Diaclasa
Una diaclasa (del grec «διά» dia, a través de, i klasis, trencamentcita requerida) és un trencament (fractura) d'orige natural en una roca que té moviment molt reduït entre abdós costats de la fractura.[1][2] Les diaclasas no solen tindre farcidures minerals.[3] La majoria de les diaclasas reflectixen un menut moviment d'extensió.[1][4]
Les fallas es diferencien de les diaclasas en que les primeres exhibixen un moviment visible o mesurable entre abdós costats de la fractura.[5][6][7][8]
Les diaclasas sol dur relació en la geometria les masses rocoses a on ocorren aixina com també en l'història de tensió tectónica d'estes.[9] En alguns casos s'ha notat que les diaclasas guarden relació en plegaments havent diaclasas tant paraleles com oblicuas al pla axial.[9][10][11] Una tendència comuna entre diaclasas paraleles és que mentres més llargues siguen les diaclasas major és la distància d'unes en unes atres.[12]
Les diaclasas d'exfoliació són formades per despresurización de la roca en estar prop d'una superfície lliure.[13] Estes diaclasas tendixen a ser paraleles a dita superfície.[9][13] En roques sedimentarias tendixen a ser paraleles a l'estratificació.[9][10] La diaclasas d'exfoliació es poden formar en roques en profunditat quan perden la seua sobrecàrrega durant l'exhumació de la roca.[9] Estes diaclasas té un desenroll notori en roques ígneas massives,[9][10] per eixemple en inselbergs.[14]
Algunes diaclasas es formen per refredat de la roca, per eixemple aquelles conegudes com disjunció columnar.[10]
Característiques d'una diaclasa
[editar | editar còdic]L'orientació d'una diaclasa, com la d'atres estructures geològiques, es descriu per mig de dos paràmetros:
- Direcció: àngul que forma una llínea horisontal continguda en el pla de la diaclasa en l'eix nort-sur.
- Buzamiento: àngul format per la diaclasa i un pla horisontal imaginari.
Les diaclasas són comunament representades geomètricament com a plans.[1][4]
Associacions de diaclasas
[editar | editar còdic]Les diaclasas no solen aparéixer aïllades, sino associades a fallas i a plegues. Quan, com sol ocórrer, existixen dos o més conjunts de diaclasas, es parla d'un sistema de diaclasas o "joint system". Els més senzills són:cita requerida
- Sistema de diaclasas paraleles: totes les diaclasas tenen igual direcció i buzamiento.
- Sistema de diaclasas que es tallen: les diaclasas tenen distintes direccions i buzamientos i, per lo tant, es tallen en determinats punts. El cas més comú sol ser el de famílies de diaclasas conjugades, en dos o tres direccions predominants de diaclasas produïdes pel mateix fenomen tectónico (distensió o compressió).
Per a poder discriminar entre diaclasas de compressió i de distensió cal estudiar els eixos principals de la deformació local o regional, puix les diaclasas en sí mateixes no aporten informació suficient (estrías o desplaçament). En el cas de diaclasas d'extensió la direcció de la família més notòria sol ser perpendicular a la direcció de l'extensió i en les de compressió la direcció de la bisectriz de l'àngul agut de l'intersecció de diaclasas.
Encara que les diaclasas poden ocórrer individualment, lo més freqüent és que apareguen com a conjunts i sistemes de diaclasas. Un conjunt de diaclasas és una família de diaclasas paraleles i espayades uniformemente que es poden identificar per mig de mapage i anàlisis de les seues orientacions, espaciamientos i propietats físiques. Un sistema de diaclasas consta de dos o més conjunts de diaclasas que es creuen.[5][15][16] S'assumix que les diaclasas d'un conjunts compartixen un mateix orige.[2] La sobreposición de dos o més conjunts de diaclasas sol donar-li a les roques un aspecte "en blocs" o fragmentat.[2][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fossen 2018, p. 122
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hobbs et al. 1976, p. 289
- ↑ Pollard i Martel 2020, p. 223
- ↑ 4,0 4,1 Davis et al. 2012, p. 193
- ↑ 5,0 5,1 Mandl, G. (2005) Roc Joints: The Mechanical Genesis. Springer-Verlag, Heidelberg, Germany. 221 pp. ISBN 978-3-540-24553-7
- ↑ Davis et al. 2012, p. 194
- ↑ Davis et al. 2012, p. 198
- ↑ Ehlen, Judy (2004). «Jointing», A.S. Goudie (ed.). Encyclopedia of Geomorhology (en anglés), Routledge, pp. 579-580. ISBN 0–415–27298–X.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Park 1989, p. 6
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Park 1989, p. 7
- ↑ Mandl 2005, p. 117
- ↑ Journal of Structural Geology.14(8-9)
- 925-937.doi:10.1016/0191-8141(92)90024-Q.
- ↑ 13,0 13,1 Fossen 2018, p. 479
- ↑ Migoń, Piotr (2004). «Inselberg», A.S. Goudie (ed.). Encyclopedia of Geomorhology (en anglés), Routledge, pp. 564-566. ISBN 0–415–27298–X.
- ↑ Davis, G.H., S.J. Reynolds, and C. Kluth (2012) Structural Geology of Rocks and Regions (3rd ed.): John Wiley and Sons, Inc., New york, New York. 864 pp. ISBN 978-0471152316
- ↑ Goudie, A.S. (2004) Encyclopedia of Geomorphology volume 2 J–Z. Routledge New York, New York. 578 pp. ISBN 9780415327381
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diaclasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.