Anar al contingut

Rovina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:North Esk River silt, grass 20190425-005.jpg
Rovina
Per a el personage de la mitologia grega vore Rovines.
Archiu:Snail shell animal spiral mollusk scallop invertebrate slime-1119691.jpg!d.jpg
Caragol sobre sol limoso

La rovina, cieno o légamo és un sediment clástico incoherent transportat en suspensió pels rius i pel vent, que es deposita en el llit dels cursos d'aigua o sobre els terrenys que han segut inundats.[1][2] Per a que es classifique com a tal, el diàmetro de les partícules de rovina deu trobar-se entre 0,0039 mm i 0,0625 mm.

És típic la rovina depositada pel riu Nilo en els territoris anexos a este despuix de les inundacions que aportaven terreny fèrtil per a la agricultura, que s'aprofitava ya des del Egipte antic, fins que este fluix va ser interromput per la construcció de la assut de Asuán en el xx.

Al no tindre cohesió, és un terreny problemàtic per a edificar sobre ell, i en obres d'arquitectura o ingenieria, és necessari adoptar sistemes especials de fonamentació.

  • Rovina orgànica o légamo: fanc, fanc, restants vegetalés.
  • Rovina inorgànica: en inclusió de pols de roques. En este tipo es troba el loess pampeano: rovina fina sense estratificació.

Granulometría

[editar | editar còdic]

Dins de la classificació granulométrica de les partícules del sol, les rovines ocupen el següent lloc en l'escalafó:

Granulometría
Partícula Tamany
Argilas < 0,0039 mm
Rovines 0,0039-0,0625 mm
Arenas 0,0625-2 mm
Gravas 2-64 mm
Vores rodades 64-256 mm
Blocs >256 mm


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. «cieno» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.