Anar al contingut

Formació geològica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Formació geològica


Plantilla:Vore també

Archiu:Gorges du Sègre - piton de Castell Vidre.jpg
Aflorament precámbrico de la Formació Canaveilles en la frontera entre Espanya i França.

Una formació geològica és una unitat litoestratigráfica formal que definix cossos de rocas caracterisats per unes propietats litològiques comunes (composició i estructura) que les diferencien de les adjacents. És la principal unitat de divisió litoestratigráfica. Poden associar-se en unitats majors (grups i supergrupos), subdividirse (membres) o diferenciar-se unitats menors significatives dins d'elles (capes).[1] La disciplina geològica que s'ocupa de les unitats litoestratigráficas és l'estratigrafia.[2][3]

Segons la Comissió Internacional d'Estratigrafia, el conjunt de roques sedimentàries de la corfa terrestre deuria estar completament definit per mig de formacions, mentres que no seria obligatori fer-ho en atres tipos d'unitats litoestratigráficas.[1]

Una formació deu ser lo suficientment gran com per a que puga cartografiar-se en la superfície o traçar-se en el subsol. Per lo demés, les formacions no es definixen per la gruixa dels seus estrats rocosos, que poden variar molt. Solen tindre forma tabular, encara que no universalment. Poden estar formades per una única litologia (tipo de roca), o per llits alternats de dos o més litologia, o inclús per una mescla heterogénea de litologia, sempre que açò les distinguixca dels cossos de roca adjacents.[2][4]

El terme «formació» sol usar-se també informalmente per a designar conjunts de roques o estructures geològiques que compartixen determinades característiques, com a «formació arrecifal» (atenent a l'orige), «formació siliciclástica» (atenent a la composició), «formació d'estalactitas» (per a descriure un conjunt homogéneu d'estructures), etc.

El concepte de formació geològica es remonta als inicis de la geologia científica moderna. El terme va ser utilisat per Abraham Gottlob Werner en la seua teoria de l'orige de la Terra, que es va desenrollar durant el periodo comprés entre 1774 i la seua mort en 1817.[5]

Delimitació d'una formació

[editar | editar còdic]

Els llímits d'una formació s'elegixen per a donar-li la major consistència litològica pràctica. Les formacions no deuen definir-se per cap atre criteri que no siga la litologia. La litologia d'una formació inclou característiques tals com a composició química i mineralógica, textura, color, estructures de depòsit primàries, fòssils considerats partícules formadores de roques o atres materials orgànics, com a carbó o kerógeno. La taxonomia de fòssils no és una base litològica vàlida per a definir una formació.


Es requerix el contrast entre formacions en litologia per a justificar el seu establiment i açò varia en la complexitat de la geologia d'una regió. Les formacions deuen poder delimitar-se a l'escala del mapage geològic que es practica normalment en la regió.[6] No hi ha un llímit de gruixa per a poder establir una formació, pero les normes internacionals indiquen que, a lo manco, han de ser representables en un mapa geològic —usualment d'escala 1:50 000 a 1:25 000—.[7][1]

Denominació

[editar | editar còdic]
Archiu:Eocene over Cretaceous sedimentary rocks (Cerro Calafate, near El Calafate, Argentina) (39548457144).jpg
Aflorament d'estrats de la Formació Chorrillo (Cretácico d'Argentina).

Els noms formals de les formacions estan composts per tres parts:

  1. El terme «Formació», que sol abreviar-se com «Fm.».
  2. Les característiques litològiques principals (p.ej. «Lutitas, areniscas i conglomerats», «Dolomías, margas i calcàreas», ...).
  3. El nom de la localitat o zona en la que ha segut descrita inicialment, servix de referència principal per a identificar la formació. La part geogràfica del nom no es deu traduir o alterar quan se cite en atres idiomes, llevat la transliteración de caràcters si és necessari.

Eixemples: Formació Dolomías de Tramacastilla, Fm. Dolomías tableadas de Imón, Fm. Areniscas de Downton Castle, etc. Convé afegir la referència de la publicació en la que es definix formalment per a la seua identificació inequívoca.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Murphy, Michael A. i Salvador, Amos. «International Stratigraphic Guide - An abridged version» (en anglés). International Subcommission on Stratigraphic Classification of IUGS. International Commission on Stratigraphy.
  2. 2,0 2,1 Boggs, 1987, pp. 545-547.
  3. North American Commission on Stratigraphic Nomenclature, 2005, pp. 1567-1569.
  4. Comissió Nortamericana de Nomenclatura Estratigráfica, 2005, pp. 1567-1569.
  5. Isis.32(1)
    218–220.ISSN 0021-1753.doi:10.1086/347683.Consultat el 2 de setembre de 2020.
  6. AAPG Bulletin.89(11)
    1547–1591.ISSN 0149-1423.doi:10.1306/07050504129.Consultat el 2 de setembre de 2020.
  7. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :0