Marga

Marga

La marga és un tipo de roca sedimentaria composta principalment de calcita i argilas, en predomini, per lo general, de la calcita, lo que li conferix un color blanquecino en tons que poden variar prou d'acort en les distintes proporcions i composicions dels mineralés principals. Predominen en les formacions montanyoses del Mesozoico i són prou freqüents en la mitat suroriental de la península ibèrica (Sistema Ibèric, Cordillera Bètica), en França i en atres països. Les margas es depositen en entorns marins o llacustres.

Concepte

Antonio del Ram i Francisco Guillén definixen a les margas com a roques sedimentàries mixtes (detrític-carbonatada de precipitació química i /o bioquímica):

Les proporcions d'argila i calcita que poden tindre són molt diverses, aixina que poden passar a ser arcillitas, o argila calcáreas o margosas, si el seu contingut de carbonat càlcic és menor a un terç de la seua massa, o passen a ser calcàreas margosas si eixa proporció s'eleva a més dels tres quartos. Impermeables, com l'argila, les margas són poc resistents a l'erosió, de textura a voltes grumosa, "friables", de fractura mat, concoidea o astillosa.

Meteorización

Archiu:Margas, calizas y terra rossa. CAPS 0

En una sola image pot vore's el resultat dels processos bàsics que poden observar-se en la meteorización de les margas i la formació de terra rossa: camins de pedra calcàrea i camps de terra rosa (en una miqueta de grava també calcàrea) preparats per al cultiu per la mà de l'home.

La meteorización de les margas dona lloc a fenomens interessants que han segut estudiats des de fa molt temps. Ya en el XVIII, Antonio José Cavanilles fa referència en la seua obra fonamental sobre el Regne de Valéncia sobre estos fenomens de la meteorización en les margas (Cavanilles, 1797). Per lo general, les margas són atacades fortament per les aigües de pluja llaugerament aciduladas per l'hidratació del anhídrit carbónico (o diòxit de carbono, CO₂) de la atmòsfera, el qual es transforma en àcit carbónico que, a la seua volta, ataca al carbonat de calcio de la calcàrea, que no és soluble en l'aigua, i ho transforma en bicarbonato càlcic, que sí ho és, per lo que s'elimina a través del fenomen conegut com lixiviación, és dir, el "llavat" diferencial de les margas. Este procés ampra enormes cantitats de CO₂, pero quan l'aigua s'evapora i el carbonat de calcio precipita, eixe mateix CO₂ es llibera de nou a l'atmòsfera, per lo que el seu efecte és neutre en el balanç de diòxit de carbono. Per últim, esta descomposició de les margas origina, a la seua volta, grans depòsits de argila que formen planures en certes cubetas o depressió conegudes com dolinas, terme d'orige eslau que, com a molts atres térmens que identifiquen els fenomens càrstics, procedix de la regió del Karst o Carso, en els Alps Dináricos de l'antiga Yugoslàvia. Estos depòsits de argila d'descalcificación que formen les dolina són coneguts en la Conca del Mediterràneu com a zones de terra rossa (terra roja en italià) pel color rojós del sol i constituïxen sols molt fèrtils, en bon drenage i poc àcit.

Archiu:Barranco de La Colaita. CAPS 5

En la vora esquerra de la Rambla de la Colaita (afluent del Riu Sec en Catadau, Valéncia) poden vore's estrats successius de margas més o menys arcillosas, vores rodades en calcàrea més pura i consistent i murs de pedra (avall a la dreta) realisats pels agricultors per a evitar o llimitar l'erosió del menut terrat superior coberta de vegetació.

L'eliminació de les argila en les margas dona orige a la formació de relleus càrstics típics, en predomini de relleus abruptes (penya-segats, desfiladeros, costeras, etc.). En algunes ocasions, les calcàrees vénen parcial o completament reemplaçades per roques sulfatadas com el algeps, que és un sulfat càlcic dihidratado (anhidrita + aigua). Les margas en minerals d'algeps poden donar orige a la coloració verdosa (aigües sulfatadas) en les corrents d'aigua com és el cas del riu Xúquer en el Ventano del Diable (Conca). Alguns processos químics que intervenen en la geomorfología de les margas són reversibles, sobretot, pel que fa a la dissolució i a la precipitació del bicarbonato càlcic en evaporar-se l'aigua, transformant-se de nou en carbonat càlcic. Precisament, és esta precipitació lo que explica la formació d'estalactitas, estalagmitas i atres fenomens similars.

En l'image que combina les margas i la seua transformació en calcàrea i argila d'descalcificación (terra rosa) pot vore's un eixemple palpable de lo que s'ha pot vore's en qualsevol zona agrícola de seca o de regadiu en zones tradicionalment de seca, en este cas, de la província de Valéncia. La diferència de color entre les margas arcillosas (rosades o anaranjadas) i l'argila d'descalcificación (roja) es deu, com ya s'ha senyalat abans, a la lixiviación de les calcàrees, és dir, a la seua eliminació per dissolució, lo que va concentrant les argila i el seu color típicament rojós.