Till

Till

Till començant a ser poblat per vegetació.

Till després d'una remugada, Noruega.

Els tills són piles de sediment variats d'orige glaciar. A voltes es denomina drift o arrastre glaciar al conjunt de sediments extremadament heterogéneus d'orige glaciar. El till és aquella part del drift glaciar que va ser depositat directament pel glaciar. Pot variar en la seua constitució des d'argilas fins a mescles d'argila, arena, grava i vora rodada. L'argila en el till pot presentar-se en forma de cossos esfèrics denominats boles de till. Si una bola de till roda pel caixer d'una riera, pot arreplegar roques del caixer i quedar recoberta de roques; i llavors li la crida bola de till en armadura.

El till es deposita en la morrena final, en les morrenas laterals i miges i en la morrena basal d'un glaciar. Quan un glaciar es derrite, especialment un glaciar continental, grans cantitats de till són arrastrats i depositats en sandurs pels rius que fluïxen des del glaciar i en forma de varvas aquells llac proglaciares que es puguen formar. El till pot contindre depòsits aluvionales de pedres precioses o uns atres mineralés que va arreplegar el glaciar en el seu alvanç, per eixemple, els diamants que es troben en Wisconsin, Indiana, i Canadà. Els buscadors de minerals utilisen les traces de minerals que arrepleguen en els tills com a pistes per a seguir el glaciar aigües dalt i buscar depòsits de kimberlita rics en diamants o atres tipos de depòsits minerals.

Tillita

En aquells casos en que el till està cementado per argilas o ha segut litificado per diagénesis fins a convertir-se en una roca li'l denomina tillita i és una roca sedimentaria. Els depòsits complementaris de tillitas antigues en costats oposts del oceà Atlàntic Sur varen servir d'evidència primerenca sobre l'existència de la deriva continental. Les mateixes tillitas també proveïxen l'evidència fonamental sobre l'event de glaciació precámbrico denominat glaciació d'alcanç global.

Tipos de till

Els tills poden ser classificats en:

• Depòsits primaris – Depositats directament per l'acció del glaciar.
• Depòsits secundaris – Depòsits que varen sofrir atres processos adicionals de conformat (per eixemple: transport fluvial, erosió, etc.)

Tradicionalment (Dreimanis, 1988) s'ha impost un atre conjunt de divisions dels depòsits primaris, basant-se en el método per mig del qual es varen depositar:

• Tills d'assentament – Sediment que ha segut depositat per mig d'aplicació de pressió sobre els sediment per l'esmonyida del glaciar pel seu llit.
• Tills de deformació – Sediment que s'ha disgregado i per lo general homogeneizado per mig de processos de fricció en el llit deformat pel glaciar.
• Tills de derretimiento – Lliberats per la fusió de gèl del glaciar en gran contingut de fragments minerals que es desplaça llentament o està detingut i que és depositat sense que després siga transportat o sofrixca processos de deformació. Este tipo es subdivide en till de derretimiento glaciar (derretimiento de gèl en alts continguts de roques en la part inferior del glaciar) i till de derretimiento supraglaciar (derretimiento de gèl en la superfície del glaciar).
• Tills de sublimació – similar al till per derretimiento, llevat que el gèl en lloc de derretirse es pert per un procés de sublimació. Açò ocorre a sovint en condicions de fredor extrema i gran aridez, principalment en l'Antàrtida o cim de montanyes (per eixemple Vages del Perú).

Van der Meer i colaboradors en 2003 han sugerit que estes classificacions de till estan perimidas i deuen ser reemplaçades per una única classificació, que és la de till de deformació. Les raons són les grans dificultats en classificar en forma certera els diferents tipos de till, els quals a sovint són classificats basant-se en inferència de la disposició geogràfica del till en lloc de per les característiques del compost que forma el till o l'anàlisis del tamany de les partícules que ho conformen.