiento i generositat. La superstició diu que l'afortunada que atrapa el ram de la nóvia tindrà sòrt i serà la pròxima en casar-se.

Anells de boda

Els anells de boda són una tradició que es remonta a la Roma antiga. Un intercanvi d'anells entre la parella durant la cerimònia nupcial, com a símbol d'amor, que es durà durant tot el matrimoni. Generalment, en els anells es graven els noms o la data del casament.

Estora roja

l'estora roja que es coloca en l'iglésia a l'entrada del corteig, representa honor i respecte. Els pétals que els pajes avientan obrint-li camí a la nóvia simbolisen un futur dolç i ple.

Dama d'honor

La majoria de les religions en el món dins de les seues pràctiques rituals de la cerimònia nupcial, inclouen la figura de la dama d'honor, una chiqueta generalment menor de 12 anys en un víncul sanguíneu directe en la nóvia, qui és l'encarregada d'obrir el sèquit i acompanyar-la fins a l'altar. En algunes ocasions està acompanyada d'un pare

Generalment quan no existix una chiqueta en la família de la nóvia que complixca en estes característiques es recorre a una atra chiqueta més alluntada en el nivell sanguíneu o simplement a una infant externa a la família.

Per a algunes comunitats Hindús és un mal agüero o de mala sort que la dama d'honor no siga un familiar en víncul sanguíneu directe. Esta creència és la que va donar vida al rito de chamaya pernikahan (Maquillage de Matrimoni) per mig del com es transforma un chiquet varó en Dama d'Honor, evitant d'esta forma que la mala sort caiga sobre la parella d'esposos, a l'hora que reben la bendició de Bhagavathy - la Deesa Hindú de la Feminitat.

Este fenomen ha segut també identificat en Occident i és reconegut per mig del terme flower boy (traduït directament de l'anglés com a chic o chiquet de les flors) utilisat per primera volta per l'antropòlec Erin Malvert el 22 de novembre de 2003 durant una ponència en el congrés internacional d'Antropologia en la ciutat d'Atenes - Grècia. En la cultura occidental, est és un fenomen cultural espontàneu i no sistemàtic identificat per diversos estudis antropològics, el qual consistix en assignar a un chiquet varó el rol de dama d'honor quan no existix una chiqueta en la família de la nóvia que puga assumir este menester durant una cerimònia de matrimoni. Si ben este terme no ha segut acceptat oficialment per la comunitat científica s'utilisa freqüentment com a denominació de referència davant l'absència d'un terme més precís.

Estils de boda

Cada volta són més els nóvios que fugen d'una celebració típica i volen que el dia del seu casament reflectixca la seua personalitat. En eixe sentit han anat apareixent diferents estils de boda que han servit per a donar un aire més personal a les celebracions:

Boda rústica: se sol celebrar en un entorn rural i la cerimònia és a l'aire lliure, aprofitant la naturalea. Tota la decoració utilisa materials naturals (fustes...) i espais típics d'un entorn rural: palleres, prats, finques, cellers... Els invitats solen anar elegants pero informals.

Boda marina: és cada volta més habitual vore uns nóvios casar-se en plena plaja. Encara que para això deuràs demanar permís al teu ajuntament, són bodes realment boniques. Solen estar inspirades en tons blancs i blaus i els invitats acompanyen la cerimònia en trages i vestits amplis i de colors clars o blancs completament.

Boda industrial: una tendència que últimament s'està posant de moda és la boda industrial. Celebrada en, per eixemple, una nau industrial buida, es decora en pocs elements pero molt industrials com a lletres lluminoses jagantes, cartells de metal i peces típiques d'almagasén o fàbrica com pot ser una bàscula industrial.

Boda nòrdica: l'estil nòrdic, cada volta més demandat, nos propon una boda en un ambient molt neutre pero en detalls realisats en materials naturals com la fusta. Solen ser bodes en tons molt clars i que respiren una estètica molt neta.

