Drenage en bayoneta

Es diu drenage en bayoneta al que tenen dos rius paralels que s'unixen a través d'un atre riu perpendicular als mateixos, el qual talla el relleu que separa abdós conques. El seu nom obedix a la semblança en el canó d'un rifle i la bayoneta calada que du subjecta al mateix. Els afluents desemboquen en els rius principals o colectors formant ànguls d'uns 90°.

És típic en els relleus en els que l'estratigrafia incidix, per un costat, sobre l'orientació dels estrats plegats i erosionats que formen costeras en les files montanyoses determinades per les capes rocoses més resistents i, per l'atre, sobre la formació de valls conseqüents (cridats aixina perque seguixen una direcció paralela a l'eix del plegament i que, per tant, són conseqüents en dit plegament). Les valls conseqüents s'inserten en els estrats intercalados composts per roques que oferixen menor resistència a l'erosió. També és freqüent trobar estes valls i costeres en zones fallades ya que en moltes d'estes zones poden distinguir-se llínees de falla que tenen una disposició perpendicular entre sí, en falles menors que enllacen a les més grans, lo que determina un drenage en bayoneta tan pronte l'erosió fluvial s'inserta a lo llarc de les mateixes.