Meteorización
Es diu meteorización o intemperismo a la descomposició de mineralés i rocas que ocorre sobre o prop de la superfície terrestre quan estos materials entren en contacte en la atmòsfera, hidrósfera i la biósfera. No obstant, existixen vàries definicions més, lo que ha fet que el terme signifique diferents coses per a distints autors.[1] Eixemple d'atres definicions són:
La meteorización representa la resposta de minerals que estaven en equilibri a profunditats variables en la litosfera a condicions de la superfície terrestre o prop d'esta. En este lloc els minerals entren en contacte en l'atmòsfera, hidrosfera i biosfera originant canvis, generalment irreversibles, que els tornen cap a un estat més clástico o plàstic de manera que aumenta el volum, disminuïx la densitat i el tamany de les partículas ademés de formar-se nous minerals que són més estables baixe les condicions d'interfaç.
Chorley et al.[2]
La meteorización és la desintegració i descomposició de les roques, que originen, in situ, una massa de derrubios.
E. J. Monkhouse[3]
És el procés o grup de processos destructius per mig dels quals materials terrosos o rocosos canvien de color, textura, composició, fermea o forma en posar-se en contacte en agents atmosfèrics, tot açò en poc o res de transport del material afluixat o alterat.
Glossary of Geology[4]
Existixen principalment dos tipos de meteorización: la meteorización química i la meteorización física.[5] A voltes s'inclou la meteorización biològica com un tercer tipo.[1] La meteorización es considera com un procés exógeno i és important entre atres coses per a l'estudi de les formes del relleu i també per a entendre els sols i les seues nutrients.[5]
Es poden considerar els 100 °C i 1 kbar com la temperatura i pressió màxima baix les quals la meteorización ocorre.[1]
Meteorización física
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Meteorización física.
La meteorización física produïx desintegració o ruptura en la roca, sense afectar a la seua composició química o mineralógica. En estos processos la roca es va fracturant, és dir, es va disgregando en materials de menor tamany i això facilita el procés d'erosió i transport posterior. Les roques no canvien les seues característiques químiques pero sí les físiques. Està causada per les condicions ambientals (aigua, calor, sal, etc.). Els agents que la provoquen són:
- Descompressió: La reducció de la pressió litostática produïx l'expansió i el agrietamiento en roques que s'han format a gran profunditat. A causa d'esta dilatació experimenten el desenroll de diaclasas subhorizontales, que en roques compactes i homogénees, com els batolitos granítics, induïxen la formació de grans lloses horisontals (lancharés).
- Termoclastia és la fissura de les roques aflorantes com a conseqüència de la diferència de temperatura entre l'interior i la superfície. La diferència tèrmica dia-nit és la causa: durant el dia, en calfar-se, la roca es dilata; no obstant, de nit, en gelar-se, es contrau. A la veta d'un temps acaba trencant-se. Este tipo de meteorización és important en climes extremats en gran oscilació tèrmica entre el dia i la nit (com en el desert). La termoclastia dona orige a una forma típica de meteorización mecànica en roques granítiques que es denomina exfoliació en boles, en anglés onion weathering (meteorización en capes de ceba) degut a que la radiació solar penetra molt superficialment en el granit, calfant a penes un o varis centímetros a partir de la superfície, que és la zona que es dilata, mentres que en gelar-se, es va separant del núcleu intern que conserva la mateixa temperatura més temps.
- Gelifracción: és el trencament de les roques aflorantes a causa de la pressió que eixercixen sobre elles els cristals de gèl. L'aigua, en congelar-se, aumenta el seu volum en un 9 %. Si es troba en l'interior de les roques, eixercix una gran pressió sobre les parets internes que acaba, despuix de la repetició, per fragmentar-les. Este tipo de meteorización és important en climes humits i en repetides alternances gele-desgel (+0 °C/-0 °C), com els montanyosos.
