Sajonia
Sajonia (en alemán: Sachsen, Plantilla:AFI-de; Plantilla:Lang-hsb), oficialment cridat Estat Lliure de Sajonia (en alemán: Freistaat Sachsen, Plantilla:AFI-de), és un dels 16 estats federats d'Alemània. El seu nom oficial té orige en la República de Weimar.
Està ubicat en el centre-este del país i llimita pel nort en Brandeburgo, pel noroest en Sajonia-Anhalt, en Turingia per l'oest i toca Baviera en el sur. Ademés, té una frontera, també en el sur, en la República Checa i per l'est en Polònia. Abdós es troben obertes des de decembre de 2007 gràcies al Acort de Schengen. La seua capital és Dresde.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]Regions
[editar | editar còdic]Sajonia està dividida administrativamente en tres regions (Landesdirektion) (Regierungsbezirki), que a la seua volta estan subdivididas en 10 districtes i 3 ciutats-districtes:
Els Regierungsbezirke contenen en total 10 Landkreisi (districtes) i tres ciutats-districte (kreisfreie Städte) definides aixina l'1 d'agost de 2008.
Districtes
[editar | editar còdic]- Bautzen
- Erzgebirge
- Görlitz
- Leipzig
- Meißen
- Sajonia Central
- Sajonia Septentrional
- Suïssa Sajona-Montes Metàlics Orientals
- Vogtlandkreis
- Zwickau
Ciutats-districte
[editar | editar còdic]Les tres ciutats-districte són:
Les majors ciutats
[editar | editar còdic]Les ciutats majors pel seu número d'habitants són Leipzig, Dresde i Chemnitz. Zwickau va perdre en 2003 el seu estatus de Ciutat Gran per la disminució de la població. Li l'havia otorgat l'Estat Federal en anterioritat quan va superar la barrera dels 100.000 habitants. Esta ciutat, Zwickau, va perdre també l'1 d'agost de 2008 el títul de ciutat-districte. La capital Dresde i la major ciutat de Sajonia, Leipzig, varen perdre també molts habitants en els primers anys despuix de la reunificación alemana, més que res per la migració interna despuix d'haver pertanygut a la RDA durant més de huit lustres.
| Ciutat | Districte | Habitants 31 de decembre de 2000 |
Habitants 31 de decembre de 2007 |
Canvi en percentage |
|---|---|---|---|---|
| Leipzig | ciutat-districte | 493.208 | 510.512 | +3,51 |
| Dresde | ciutat-districte | 477.807 | 507.513 | +6,22 |
| Chemnitz | ciutat-districte | 259.246 | 244.951 | −5,84 |
| Zwickau | Zwickau | 103.008 | 95.841 | −7,49 |
| Plauen | Vogtland | 71.543 | 67.613 | −5,81 |
| Görlitz | Görlitz | 61.599 | 56.724 | −8,59 |
| Freiberg | Sajonia Central | 45.428 | 42.364 | −7,23 |
| Bautzen / Budyšin | Bautzen | 43.353 | 41.364 | −4,81 |
| Hoyerswerda / Wojerecy | Bautzen | 50.203 | 40.294 | −24,59 |
| Pirna | Suïssa Sajona-Montes Metàlics Orientals | 42.108 | 39.438 | −6,77 |
| Freital | Suïssa Sajona-Montes Metàlics Orientals | 40.129 | 39.176 | −2,43 |
| Riesa | Meißen | 39.367 | 35.508 | −10,87 |
| Radebeul | Meißen | 32.246 | 33.300 | +3,27 |
| Zittau | Görlitz | 27.454 | 29.361 | +6,95 |
| Meißen | Meißen | 29.398 | 27.856 | −5,54 |
| Delitzsch | Sajonia Septentrional | 26.331 | 27.181 | +3,23 |
| Limbach-Oberfrohna | Zwickau | 27.552 | 26.254 | −4,94 |
| Glauchau | Zwickau | 27.285 | 25.357 | −7,60 |
| Markkleeberg | Leipziger | 23.157 | 24.021 | +3.73 |
| Werdau | Zwickau | 26.077 | 23.565 | −10,66 |
Geografia
[editar | editar còdic]
La divisió geogràfica alemana fa de l'Estat Lliure de Sajonia el Land més a l'est del país. Topográficamente l'Estat pot ser dividit en planura, sistema montanyós d'altitut mija i regions en tossals.
