Tectónica

Archiu:Continental Drift (740 million-to-Today).gif

Tectónica

Archiu:StratigraphyMonfragüe.jpg

Deformació mesotectónica dels estrats ordovícicos de quarsita del parc nacional de Monfragüe, Càceres, Espanya.

La tectónica (del llatí «tectonicus», del grec antic τεκτονικός (tektonikós), «el que construïx») és la branca de la geologia que estudia les estructures geològiques produïdes per deformació de la corfa terrestre, les que les rocas adquirixen despuix d'haver-se format, aixina com els processos que les originen.

Analisa la mecànica i la dinàmica de la litosfera, per a explicar les deformacions (plegues i falles) i formacions estructurals com són les plaques tectónicas. D'igual manera explica l'orige i estructura de les majors formes del relleu, com són les fosses tectónicas o les cordilleres. Estudia les megadeformaciones a nivells corticales en ambients continentals i oceànics per a conseguir entendre la formació de la Terra i cóm evoluciona constantment. L'estudi de la tectónica es complementa en atres àrees de la ciència com el paleomagnetisme, la sismologia o la termodinàmica interna de la Terra.

Tectónica i geologia estructural

La forma del relleu terrestre depén en bona mida de les estructures geològiques, és dir, de cóm estiguen disposts els materials que la componen. Les estructures de les formacions rocoses són de dos classes:

• Estructures originals: Són les estructures que es formen al mateix temps que la roca, pels mateixos processos petrogenéticos que formen les roques. Per eixemple, en les roques sedimentàries l'estructura original típica és en forma d'estrats, generalment paralels a voltes creuats; en les roques volcàniques són les colades i cons; en les roques intrusivas són els plutones i dics.
• Estructures deformades: Són estructures alterades per l'aplicació natural de forces dirigides (esforços) sobre formacions rocoses preexistentes. Les deformacions corresponents alteren la disposició prèvia dels materials, que podia a la seua volta ser una estructura de tipo original o ser ya el resultat d'alguna deformació anterior.

D'acort en estos conceptes, la tectónica forma part de la geologia estructural, aquella que se centra en les estructures de deformació, sense situar en el seu centre les estructures de tipo original. En la pràctica, els térmens tectónica i la geologia estructural solen usar-se com a sinònims.

Escala de les deformacions

Archiu:Stratigraphy-Monfragüe.jpg

Deformació mesotectónica dels estrats cuarcíticos ordovícicos del parc nacional de Monfragüe, Càceres (Espanya).

Les forces afecten a l'estructura dels materials a les més diverses escales espacials, formant estructures que necessiten per a medir-se des de fraccions de milímetro fins a centenars de quilómetros. Podem distinguir en funció d'eixes dimensions:

• Microtectónica: Estructures reconeixibles només al microscopi.
• Minitectónica: Estructures que van del milímetro al metro.
• Mesotectónica: Estructures del metro al quilómetro.
• Macrotectónica: Estructures del quilómetro al miller de quilómetros.
• Megatectónica: Les grans estructures de deformació de la corfa, de mils de quilómetros de llongitut, la formació de la qual descriu la Geotectónica, més coneguda per Tectónica Global, que acapara principalment la Tectónica de plaques.