Ámsterdam

Ámsterdam

Ámsterdam(Plantilla:Lang-nl) és la capital i ciutat més poblada dels Països Baixos. La ciutat està situada entre la baïa del IJ, al nort, i a les vores del riu Ámstel, al surest. Fundada en el XIII com un menut poble peixquer, en l'actualitat és la ciutat més gran del país i un gran centre financer i cultural de proyecció internacional.

Té una població d'uns 905 234 habitants i en el seu àrea metropolitana residixen aproximadament 1,5 millons. Ámsterdam forma part de la gran conurbación neerlandesa cridada Randstad (junt en les ciutats de L'Haya, Róterdam i Utrecht), que conta en més de 6,5 millons d'habitants. Este núcleu és una de les conurbación més grans d'Europa.

El centre històric de la ciutat va ser construït en gran part en el XVII i és hui en dia un dels centres històrics més grans d'Europa. En aquella época es varen construir una série de canals semicirculares al voltant del caixco antic ya existent de la ciutat. Despuix es varen edificar els nous carrers que ara havien segut creades en cases i almagasens en un estil típic neerlandés que és una de les imàgens més famoses de Ámsterdam i del país. De la mateixa manera que atres ciutats d'Europa septentrional en abundància d'aigua, com Bruixes, Hamburc i Estocolm, és coneguda coloquialment com la «Venècia del nort».

Durant casi tota la seua història ha segut la capital oficial dels Països Baixos (llevat entre 1808 i 1810). No obstant, mai ha segut la sèu de la justícia, el govern o el parlament neerlandés, ya que tots estos òrguens es troben en la ciutat de L'Haya, que per tant és la principal ciutat del país sobre política i justícia. Ámsterdam tampoc és la capital de la província d'Holanda Septentrional, que sempre ha segut Haarlem.

Toponímia

El primer us documentat del topònim «Amsterdam» apareix en un certificat del 27 d'octubre de 1275, segons el qual els habitants, els qui havien construït un pont i un assut sobre el riu Ámstel, quedaven exents de pontazgo per orde del comte Florentino V. El certificat, en llatí, descriu als habitants com homines manentes apud Amestelledamme («persones que viuen prop de Amestelledamme»). En els sigles següents apareix baix diferents formes: Aemstelredam, Aemstelredamme, Amestelledamme entre unes atres. En 1327, es va convertir en Aemsterdam.

El nom es deu a la mencionada "assut de terra", en neerlandés antic: erddam (erde: "de terra" i "dam": dic) construïda en el Ámstel (també del neerlandés antic: Aeme-stelle, "lloc d'aigua"), per la qual cosa Ámsterdam és "el dic de terra sobre el Ámstel".

Una hipòtesis alternativa a partir de la forma Amestelledamme, considera que stelle en este cas significa "embarcadero" i Ame, indica un riu en general, per la qual cosa Ámsterdam seria: "el dic de el port fluvial".

En neerlandés la pronunciació del nom és aguda: [ɑmstər'dɑm]. No obstant, en espanyol està molt estesa la pronunciació esdrújula, per #lo que la ASALE recomana la grafia Ámsterdam, en tilde.

Història

Artícul principal → Història de Ámsterdam.

Fundació i Edat Mija

Entorn a el XIII, Ámsterdam era un poble de peixcadors. Segons les llegendes, la ciutat va ser fundada per dos peixcadors de la norteño província de Frisia, que per casualitat varen acabar en les vores del riu Amstel en un barquito, junt al seu gos.

La data tradicional de la fundació de la ciutat és el dia 27 d'octubre de l'any 1275, que és la mencionada en el document més antic que fa referència al poblat de Aemstelredamme (en neerlandés, ‘assut en el riu Amstel’). Els habitants del poble eren, per este document, eximits de pagar imposts de peage a Florencio V, Comte d'Holanda. En l'any 1300 se li varen concedir els drets oficials de ciutat, i a partir de el XIV Ámsterdam va escomençar a florir com a centre comercial, majoritàriament a pur de el comerç en atres ciutats neerlandeses i alemanes, conegudes com la Lliga Hanseática.

A finals de el XIV, encara que la ciutat, com les demés ciutats holandeses que colaboraven en la Lliga Hanseática, havia intentat quedar al marge dels conflictes entre la Lliga i Dinamarca, l'acossament danés a embarcacions holandeses en anys anteriors la va dur en 1367 a ser membre fundador de la Confederació de Colónia (i en la pràctica entrar en la Lliga). La confederació participaria en els dos anys següents en la guerra contra els danesos, en la que venceria, conseguint el control total del Bàltica i —de molta importància per a les ciutats holandeses— el pas al mar del Nort, la qual cosa les beneficiaria enormement.