La vall de Leipzig (Leipziger Tieflandsbucht) al sur de la ciutat i el nort d'Oberlausitz conformen les planures. Les dos regions es caracterisen pels depòsits del Paleoceno i del periodo glacial. Ademés les valls fluvials i els jaciments de lignit marquen estes planures.
Les regions en tossals (Mittelsächsisches Hügelland) més al sur tenen amplis jaciments de loess i l'alta calitat del sol en la regió es deu a la morrena. El sistema montanyós d'altitut mija (sächsischen Mittelgebirge), el qual va de l'oest a l'est, té llímits molt imprecisos. En el suroest alcança el Vogtland bavar.
La frontera meridional la formen els Montes Metalíferos (Erzgebirge). L'altura va disminuint de l'oest a l'est, per la qual cosa l'elevació més alta de Sajonia, el Fichtelberg (1215m), pertany als Montes Metalíferos. Al sur de les fronteres de l'estat en la República Checa, els mencionats monts perden altitut i terminen en la vall de Egertalgraben. Al nort dels monts es troba la Reserva Natural Erzgebirge/Vogtland. Més a l'est, l'Elba travessa la cordillera i forma en el terreny el Elbsandsteingebirge. El llímit nort de la vall del Elba forma la fractura de Lusacia Lausitzer Verwerfung, la qual és la frontera de la cordillera de Lusacia Lausitzer Gebirge que va fins a la República Checa.
Una atra possible divisió de Sajonia és la hidrografia. L'únic i més important riu navegable és el Elba. Travessa l'Estat del surest al noroest. El Mulde, el Weißeritz, el Zschopau, el Weißi Elster i el Spree són els seus afluents i pertanyen per lo tant al sistema del Elba. Solament l'extrem Est pertany a una atra conca, la del riu Neisse, afluent del Oder, que forma la frontera en Polònia.
Demografia
[editar | editar còdic]
_01.jpg){kind=link}
El desenroll demogràfic en Sajonia des de 1905:
|
|
El promig de fills per dòna en Sajonia va ser d'1,342 en 2006, la qual cosa està per damunt del promig alemà d'1,333. Aixina, Sajonia és l'únic Estat de l'antiga RDA en un promig més alt que el d'Alemània. Des de la reunificación en 1990, la població en Sajonia ha disminuït en més de 600.000 habitants, per la migració interna i pocs naiximent.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Sajonia.
Sajonia té una llarga història com un ducado, un electorat del Sacre Imperi Romà Germànic (l'Electorat de Sajonia), i finalment com un regne (el Regne de Sajonia). En 1918, despuix de la derrota d'Alemània en la Primera Guerra Mundial, la seua monarquia va ser derrocada i es va establir una forma republicana de govern baix el seu actual nom. L'estat es va dividir en unitats menors durant el govern comuniste (1949-1989), pero es reestableció el 3 d'octubre de 1990 en la reunificación d'Alemània.
Edat Antiga
[editar | editar còdic]En l'Antiguetat, el territori de Sajonia va ser lloc d'assentament d'alguns dels més grans temples monumentals de l'Europa central, que es remonten a el V S'han descobert destacats jaciments arqueològics en Dresde i les localitats de Eythra i Zwenkau prop de Leipzig. La presència eslava i germana en el territori de lo que hui en Sajonia es creu que va començar en el I
Parts de Sajonia varen estar possiblement baixe el control del rei germà Marbod durant l'época romana. Per a finals del periodo romà, varen sorgir vàries tribus conegudes com "sajones", d'els qui varen prendre el seu nom les entitats posteriors. Per als orígens de les tribus sajonas, vore sajones.
Ducado de Sajonia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ducado de Sajonia.
El primer ducado de Sajonia medieval va ser un "ducado raïl carolingio", que va sorgir al voltant de començos de el VIII i va créixer fins a incloure la major part de lo que hui és Alemània septentrional, en lo que ara són els moderns estats alemans de Bremen, Hamburc, Baja Sajonia, Renania del Nort-Westfalia, Schleswig-Holstein i Sajonia-Anhalt. Els sajones es varen convertir al cristianisme en este periodo.cita requerida
Els sajones es varen enfrontar a la pressió dels francs de Carlomagno i al mateix temps es varen enfrontar a un alvanç cap a Occident dels eslaus. El territori de l'Estat Lliure de Sajonia, cridat Sèrbia Blanca va estar, des de el V, poblat per eslaus abans de ser conquistat pels germans, açò és, sajones i turingios. Un llegat d'este periodo és la població sorbia en Sajonia. Les parts orientals de lo que és actualment Sajonia varen estar governades per Polònia entre 1002 i 1032 i per Bohemio des de 1293.