• Boda d'época: La primera mitat de el XX sempre ha despertat l'interés de molts, sobretot pels trages i vestits dels anys 1920 i 1950, l'ambient festiu i bohemio, els coches clàssics, la música roc, el swing, etc. Este tipo de nupcias solen oferir-se en diferents ambients i salons, rebent als invitats be en sales d'estil victorià o en jardins en fonts i decoració vintage, com a cartells antics o coches d'época.

Regals

Tradicionalment en les diferents cultures del món és costum regalar a la parella de nóvios diversos tipos de presents com a mostra de complacencia social i goig; estos poden ser en forma d'objectes, vivències o, inclús, diners.

Els regals que s'entreguen a la parella de nóvios generalment són tendientes a facilitar la seua nova incorporació a la vida marital, raó per la qual és comuna que s'obsequien utensilis per a la llar.

En l'actualitat s'ha tornat popular la creació de llistes de regals de boda en la finalitat de facilitar als invitats i a la parella la selecció dels regals, la qual permet assegurar en certa mida que la parella rebrà regals que realment li seran d'utilitat. Esta modalitat és utilisada principalment en països industrialisats i és promoguda per comerços especialisats. De la mateixa manera, en l'arribada generalisada d'internet a les llars, cada volta són més les empreses i web especialisades que oferixen un servici de llista de bodes en llínea. L'objectiu és facilitar al màxim als invitats encertar en l'obsequie que facen als nóvios gràcies a la creació per part dels nóvios d'una llista de bodes en un perfil privat de la web que està accessible a tots els seus invitats en tot moment, alguna cosa que evita també la repetició de regals per part dels invitats, en saber cada u d'ells quins obsequios de la llista estan encara sense comprar. En l'arribada dels teléfons inteligents, s'han creat aplicacions per a fer la llista de boda des del teléfon i es pot fer des d'una foto fins a un regal que els agrade als nóvios i pujar-la a la seua llista de boda en llínea fins a comprar-ho en diferents monedes o enviar agraïments personalisats despuix del casament a tots els invitats. Esta aplicació permet també que els amics dels nóvios pugen a la web de la parella totes les fotos que han fet durant el dia de les nupcias.

Regals en l'aniversari de bodes

En una tradició originària de l'Alemània medieval, en cada aniversari de bodes s'acostuma a obsequiar un regal de cert material. S'entén que eixa llista va ser creada com un detall de pràctica, ya que aixina era molt simple comprar un objecte, ya que solament es devia mirar la llista i contar els aniversaris de matrimoni.

Marcha nupcial

La marcha nupcial és un himne que tradicionalment es reproduïx al moment de la nóvia ingressar a l'altar o lloc de la cerimònia. El seu us està extensament masificado en països d'occident.

L'autor de la Marcha nupcial va ser Felix Mendelssohn i l'obra forma part de El somi d'una nit d'estiu, escrita en 1826 a partir de l'obra homònima de William Shakespeare. La tradició de tocar la marcha nupcial va començar en la boda de la princesa Victòria de Sajonia-Coburgo-Gotha en el príncip Federico III d'Alemània. Victoria, gran aficionada a la música, va elegir ella mateixa les dos marches que anaven a sonar en la seua boda: la Marcha nupcial de Mendelssohn i la Marcha nupcial de l'òpera Lohengrin de Wagner. Des de llavors, esta tradició s'ha convertit en una de les més seguides.

També pot ser utilisada com a marcha nupcial la composta per Mozart, que apareix en la seua òpera Li nozze vaig donar Figaro. Encara que és molt poc freqüent, molts nóvios la preferixen per a la seua celebració pel caràcter més alegre de la seua melodia. Per una atra part, el propi fet de que esta siga menys freqüent és un alicient que atrau a no poques parelles.

Curs prematrimonial

Per a matrimonis catòlics i també protestants/evangèlics, moltes voltes és requisit participar en un curs matrimonial.

