Ret de drenage
En geomorfología, la ret de drenage es referix a la ret natural de transport gravitacional d'aigua, sediment o contaminants, formada per rius, llacs i fluix subterràneus, els quals són alimentats per la pluja o la neu fosa. La major part d'esta aigua no cau directament en els caixers fluvials i els llac, sino que s'infiltra en el sol (capa superior no consolidada del terreny) i des d'este es filtra al canal fluvial (escorrentía) i constituïx rieres. Els patrons o geometria de les rets de drenage són el resultat no solament de la dinàmica fluvial sino també de la resistència a l'erosió i disposició de les diferents litologias del terreny i de l'ordenament de les estructures de deformació tectónica de la superfície terrestre (diaclasas, fallas i plegues).[1]
Divisòries
[editar | editar còdic]Les divisòries de drenage són els llímits naturals entre distintes (sub) conques hidrogràfiques. S'han usat històricament per a determinar fronteres territorials.[2] Quan els cims del relleu o divisòries de drenage separen conques pertanyents a alvertents diferents, se'ls crida divisòria d'alvertents. I quan la pluja cau en ales opostes d'una divisòria de drenage, fluïx en direccions diferents cap a valls separades, a lo manco en un principi, ya que es dona el cas molt freqüent que abdós rius s'unixquen posteriorment a un riu major.
L'àrea llimitada per una divisòria de drenage es diu conca de drenage o conca hidrogràfica i representa tot el territori drenado per un curs fluvial o un riu.
L'espai intermig entre dos vaguadas (o talweg) de dos conques hidrogràfiques contigües es diu interfluvi.
Tipos de drenage
[editar | editar còdic]Pot ser de distints tipos:
Drenage dendrítico
[editar | editar còdic]Ve a formar una mà estesa, sent equivalents els afluents del riu principal, a cada u dels dits de la mà. És el tipo de drenage fluvial més comú que existix. En Espanya, tenen un drenage perfectament dendrítico els rius Duero i Ebre, entre molts uns atres. La paraula dendrítico procedix del grec dendron, que significa arbre, per la semblança que este tipo de drenage té en un arbre i les seues branques, les quals formen els seus tributaris o afluents...
Orde de la ret de drenage natural
[editar | editar còdic]Rius i riachos en les conques hidrogràfiques són classificats d'acort en la seua orde. A cada nivell de curs d'aigua és atribuït un número d'orde. Els rius de primer orde són menors i estan situats en les regions de naixents (no presenten tributaris aigües dalt). Dos rius de primer orde es combinen per a formar un riu de segon orde. El riu de tercer orde resulta de la confluència de dos rius de segon orde i aixina successivament.[3]
Drenage paralel
[editar | editar còdic]Es dona en regions de pendent uniforme com a planures, replanells de piedemonte, depressió o altiplanos i també en regions a on varen actuar les glaciacions continentals. El drenage paralel es presenta de preferència entre els afluents de la marge esquerra del riu principal (en l'hemisferi nort), que només s'unixen a dit riu despuix de recórrer part del seu curs molt prop del mateix. És un signe o traça típica en els rius tipo Yazoo, estudiat en numerosos treballs que expliquen les característiques de l'asimetria fluvial. L'orige d'este patró de drenage està en el moviment de rotació de la Terra: el drenage de rius paralels a l'esquerra del riu principal es deu a que són rius de baixa energia, perque van en contra de la direcció del moviment de rotació que és d'oest a est, com succeïx per eixemple, en els afluents per l'esquerra del riu Misuri i també del Mississipi per l'esquerra, a on es troba el Yazoo que ha servit com a model d'este tipo de rius. En l'hemisferi sur, els rius que desemboquen despuix de recórrer grans distàncies prop del riu principal són els afluents per la dreta. No obstant, esta idea té que ser matisada, ya que no siemmpre succeïx aixina. L'acostament d'un riu tipo Yazoo al riu principal i la seua desembocadura en forma d'àngul agut es deuen al moviment de rotació terrestre. Este comportament dels rius es deu, com ya hem vist, el moviment de rotació terrestre, que espenta les aigües en el caixer d'un riu cap a la ribera esquerra, és dir, cap a l'est, tant en l'hemisferi Nort com en el Sur. Pero esta espècie de regla té excepcions a mida que alvancem en latitut, perque va disminuint la desviació de les aigües del caixer cap a l'esquerra per la progressiva disminució de la força centrífuga del moviment de rotació, mentres que aumenta considerablement l'aument de la força centrípeta d'este moviment, per la diminución de l'eix terrestre a mida que alvancem en latitut, alvançant cap als pols (a on eixa força és màxima). Tal volta esta idea podria explicar, a lo manco en part, les inundacions del riu Paraná pel seu marge dreta abans de la seua desembocadura.
Drenage en bayoneta
[editar | editar còdic]El drenage en bayoneta es presenta en les regions de relleus plegats i erosionats.
Drenage radial
[editar | editar còdic]És típic de les zones volcàniques.
Atres tipos de drenage
[editar | editar còdic]- Drenage concèntric, en els anticlinals i sinclinals molt erosionats.
- Drenage subterràneu, en les zones de modelació càrstic.
- Drenage impedit, en les zones baixes de molt difícil drenage.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Burbank, D. W. i Anderson, R. S. (2001) Tectonic geomorphology. Blackwell Publishing. 274 págs. ISBN 978-0-632-04386-6
- ↑ International Boundary Problems: Review -Geographical Journal, 1940 - JSTOR
- ↑ Strahler, A.N.; Strahler, A. H. Geografia Física. 3 Ed. Barcelona: Edicions Omega, 1994.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red de drenaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.