Sacre Imperi Romà Germànic
[editar | editar còdic]El territori de l'Estat Lliure de Sajonia es va convertir en part del Sacre Imperi Romà Germànic en el X, quan els ducs de Sajonia varen ser també reis (o emperadors) del Sacre Imperi Romà Germànic, inclosa la dinastia otoniana o sajona. Aproximadament en esta época, els Billung, una noble família sajona, va rebre extensos camps en Sajonia. L'emperador en el temps els va donar el títul de ducs de Sajonia. Despuix de la mort del duc Magnus en 1106, lo que va causar l'extinció de la llínea masculina dels Billung, la supervisió del ducado va ser entregada a Lotario de Supplinburgo, que també es va convertir en emperador durant un breu periodo de temps.
En 1137, el control de Sajonia va passar a la dinastia güelfa, descendents de Wulfhild Billung, filla major de l'últim duc Billung, i la filla de Lotario de Supplinburgo. En 1180 àmplies porcions a l'oest del riu Weser varen ser cedides als bisbes de Colónia, mentres que algunes de les parts centrals entre el Weser i el Elba varen permanéixer en els güelfos, convertint-se més alvance en el ducado de Brunswick-Luneburgo. El restant de les terres orientals, junt en el títul de duc de Sajonia, varen passar a la dinastia ascania (descendent d'Eilika Billung, la germana menor de Wulfhild) i varen ser dividides en 1260 en dos estats menuts: Sajonia-Lauenburgo i Sajonia-Wittenberg. El primer estat també va ser cridat Baja Sajonia, el segon Alta Sajonia, d'ahí els noms posteriors dels dos círculs imperials Sajonia-Lauenburgo i Sajonia-Wittenberg. Abdós reclamaven per a sí el privilegi electoral sajón, pero la Bula d'Or de 1356 va acceptar només la pretensió de Wittenberg, i a pesar d'això Lauenburgo va seguir mantenint la seua pretensió. En 1422, quan la llínea electoral sajona dels ascanios es va extinguir, el ascanio Erico V de Sajonia-Lauenburgo va intentar reunir els ducados sajones.
No obstant Segismundo, rei de romans, ya havia entregat al margrave Federico IV el Belicoso de Meissen (Casa de Wettin) una expectativa de l'electorat sajón per a remunerar el seu appoyo militar. L'1 d'agost de 1425 Segismundo enfeudó al wettiniano Federico com a príncip-elector de Sajonia, a pesar de les protestes de Erico V. Aixina els territoris sajones varen seguir estant separats de forma permanent. l'Electorat de Sajonia va ser llavors fusionat en el molt major Margraviato de Meissen wettiniano, no obstant usant el nom de major ranc Electorat de Sajonia i inclús el blasón ascanio para tota la monarquia.[nota 1] Aixina Sajonia va passar a incloure Dresde i Meissen. En els sigles XVIII i XIX Sajonia-Lauenburgo va ser cridada coloquialmente el ducado de Lauenburgo, que en 1876 es va fusionar en Prusia com el districte del Ducado de Lauenburgo.
Fundació del segon estat sajón
[editar | editar còdic]
Sajonia-Wittenberg, en la moderna Sajonia-Anhalt, es va convertir en súbdit del margraviato de Meissen, governada per la dinastia Wettin en 1423. Esta va establir un nou i poderós estat, ocupant àmplies proporcions de l'actual Estat Lliure de Sajonia, Turingia, Sajonia-Anhalt i Baviera (Coburgo i les seues afores). Encara que el centre d'este estat estava llunt al surest de l'anterior Sajonia, va passar a ser coneguda com a Alta Sajonia i després simplement Sajonia, mentres els anteriors territoris sajones varen ser a partir de llavors coneguts com Baja Sajonia.
En 1485, Sajonia va ser dividida. Una llínea colateral dels príncips de Wettin varen rebre més vesprada Turingia i varen fundar varis menuts estats allí (vore els ducados ernestinos). L'estat sajón restant encara es va fer més poderós i va ser conegut en el XVIII pels seus guanys culturals, encara que era políticament més dèbil que Prusia i Àustria, estats que oprimien a Sajonia des del nort i el sur respectivament.
Entre 1697 i 1763, els electors de Sajonia varen ser també elegits reis de Polònia en una unió personal.
