Anar al contingut

Dinàmica fluvial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:FILE 0
Erosió en la marge esquerra del riu Apure, en Veneçola, front a la població del Samán. Foto presa en l'época de pluges de l'any 1978, en un tram recte del riu.

La dinàmica fluvial és el procés pel que l'acció dels rius (erosió i sedimentación, principalment) modifica d'alguna manera el relleu terrestre i el propi traçat dels rius. És un concepte fonamental en l'anàlisis de la hidrografia i hidrologia, en especial, en l'estudi de les aigües continentals. La seua rellevància es deriva de les conseqüències tan importants que els processos involucrats en les aigües fluvials tenen en la planificació de conques i en la construcció d'obres d'infraestructura tant hidràuliques com d'un atre tipo (represas, ponts, canals, obres de rec, etcétera).

El cicle hidrològic

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cicle hidrològic.

El cicle de l'aigua en la naturalea o cicle hidrològic, és dir, el recorregut que l'aigua en els seus distints estats físics passant de la hidrósfera a l'atmòsfera, d'ací a la litósfera i novament a la hidrósfera, és un procés essencial per a l'existència de vida sobre la Terra. Les aigües corrents completen eixe cicle hidrològic ([1]). La dinàmica fluvial integra tots els fenomens que es produïxen en la superfície terrestre com a conseqüència de l'acció de les aigües continentals, en particular de les aigües que formen els rius. L'acció d'eixes aigües és, principalment, de dos tipos: d'erosió i de sedimentación, constituint en conjunt, els principals agents del modelació fluvial.

Els sistemes fluvials i els processos geomorfològics

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Geomorfología fluvial.

Les conques hidrogràfiques constituïxen àrees ben delimitades de la superfície terrestre que es deuen interpretar en el seu conjunt quan es consideren com a regions naturals subjectes a certs processos molt importants en la finalitat d'evaluar els recursos hídrics i econòmics en general de qualsevol país i que, en el cas dels grans rius, pot correspondre a varis països o regions supranacionales.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mª José Aguilera Arilla, Mª Pilar Borderías Uribeondo, Mª Pilar González Yanci, José Miguel Sants Preciós. Geografia Física. Madrit: UNED (Universitat d'Educació a Distància, 2009, p. 493