Vora rodada
Les vores rodades, vores pelades[1] o pedres rodades[2] són fragments de roca poliments i solts, susceptibles de ser transportats per mijos naturals, com les corrents d'aigua, els corriment de terra, etcétera. Encara que no es fa distinció de forma, en general, una vora rodada adquirix una morfologia més o menys redonejada, subredondeada o oblonga, sense arestes i en la superfície plana, pel desgast sofrit pels processos erosivos durant el transport, generalment causats per la corrosió o les corrents d'aigua (erosió hídrica). Una vora és un tros de pedra;[3] un cudol, peladilla, callao, o codón, és una vora rodada menuda;[4][5][6][7] un morro és un cudol menut;[8] una chinenca, guija, aguija, o chinenc, és una pedra menuda;[9][10][11][12] i un chinarro és una pedra alguna cosa major que una chinenca.[13]
Usos
[editar | editar còdic],.jpg)
S'utilisen generalment en la construcció per a fer reboçat i paviments (tècnica del cosmatesco, empedrado granadí, etc). Les seues vores planes són de gran utilitat per al apilamiento de material i el seu adherencia al formigó o ciment els fan molt útils.
Els cudols varen ser usats com a arma arrojadiza preferida per part dels honderos.
Els cudols també formen part des de l'antiguetat de l'activitat lúdica infantil. "Fer sopes o ones" és un dels jocs més populars, que consistix en llançar i fer esgolar per una superfície líquida cudols plans. La tensió superficial de l'aigua impedix que s'afonen durant uns segons.
Esta tècnica de rebot en l'aigua va ser utilisada per bombardero aliats per a tirar bombes en alguns rius i assuts de l'enemic durant la II Guerra Mundial.[14]
Els cudols chics, cridats morros,[8] estos una miqueta més grans, es varen usar en l'antiguetat en profusió –tècnica del cosmatesco– per a realisar solados artístics; dibuixos circulares, sogueados i atres efectes artístics geomètrics. Poden trobar-se en moltes de les iglésies rurals del nort d'Espanya. Igualment en el sur d'Espanya va ser amprat pels musulmans de Granada i es coneix en el nom de empedrado Granadí. Normalment es fa en cudols blancs en contrast en atres obscurs.
.jpg)
Granulometría
[editar | editar còdic]
Dins de la classificació granulométrica de les partícules del sol, les vores rodades ocupen el següent lloc en l'escalafó:
| Partícula | Tamany |
|---|---|
| Argilas | < 0,0039 mm |
| Rovinas | 0,0039-0,0625 mm |
| Arenas | 0,0625-2 mm |
| Gravas | 2-64 mm |
| Vores rodades | 64-256 mm |
| Blocs | >256 mm |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «cante | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE». Consultat el 2024-08-16.
- ↑ «pedra | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE». Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «cante | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «cudol | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «peladilla | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «callao | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «codón | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ 8,0 8,1 «morro | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «chinenca | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «guija | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «aguija | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «chinenc, chinenca | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «chinarro | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ Arthur, Mark (2004). Forgotten Voices Of The Second World War: A New History of the Second World War. Max Arthur, Timothy West. London. 2004..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canto rodado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.