En el XVIII Sajonia va participar en la guerra dels Sèt Anys al costat d'Àustria, França, Rússia, Suècia i Espanya, contra Hannover i la Prusia de Federico II el Gran. Federico II va optar per un atac preventiu i va invadir Sajonia en agost de 1756, precipitant la guerra dels Sèt Anys. Els prusianos ràpidament varen derrotar a Sajonia i varen incorporar l'eixèrcit sajón al prusiano. A finals de la guerra dels Sèt Anys, Sajonia de nou es va convertir en un estat independent, encara que en un tamany considerablement reduït.
Sajonia en els sigles XIX i XX
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regne de Sajonia.
En 1806, l'emperador francés Napoleón va abolir el Sacre Imperi Romà Germànic i va establir l'Electorat de Sajonia com un regne a canvi de respal militar. l'elector Federico Augusto III es va convertir aixina en rei Federico Augusto I de Sajonia. Federico Augusto va permanéixer lleal a Napoleón durant les guerres que varen agranar Europa en els anys següents; va ser fet presoner i els seus territoris declarats perduts pels aliats en 1813, despuix de la derrota de Napoleón. Prusia va pretendre l'anexió de Sajonia pero l'oposició d'Àustria, França i el Regne Unit a este pla va donar com resultat la restauració de Federico Augusto en el tro en el Congrés de Viena encara que es va vore obligat a cedir la part septentrional del regne a Prusia.[1] Estes terres es varen convertir en la província de Sajonia prusiana, ara incorporada en el modern estat de Sajonia-Anhalt llevat la part més occidental al voltant de Bad Langensalza ara en el de Turingia. També la Baixa Lusacia va passar a formar part de la província de Brandeburgo i l'extrem nort-oriental de l'Alta Lusacia es va convertir en part de la província de Silesia. El restant del regne de Sajonia era aproximadament idèntica en l'actual estat federal, encara que llaugerament més menut.
Mentrestant, en 1815, la part meridional de Sajonia, ara cridada "Estat de Sajonia" es va unir a la Confederació Germànica.[2] (Esta Confederació Germànica no deu confondre's en la Confederació Alemana del Nort mencionada més avall.) En la política de la Confederació, Sajonia va ser ensombrecida per Prusia. El rei Antonio de Sajonia va ascendir al tro de Sajonia en 1827. Poc despuix, les pressions lliberals en Sajonia varen ascendir i va esclatar una rebelió en 1830 —un any de revolucions en Europa—.[2] La revolució en Sajonia va donar com resultat una constitució per a l'Estat de Sajonia que va servir com la base del seu govern fins a 1918.[2]
Durant les revolucions constitucionalista en Alemània en 1848-49, Sajonia es va convertir en semillero de revolucionaris, en anarquistes com Mijaíl Bakunin i demócrates incloent a Richard Wagner i Gottfried Semper intervenint en l'alçament de maig en Dresde en 1849. (Escenes de la participació de Richard Wagner en l'alçament de maig de 1849 en Dresde es representa en la película de 1983 Wagner en Richard Burton protagonisant al compositor.) L'alçament de maig en Dresde va forçar al rei Federico Augusto II de Sajonia a fer més concessions reformistes al govern sajón.[2]
En 1854 el germà de Federico Augusto, el rei Juan de Sajonia, li va succeir en el tro. Un estudiós, el rei Juan va traduir a Dante.[2] El rei Juan va seguir una política federalista i proaustriaca a principis de la década dels anys 1860 fins a l'esclat de la guerra austro-prusiana. Durant la guerra, tropes prusianas varen creuar Sajonia sense resistència i després varen invadir la Bohemio austríaca (hui checa).[3] Despuix de la guerra, Sajonia es va vore obligada a pagar una indemnisació i a unir-se a la Confederació Alemana del Nort en 1867.[4] Baixe els térmens de la Confederació Alemana del Nort, Prusiana va assumir el control del sistema postal sajón, els seus ferrocarrils, l'eixèrcit i la política exterior.[4] En la guerra franc-prusiana de 1870, tropes sajonas varen combatre junt a les tropes prusianas i atres tropes alemanes contra França.[4] En 1871, Sajonia es va unir al recentment format Imperi alemà.[4]
XX
[editar | editar còdic]El primer Freistaat Sachsen es va formar en 1918 despuix de l'abdicació del rei Federico Augusto III de Sajonia el 13 de novembre de 1918 i la dissolució del Regne de Sajonia. Sajonia, que seguia sent un estat constitutiu d'Alemània (República de Weimar), es va convertir en l'Estat Lliure de Sajonia baixe una nova constitució promulgada l'1 de novembre de 1920.
