Hidrósfera
En les ciències de la Terra, la hidrosfera o hidrósfera[1] (del prefix hidro-, este del prefix grec ὑδρο- [hydro], ‘aigua’, i del grec σφαῖρα [sfaira], ‘esfera’)[2][3] és el sistema constituït pel aigua que es troba sobre la superfície de la terra sòlida i també partix de la que es troba baix la superfície, en la corfa terrestre.
La hidrosfera inclou els oceàs, marés, rius, llacs, les aigües subterrànees, el gèl i la neu.
La Terra és l'únic planeta del sistema solar en el que està present de manera permanent l'aigua líquida, que cobrix aproximadament tres quartes parts de la superfície terrestre,[4] en una profunditat promig de 3,5 km, lo que representa el 97 % del total d'aigua del planeta. S'ha estimat que hi ha 1 386 millons de quilómetros cúbics d'aigua en la Terra.[5][6][7] El aigua dolça representa 3 % del total i d'esta cantitat aproximadament 98,2 % està congelada, d'ahí que solament es tinga accés al 0,08 % de tota l'aigua del planeta. L'aigua migra d'uns depòsits a uns atres per una combinació de processos de canvi d'estat i de transport que en conjunt configuren el cicle hidrològic o cicle de l'aigua. La presència d'aigua en la superfície terrestre és el resultat de la desgasificación del mant, que està compost per roques que contenen en solució sòlida certa cantitat de substàncies volàtils, de les que l'aigua és la més important. L'aigua del mant s'escapa a través de processos volcàicos i hidrotermales. El mant recupera gràcies a la subducción una part de l'aigua que pert a través del vulcanisme.
En els nivells superiors de la atmòsfera la radiació solar provoca la fotólisis de l'aigua, trencant les seues molèculas i donant lloc a la producció d'hidrogen (H) que termina, donat el seu baix pes atòmic, per perdre-se en l'espai. A la llarga el refredat del planeta deuria donar lloc al final del vulcanisme i la tectónica de plaques conduint, en associar-se en el fenomen anterior, a la progressiva desaparició de la hidrosfera.
Compartimento de la hidrosfera
[editar | editar còdic]L'aigua de la hidrosfera es repartix entre varis compartimento que en orde de major a menor volum són:
- Els oceàs, que cobrixen dos terços de la superfície terrestre en una profunditat típica de 3000 a 5000 metros.
- Els glaciarés, que cobrixen part de la superfície continental. Sobretot les dos conyes glaciars de Groenlàndia i la Antàrtida, pero també glaciars de montanya i volcà, de menor extensió i gruixa, en totes les latitutés.
- Les banquisas, capes de gèl marí flotant d'entre 1 i 20 metros de gruixa.
- La escorrentía superficial, un sistema molt dinàmic format per rius i llacs.
- El aigua subterrànea, que es troba embebida en rocas porosas de manera més o menys universal.
- En la atmòsfera en forma de vapor d'aigua i núvols.
- En la biosfera, formant part de plantes, animals i sers humans.
El contingut total d'aigua del planeta s'estima en 1400 trillons de litros, aproximadament 1,4×1021 kg. La major part, un 97,23 %, l'almagasenen els oceans i les conyes polars un 2,15 %; els acuífero, la verdadera reserva per a l'home, un 0,61 %. Els llac tanquen el 0,009 %, mentres que la sifra descendix en les mars interiors a un 0,008 %. La humitat del sol acumula el 0,005 % l'atmòsfera el 0,001 % i els rius tan sol 0,0001 % del total. Esta cantitat ha estat circulant sempre per la Terra, originant i conservant la vida en ella. Disponem actualment de la mateixa cantitat de la que gojaven els dinosauris fa 65 millons d'anys.
L'aigua no es renova a la mateixa velocitat en cada u dels compartimento. Ho fa molt ràpidament en l'atmòsfera, a on es renova completament unes 34 voltes a l'any; és dir, s'incorpora a l'atmòsfera, per evaporament, i ix d'ella, principalment en forma de pluja, tanta aigua com la que com a mija conté, en sol 10 dies. L'oceà, pel contrari rep i cedix cada any solament un 0,27 % del seu volum, lo que implica que necessita uns 3700 anys per a renovar-se per complet.
| Recursos hídrics | Volum en km³ | Percentage |
|---|---|---|
| Aigua en els oceans | 1 370 323 000 | 93,96 % |
| Aigües subterrànees | 60 000 000
4 000 000 |
4,12 % |
| Aigües interiors, incloent glaciars | 24 000 000 | 1,65 % |
| En llac d'aigua dolça i salada
dels quals, en els embassaments |
280 000
5 000 |
0,019 % |
| Humitat del sol | 85 000 | 0,006 % |
| Aigua en l'atmòsfera | 14 000 | 0,001 % |
| Aigua en els rius | 1 200 | 0,0001 % |
| Total d'aigua en la hidrosfera | 1 454 193 000 | 100 % |
Hidrosfera profunda
[editar | editar còdic]La hidrosfera profunda inclou parts de l'aigua terrestre que es troben a majors profunditats per baix de la superfície. No obstant, el terme va ser falcat vàries voltes de forma independent i encara s'utilisa en diferents significats conceptuals.
El terme és aproximadament sinònim dels trams mig i inferior de les profunditats de l'mar. Va ser falcat per primera volta en 1946 per l'ingenier petroler nortamericà Henry Emmett Gross, qui ho va presentar en un ensaig únic, pero publicat repetidament.[8][9][10] A partir de llavors continua en us.
