Represa

Archiu:RappbodeLufts.JPG

Represa

Archiu:ThreeGorgesDam-China2009.jpg

La assut de les Tres Goles situada en el curs del riu Yangzi, en China, és la més gran del món en extensió i capacitat instalada

Archiu:ItaipuAerea2 caps block 0 .jpg

La assut de Itaipú, entre Brasil i Paraguay, és la de major producció d'energia del planeta

Archiu:AswanHighDam Egypt.jpg

La assut de Asuán, en el riu Nilo, Egipte, va acabar en les inundacions que es produïen com a conseqüència del repentí aument en el cabal de l'Nilo i va desnugar una important campanya de rescat de restants arqueològics

Archiu:Portugal no mês de Julho de Dois Mil e Catorze caps block 1 (14749597982) edited.jpg

Esclusa de la assut de Valeira, Portugal, que fa possible el canal de navegació del Duero

Un assut o represa és una barrera construïda sobre un riu o riera, la finalitat de la qual és embassar el aigua en el caixer fluvial. Es construïx en materials com pedra o formigó, a voltes aprofitant una tancada o desfiladero. L'aigua almagasenada pot ser utilisada para abastiment, regadiu, o per a la producció d'energia mecànica en transformar la energia potencial de l'almagasenament en energia cinètica. Esta pot aprofitar-se directament, com en els antics molins, o de forma indirecta per a produir energia elèctrica, com en les centrals hidroelèctriques.

Els assuts també poden moderar o evitar les inundacions aigües avall de la seua localisació.

Atres construccions, cridats presa filtrante o tranques de relave, estan fetes per a acumular els residus sòlits de la producció minera que són duts al depòsit per canals artificials mesclant-los en aigua, la que s'acumula i escurre posteriorment. Segons la llei chilena, eixos depòsits són també embassaments.

El terme embasse pot ser sinònim o referir-se al cos d'aigua que s'acumula aigües dalt de la represa.

Història

Represas antigues

La construcció de les primeres represas va tindre lloc en Mesopotamia i en Orient Mig. Els assuts s'utilisaven per a controlar els nivells d'aigua, ya que el clima de Mesopotamia afectava als rius Tigris i Éufrates.

La primera presa coneguda és la Presa de Jawa en Jordània, 100 km al noreste de la capital Amán. Esta assut de gravetat contava en un mur de pedra originalment de i , sostingut per una muralla de terra de d'ample. L'estructura està datada en l'any 3000 a. C.

L'assut del Antic Egipte de Sadd el-Kafara en Wadi Al-Garawi, a uns 25 km al sur d'El Caire, tenia 102 m de llarc en la seua base i 87 m d'ample. L'estructura va ser construïda al voltant de l'any 2800 o 2600 a. C. com presa derivadora per a controlar les inundacions, pero va ser destruïda per les fortes pluges durant la seua construcció o poc despuix. Durant la Duodècima Dinastia en el XIX, els faraons Senosert III, Amenemhat III i Amenemhat IV varen excavar un canal de llongitut que unia el Oasis de Fayún en el Nilo en l'Egipte Mig. Es varen construir dos assuts anomenats Ha-Uar que corrien d'est a oest per a retindre l'aigua durant l'inundació anual i després lliberar-la en les terres circumdants. El llac cridat Mer-wer o llac Birket Qarun cobria i es coneix hui en dia com Birket Qarun.

A mitan de finals del tercer mileni abans de Crist, es va construir un intrincado sistema de gestió de l'aigua en Dholavira, en l'actual Índia. El sistema incloïa 16 embassaments, preses i varis canals per a arreplegar l'aigua i almagasenar-la.

Una de les maravelles de l'ingenieria del món antic va ser la Gran assut de Marib en Yemen. Iniciada en algun moment entre 1750 i 1700 a. C., estava feta de terra compactar -de secció triangular, de llongitut i originalment d'altura- que discorria entre dos grups de roques a abdós costats, als que estava unida per una important obra de pedra. Es varen portar a terme reparacions durant varis periodos, sobretot entorn al 750 a. C., i 250 anys més vesprada es va aumentar l'altura de l'assut a . Despuix del fi del regne de Saba, l'assut va caure baix el control del regne himyarita (c. 115 a. C.) que varen mamprendre noves millores, creant una estructura d'altura, en cinc aliviaderos, dos comportes reforçades en mampostería, un estany de decantament i un canal fins a un depòsit de distribució. Estes obres no es varen terminar fins a l'any 325 d. C., quan l'assut va permetre el rec de .

Eflatun Pınar és un assut i un temple de manantial hitita prop de Konya, Turquia. Es creu que data de l'imperi hitita entre els sigles XV i XIII.