En octubre de 1923 el govern federal baixe el canceller Gustav Stresemann va derribar a la llegalment elegida coalició governamental SPD-comuniste en Sajonia. L'estat va mantindre el seu nom i fronteres durant l'época nazi com un Gau, pero va perdre el seu estatus cuasi-autònom i la seua democràcia parlamentària.
Conforme la Segona Guerra Mundial s'acostava al seu fi, les tropes nortamericanes al mando del general Patton varen ocupar la part occidental de Sajonia en abril de 1945, mentres que tropes soviètiques ocupaven la part oriental. Eixe estiu, tot l'estat va ser entregat a les forces soviètiques com s'havia acordat en el protocol de Londres de setembre de 1944. El Regne Unit, els Estats Units i la URSS varen negociar llavors el futur d'Alemània en la conferència de Potsdam. Segons els acorts de Potsdam, tot el territori alemà a l'est de la llínea Oder-Neisse es anexionaría a Polònia i la URSS i, a diferència de lo ocorregut despuix de la Primera Guerra Mundial, les potències anexionistes podien expulsar als habitants. En els següents tres anys, Polònia i Checoslovàquia varen expulsar a la força a persones de parla alemana dels seus territoris, i alguns d'ells varen acabar en Sajonia. Solament una menuda zona de Sajonia que quedava a l'est del ric Neisse i que se centrava al voltant de la ciutat de Reichenau (hui cridada Bogatynia), va ser anexionada a Polònia. l'Administració Militar Soviètica en Alemània (SVAG) va fusionar eixa menuda part de la Província de Baixa Silesia prusiana que seguia en Alemània en Sajonia.cita requerida
El Land Sachsen es va crear en 1945 com a part de la zona soviètica de la República de Weimar en els territoris de l'antic Freistaat Sachsen i la província de Silesia fins a l'oest del Neisse.
El 20 d'octubre de 1946, la SVAG va organisar eleccions per al parlament de l'estat sajón (Landtag), pero moltes persones varen ser arbitrariamente excloses de les candidatures o del vot, i l'Unió Soviètica va recolzar descaradament al Partit Socialiste Unificat d'Alemània (SED). El nou ministre-president Rudolf Friedrichs (SED), havia segut membre del Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD) fins a abril de 1946. Va conéixer als seus colegues bavars en la zona d'ocupació nortamericana en octubre de 1946 i maig de 1947, pero va morir sobtadament en misterioses circumstàncies al més següent. Li va succeir Max Seydewitz, un fidel seguidor de Stalin.cita requerida
La República Democràtica Alemana (Alemània oriental), incloent Sajonia, es va establir en 1949 en la zona d'ocupació soviètica, convertint-se en un estat constitucionalment socialiste, part del COMECON i el pacte de Varsòvia, baixe el liderage del SED.
En 1952 es va dissoldre l'Estat Lliure de Sajonia (Land Sachsen) i es va dividir en tres districtes de la República Democràtica Alemana: Leipzig, Dresde i Chemnitz, després renombrado en Karl-Marx-Stadt. També zones al voltant d'Hoyerswerda varen formar part del de Cottbus.
Este Land Sachsen es va tornar a crear despuix de la Reunificación alemana per llei del 22 de juliol de 1990, en les fronteres llaugerament canviades. Ademés de l'antigament zona silesia de Sajonia, que en la seua major part es va incloure en el territori de la nova Sajonia, l'estat lliure va obtindre més àrees al nort de Leipzig que havien pertanygut a Sajonia-Anhalt fins a 1952. Originalment la llei deuria haver entrat en vigor el 14 d'octubre de 1990, pero despuix de la revisió del 13 de setembre de 1990, esta va entrar en vigor el 3 d'octubre de 1990, el dia de la reunificación alemana, a on tots els Estats que formaven la RDA es varen adjuntar a la República Federal d'Alemània. Des d'eixe llavors, el Land Sachsen es va tornar a cridar Freistaat Sachsen i la constitució alemana (Grundgesetz) va entrar en vigor.
