Tectónica extensional

Image de l'associació d'estructures geològiques de Horst i graven.

Esquema de vora continental passiva mostrant adelgazamiento cortical per mig de falles extensionales.

La tectónica extensional és una branca de la geologia que s'ocupa de les formació d'estructures, i dels processos tectónicos associats en el estiramiento de la corfa o litósfera.

Tipos de deformació

Els tipos d'estructures i geometria que es formen depenen de la cantitat de estiramiento involucrat. El estiramiento és generalment medit utilisant el paràmetro $β$ , denominat factor beta a on $β = \frac{t_{0}}{t_{1}}$ , $t_{0}$ és la gruixa inicial de la corfa i $t_{1}$ és la gruixa final de la corfa. És també l'equivalent al paràmetro de deformació desplaçament.^[1]

Factor beta baix

En zones en les quals hi ha una relativament baixa extensió de la corfa, les estructures característiques són falles normals d'ànguls grans a moderats, en half grabens associades i blocs de falles inclinats.^[2]

Factor beta alt

En zones d'alta extensió de la corfa, les falles extensionales individuals poden rotar cap a una hondonada massa pronunciada com per a permanéixer actives i llavors es genera un nou conjunt de falles.^[3] Desplaçaments grans poden yuxtapondre sediment sintectónicos contra roques metamòrfiques de la corfa mija o baixa i tals estructures són denominades falles despreses. En algunes ocasions les solsides es doblen de forma tal que les roques metamòrfiques són expostes dins dels tancaments antiformales i estos es denominen complexos de núcleu metamòrfics.

Màrgens passius

Els màrgens passius sobre una capa dèbil desenrollen un tipo específic d'estructures extensionales. Grans falles lístricas regionals (és dir, que penetren cap a l'oceà) es desenrollen en anticlinals enrollados i gravens de colapses de crestes relacionades. En alguns màrgens, tals com el delta del Niger, s'observen grans falles contra-regionals, que descendixen en sentit al continent, formant grans mini-conques grabenales en falles regionals antitéticas.^[4]

Configuracions geològiques relacionades en la tectónica extensional

La tectónica extensional típicament es troba relacionada en:

Rifts continentals

Artícul principal → Rift.

Els rifts són zones llineals localisades en zones d'extensió de la corfa. Els mateixos s'estenen en forma travessera, comprenent des de menys de cent quilómetros fins a varis centenars de quilómetros, estan conformats per una o més falles normals i blocs de falles associats.^[2] En segments individuals de rifts, domina per lo general una polaridad (direcció de caiguda), donant lloc a una geometria half-graven.^[5] Eixemples d'estos rifts continentals actius són la zona del rift de Baikal i el Rift de l'Est d'Àfrica.

Vores de placa divergents

Les vores de placa divergents són zones d'extensió actives, en les quals la nova corfa formada en el sistema de dorsal mediooceánica participa del procés d'extensió oceànica.

Complexos metamòrfics nuclears

Artícul principal → Complex metamòrfic nuclear.

Són complex de roques metmóficas, generalment gneis de protolito ígneo, de la corfa inferior que han segut duta a superfície per mig de falles de solsida en un ambient tectónico d'extensió.

Afonament gravitacional de zones de corfa engrossada

Les zones de corfa engrossada, tals com aquelles formades durant colisiones continent-continent tenen tendència a derrocar-se lateralment; esta esmonyida lateral ocorre quan la colisió encara està en curs.^[6] En finalisar la colisió la zona de la corfa engrossada sofrix generalment un colapse gravitacional, a sovint en formació de fractures d'extensió molt llargues.^[7]^[8]

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Tectónica extensional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Park, R.G. 1997. Foundations of Structural Geology. 3rd edition, Routledge, 216pp.

[kearey-2] 2,0 ^2,1 Kearey, P., Klepeis, K.A. & Vaig vindre, F.J. 2008. Global Tectonics, Chapter 7, Continental rifts and rifted margins, WileyBlackwell, 496pp.

[3] Proffett, J.M. 1977. Cenozoic geology of the Yerington district, Nevada, and implications for the nature of Basin and Range faulting. Bull. geol. Soc. Am. 88, 247-66.

[4] Tuttle, M.L.W., Charpentier, R.R. & Brownfield, M.E. 2002. The Niger Delta Petroleum System: Niger Delta Province, Nigèria, Cameroon, and Equatorial Guinea, Africa. USGS Open-File Report 99-50-H.

[5] Ebinger, C.J., Jackson, J.A., Foster, A.N. & Hayward, N.J. 1999. Extensional basin geometry and the elastic lithosphere. Philosophical Transactions of the Royal Society, London, A, 357, 741-765.

[6] Tapponier, P. Mercier, J.L., Armijo, R., Tonglin, H, & Ji, Z. 1981. Field evidence for active normal faulting in Tibet. Nature, 294, 410-414.

[7] Dunlap, J.W. & Fossen, H. 1998: Early Paleozoic orogenic collapse, tectonic stability, and clapix Paleozoic continental rifting revealed through thermochronology of K-feldspars, southern Norway. Tectonics 17, 604-620.

[8] «Hartz, E.H, Andresen, A., Hodges K.V. & Martin, M.W., 2000, The Fjord Region Detachment Zone: A long-lived extensional fault in the East Greenland Caledonides, J. Geol. Soc. London, 158, 795-810.». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2012. Consultat el 18 d'abril de 2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]