Impacte migambiental del rec

El primer efecte ambiental és l'aument de la collita, com en els jardins de Rubaksa en Etiopia

El impacte migambiental del rec són els canvis en la cantitat i calitat del sol i l'aigua com a resultat del rec i els efectes subsegüents sobre les condicions naturals i socials en les conques fluvials i aigües avall d'un regadiu (terreny de cultiu que és regat). Els efectes es deriven de les alteracions hidrològiques provocades per l'instalació i operació del sistema de rec.

Archiu:Crop Irrigation Is Closely Tied to Groundwater Depletion Around the World.webm

Entre alguns d'estos problemes està l'agotament dels aqüífers subterràneus per la sobreexplotació. El sol es pot regar en excés per una mala uniformitat en la distribució o a que la gestió desperdicia aigua i productes químics, i pot contaminar l'aigua. El rec excessiu pot ocasionar que puge el nivell freàtic del terreny irrigado i problemes de salinitat del sol que requerixen alguna forma de drenage. Com es comprendrà, açò és antieconòmicː regar de més, i gastar recursos escassos com són l'aigua i l'energia de bombeig, per a després tindre que gastar encara més energia en drenar l'excés d'aigua, resulta absurt. És molt més eficient regar lo just, de modo que no s'acumule aigua.

No obstant, si el sol està insuficientment irrigado, es produïx un control deficient de la salinitat del sol, lo que conduïx a un aument d'esta salinitat per l'acumulació de sales tòxiques en la superfície del sol en àrees en alta evaporament. Açò requerix lixiviación (llavat) per a eliminar estes sals i un método de drenage per a eliminar el lixiviado (el líquit en el que expressament s'han llavat estes sals, i que les du en dissolució). El rec en aigua salina o en alt contingut de sodi pot danyar l'estructura original del sol i donar lloc a la formació de sol alcalino.

Efectes directes

Un sistema de rec extrau aigua d'aqüífers, rius, llacs o fluix terrestres i la distribuïx en un àrea determinada. Els efectes hidrològics, o directes, de fer açò inclouen la reducció del cabal del ric aigües avall, l'aument de l'evaporament en l'àrea irrigada i l'aument del nivell freàtic a mida que aumenta la recarrega d'aigua subterrànea per l'infiltració en el terreny de les pèrdues del rec. Aixina mateix, el rec té efectes immediats sobre el suministrament d'humitat a l'atmòsfera, induint inestabilitat atmosfèriques i aumentant les precipitacions en les zones a on el vent du la humitat de la zona irrigada, o, en atres casos, modifica la circulació atmosfèrica.

Els auments o disminució en el rec són un àrea clau de preocupació en els estudis de conques de precipitació, que examinen cóm modificacions significatives en l'entrega d'evaporament a l'atmòsfera poden alterar les precipitacions.

Efectes indirectes

Els efectes indirectes són aquells que tenen conseqüències que tarden més en desenrollar-se i també poden ser més duradores. Entre ells poden citar-se:

• anegamiento (en un camp anegado el sol està saturat d'aigua, lo que perjudica a totes les collites, llevat l'arròs; és diferent d'un camp inundat —en el que no es veu terra, solament aigua— i del rec per inundació)
• salinitat del sol
• dany ecològic
• impactes socioeconòmics

Els efectes indirectes del anegamiento i la salinisació del sol es produïxen sobre la terra que es rega. Les conseqüències ecològiques i socioeconòmiques tarden més en produir-se, pero poden ser de major alcanç.

Alguns sistemes de rec utilisen pous per al rec. Com a resultat, el nivell freàtic en la zona disminuïx. Açò pot causar dessecació de manantiales, subsidencia per sobreexplotació d'aqüífers (afonaments del terreny) i, si l'aqüífer del que s'extrau l'aigua està prop de la costa, intrusió d'aigua salada en ell, de modo que es torna inútil per al rec.

Deu aclarir-se lo següentː en uns casos el rec d'una zona pot ocasionar la baixada del nivell freàtic en eixa zona i, en atres casos, la pujada. ¿Per qué? En els primers casos l'aigua s'extrau del subsol de la pròpia zona. Supongam un terreny a on el nivell freàtic està inicialment a 10 metros (m) de profunditat, i hi ha un aqüífer. S'extrau aigua d'eixe aqüífer per a regar el terreny, i això fa que el nivell freàtic baix a 15 m, en lo que, per les afores, deixen de fluir manantiales, se sequen chapulls, etc. Pero supongam que lo que es fa és dur aigua, per mig de canonada, d'un llac que està mont dalt, a 15 quilómetros. Llavors l'aigua de rec s'infiltra en part i fa pujar el nivell freàtic, per eixemple a 5 m, en possibles problemes d'inundacions en zones baixes, humitats en sòtols d'edificis, etc.

La superfície de regadiu en tot lo món ocupa al voltant del 16 % de l'àrea agrícola total, i el seu rendiment és aproximadament el 40 % del rendiment total. És dir, les terres de regadiu produïxen 2,5 voltes més que les de seca.