Cultura
[editar | editar còdic]Plantilla:Bar percent Plantilla:Bar percent Plantilla:Bar percent Plantilla:Bar percent Plantilla:Bar percent Plantilla:Bar percent |
La majoria dels sajones és ateacita requerida Els sajones gogen de polítiques llaïcistes i tenen plena llibertat per a triar credo. l'Iglésia evangèlica té la major cantitat de fidels en la majoria de pobles i ciutats. Ademés hi ha un sinnúmero d'Iglésies Independents (Freikriche), comunitats judeues i musulmanes, encara que en una menor cantitat d'adeptes.cita requerida
Els equips de fútbol professionals de l'estat són el Dinamo Dresde, RB Leipzig, FC Erzgebirge Aue i Chemnitzer FC. Sachsenring ha segut sèu del Gran Premi d'Alemània de Motociclisme, que pertany al Campeonat Mundial de Motociclisme.
Política
[editar | editar còdic]La CDU és en Sajonia des de la Reunificación alemana el partit polític més fort i per lo tant el que designa al primer ministre de Sajonia. Des de 2019 governa una coalició de CDU, Aliança 90/Els Verts i SPD, baixe el primer ministre Michael Kretschmer.
En giner de 2005 va haver un escàndal a nivell nacional en el Landtag de Sajonia, quan este va voler mantindre un minut de silenci en referència a les víctimes del Holocaust que varen morir en Auschwitz. Congressistes del Partit Nacionaldemócrata (NPD, d'ideologia neonazi radical) es varen negar a fer-ho i varen abandonar la sala del Landtag.
En les eleccions federals de 2017 el partit Alternativa per a Alemània (AFD) va resultar el més votat en la regió en un 27% de vots.
Justícia
[editar | editar còdic]El Tribunal Constitucional de Sajonia es troba en Leipzig i la Cort Superior en Dresde. En Bautzen es troba el Tribunal Superior Administratiu de Sajonia (Sächsischen Oberverwaltungsgerichtes). Ademés, Leipzig és la sèu del Tribunal Superior Administratiu de l'Estat Federal (Bundesverwaltungsgericht).
Economia
[editar | editar còdic]Sajonia, de la mateixa manera que la major part dels estats de l'ex RDA, ha vixcut una dispar progressió econòmica, si be la situació ha millorat globalment. Moltes fàbriques en tecnologia retardada d'eixa época varen ser tancades i es varen deixar d'explotar els jaciments de lignit.
Hui té Sajonia la millor economia del centre d'Alemània, encara que el problema del desocupació no s'ha solucionat. Aproximadament 230.000 persones no tenen treball (2012), açò vol dir que la taxa de desocupació és de 10,8% (2012), mentres que la d'Alemània és de 7,2% i la de l'Est d'Alemània (Estats de l'ex-RDA) d'11,9%.
La taxa de creiximent en certes indústrias de Sajonia està entre el 8% i el 9%, les més altes d'Alemània. La taxa d'ingressos dels habitants entre 20-35 anys és més alta que el promig alemà, la qual cosa indica que Sajonia cada volta més alcança els valors de riquea dels estats de l'oest. Açò no obstant es compensa en els baixos ingressos de la població major de 40 anys. El producte intern brut de Sajonia era el 85,9% (en 2004) de la mija europea.
El rendiment econòmic de Sajonia en 2007, medit en el PIB, va anar de 93.000 millons d'euros.
Personages célebres
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Reiner Groß: Geschichte Sachsens. Edition Leipzig, 4. Auflage, Leipzig 2007
- Joachim Menzhausen: Kulturgeschichte Sachsens. Edition Leipzig, Leipzig 2008
- Friedrich Ludwig Müller, Angela Pfotenhauer, Elmar Lixenfeld, Florian Monheim: Barock in Sachsen. Monumente-Edition. Monumente-Publikation der Deutschen Stiftung Denkmalschutz, Bonn 2000, ISBN 3-935208-01-4
- Rainer Karlsch, Michael Schäfer: Wirtschaftsgeschichte Sachsens im Industriezeitalter. Edition Leipzig, Dresden/Leipzig 2006
- Hartmut Kowalke: Sachsen. Reihe Perthes Länderprofile, Klett-Perthes-Verlag, Gotha/Stuttgart 2000, ISBN 3-623-00672-6
- Sächsische Landeszentrale für politische Bildung/Landesverein Sächsischer Heimatschutz i.V. (Hrsg.): Sachsen. Heimatgeschichte, Volkskunde, Denkmalpflege, Dorfgestaltung, Natur und Landschaft. Dresde 2007
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sajonia.
Sajonia en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sajonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.