Rec

Rec

El rec consistix en aportar aigua als cultius per mig del sol per a satisfer les seues necessitats hídriques que no varen ser coberts per mig de la precipitació, o be per a incrementar la producció agrícola en transformar zones d'agricultura de seca en zones de regadiu. S'utilisa en l'agricultura i en la jardineria.

L'agricultura de rec

L'agricultura de rec o agricultura de regadiu consistix en el suministrament de les necessàries cantitats d'aigua als cultius per mig de diversos métodos artificials de rec. Este tipo d'agricultura requerix inversions de capital i una cuidada infraestructura hídrica: canals, aqüeductes, aspersorés, estanys, etc., que exigixen, a la seua volta, un desenroll tècnic alvançat. Entre els cultius habituals de regadiu destaquen els frutales, l'arròs, les hortaliças i la remolacha.

El recurs aigua és imprescindible per a la producció de cultius de la seua disponibilitat depén la formació de nova biomassa vegetal. En cultius com a tomata i lletuga els continguts d'aigua en l'interior de la planta superen el 90%. És clar que l'aigua és peça clau per a produir més aliments, pero també és clar que hui en dia constituïx un recurs cada volta més escàs. Per a ejemplificar el consum d'aigua en l'agricultura supongam la meta de producció d'un blat de 5 ton/ha, a on es necessiten al voltant de 500 L d'aigua per a produir 1 kg de matèria seca; açò resulta en un consum de 2500 m³ d'aigua/ha per a produir dit rendiment.

Métodos

Els sistemes de rec poden incloure els següents equips i infraestructura:

• embassaments (en represa) o reservorios;
• basses;
• obres de pren o derivació (preses derivadoras, etc.);
• pous, estacions de bombeig, aqüeductes i canonades per a transportar l'aigua (incloent el drenage);
• sistemes de distribució de rec: canals a làmina oberta, entubamiento de canal i rets de distribució presurizada.

A partir d'eixes infraestructures, els métodos més comuns de rec són:

• Per arroyamiento o regates.
• Per inundació o sumersión, generalment, en terrats o taulons aplanados entre dos caballones.
• Per aspersión. El rec per aspersión rocía l'aigua en gotes per la superfície de la terra, assemblant-se a l'efecte de la pluja.
• Per infiltració o canals.
• Per goteig o rec localisat. El rec per goteig llibera gotes o una chorrada fina, a través dels forats d'una canonada plàstica que es coloca sobre o baix de la superfície de la terra.
• Per drenage.

El método principal d'entrega d'aigua al camp (para prop del 95 % dels proyectes en tot lo món) és el rec per inundació o de regata.^{cita requerida} Atres sistemes ampren aspersorés i rec per goteig. Encara que siguen tècniques relativament noves, que requerixen una inversió inicial més gran i maneig més intensiu que el rec de superfície, el rec per aspersión i el de goteig suponen una millora important en l'eficiència de l'us de l'aigua, i reduïxen els problemes relacionats en el regadiu

Tradicional

Es construïxen canals pels que es du l'aigua i canalillos que la distribuïxen per les zones agrícoles. En els seus punts terminals, els canalillos apleguen a les arquetas, que tenen un portell, que en estar obert permet l'eixida de l'aigua.

Este antic modo de regar, per mig de canals pels que es du l'aigua i canalillos que la distribuïxen per les zones agrícoles, va caent en desús en el món desenrollat, fomentant-se per les administracions públiques el canvi a atres sistemes.

Nous sistemes

Actualment, s'utilisa el rec per aspersión o el rec per goteig, tractats en sistemes informatisats que regulen la quantia, la humitat ambiente i la fertilisació del sol. El sistema gota a gota és molt apropiat per als llocs a on hi ha escassea d'aigua.

Per a implantar un sistema eficient de rec deuen ser considerades cuidadosadament les relaciones Aigua-planta i Aigua-solc.

El proyecte ENORASIS ha desenrollat el sistema de rec ENORASIS DSS que permet aumentar significativament la rendabilitat de molts cultius. Eixemple d'això són el cultiu de pomes i cireres en Sèrbia que varen passar d'un ingrés de 50275 (Euro/ha) a un ingrés de 52880 (Euro/ha) en aplicar dit sistema de rec.

També existix el rec textil exudante, creat en la década dels 80 pel enólogo francés René Petit, qui va concloure que els actuals sistemes de rec presentaven séries llimitacions i inconvenients pel seu disseny i que eren restringits pel material usat en la seua fabricació. Va crear llavors, un tubo textil i poroso a on l'aigua s'aplicava al sol a través dels poros de la paret del tubo textil, formant una llínea contínua i uniforme d'humitat en tota la llongitut del tubo poroso.