L'assut de Kallanai està construïda en pedra sense llaurar, en més de de llarc, d'alt i d'ample, a través de la corrent principal del riu Kaveri en Tamil Nadu, Sur de l'Índia. L'estructura bàsica data de el II i es considera una de les estructures de desviació o regulació de l'aigua més antigues que encara s'utilisen. L'objectiu de l'assut era desviar les aigües del Kaveri a través de la fèrtil regió de la delta per al rec per mig de canals.

El Du Jiang Yan és el sistema de rec més antic que es conserva en China i que incloïa un assut que dirigia el fluix d'aigua. Es va terminar de construir en l'any 251 a. C. Un gran assut de terra, realisada per Sunshu Ao, el primer ministre de Chu (estat), va inundar una vall en el nort de l'actual província d'Anhui. Província de Anhui que va crear un enorme embassament de irrigación ( de circumferència), un embassament que seguix present en l'actualitat.

Ingenieria romana

Archiu:Roman Cornalvo dam, Extremadura, Spain. Pic 01.jpg

La presa romana de Cornalvo, en Extremadura, Espanya, du en funcionament casi 2000 anys

La construcció d'assuts romans es va caracterisar per "la capacitat dels romans per a planificar i organisar la construcció d'ingenieria a gran escala". Els planificadores romans varen introduir el llavors nou concepte dels grans assuts que podien assegurar un suministrament d'aigua permanent per als assentaments urbans durant l'estació seca. El seu us pioner del morter a prova d'aigua i, en particular, del formigó romà va permetre construir estructures d'assuts molt més grans que les anteriors, com la assut del llac Homs, possiblement la major barrera d'aigua fins a eixa data, i l'assut de Harbaqa, abdós en la Síria romana. L'assut romà més alta va ser l'assut de Subiaco prop de Roma. La seua altura récort de va permanéixer insuperable fins a la seua destrucció accidental en 1305.

Els ingeniers romans varen fer un us rutinari dels antics dissenys estàndar, com els assuts de terraplé i els assuts de gravetat de mampostería. Aparte d'això, varen fer gala d'un alt grau d'inventiva, introduint la majoria dels atres dissenys bàsics d'assuts que havien segut desconeguts fins a llavors. Entre ells es troben els assuts d'arc-gravetat, assuts d'arc, assuts de contraforts i assuts d'arc múltiple de contraforts, totes elles conegudes i empleades en el II Les forces de treball romanes també varen ser les primeres en construir ponts-presa, com el Pont de Valeriano en Iran.

L'Edat Mija

En els Països Baixos, un país de baixa altitut, a sovint es construïen assuts per a bloquejar els rius en la finalitat de regular el nivell de l'aigua i evitar que la mar entrara en els pantans. Estos assuts solien marcar l'inici d'un poble o ciutat perque era fàcil creuar el riu en eixe lloc, i a sovint influïen en els topònims holandesos. L'actual capital holandesa, Ámsterdam (antic nom Amstelredam), va començar en un assut en el riu Amstel a finals de el XII, i Róterdam va començar en un assut en el riu Rotte, un afluent menor del Nieuwe Maas. La plaça central de Ámsterdam, que cobrix l'emplaçament original de l'assut de 800 anys d'antiguetat, seguix duent el nom de plaça de l'assut o simplement l'assut.

Revolució industrial

Archiu:Engraving of Rideau Canal locks.jpg

Un gravat de les esclusa del Canal Rideau en Bytown

Els romans varen ser els primers en construir assuts d'arc, en les que la força de reacció del pilar estabilisa l'estructura front a la pressió hidrostàtica externa, pero no va ser fins a el XIX quan els coneiximents d'ingenieria i els materials de construcció disponibles varen permetre construir els primers assuts d'arc a gran escala.

A principis de el XIX es varen construir tres assuts d'arc pioneres en tot el Imperi britànic. Henry Russel, dels Ingeniers Reals, va supervisar la construcció de l'assut Mir Alam en 1804 per a suministrar aigua a la ciutat de Hyderabad (encara s'utilisa en l'actualitat). Tenia una altura de i constava de 21 arcs de llum variable.

En les décades de 1820 i 30, el tinent coronel John By va supervisar la construcció del canal Rideau en Canadà, prop de l'actual Ottawa, i va construir una série de preses curves de mampostería com a part del sistema de vies navegables. En particular, l'assut de Jones Falls, construïda per John Redpath, es va completar en 1832 com el major assut d'Amèrica del Nort i una maravella de l'ingenieria. Per a mantindre l'aigua baix control durant la construcció, es varen mantindre obertes en l'assut dos esclusas, canals artificials per a conduir l'aigua. La primera estava prop de la base de l'assut, en el seu costat este. Una segona esclusa es va colocar en el costat oest de l'assut, uns per damunt de la base. Per a fer el canvi de la esclusa inferior a la superior, es va bloquejar l'eixida del Llac d'Arena.

