Anar al contingut

Tectónica extensional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image de l'associació d'estructures geològiques de Horst i graven.
Esquema de vora continental passiva mostrant adelgazamiento cortical per mig de falles extensionales.

La tectónica extensional és una branca de la geologia que s'ocupa de les formació d'estructures, i dels processos tectónicos associats en el estiramiento de la corfa o litósfera.

Tipos de deformació

[editar | editar còdic]

Els tipos d'estructures i geometria que es formen depenen de la cantitat de estiramiento involucrat. El estiramiento és generalment medit utilisant el paràmetro β, denominat factor beta a on β=t0t1, t0 és la gruixa inicial de la corfa i t1 és la gruixa final de la corfa. És també l'equivalent al paràmetro de deformació desplaçament.[1]

Factor beta baix

[editar | editar còdic]

En zones en les quals hi ha una relativament baixa extensió de la corfa, les estructures característiques són falles normals d'ànguls grans a moderats, en half grabens associades i blocs de falles inclinats.[2]

Factor beta alt

[editar | editar còdic]

En zones d'alta extensió de la corfa, les falles extensionales individuals poden rotar cap a una hondonada massa pronunciada com per a permanéixer actives i llavors es genera un nou conjunt de falles.[3] Desplaçaments grans poden yuxtapondre sediment sintectónicos contra roques metamòrfiques de la corfa mija o baixa i tals estructures són denominades falles despreses. En algunes ocasions les solsides es doblen de forma tal que les roques metamòrfiques són expostes dins dels tancaments antiformales i estos es denominen complexos de núcleu metamòrfics.

Màrgens passius

[editar | editar còdic]

Els màrgens passius sobre una capa dèbil desenrollen un tipo específic d'estructures extensionales. Grans falles lístricas regionals (és dir, que penetren cap a l'oceà) es desenrollen en anticlinals enrollados i gravens de colapses de crestes relacionades. En alguns màrgens, tals com el delta del Niger, s'observen grans falles contra-regionals, que descendixen en sentit al continent, formant grans mini-conques grabenales en falles regionals antitéticas.[4]

Configuracions geològiques relacionades en la tectónica extensional

[editar | editar còdic]

La tectónica extensional típicament es troba relacionada en:

Rifts continentals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Rift.


Els rifts són zones llineals localisades en zones d'extensió de la corfa. Els mateixos s'estenen en forma travessera, comprenent des de menys de cent quilómetros fins a varis centenars de quilómetros, estan conformats per una o més falles normals i blocs de falles associats.[2] En segments individuals de rifts, domina per lo general una polaridad (direcció de caiguda), donant lloc a una geometria half-graven.[5] Eixemples d'estos rifts continentals actius són la zona del rift de Baikal i el Rift de l'Est d'Àfrica.

Vores de placa divergents

[editar | editar còdic]

Les vores de placa divergents són zones d'extensió actives, en les quals la nova corfa formada en el sistema de dorsal mediooceánica participa del procés d'extensió oceànica.

Complexos metamòrfics nuclears

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Complex metamòrfic nuclear.

Són complex de roques metmóficas, generalment gneis de protolito ígneo, de la corfa inferior que han segut duta a superfície per mig de falles de solsida en un ambient tectónico d'extensió.

Afonament gravitacional de zones de corfa engrossada

[editar | editar còdic]

Les zones de corfa engrossada, tals com aquelles formades durant colisiones continent-continent tenen tendència a derrocar-se lateralment; esta esmonyida lateral ocorre quan la colisió encara està en curs.[6] En finalisar la colisió la zona de la corfa engrossada sofrix generalment un colapse gravitacional, a sovint en formació de fractures d'extensió molt llargues.[7][8]


Referències

[editar | editar còdic]