Característiques

Característiques del sistema de rec:

• Aforro d'aigua, entre 50 a 60 %, depenent del sistema utilisat.
• Menys problemes de obturación deguda a les sals dissoltes i a les partícules sòlides en suspensió presents en totes les aigües de rec.
• Resistència a la tracció i a l'esgarre, de llarga duració, manejable i fàcil d'instalar.
• Regue uniforme, variant el cabal en la pressió, i pot ser instalat en superfície o enterrat. Rec ideal per a cultius en llínea i també en jardineria.
• Es pot regar a només 0,2 bar de pressió en el consegüent aforro d'energia, permetent regar per gravetat.
• Resistent a la radiació ultravioleta, al ras i als productes químics normalment utilisats en agricultura i jardineria.
• Baix cost de mà d'obra. Actualment, encara seguixen funcionant les primeres instalacions.

Rec localisat

Una manera moderna de regar és l'utilisació dels métodos de rec per goteig i microaspersión (rec localisat), que consistix en l'aplicació de l'aigua al sol en forma localisada, és dir, només es mulla una zona restringida del volum radicular. Estos métodos són apropiats per a zones a on l'aigua és escassa, ya que la seua aplicació es fa en chicotetes dosis i de manera freqüent, conseguint en açò un millor control de l'aplicació de l'aigua i alguns atres beneficis agronómicos. En canvi, és el sistema que requerix major inversió inicial.

El rec localisat es va escomençar a ensajar en Alemània en 1860 i en Estats Units en 1918, per mig de canonades porosas o perforades enterrades. El sistema va resultar car pel tipo de canonades que s'ampraven i presentava problemes d'obstrucció, perque les raïls de les plantes acabaven taponando les eixides.

Pot afirmar-se que el rec localisat tal com es coneix en l'actualitat, va escomençar en Anglaterra, despuix de la Segona Guerra Mundial, en hivernàculs, semilleros i jardineria, utilisant-se microtubos com a emissors.

No obstant, és en la década dels xixanta, en Israel, quan s'inicia la seua expansió, despuix del perfeccionament de les tècniques d'extrusió i injecció dels plàstics (ref. Medina, 1979).

Aixina, Israel va ser un dels països pioners en l'investigació i desenroll d'este tipo de recs per als seus zones àrides, semiáridas i desérticas. Simultàneament es va investigar en Itàlia, Anglaterra, França i els Estats Units, aplegant-se a bons resultats, botant de l'etapa experimental a la fase d'expansió agrícola(ref. Rodríguez, 1982).

El rec localisat supon una millora tecnològica important, que contribuirà per tant a una major productivitat. Implica un canvi profunt dins dels sistemes d'aplicació d'aigua al sol que incidirà també en les pràctiques culturals a realisar, fins al punt que pot considerar-se com una nova tècnica de producció agrícola.

Característiques

Les seues característiques principals són:

• L'aigua s'aplica al sol des d'una font que pot considerar-se puntual, s'infiltra en el terreny i es mou en direcció horisontal i vertical. En açò diferix substancialment del rec tradicional en el que predominen les forces de gravetat i per tant el moviment vertical.
• No es mulla tot el sol, sino solament una part del mateix, que varia en les característiques del sol, el cabal de l'emissor i el temps d'aplicació. En esta part humida és en la que la planta concentrarà les seues raïls i de la que s'alimentarà.
• El manteniment d'un nivell òptim d'humitat en el sol implica una baixa tensió d'aigua en el mateix. El nivell d'humitat que es manté en el sol és propenc a la capacitat de camp, la qual cosa és molt difícil de conseguir en atres sistemes de rec, puix caldria regar diàriament i es produirien encharcamientos i asfíxia radicular.
• Requerix un abonat freqüent, puix com a conseqüència del moviment permanent de l'aigua en el bulbo, pot produir-se un llavat excessiu de nutrients.
• Utilisa menuts cabals a baixa pressió.
• S'opera en la freqüència necessària per a conseguir un alt contingut d'humitat en el sol (rec d'alta freqüència).
• Possibilitat d'aplicació d'atres productes químics utilisant l'infraestructura de rec. Estos productes poden tindre funcions de correctors, desinfectantes del sol, herbicida, nematicidas, fungicides, reguladors de creiximent, etc.

