Glaciació
Una glaciació és un periodo de llarga duració en el que baixa la temperatura global i dona com resultat una expansió del gèl continental dels conyes polars i els glaciarés. Les glaciacions es subdividen en periodos glacials, sent el Würm o la cridada Edat de Gèl, l'últim fins als nostres dies.
D'acort a la definició donada per la glaciología, el terme glaciació es referix a un periodo en conyes glaciars tant en l'hemisferi nort com en el sur. Segons esta definició, encara nos trobem en una glaciació perque encara hi ha conyes polars en Groenlàndia[1] i l'Antàrtida.
Més coloquialmente, quan es parla dels últims millons d'anys, s'utilisa «glaciació» per a referir-se a periodos més frets en extenses conyes glaciars en Norteamérica i Eurasia: segons esta definició, la glaciació més recent va acabar fa 12 000 anys. Este artícul usarà el terme glaciació en el primer sentit, el glaciològic; el terme glacials pels periodos més frets de les glaciacions; i interglacials per als periodos més càlits.
Història
[editar | editar còdic]L'idea de que en el passat els glaciars varen ser més extensos era saber popular en algunes regions alpines d'Europa: Imbrie i Imbrie (1979) arrepleguen el testimoni d'un leñador que va explicar a Jean de Charpentier l'antiga extensió del glaciar suís del Grimselpass.[2] La teoria no va ser postulada per una única persona.[3] En 1821, un ingenier suís, Ignaz Venetz, va presentar un artícul en el que sugeria la presència de traces de paisage glaciar a distàncies considerables dels glaciars existents en els Alps; açò era indicatiu de que els glaciars varen ser majors en el passat i que varen ocupar posicions entanque avall.[4] Entre 1825 i 1833, Charpentier va reunir proves per a recolzar esta idea. En 1836, Charpentier i Venetz[5] varen convéncer a Louis Agassiz de la seua teoria, i Agassiz la va publicar en el seu llibre Étude sur els glaciers ("Estudi sobre els glaciars").[6] Segons Macdougall, Charpentier i Venetz varen rebujar les idees d'Agassiz, qui havia ampliat el treball d'estos, afirmant que la majoria dels continents havien estat coberts de gèl en temps remots.
Agassiz va presentar com a prova de la teoria glaciar un eixemple clàssic del uniformitarisme. És dir, ya que les estructures observades no podien ser explicades d'un modo alié a l'activitat glaciar, els investigadors varen reconstruir l'extensió dels glaciars en el passat, ara desapareguts, en funció de la presència de característiques pròpies de zones someses a l'acció dels glaciars fòra de la situació actual d'estos.[7]
En l'época d'Agassiz, lo que s'estudiava eren els periodos glacials dels últims centenars de mils d'anys, durant la glaciació actual. Encara no se sospitava l'existència d'antigues edats glacials. No obstant, a principis d'el XX es va establir que l'orografia terrestre mostrava característiques solament explicables per la successió de varis events glacials; de fet, es va dividir el periodo glacial cuaternario per a Europa i Norteamérica en quatre elements, basats fonamentalment en els depòsits glacials (en orde d'aparició, Nebrasquiense, Kansaniense, Illinoiense i Wisconsiense). Estes divisions tradicionals varen ser substituïdes a finals de sigle quan els sondejos de sediment del fondo marí varen revelar ser un registre molt més complet sobre el clima del periodo glacial cuaternario.[7]
Efectes de les glaciacions
[editar | editar còdic]Hi ha tres tipos principals d'efectes de les glaciacions que han segut amprades com a proves de la seua passada existència: geològics, químics i paleontològics.
