Anar al contingut

Vora rodada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vora rodada
Vores rodades.
Vores rodades volcàniques.

Les vores rodades, vores pelades[1] o pedres rodades[2] són fragments de roca poliments i solts, susceptibles de ser transportats per mijos naturals, com les corrents d'aigua, els corriment de terra, etcétera. Encara que no es fa distinció de forma, en general, una vora rodada adquirix una morfologia més o menys redonejada, subredondeada o oblonga, sense arestes i en la superfície plana, pel desgast sofrit pels processos erosivos durant el transport, generalment causats per la corrosió o les corrents d'aigua (erosió hídrica). Una vora és un tros de pedra;[3] un cudol, peladilla, callao, o codón, és una vora rodada menuda;[4][5][6][7] un morro és un cudol menut;[8] una chinenca, guija, aguija, o chinenc, és una pedra menuda;[9][10][11][12] i un chinarro és una pedra alguna cosa major que una chinenca.[13]

Archiu:Barcena de Campos Iglesia de Santiago Portada 004. CAPS 27
Sol de cudols en l'Iglésia de Santiago en Bárcena de Campos (Palència, Castella i Lleó).
Paviment empedrado en vores rodades, hospedería del ermitorio de Sant Pau (Albocàsser).

S'utilisen generalment en la construcció per a fer reboçat i paviments (tècnica del cosmatesco, empedrado granadí, etc). Les seues vores planes són de gran utilitat per al apilamiento de material i el seu adherencia al formigó o ciment els fan molt útils.

Els cudols varen ser usats com a arma arrojadiza preferida per part dels honderos.

Els cudols també formen part des de l'antiguetat de l'activitat lúdica infantil. "Fer sopes o ones" és un dels jocs més populars, que consistix en llançar i fer esgolar per una superfície líquida cudols plans. La tensió superficial de l'aigua impedix que s'afonen durant uns segons.


Esta tècnica de rebot en l'aigua va ser utilisada per bombardero aliats per a tirar bombes en alguns rius i assuts de l'enemic durant la II Guerra Mundial.[14]

Els cudols chics, cridats morros,[8] estos una miqueta més grans, es varen usar en l'antiguetat en profusió –tècnica del cosmatesco– per a realisar solados artístics; dibuixos circulares, sogueados i atres efectes artístics geomètrics. Poden trobar-se en moltes de les iglésies rurals del nort d'Espanya. Igualment en el sur d'Espanya va ser amprat pels musulmans de Granada i es coneix en el nom de empedrado Granadí. Normalment es fa en cudols blancs en contrast en atres obscurs.

Sol empedrado en vores rodades, ermitorio de la Verge de la Font (Castellfort).

Granulometría

[editar | editar còdic]
Archiu:Quadrat on pebble beach.jpg
Medició del tamany del cudol en la Chesil Beach Anglaterra.

Dins de la classificació granulométrica de les partícules del sol, les vores rodades ocupen el següent lloc en l'escalafó:

Granulometría
Partícula Tamany
Argilas < 0,0039 mm
Rovinas 0,0039-0,0625 mm
Arenas 0,0625-2 mm
Gravas 2-64 mm
Vores rodades 64-256 mm
Blocs >256 mm


Referències

[editar | editar còdic]