Ventages dels sistemes de rec presurizados

• Aforro de mà d'obra. Açò ocorre degut a que el sistema generalment és automatizado o semiautomatizado.
• Possibilitat de regar en qualsevol tipo de topografia i #gruixa chicotetes de sol. Control adequat de l'aplicació i la distribució de l'aigua en el sol. Possibilitat d'usar aigües en alt contingut de sals.
• No existix interferència a causa dels vents, com en el sistema de rec per aspersión.
• S'eliminen completament els canals i aqüeductes de distribució usades en rec per gravetat i s'aumenta la superfície útil.
• Del rec localisat s'obtenen alguns beneficis agronómicos, tals com:
• Es facilita el control de les males herbes en el terreny, degut a que hi ha parts del mateix que no es mullen.
• Aument en la producció i calitat dels fruts, ya que es manté un baix esforç d'humitat del sol durant tot el cicle del cultiu.
• Rec continu del cultiu durant un temps prolongat sense que açò duga problemes d'asfíxia radicular.
• Fertilisació a través de l'aigua de rec, aumentant l'eficiència, la localisació i dosis dels abonaments. D'esta mateixa manera es poden aplicar atres productes agroquímicos.
• Permet realisar, simultàneament al rec, atres llabors culturals, ya que en haver zones seques, no es presenta obstàcul per a desplaçar-se sobre el terreny.
• Evita la lixiviación dels nutrients del sol i el control sanitari es reduïx notablement.

Desventages dels sistemes de rec presurizados

• El cost inicial d'adquisició és elevat, depenent del cultiu, topografia i el grau d'automatisació que es vullga de l'equip.
• El taponamiento dels emissors (goteros principalment) degut a que la seua àrea d'eixida és prou reduïda. Açò està relacionat directament en la filtració i la calitat química de l'aigua.
• En cas d'utilisar aigües en alt contingut de sals periòdicament sense realisar llavats al final de cada cicle, el sol corre el perill de salinizarse a curt o mijà determini.
• Requerix que els usuaris tinguen coneiximents en el maneig adequat de l'equip instalat.
• No és recomanable la seua utilisació en cultius de cobertura total.

Fonts de l'aigua

L'aigua de rec s'obté de rius, llacs o corrents contínues d'aigua naturals, de pous (que obtenen l'aigua d'aqüífers subterràneus), d'estaciones depuradores d'aigües residuals, i per processos de desalinización de l'aigua de la mar i, en menor mida, de llacs salats, que posseïxen el risc de salinizar les terres. Es distribuïx per aqüeductes o per canonadas a pressió.

També pot ser obtinguda d'embassaments o basses que acumulen les corrents discontínues d'aigua procedents de la pluja (especialment de les quebradas) i dels transvasaments d'aigua procedents d'atres conques.

Tècniques d'elevació

En els sistemes més tradicionals, l'aigua s'eleva des d'una pren cap a l'altura dels camps per mig d'una roda hidràulica, la qual pot tindre uns recipients penjats, denominats cangilones, que aboquen l'aigua en un aqüeducte més elevat.

Actualment per als mecanismes d'elevació de l'aigua en les zones desenrollades s'utilisen atres sistemes de bombeig que consistixen, en primer lloc, en perforar la terra en sondejos de chicotet diàmetro, 60, 70 i fins a 80 cm, oberts en mijos mecànics. Els pous tradicionals excavats a mà tenen diàmetros majors, des d'1.20 m fins a 5 o 6 m, o, en casos excepcionals, inclús majors. Alcançada l'aigua subterrànea, s'introduïx pel sondeig una canonada de diàmetro alguna cosa menor en que el seu extrem inferior va una Bomba hidràulica que queda sumergida en l'aigua.

La bomba pot utilisar energia eòlica o energia solar fotovoltaica. Estes energies renovables són molt útils allí a on no és possible accedir a la ret general d'electricitat o be supon un preu prohibitivo. El seu cost és generalment més econòmic pels seus menors costs d'operació i manteniment, i presenten un menor impacte ambiental que els sistemes de bombeig alimentats per mig de motors de combustió interna.

Pel descens de costs de l'energia solar, s'està estenent aixina mateix l'us de sistemes híbrits, en els que l'aforro de combustible (diésel, principalment) és important.

Vore també: Bombeig solar i Bombeig eòlic

En les bombes elèctriques poden alcançar-se acuífero més profunts que en els pous tradicionals, en els que és difícil i perillós passar dels 20 m. S'ha perforat fins a més de 1000 m per a agricultura.

Impacte ambiental

Artícul principal → Impacte migambiental del rec.

Els sistemes de rec i drenage manegen les fonts d'aigua a fi de promoure la producció agrícola. Els impactes depenen del tipo de rec, de la font de l'aigua (superficial o subterrànea), de la seua forma d'almagasenament, dels sistemes de transport i distribució, i dels métodos d'entrega o aplicació en el camp.

