Conca hidrogràfica
Una conca hidrogràfica és un territori continental drenado per un únic sistema de drenage natural, és dir, que les seues aigües donen a la mar a través d'un riu, o be, que aboca les seues aigües a un únic llac endorreico. Una conca hidrogràfica és delimitada per la llínea dels cims, també cridada
Una conca hidrogràfica és una unitat fonamental del relleu terrestre que definix un àrea en la que les aigües provinents de la precipitació, el desgel o manantiales es concentren i fluïxen cap a un caixer principal, desembocant finalment en un riu, llac o mar.[1] Està delimitada per divisòria d'aigües que separen diferents rets de drenage. En térmens hidrològics, la conca és l'espai a on es capten, almagasenen i distribuïxen les aigües superficials i subterrànees, en interacció en factors climàtics, geològics i biològics.
Des del punt de vista geològic, les conques poden correspondre a depressió estructurals o sedimentarias, a on s'acumulen materials transportats pels rius o generats per la subsidencia de la corfa. En l'àmbit territorial, la conca es considera una unitat bàsica de planificació, puix integra processos hidrològics, ecològics i humans. El seu estudi permet comprendre la dinàmica del paisage, el maneig sostenible de l'aigua i l'organisació del territori.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]La conca hidrogràfica també rep els noms de hoya hidrogràfica, conca de drenage, conca imbrífera, conca d'exudació o conca fluvial.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Una conca hidrogràfica i una conca hidrològica es diferencien que la primera es referix exclusivament a les aigües superficials, mentres que la conca hidrològica inclou les aigües subterrànees (aqüífers).[4]
En una conca solen distinguir-se diferents parts:
- Conca alta: Correspon a la zona a on naix el riu, el qual es desplaça per una gran pendent.
- Conca mija: És la part de la conca en la qual hi ha un equilibri entre el material sòlit que aplega dut per la corrent i el material que ix.
- Conca baixa: És la part de la conca en la qual el material extret de la part alta es deposita en lo que es diu con de dejecció o en les planures aluvials del riu.
L'us dels recursos naturals es regula administrativamente separant el territori per conques hidrogràfiques, i con miras a el futur les conques hidrogràfiques es perfilen com una de les unitats de divisió funcionals en molta més coherència, permetent una verdadera integració social i territorial per mig de l'aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Evert, Klaus-Jürgen (21 de maig de 2010). Encyclopedic Dictionary of Landscape and Urban Planning: Multilingual Reference Book in English, Spanish, French and German (en és), Springer Science & Business Mija. ISBN 9783540764557.
- ↑ Iriondo, Martín H. (2007). Introducció a la Geologia (en és), Editorial Bruixes. ISBN 978-987-591-061-4.
- ↑ Govern de Chile, Guia anàlisis i zonificación de conques hidrogràfiques per a l'ordenament territorial, 2013
- ↑ (2012) Restauració del paisage, Edicions Paraninfo. ISBN 978-8-42-833418-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca hidrográfica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.