Anhidrita
La anhidrita és un mineral compost de sulfat de calcio anhidro (CAS4). Està formada per un 41,2% de CaO i un 58,8% de SO3. És molt comú en els depòsits de sal, pero és molt rar trobar-la ben cristalizada. Quan s'expon a l'acció de l'aigua, la anhidrita l'absorbix i es transforma en algeps (CAS4•2H2O), açò és, sulfat de calcio hidratado, aumentant el seu volum. El nom anhidrita prové del grec i significa “sense aigua”. Fa referència a l'absència d'aigua en la cristalisació del mineral, per contraposició al algeps (hidratado). El nom li'l va donar A.G. Werner, famós geólogo alemà, quan va descriure este mineral en 1804. Els eixemplars que va estudiar procedien de la mina de sal de Hall, en el Tirol (Àustria), que conseqüentment és la localitat tipo.[1]
La anhidrita té aplicacions en la construcció, en la fabricació del ciment Portland, en la de l'àcit sulfúric i en la de certs fertilisants. La varietat azulada, cridada vulpinito (de Vulpino, en Itàlia) s'usa com a pedra ornamental. Una atra varietat de anhidrita originària de Perú, que és semitransparente i presenta tonalitats entre blanc i blau clar, és coneguda com angelita.[2]
Cristalografia
[editar | editar còdic]La 'anhidrita cristaliza en el sistema ortorrómbico, en la classe bipiramidal ròmbica (2/m 2/m 2/m o mmm).El seu grup espacial és el Amma, lo que indica que la celdilla unitat de la anhidrita és centrada en les bases.
Les dimensions de la celdilla unitat de la anhidrita són :
a = 6,95 b = 6,96 c = 6,21 Å ; Z = 4
La anhidrita es presenta generalment en forma compacta en la textura del marbre, casi sempre de color blau pàlit, i també en agregats granulars o nodulares, dins de halita o d'algeps. Els cristals ben formats són poc freqüents .
Formació
[editar | editar còdic]En els depòsits de sal, la anhidrita té un orige sedimentario evaporítico. Este mineral es deposita a partir de dissolució acuosas de sulfat de calcio en un excés de sodi o de clorato de potassi, si la temperatura supera els 40 °C. En un atre cas, es depositen cristals d'algeps. Este método de formació de la anhidrita és un dels que s'ampren per a obtindre-la artificialment. La anhidrita també es pot formar a partir de l'algeps, per pèrdua de les molècules d'aigua d'este últim. És molt freqüent trobar anhidrita en els depòsits de sal junt en algeps. La anhidrita sol ocupar les zones més profundes del jaciment, ya que en la superfície l'aigua la transforma en algeps.
A voltes, la anhidrita es pot trobar en filons metàlics, associada en calcita, pirita i atres sulfur com galena, esfalerita i calcopirita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Anhydrite. Mindat».
- ↑ «Angelite».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anhidrita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.