Des de fa molt temps, s'ha utilisat l'aigua superficial (principalment els rius) per a rec, i, en alguns països, des de fa mils d'anys; encara constituïx una de les principals inversions del sector públic. Els proyectes de rec en gran escala, que utilisen l'aigua subterrànea, són un fenomen recent, a partir dels últims trenta anys. Es troben principalment en les grans conques aluvials de Pakistan, Índia i China, a on s'utilisen pous entubados per a aprofitar l'aigua freàtica, conjuntament, en els sistemes de rec que ampren l'aigua superficial.

Els potencials impactes ambientals negatius de la majoria dels grans proyectes de rec inclouen la saturació i salinisació dels sols; la major incidència de les malalties transmeses o relacionades en l'aigua; el reasentamiento o canvis en els estils de vida de les poblacions locals; l'aument en la cantitat de plagues i malalties agrícoles, per l'eliminació de la mortandad que ocorre durant la temporada seca; i la creació d'un microclima més humit. L'expansió i intensificació de l'agricultura que facilita el rec pot causar major erosió; contaminar l'aigua superficial i subterrànea en els plaguicidas agrícoles; reduir la calitat de l'aigua; i, aumentar els nivells de nutrients en l'aigua de rec i drenage, produint el florecimiento de les algas, la proliferació de les malezas aquàtiques i l'eutrofización dels canals de rec i vies aquàtiques, aigües avall. Aixina, es requerixen majors cantitats de productes químics agrícoles per a controlar el creixent número de plagues i malalties dels cultius.

Els grans proyectes de rec, que represan i desvien les aigües dels rius, tenen el potencial de causar importants trastorns ambientals com a resultat dels canvis en la hidrologia i limnología de les conques dels rius.
En reduir el cabal del riu, es canvia l'us de la terra i l'ecologia de la zona aluvial; es trastorna la peixca en el riu i en el estero; i es permet l'invasió de l'aigua salada al riu i a l'aigua subterrànea de les terres aledaño. La desviació i pèrdua d'aigua pel rec reduïx el cabal que aplega als usuaris, aigües avall, incloent les #municipalitat, les indústries i els agricultors. La reducció del fluix bàsic del riu disminuïx també la dilució de les aigües servides municipals i industrials que s'introduïxen, aigües avall, causant contaminació i perills per a la salut. La deterioració en la calitat de l'aigua, per un proyecte de rec, pot tornar-la inservible per als atres usuaris, perjudicar les espècies aquàtiques, i, pel seu alt contingut de nutrients, provocar el creiximent de malezas aquàtiques que obstruiran les vies fluvials, en conseqüències ambientals per a la salut i la navegació.

Els potencials impactes ambientals negatius directes de l'us de l'aigua freàtica per a rec sorgixen de l'us excessiu d'estes fonts (retirant cantitats majors que la taxa de recuperació). Açò baixa el nivell de l'aigua freàtica, causa afonament de la terra, disminuïx la calitat de l'aigua i permet l'intrusió de l'aigua salada (en les àrees costeres).

Hi ha alguns factors ambientals externs que influïxen en els proyectes de rec. L'us de la terra, aigües dalt, afectarà a la calitat de l'aigua que ingressa en l'àrea de rec, especialment el seu contingut de #sediment (erosió causada per l'agricultura) i composició química, (contaminants agrícoles i industrials). En utilisar l'aigua que deposita el sediment en els terrenys, durant el temps, o, simplement, en utilisar l'aigua que du un alt contingut de #sediment, es pot alçar el nivell de la terra a tal punt que s'impedixca el rec.

Els impactes positius obvis del rec provenen de la major producció d'aliments. Ademés, la concentració i intensificació de la producció en un àrea més chicoteta pot protegir els boscs i terres selvades, per a que no es convertixquen en terrenys agrícoles. Si existix una cobertura vegetal major durant la major part de l'any, o si es prepara la terra (per emplo nivellar-la i aterrazarla), es reduïx l'erosió dels sols. Hi ha alguns beneficis per a la salut, per la millor higiene i la reducció en l'incidència de certes malalties. Els proyectes de rec poden moderar les inundacions, aigües avall.