Era moderna

Archiu:Hoover dam from air.jpg

La presa Hoover, en la frontera entre Arizona i Nevada, EE. UU., de tipo arc gravetat

L'era dels grans assuts es va iniciar en la construcció de la assut de Asuán en Egipte en 1902, un assut de mampostería per gravetat, assut de contraforts en el ric Nilo. Despuix de l'invasió i ocupació d'Egipte de 1882, els britànics varen iniciar la construcció en 1898. El proyecte va ser dissenyat per Sir William Willcocks i en ell varen participar varis ingeniers eminents de l'época, entre ells Sir Benjamin Baker i Sir John Aird, la firma del qual, John Aird & Co., va anar el principal contractiste. El capital i la finançació varen ser aportats per Ernest Cassel. Quan es va construir inicialment, entre 1899 i 1902, no s'havia intentat mai res de la seua envergadura. En terminar, era el major assut de mampostería del món.

La presa Hoover és una enorme Assut d'arc gravetat de formigó, construïda en el Canó Negre del Riu Colorat, en la frontera entre els estats nortamericans d'Arizona i Nevada entre 1931 i 1936 durant la Gran Depressió. En 1928, el Congrés va autorisar el proyecte per a construir un assut que controlara les inundacions, proporcionara aigua de rec i produïra energia hidroelèctrica. L'oferta guanyadora per a construir l'assut va ser presentat per un consorci cridat Six Companies, Inc. Mai s'havia construït una estructura de formigó tan gran, i algunes de les tècniques no estaven provades. El tórrido clima estiuenc i la falta d'instalacions prop del lloc també presentaven dificultats. No obstant, Six Companies va entregar l'assut al govern federal l'1 de març de 1936, més de dos anys abans de lo previst.Plantilla:Fact

En 1997, s'estimava que hi havia 800 000 assuts en tot lo món, unes 40 000 d'elles de més de altura. En 2014, acadèmics de la Universitat d'Oxford varen publicar un estudi sobre el cost dels grans assuts -basat en el major conjunt de senyes existent- en el que es documentaven importants sobrecostes en la majoria dels assuts i es qüestionava si els beneficis solen compensar els costs de les mateixes.

Térmens usats en represas

Archiu:Presa d'aigua del riu Isàvena.jpg

Menuda represa sobre el riu Isábena, Aragó, Espanya

• El embassament: és el volum d'aigua que queda retingut per l'assut.
• El dic: és una paret artificial o natural que deté a un cos d'aigua.
• El got: és la part de la vall que, inundant-se, conté l'aigua embassada.
• La tancada o filtre: és el punt concret del terreny a on es construïx l'assut.
• El assut o cortina: pròpiament dita, les funcions bàsiques del qual són, per un costat garantisar l'estabilitat de tota la construcció, soportant un espente hidrostàtic de l'aigua, i per un atre no permetre la filtració de l'aigua. A la seua volta, en l'assut es distinguix:
  • Els paraments, cares o talussos: són les dos superfícies més o menys verticals principals que llimiten el cos de l'assut, l'interior o d'aigües dalt, que està en contacte en l'aigua, i l'exterior o d'aigües avall.
  • La coronació o coronamiento: és la superfície que delimita la presa superiormente.
  • Els estribos o empotramientos: són els laterals del mur que estan en contacte en la tancada contra la que es recolza.
  • La fonamentació: és la part de l'estructura de l'assut, a través de la qual es transmeten les càrregues al terreny, tant les produïdes per la pressió hidrostàtica com les del pes propi de l'estructura.
• El aliviadero o abocador: és l'estructura hidràulica per la que rebosar l'aigua excedent quan l'assut ya està plena.
• Les comportes: són els dispositius mecànics destinats a regular el cabal d'aigua a través de l'assut.
• El desaiguador de fondo o descargador de fondo: permet mantindre el denominat cabal ecològic aigües avall de l'assut i buidar l'assut en cas de ser necessari (per eixemple, durant emergències per possible fallo de l'assut).
• Les prens: són utilisades per a extraure aigua de l'assut per a un cert us, com pot ser abastiment a una central hidroelèctrica o a una ciutat.
• Les esclusas: permeten la navegació "a través" de l'assut.
• La escala o escala de peixos: permet la migració dels peixos en sentit ascendent de la corrent (en alguns casos s'instalen ascensors per a peixos).