Hidrosfera lítica profunda : La hidrosfera lítica profunda inclou aigües en capes de roques portadores d'aigua que es troben més per baix de la superfície sòlida de la terra. L'expressió es remonta al geólogo soviètic LN Elanskij, qui va anar el primer en postular dita capa en 1964.[11][12] L'idea de que les capes de roca profundes poden contindre grans cantitats d'aigua és encara més antiga i es remonta a lo manco a 1955.[13] Des de Elanskij, les capes que contenen aigua dins de la geosfera sòlida han segut denominades repetidament en este terme.[14][15][16][17][18][19][20][21] No obstant, no hi ha acort sobre la profunditat a partir de la qual les aigües deuen contar com a part de la hidrosfera lítica profunda. Es poden trobar quatre vistes diferents. Es consideren hidrosferas líticas profundes les següents:
- Aigües de poro en seccions més profundes de sediment marins.
- Aqüífers profunts.
Hidrosfera intracortal profunda : Aigües a varis quilómetros de profunditat en la corfa terrestre.[22][23][24]
Hidrosfera sublitosférica : Aigües baix de la litosfera en la astenosfera i la mesosfera geosférica superior.[25][20][26]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari Panhispánico de Dubtes: hidrósfera en Amèrica, hidrosfera en Espanya.
- ↑ Diccionario de la lengua española.
- ↑ Diccionario de la lengua española.
- ↑ «II. EL AGUA EN NUESTRO PLANETA». bibliotecadigital.ilce.edu.mx. Consultat el 19 de novembre de 2019.
- ↑ Where is Earth's water?, United States Geological Survey.
- ↑ Eakins, B.W. and G.F. Sharman, Volumes of the World's Oceans from ETOPO1, NOAA National Geophysical Data Center, Boulder, CO, 2010.
- ↑ Water in Crisis: Chapter 2, Peter H. Gleick, Oxford University Press, 1993.
- ↑ H. E. Gross: Possibilities and Problems of Drilling Beyond the Continental Shelves. In: Petroleum Technology. 9, 1946, S. lxiv.
- ↑ H. E. Gross: Possibilities and Problems of Drilling Beyond the Continental Shelves. In: The Oil and Gas Journal. Band 44, 1946, S. 58.
- ↑ H. E. Gross: Possibilities and Problems of Drilling Beyond the Continental Shelves. In: Transactions of the American Institute of Mining and Metallurgical Engineers. Band 170, 1947, S. 186.
- ↑ Л. Н. Еланский: Глубинная гидросфера Земли. In: Тр. Куйбышевского НИИНП. Band 26, 1964, S. 118–152.
- ↑ Л. Н. Еланский: О связи глубинной и поверхностной гидросфер Земли. In: Известиыа Академии Наук СССР, Серия геологическая. Band 9, 1964, S. 12–20.
- ↑ W. W. Rubey: Development of the Hydrosphere and Atmosphere, with Special Reference to Provable Composition of the Early Atmosphere. In: Geological Society of America Special Papers. Band 62, 1955, S. 631.
- ↑ A. Ádám: Some results of the magnetotelluric survey in the Carpathian basin and its complex interpretation. In: Journal of Geomagnetism and Geoelectricity. Band 22, 1970, S. 223.
- ↑ Е. С. Гавриленко, В. Ф. Дерпгольц: Глубинная гидросфера Земли. Киев 1971.
- ↑ R. Meinhold: Bemerkungen zu einigen neueren Arbeiten über die anorganische Erdölentstehung. In: Zeitschrift für Angewandte Geologie. Band 19, 1973, S. 11–12.
- ↑ X. Zhao, J. Yin, Y.-C. Yang: Geosciences and human society. Beijing 1996, S. 37–38.
- ↑ N. G. Pisias, M. L. Delaney (Hrsg.): COMPLEX - Conference on Multiple Platform Exploration Conference of the Ocean. Vancouver 1999, S. 108.
- ↑ M. N. Berdichevsky, V. I. Dmitriev: Magnetotellurics in the Context of the Theory of Ill-posed Problems. Tulsa 2002, S. xi, 173–174.
- ↑ 20,0 20,1 Committee on Grand Research Questions in the Solid-Earth Sciences, National Research Council: Origin and Evolution of Earth. Washington 2008, S. 64.
- ↑ Committee on the Review of Planetary Protection Requirements for Mars Sample Return Missions, National Research Council: Assessment of Planetary Protection Requirements for Mars Sample Return Missions. Washington 2009, S. 26.
- ↑ Е. С. Гавриленко, В. Ф. Дерпгольц: Глубинная гидросфера Земли. Киев 1971.
- ↑ M. N. Berdichevsky, V. I. Dmitriev: Magnetotellurics in the Context of the Theory of Ill-posed Problems. Tulsa 2002, S. xi, 173–174.
- ↑ E. V. Pinneker: General hydrology. Cambridge 2010, S. 37.
- ↑ Q. Williams, R. J. Hemley: Hydrogen in the Deep Earth. In: Annual Review of Earth and Planetary Sciences. Band 29, 2001, S. 365.
- ↑ A. Kelbert, A. Schultz, G. Egbert: Global electromagnetic induction constraints on transition-zone water content variations. In: Nature. Band 460, 2009, S. 1003–1006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidrósfera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.