Filó (geologia)

Filó (geologia)

Un filó de cuarzo provinent de roques meteorisades

Un filó, veta o vena és la farcidura de mineralés que ha caramullat una fissura en la corfa terrestre.

Morfologia

Les dos parets d'una falla, o la diaclasa que conté el filó, es diuen hastiales; el superior constituïx el sostre i l'inferior el mur. La caixa, nom donat al material del filó, es troba moltes voltes aïllada d'abdós parets per una capa prima que constituïx la salbanda. La potència (gruixa) del filó pot alcançar decenes de metros; generalment va disminuint cap als seus extrems fins a reduir-se, en certs casos, a uns milímetros. També la llongitut és molt variable, ya que en freqüència és d'unes decenes de metros, pero es coneixen casos en que pansa dels 100 km. Un filó sol seguir una direcció aproximadament rectilínea, a lo llarc de la qual la seua buzamiento (inclinament) experimenta moltes variacions, segons els terrenys travessats. Per lo general a un inclinament molt pronunciat correspon una potència major que la que s'observa en els trams més o menys horisontalés, ya que en este últim cas el sostre tendix, per gravetat, a acostar-se al mur, aprimant-se i fins a estrangulant-se la vena.

Formació

Tracte's de vapors o d'aigua, el procés d'abandó dels minerals en la fissura és extremadament llent: són varis els anys requerits per a que es forme en el filó una gruixa d'un sol milímetro. Donat este ritme, es pot supondre que les fissures que contenen els filons, especialment els de molt inclinament, s'han anat eixamplant en el temps. En efecte, en formar-se una diaclasa o una falla de cert esgambi, la cavitat no pot permanéixer buida durant millers d'anys, puix no tarda en ser reblida per derrubios caiguts per gravetat i per materials arrastrats per les aigües (sediments, fangos, etcétera). És fàcil concloure, per tant, que una fissura poc important, ya reblida per mineralisació per mig de successives sacsades del terreny, ha anat sofrint menudes eixamplades successivament reblits. L'aspecte de molts filons confirma eixa suposició. En molts casos, aquells enrunas produïts per la solsida de les parets de la falla constituïxen una massa important en que els seus intersticios s'ha produït la mineralisació anteriorment descrita. Una espècie de brecha es forma a partir d'aquella cementación: d'ahí el calificatiu de brechoides que s'aplica als filons. A voltes subsistixen cavitats, les drusas, generalment revestides per bells cristalés. Existixen, per últim, filons que són el resultat de la farcidura de la fissura en basalt o atres magma decorreguts.