Classificació granulométrica

Archiu:PeneiradorMecanico.jpg

Columna de tamisos sobre la màquina d'ensaig.

Archiu:Zandlineaal-schuin.jpg

Diferents partícules de 0,016 mm a 2,0 mm.

Es denomina classificació granulométrica o granulometría, a la medició i graduació que es porta a terme dels grans d'una formació sedimentaria, dels materials sedimentarios, aixina com dels sols, en fins d'anàlisis, tant del seu orige com de les seues propietats mecàniques, i el càlcul de l'abundància dels corresponents a cada u dels tamanys prevists per una escala granulométrica.

Una prova granolumetrica en sols es porta a terme per a determinar i separar per tamanys una prova de sol i aixina donar-li una classificació en el SUCS.

Método de determinació granulométrico

El tamany d'un gra, clasto o partícula, no sempre és fàcil de determinar quan són irregulars, se sol definir com el diàmetro d'una esfera del seu mateix volum, i s'expressa en milímetros. En les vores de major tamany se sol fer la mija de les tres mides ortogonals màximes, encara que no es tallen en el mateix punt.

El método de determinació granulométrico més senzill és fer passar les partícules per una série de mallas de distints amples d'entramat (a modo de coladorés) que actuen com filtres dels grans que es diu comunament columna de tamisos. Pero per a una medició més exacta s'utilisa un granulómetro làser, el raig del qual difracta en les partícules per a poder determinar el seu tamany. O també es poden utilisar els rajos gamma obs.

Ensaig de tamizado

Vore també: Ensajos de laboratori

Per a la seua realisació s'utilisa una série de tamisos en diferents diàmetros que són ensamblados en una columna. En la part superior, a on es troba el tamís de major diàmetro, s'agrega el material original (sol o sediment mesclat) i la columna de tamisos se somet a vibració i moviments rotatoris intensos en una màquina especial. Després d'alguns minuts, es retiren els tamisos i es desensamblan, prenent per separat els pesos de material retingut en cada u d'ells i que, en la seua suma, deuen correspondre al pes total del material que inicialment es va colocar en la columna de tamisos (Conservació de la Massa).

Cada tamís consta d'un marc de forma cilíndrica sense costura, unes pestanyes de subjecció i una malla teixida d'aram especial. Els materials metàlics que s'usen per a la fabricació del tamís deuen ser resistents a la corrosió. L'ensamblage entre el marc i la malla deu garantisar l'eliminació d'ones en la malla i la junta entre abdós deu ser sagellada per una cinta de epoxy, de manera tal que es conseguixca obtindre una tensió uniformemente ferma de la malla, conservant les mides de les cuadrículas d'esta, per a assegurar la precisió de la distribució granulométrica dels sols. Cada tamís deu contar en una placa d'identificació que indica el número de tamís, la designació equivalent de l'Escala Tyler, la norma que complix i el número de série del certificat de conformitat.