Saturació i salinisació

La saturació i salinisació dels sols són problemes comuns del rec superficial. A nivell mundial, s'ha estimat que, cada any, el rec trau de la producció una cantitat de terreny que és igual a la porció que entra en servici baix rec, per la deterioració del sol, principalment, per salinisació. La saturació és causada, principalment, pel drenage inadequat i el rec excessiu, i en un grau menor, per fugues dels canals i aqüeductes. El rec exacerba els problemes de salinitat, que, naturalment, són més aguts en les àrees àrides i semiáridas, a on l'evaporament superficial és més ràpida i els sols, més salinos. La saturació concentra les sals absorbides dels nivells més baixos del perfil del sol, en la zona de arraigamiento de les plantes. La alcalinización (acumulació de sodi en els sols) és una forma, especialment perjudicial, de salinisació que és difícil de corregir. Encara que els sols de les zones àrides i semiáridas tenen una tendència natural a sofrir salinisació, molts dels problemes relacionats en el sol podrien ser atenuats si s'instalaren sistemes adequats de drenage. El drenage subterràneu és l'element crític per als proyectes de rec i, molt a sovint, es planifica i es maneja mal. L'us del rec per aspersión o per goteig, reduïx el problema de la saturació perque l'aigua s'aplica més precisament, i es pot llimitar les cantitats.

Impactes socials

Els trastorns socials causats pels grans sistemes de rec que cobrixen àrees vastes són inevitables. La gent local pot ser desplaçada pel sistema de rec, i enfronta els problemes clàssics del reasentamiento: pot reduir-se el seu nivell de vida, podrien presentar-se majors problemes de la salut, conflictes socials, i deterioració dels recursos naturals de l'àrea de reasentamiento. La gent que permaneix en l'àrea, provablement, tindrà que canviar les seues pràctiques d'us de la terra i els seus models agrícoles. Les persones que es traslladen a l'àrea, també tindran que adaptar-se a les noves condicions. A sovint, la gent local troba que té menor accés als recursos d'aigua, terra i vegetació, com a resultat de l'implementació del sistema de rec. Les demandes contradictòries, sobre els recursos aquàtics, i les desigualtats en la seua distribució poden ocórrer, fàcilment, tant en l'àrea del sistema de rec, com a aigües avall. Tots estos factors –les pràctiques agrícoles canviants, i la major densitat de la població– poden tindre un efecte profunt sobre els models socials tradicionals.

L'introducció del sistema de rec s'associa en un aument, a voltes extraordinari, en les malalties relacionades en l'aigua. Les malalties que es vinculen, més freqüentment, en el rec són l'esquistosomiasis, la malaria i l'oncocerciasis, que els seus vectores proliferen en les aigües de rec. Atres riscs per a la salut que es relacionen en el rec inclouen els que estan vinculats al major us de productes agroquímicos, la deterioració de la calitat de l'aigua, i la major pressió de la població en l'àrea.

La reutilisació d'aigües negres per a rec pot transmetre malalties contagioses (principalment les malalties helmínticas i, en un grau menor, les malalties bacterianes i les virals). Els grups que estan exposts al risc són els treballadors agrícoles, els consumidors dels vegetals (i la carn) dels camps regats en aigües servides, i els aledaño. El rec per aspersión representa un risc adicional, per la difusió dels patógenos per l'aire. Els riscs varien segons el grau de tractament que han rebut les aigües servides abans de ser reutilisades.

Aument de l'eficiència

L'us ineficaç de l'aigua (és dir, el rec excessiu) no solament desperdicia el recurs que podria servir per a atres usos i per a ajudar a evitar els impactes ambientals, aigües avall, sino que també causa la deterioració, per mig de saturació, salinisació i lixiviación, i reduïx la productivitat dels cultius. L'optimisació de l'us de l'aigua, per tant, deu ser la preocupació principal de tot sistema de rec.

Hi ha grans àrees de terra baix rec que han deixat de produir per la deterioració del sol. Pot ser convenient i, per supost, beneficiós per al mig ambient, invertir en la restauració d'estes terres, abans que aumentar l'àrea de baix rec.

Vore també

Acolliments Cisterna Calitat de l'aigua#Calitat de l'Aigua per a us Agrícola Drenage subterràneu

Kufra Estadístiques del rec agrícola Maneig de l'aigua de rec Rec intensiu Rec en cons aluvials Tècniques de regadiu

Bibliografia

• Constantino Constantinidis, Bonifica ed Irrigazione. Edagrícola. Edicions Calderini. Bologna, Itàlia. 1970.
• Potencial del Rec Extensiu en Cultius i Pastures. ORD Seminari Internacional / Paysandú / Uruguay. Agost, 2010.
• Regue en cultius i pastures. 2.º. Seminari Internacional / Bot / Uruguai / 2012.

Enllaços externs

• Plantilla:Wikibooks
• El rec dels sols agrícoles.
• Global map of irrigation areas (en anglés). Consultat l'1 de juliol de 2013.