Tècniques de regadiu

Archiu:Campos de arroz en el Bajo Piura 1.jpg

Rec per inundació en el cultiu d'arròs.

Archiu:GatedPipe. CAPS 0

Rec superficial d'un prat en un menut decliu per mig d'un sistema de rec a baixa pressió.

Les tècniques de regadiu es dividixen en tradicionals o no tradicionals.

Superficial

La tècnica de regadiu tradicional és el regadiu superficial.

Este sistema a la seua volta té tres modalitats:

• Inundació (també denominat rec a manta o rec a peu), que s'aplica principalment als cultius d'arròs. Per a poder aplicar este sistema el terreny deu ser treballat de tal forma a que les àrees a ser irrigadas, o part d'estes, deuen ser pràcticament horisontals, rodejades per menuts diquecitos que contenen l'aigua. En esta modalitat, una volta que la parcela s'ha omplit d'aigua, es tanca l'entrada a la mateixa, l'aigua no circula sobre el sol, s'infiltra o evapora. Este tipo de rec, ademés de consumir molta aigua té també un efecte poc desijable de compactación del sol, efecte que es combat en la Comunitat Valenciana en la tècnica que, traduïda al castellà es denomina "adop" i que consistix en una roturación molt superficial (un o dos cm) que interromp el sistema de desecamiento de les argilas, en eliminar el procés de cuarteamiento de les mateixes. El cuarteamiento superficial de les argila és el procés que accelera l'eliminació de l'aigua en el sol, en lo que l'argila s'compactar i aumenta la proporció de sals en la superfície.
• Faixes, s'utilisa en tossals poc pronunciats, a on seria molt costós formar parceles horisontals. Les faixes seguixen la direcció de la pendent, que per a una correcta distribució de l'aigua, deu ser pràcticament uniforme. La pendent travessera de la faixa deu ser casi nula. Les faixes estan separades per menuts diquecitos que rarament superen els 10 - 20 cm, de manera que es puga irrigar una faixa cada volta. Este procediment de rec pot ser utilisat en els prats en zones colinares. L'aigua circula sobre el sol, i per lo tant, si este no té vegetació pot haver carrege de material, lo que no és convenient. La tendència és a l'abandó d'este tipo de rec perque exigix molta mà d'obra en el seguiment del rec. S'ha utilisat en el passat en Europa Central, en particular en la conca mija del riu Danubio.
• Regates o caballón entre les taulons, es construïxen, en el moment de la labranza de la terra, seguint aproximadament les curves de nivell, cuidant que es tinga una pendent uniforme.

Estos sistemes són poc eficients, ya que s'ampra molta més aigua de la necessària.

Atres sistemes de rec aparte de l'anterior

Archiu:Swedish mobile irrigation equipment 001. CAPS 1

Rec per aspersión en un canó autopropulsado.

Aspersión. Modernamente s'ha amprat el rec per aspersión que, si es fa en hores nocturnes, necessita molta menys aigua. El rec per aspersión consistix en un mecanisme que escampa l'aigua per tota la superfície com si foren gotes de pluja.

Archiu:VineyardDrip. CAPS 2

Rec per goteig en frutales.

• Goteig. La tècnica de rec més eficaç és el rec per goteig. Consistix en canalisar l'aigua en menuts tubos fins al peu de cada planta i deixar caure una gota cada cert temps, fins a completar les necessitats de cada planta. Es controla per ordenador i se sol practicar en els cultius d'hivernàcul.
• Subterràneu. El sistema de rec subterràneu és poc usat pel seu cost excessiu, generalment es llimita a menudes àrees, i en cultius de llarga vida. Consistix en una ret de tubos filtrantes enterrats, pels quals circula l'aigua de regadiu.