- Haloclastia: és el trencament de les roques per l'acció de la sal. En determinats ambients hi ha una gran presència de sal. Açò és en els ambients àrits, ya que les pluges llaven el sol duent-se en si la sal, la qual es precipita sobre el sol en evaporar-se l'aigua. La sal s'incrusta en els poros i fissures de les roques i, al recristalizar i aumentar de volum, aumenta la pressió que eixercixen sobre les parets internes (similar a la gelifracción) en lo que es pot ocasionar la ruptura. El resultat són roques molt angulosas i de menor tamany, lo que generalment dona lloc als processos d'erosió.
Meteorización química
[editar | editar còdic]
Produïx una transformació química de la roca provocant la pèrdua de cohesió i alteració de la roca. Els processos més importants són els atmosfèrics, el vapor d'aigua, el oxigen i el diòxit de carbono que estan implicats en:
- Oxidació. Es produïx en reaccionar alguns minerals en l'oxigen atmosfèric. Es formen nous minerals en elements en un o més estats oxidados (major càrrega positiva)
- Dissolució. És molt important en minerals solubles com a clorur, nitrat, en roques calcáreas i en la modelació càrstic.
- Carbonatació. Es produïx en combinar-se el diòxit de carbono en l'aigua formant àcit carbónico, el qual es combina en certs minerals com el carbonat de calcio que es transforma en bicarbonato: el primer és insoluble en l'aigua pero el segon no ho és, per lo que és arrastrat per ella. És un procés molt important i perjudicial per als sols, especialment, en el rec per goteig.
- Hidratació. En esta reacció, l'aigua és incorporada a l'estructura d'alguns minerals aumentant de volum com succeïx en l'algeps o sulfat de calcio hidratado. Este procés és fàcil de vore, per eixemple, mesclant anhidrita en aigua, lo que produïx una reacció exotèrmica (desprén calor) en transformar-se en algeps (sulfat de calcio hidratado).
- Hidrólisis. És el trencament en l'estructura d'alguns minerals per l'acció dels ionés d'H+ i OH- d'aigua, fonamentalment en la meteorización del feldespat, que es transforma en argila i del granit que pot aplegar a la caolinización (transformació en argila, especialment en caolín).
- Bioquímica. L'acció dels àcit orgànics procedents de la descomposició de materials biològics en el sol o per l'acció físic - química dels propis vegetals vius.
- Laterización. És un procés de meteorización química generalisada i profunda en la que el sílice i les bases són extretes, per la lixiviación (llavat) de la roca mare, en la que es produïxen concrecions de ferro i alumini. Són depòsits residuals de color roig associats a relleus de superfície plana. En realitat el procés no se circumscriu solament a la formació de sol (latosoles) sino que és un autèntic procés morfogenètic. Règim de formació d'un sol (pedogenético) que es dona en climes càlits, en precipitacions abundants, tant en les regions de selva com en les de sabana, a on una gran activitat bacteriana fa que el humus es consuma en rapidea. Els minerals arcillosos es dissolen, mentres que el ferro i l'alumini s'acumulen en forma d'òxits i donen lloc a la formació d'una costra dura, cridada laterita (del llatí later, rajola). No són sols fèrtils.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2012).Geomorphology.149-150
- 1-10.Consultat el 18 d'octubre de 2013.
- ↑ Chorley, R.J.; Schumm, {{{nom2}}}; Sugden, {{{nom3}}} (1984). Geomorphology (en anglés), Londres: Methuen, pp. 605.
- ↑ E. J. Monkhouse. (1978). Diccionari de térmens geogràfics. Barcelona: Oikos Tau-Editors. p. 300.
- ↑ Glossary of Geology, Fifth Edition. 2005. Edited by Neuendorf, K.K.E., Mehl, Jr. J.P., Jackson, J.A. American Geological Institute, Alexandria, VA. 779 p. 718.
- ↑ 5,0 5,1 Summerfield, M.A. (1991). Global Geomorphology (en anglés), Pearson Education Ltd, pp. 129-130. ISBN 0-582-30156-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meteorización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.