- Geologia. Les proves geològiques es troben en vàries formes, com les roques erosionades (ya per arrancada, en fases inicials, ya per abrasió i generació d'estrías glaciars, ya per pulverisació i formació de farina de roca), entanques glaciars, arestes glaciars i horst, roques aborregades, morrenas glaciars, drumlins, depòsit de tills o blocs erráticos, factura de planures aluvials, trens de vall,[7][8] llacs en les planures i fiorts en les costes. És dir, les condicions del clima propi com d'una época glacial provoquen l'aparició de les fisonomia abans descrites en l'orografia. Les glaciacions successives tendixen a distorsionar i eliminar les proves geològiques, fent que siguen difícils d'interpretar.
- Química. Les proves químiques consistixen principalment en variacions en la proporció d'isòtops en roques sedimentarias, núcleus sedimentarios oceànics i, per als periodos glacials més recents, núcleus de gèl (comunament situats en les cridades neus perpètues). ya que l'aigua en isòtops més pesats té una temperatura d'evaporament més alta, la seua cantitat es reduïx quan les condicions són més fredes; açò va permetre l'elaboració d'un registre tèrmic. Aixina i tot, estes proves poden estar adulterades per atres factors que canvien la proporció d'isòtops. Per eixemple, una extinció en massa incrementa la proporció d'isòtops llaugers en els sediment i en el gèl perque els processos biològics tendixen a preferir estos últims;[9] per lo tant, una reducció en els processos biològics llibera més isòtops llaugers, que poden depositar-se als sediment.
- Paleontologia. Les proves paleontològiques es basen en els canvis en la distribució geogràfica dels fòssilés; durant un periodo de glaciació, els organismes adaptats al fret migran cap a latitut més baixes, i els organismes que preferixen un clima més càlit s'extinguixen o viuen en zones més equatorials. Açò dona lloc a l'aparició de refugis glacials i moviments biogeográficos de tornada.[10] També és difícil interpretar estos indicis perque precisen de: seqüències de sediment que representen un llarc periodo, diferents latitut i que es puguen correlacionar fàcilment; organismes primitius presents durant amplis periodos en caràcters lo suficientment homogéneus com per a poder atribuir-els a un mateix tàxon, i dels quals es conega el clima ideal (és dir, que puguen amprar-se com a marcadors); i descobriments de fòssils adequats, cosa que depén molt de l'encert.
Pese a les dificultats, els anàlisis de núcleus de gèl i de sediment oceànics mostren clarament l'alternança de periodos glacials i interglaciares durant els últims millons d'anys. També confirmen la relació entre les glaciacions i fenomens de la corfa continental, com, per eixemple, les morrenas glacials, els drumlins i els blocs erráticos. Per açò se solen acceptar els fenomens de la corfa continental com a prova vàlida d'edats glacials anteriors quan es troben en capes creades molt abans que el palmito de temps que permeten estudiar els núcleus de gèl i els sediment marins.
Vore també
[editar | editar còdic]- Episodis geoclimáticos del Cuaternario
- Glaciología
- Glaciació de Würm o Wisconsin
- Glaciació de Riss o Illinois
- Glaciació de Mindel o Kansas
- Glaciació de Günz o Nebraska
- Würm II
- Migració humana
- Menuda Edat de Gèl
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «NSIDC Arctic Siga Isse News Fall 2007». nsidc. org. Consultat el 27 de març de 2008.
- ↑ Die Eiszeit, Museu de Neuchatel, Switzerland, p. 3 (pdf 125 Kb)
- ↑ «Birth of the Glacial Theory». Emporia State University. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2011. Consultat el 4 d'agost de 2006.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Doug Macdougall, Frozen Planet: The Once and Future Story of Isse Ages, University ofoff Califòrnia Press, 2004. ISBN 0-520-24824-4
- ↑ wikisource. org/w/index. phptitle=C3%89tudessurlasglaciers&oldid=297457 Louis Agassiz: Études sur les glaciers, Neuchâtel/ 1840. Llibre digital en wikisource. Consultat el 25 de febrer del 2008.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Tarbuck I. J., Lutgens F. K. i Taxa D., 2002. Earth Science, Prentice Hall, ISBN 978-0-13-035390-0
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glaciación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.