Morrena
.JPG)
Una morrena és una acumulació de sediments transportats per un glaciar, normalment una mescla heterogénea de blocs, vores i arena (till).[1]
Formació i tipos
[editar | editar còdic]
El glaciar baixa des d'altures considerables, erosionant i arrastrant els materials que troba en el seu camí i transportant els que cauen en la seua superfície. Existixen varis tipos de morrenas, que depenen de la seua relació en el glaciar:
- Morrena de fondo: s'utilisa per a descriure la capa irregular de till depositada en les zones de baix relleu entre les crestes morrénicas més prominents. Este tipo de morrena, també coneguda comunament com a planura de till , es forma en la base del glaciar per la deformació i posterior deposición del substrat.
- Morrena lateral: es formen a lo llarc de l'ala del glaciar i estan compostes per detritos que cauen o es desplomen de la paret de la vall o fluïxen directament des de la superfície del glaciar. Quan la taxa d'aporte de detritos és alta, les morrenas laterals poden alcançar altures superiors als 100 metros.
- Morrena central o medial: formades per l'unió de morrenas laterals en la confluència de dos glaciars en una mateixa vall, discorren paraleles a la direcció del fluix de gèl.
- Morrena frontal o terminal: és una cresta morrénica que marca el llímit màxim de l'alvanç d'un glaciar. Es formen en l'extrem del glaciar i reflectixen la forma de la vora de gèl en el moment del seu sedimentación. Les morrenas terminals més grans es formen per les principals capes de gèl continentals i poden superar els 100 m d'altura i les decenes de quilómetros de llongitut.[2]
- Morrena d'ablació: són aquelles que han segut sedimentadas sobre el llit del glaciar. Presenten materials heterogéneus, pero lo més característic és la presència de grans blocs dispersos a lo llarc del trayecte, cridats blocs erráticos.
- Morrena recesiva: es troben darrere del llímit d'una morrena terminal i es formen durant fases breus d'alvanç o estancament glaciar que interrompen el patró general de reculada glaciar. En alguns casos, les morrenas recesivas es formen anualment (normalment com a resultat de l'alvance glaciar hivernal) i es coneixen com morrenas anuals.
- Morrena laterofrontal: el terme s'utilisa quan les enrunes s'acumulen al voltant de tota la llengua glaciar. Estos tipos de morrena són comuns en entorns montanyosos com els Alps europeus, els Alps del Sur de Nova Zelanda i el Himalaya, a on la gran cantitat de detritos rocosos provinents de les ales inestables de les valls s'acumula ràpidament en els màrgens dels glaciars.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. «emorrena». Vocabulari Científic i Tècnic. Accés 21 de setembre de 2023.
- ↑ «Tipos de morrena».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Morrena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.