Sandur
En geologia, un sandur (en plural, sandar), també conegut com Outwash, és una planicie formada per sediments fluvialés fins provinents de la fusió de glaciarés en la porció superior de les conques associades. Sobre estos plans discorren corrents de desgel formant patrons entrecreuats. És un depòsit format per grava i arena traslladada per l'aigua que brota en dissoldre's el gèl d'un glaciar i que despuix s'ha concentrat en depòsits estratificados.[1] Un outwash pot aplegar als 100 m de gruixa al voltant d'un glaciar, podent-se estendre molts quilómetros. Són grans proveïdors de material que pot ser traslladat pel vent i els majors depòsits glaciars.[1]
Formació
[editar | editar còdic]
Els sandar es troben en àrees glacials, com en el archipèlec Svalbard o en les illes Kerguelen. Estos camps de gèl contenen grans cantitats de fanc i atres sediment, incorporats durant el llent procés d'erosió de les roques que conformen la conca d'esmonyida. En la porció terminal de la llengua glaciaria, l'aigua de fusió arrastra estos materials per a després depositar-los en terrenys d'escassa pendent. El patró de escurrimiento dels rius glaciarios sobre els sandar és típicament difuso sent notori el subdesenroll o absència de canalisacions, llevat en aquells llocs en a on la llengua glaciar ha retrocedit significativament des de la morena terminal. En els sandar habitualment predomina l'extensió travessera sobre la llongitudinal.
Els sandar són especialment comuns en Islàndia, en a on l'intensa i contínua activitat geotermal baixe els grans glaciars accelera el depòsit de sediment carrejats per les corrents de desgel. En particular, la dinàmica volcàica produïx regularment (i vàries voltes per centuria) surgentes glaciars que aporten excepcionals volums de materials en periodos de pocs dies.
El sandur prototip
[editar | editar còdic]
El sandur original, d'a on el nom genèric té el seu orige és el Skeiðarársandur, un ampli pla arenenc ubicat a lo llarc de la costa Surest d'Islàndia, entre el Vatnajökull i l'mar. És el sandur més extens del món, cobrint un àrea de 1300 km², sent alimentat per la massiva interrelació vulcano-glaciológica de les afores. Esta activitat dona lloc a surgentes massives (cridades també jökulhlaups), entre les quals cal destacar la de 1996, el fluix de la qual pique s'estima va alcançar els 45.000 m³/s, valor que empequeñece al pique promig de 200-400 m³/s de l'estiu islandés.
Semblant desplaçament d'aigua va resultar en una deposición de sediment de 12.8 millons de metros cúbics en els pocs dies en que este event extraordinari va tindre lloc. La cota del sandur es va elevar en conseqüència més de 10 metros en alguns llocs. El camí de circumvalació d'Hringvegur va ser completat en 1974 en la culminació del trecho a través del sandur. Part d'esta secció va ser completament arrasada pel jökulhlaup mencionat.
En el ínterin d'estes surgentes glaciars el sandur és creuat per rius de desgel que presenten cabals normals.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sandur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.