Rec per goteig
El rec per goteig, igualment conegut baix el nom de «rec gota a gota», és un método de regadiu utilisat en les zones àridas puix permet l'utilisació òptima d'aigua i abonaments.
L'aigua aplicada per este método de rec s'infiltra cap a les raïls de les plantes irrigando directament la zona d'influència de les raïls a través d'un sistema de canonades i emissors (goteros), que incrementen la productivitat i el rendiment per unitat de superfície. Esta tècnica és l'innovació més important en agricultura des de l'invenció dels aspersores en els anys 1930.
El rec per goteig consistix en regar les plantes per mig de gotes d'aigua les quals són filtrades per una mànega, tubo, etc.
Característiques
[editar | editar còdic]Ventages
[editar | editar còdic]- Utilisació de menuts cabals a baixa pressió, optimisant l'us de l'aigua de rec.
- Aument del rendiment pel treball i els recursos amprats aixina com de la productivitat per hectàrea
- Localisació de l'aigua en la proximitat de les plantes a través d'un número variable de punts d'emissió (emissors o goteros).
- En reduir el volum de sol mullat, i per tant la seua capacitat d'almagasenament, es deu operar en una alta freqüència d'aplicació, a cabals menuts. Quan l'aigua està a major pressió pujarà millor cap a llocs de major altura. En un sistema modern de rec per goteig es controla la pressió en una chicoteta bomba elèctrica en cada parcela.I recentment s'han desenrollat aplicacions de telefonia mòvil o d'Internet que permeten el control remot del funcionament del sistema de rec per goteig per a cada parcela individualment, optimisant aixina l'us del sistema de rec d'acort a les necessitats del mateix.
Desventages
[editar | editar còdic]- Incrementa la calcificació dels sols: les aigües corrents i fins a les pluges en les zones àrides en predomini de les roques calcáreas o margosas deixen una película blanca de calç sobre els sols que els impermeabilizan i causen el agrietamiento que seca la capa superficial del sol fins a una profunditat d'uns 10 cm o més. Este problema és tan greu que es fa molt important l'ocupació d'un sistema mixt (en rec per inundació en les parceles que es intercale entre el rec per goteig cada cert temps) o el desenrollar un treball d'adop un parell de dies despuix d'una pluja intensa, roturando superficialment els sols per a impedir que la película de carbonat càlcic es quede en la superfície.
- Disminuïx la calitat de l'aigua en el sistema de rec per goteig. Este empobriment de la calitat de l'aigua es deu a la transformació del carbonat càlcic de les roques i del sol, que no és soluble en l'aigua, en bicarbonat càlcic que sí ho és. Pero esta transformació és fàcilment reversible ya que en secar-se o infiltrar-se l'aigua bicarbonatada es pert una molècula d'aigua i es revertix de nou a carbonat càlcic. I la disminució de la calitat de l'aigua coincidix en l'estiu en l'aigua dels embassaments per l'escassea de pluges i a l'evaporament, lo que obliga a la concentració del bicarbonat càlcic que, òbviament, no s'evapora.
- Disminuïx la calitat de l'aigua potable, per la mateixa raó que l'anterior: també en els embassaments d'aigua per a usos urbans, aumenta la concentració de sals (no només del bicarbonat càlcic) disminuint progressivament la potabilidad de l'aigua, que requerirà un tractament adicional per a millorar la seua ocupació.
- En el rec per goteig o en l'agricultura de seca, són majors els riscs de tormentes intenses (tormentes seques, graniçades) en l'autumne i de gelades en l'hivern. El coneiximent d'este fet se sap des de fa molt de temps, pero no s'han evaluat dits riscs. Com a regla general, es pot dir que tant els riscs de tormentes i graniçades en l'autumne com de gelades en l'hivern són majors en les àrees seques que en les zones en aigua superficial (zones en el sistema de rec per inundació, per eixemple, caixers dels rius més caudalosos, llac, etc.). Això es deu al fenomen de la diatermancia i a la seua conseqüència immediata que és la subsidencia, el fenomen opost a la convecció, a la qual llimita i fins a aplega a anular en molts casos. I en un estudi de la FAO (Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) es recomana el método de l'inundació per a evitar les gelades en el cultiu de frutales com els tarongers ubicats en el llímit nort de la seua zona ecològica (FAO[1])
Història
[editar | editar còdic]El rec per goteig ha segut utilisat des de temps antics. Fan Shengzhi shu, escrit en China durant el I, descriu l'us de vasijas d'argila confinades i/o enterrades prop dels cultius, en la finalitat de capturar l'aigua de pluja i permetre que esta aigua aplegara a la planta d'una manera més pausada, constant i regular, per un periodo de temps més prolongat.[2]
En el XV, els incas varen desenrollar un sistema similar al Chinenc, que complementava el sistema de rec per terrats. L'us de vasijas de contenció i séquies en clavills per a la filtració constituïxen un antecedent del rec per goteig.
El trànsit des de la versió antiga del sistema de goteig cap a una versió moderna va tindre els seus primers indicis en Alemània, en 1860, quan a la vasija d'argila se li varen adherir els primers prototips de canonades de dispensación, en graus variables d'èxit.[3]
La versió moderna del sistema de goteig va vindre per conte de l'invenció dels plàstics refinats despuix de la Segona Guerra Mundial, aprofitats per l'australià Hannis Thill, qui va inventar i va patentar els microtubos de plàstic i els primers tipos de goteros, que varen ser amprats en Austràlia, Estats Units i Europa.[3]
Per l'escassea d'aigua en Israel, Simcha Blass i el seu fill Yeshayahu varen millorar el sistema d'emissors del sistema de goteig. En lloc de lliberar l'aigua per forats minúsculs, que fàcilment es podien obstruir per acumulació de partícules minúscules, l'aigua es llibera per canonades més grans i més llargues amprant la fregada per a ralentisar la velocitat de l'aigua en l'interior d'un emissor de plàstic. El primer sistema experimental d'este tipo va ser establit en 1965 quan la família de Blass en el kibutz Hatzerim va crear una companyia de recs anomenada Netafim.[3] A continuació, varen desenrollar i varen patentar el primer emissor exterior de rec per gota a gota. En 1976, Gershon Eckstein (empresa DIS) inventa la màquina extrusora de goteros, eliminant la necessitat d'insertar els goteros en el camp. Posteriorment, els enrolladores automàtics varen permetre accelerar la velocitat de fabricació per damunt dels 65 m/min.
En la década de 1990, el desenroll del gotero antidrenante i antisucción permet el desenroll del rec subterràneu.
En l'evolució del rec per goteig s'espera el desenroll de la fertirrigación paralela al rec per goteig (existix una àmplia gama de fertilisants que troba en este sistema la via més eficient per a la seua aplicació).
l'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria d'Argentina (INTA), advertix que és important realisar un balanç hídric per a conéixer la cantitat d'aigua que té disponible un cultiu en el sol en funció dels milímetros específics que necessita cada cultiu. El mateix institut posa de manifest que l'agricultura consumix el 70% de l'aigua dolça i això fa que el desafiu per als productors siga utilisar de manera eficient el recurs.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Métodos recomanats per a la protecció dels frutales de les gelades [1]
- ↑ David Bainbridge(2001).Agricultural Water Management.48(2)
- 79–88.doi:10.1016/S0378-3774(00)00119-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«The History of the Drip Irrigation System and What is Available Now». www.irrigation.learnabout.info. Archivat des d'el original, el 2004-2010. Consultat el 21 de juliol de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Riego por goteo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.