Estos cursos són guiats per sacerdots catòlics (o pastors protestants/evangèlics) i parelles d'esposos que colaboren com a voluntaris orientant als nóvios - a través d'una trobada periòdica, en alguns casos les fins de semana-, evaluant la relació dels nóvios front al matrimoni i als compromisos i responsabilitats que adquiriran en casar-se i formar la seua nova vida matrimonial i familiar.

Moments més propicis per al casament

En l'Edat Mija les nóvies tractaven de casar-se la nit de lluna plena perque creïen que serien beneïdes en fertilitat i abundància econòmica.

Els dilluns eren considerats dies bons per a casar-se, perque des de l'Europa prerromana el dilluns era el dia de la Lluna, la deesa mare. Eixa tradició després la prendrien els romans.

El refrà en dimarts ni et cases ni t'embarques (en alguns llocs en dimarts ni et cases ni t'embarques, ni de la teua casa t'apartes) prové de l'Antiga Roma. Mart era el deu de la guerra, per lo que els romans pensaven que el dimarts (el dia dedicat a eixe deu) era un dia propici per a desgràcies, #catàstrofe i sanc. Llavors, per a tindre una convivència pacífica es va prohibir viajar i casar-se un dia dimarts.

El divendres era el dia consagrat a Venus, la deesa de la bellea i l'amor. Ella s'encarregaria de que el carinyo dels nóvios fora durador.

El dumenge era un dia beneït en l'Europa prerromana, puix era el dia consagrat al deu Sol. Els romans ho varen cridar domínicum, per dómine, senyor, 'dominador', deu). Se suponia que el deu Sol derramaria salut, alegria i abundància sobre els esposos.

No calia casar-se en giner (época de moltíssim fret i carestia en Europa), ya que tindrien escassea econòmica tot el restant de la seua vida. Esta superstició es basa en la creència de que l'época en que es genera un proyecte influïx en el seu desenroll.

Expressions relacionades

• No fer boda dos cases; no casar be entre sí no ser mútuament proporcionades, com dos persones que no congenien, etc.
• A boda ni a bateig no vages sense ser cridat: cap deu ficar-se a on no ho criden, aixina com no deu assistir a a on no li convidan.
• De tals bodes, tals costres o coques; els que van en mals passos no poden tindre bon fi;
• Lo que no ve a la boda, no ve a tota hora; lo que prometen els sogres, si no es complix abans del casament, es cobra despuix en dificultat o en els tres determinis de vesprada, mal i mai.
• Ni boda pobra, ni mortuorio ric; ordinàriament es ponderen els cabals més de lo que són en realitat al temps de celebrar-se els #casament, i es disminuïxen al de la mort.
• No fer-se la boda de horros, sino de bons ducados redons o de bons bollos redons; no es fan les coses grans o difícils a poca costa i sense desembossos considerables.
• No hi ha boda sense donya tota; es diu satírica o irònicament d'algunes senyores que es colen en totes les festes, encara que siguen privades o particulars i purament de família
• Qui be balla, de boda en boda es va; el que presumix d'alguna gràcia o habilitat, procura manifestar-la a tots i troba mig de lluir-la en tots els llocs.
• Qui es ensaña en la boda, pert-la tota; refrà que censura la inconsideración dels que mouen algun disgust o rebombori en la diversió
• Si d'esta escape i no muic, mai més bodes al cel, o a les bodes de dalt no torne; si ixc d'este imminent perill, no m'expondré a un atre risc en que aventure la vida
• En dimarts, ni et cases ni t'embarques; en la mitologia llatina, el dimarts estava consagrat a Mart, el deu de la guerra, i es considerava dia de mal agüero per a mamprendre alguna cosa important.

Vore també

• Aniversari
• Boda blanca
• Invitació
• Bodes en el cine

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boda.

Erro al crear miniatura: Boda en Viquidites.