Edat Moderna

Conflicte en Espanya

En el XVI va començar el conflicte entre els neerlandesos i el rei Felipe II d'Espanya. Esta confrontació va causar la denominada guerra dels Huitanta anys (coneguda en Espanya com la guerra de Flandes), i que finalment va donar als Països Baixos la seua independència. Ya per eixa época, despuix de la ruptura en el rei d'Espanya, la república neerlandesa anava guanyant fama per la seua tolerància sobre les religions. Entre uns atres, varen buscar refugi en Ámsterdam judeus sefardíes de Portugal i Espanya, comerciants protestants d'Amberes, i hugonotes de França, que en els seus països eren perseguits per la seua religió.

Centre de l'Edat d'Or neerlandesa

El XVII es considera el Sigle d'Or neerlandés. A principis d'eixe sigle, Ámsterdam es va convertir en una de les ciutats més riques del món. Des del seu port eixien embarcacions cap al mar Bàltica, Norteamérica, Àfrica i les terres que ara constituïxen Indonèsia i Brasil. D'esta forma va ser creada la base d'una ret comercial mundial.

Els comerciants de Ámsterdam posseïen la major part de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC). Esta organisació es va instalar en els països que després passarien a ser colónies de Països Baixos. En eixa época Ámsterdam era el principal port comercial d'Europa i el centre financer més gran del món. La Bossa de Ámsterdam va ser la primera que va funcionar diàriament.

La població de la ciutat va créixer llaugerament d'uns 10 000 habitants en l'any 1500, a uns 30 000 al voltant de l'any 1570. En l'any 1700 este número ya havia alcançat 200 000. Durant els sigles XVIII i XIX i fins a abans de la Primera i la Segona Guerra Mundial, el número d'habitants es va incrementar no menys d'un 300 %, alcançant els 800 000 habitants. A partir de llavors, i fins a l'actualitat, el número ha segut relativament constant.

Decliu i modernisació

Despuix de les guerres entre la república de Països Baixos i el Regne Unit i França, durant el XVIII i a principis de el XIX, Ámsterdam va deixar de florir. Sobretot per l'impacte de les guerres napoleòniques (1803-1815) varen arrebatar les fortunes de Ámsterdam.

Pese a eixe descens com a ciutat important per causa de la guerra Anglo-Neerlandesa, es té que quan es va establir oficialment el Regne dels Països Baixos en l'any 1815, la situació econòmica i comercial va tornar a millorar. En este periodo una de les persones que es varen enfocar en fer millores urbanístiques per a Ámsterdam va ser Samuel Sarphati, un mege i planificador urbà, que va alimentar la seua inspiració despuix d'observar les millores urbanes de París.

Les últimes décades de el XIX se solen denominar com el «segon Sigle d'Or de Ámsterdam», perque entre uns atres, es varen construir nous museus, una estació de tren i el Concertgebouw, la sala de concerts de la ciutat. En el mateix periodo va aplegar a la ciutat la Revolució Industrial. Es varen construir nous canals i vies marítimes per a aixina millorar la conexió entre Ámsterdam i el restant d'Europa.

Vore també: Guerres anglo-neerlandeses

XX

A principis de el XX la ciutat va començar a expandir-se, construint en les afores nous barris residencials. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), Països Baixos va prendre una posició neutral, pero aixina i tot la població va sofrir molta fam i una greu falta de suministrament de gas.

La Alemània nazi va invadir els Països Baixos el 10 de maig de 1940: sèt dies despuix, la batalla dels Països Baixos havia conclós i els alemans havien pres el control del país. Els alemans varen instalar un govern civil nazi en Ámsterdam, que s'encarregava de la persecució dels judeus. També els neerlandesos que ajudaven i protegien a les víctimes varen ser perseguits. Més de 100 000 judeus varen ser deportats a camps de concentració. Entre ells es trobava Ana Frank. Solament uns 5000 judeus varen sobreviure a la guerra. Durant els últims mesos de la guerra, en 1945, la comunicació en el restant del país es va interrompre i la població va sofrir una greu escassea de menjar i energia. Molts habitants de Ámsterdam varen tindre que anar al camp en busca d'algun tipo d'alimentació. Per a sobreviure, es varen consumir gossos, gats i bulbos de flors. Molts arbres de Ámsterdam es varen usar per a obtindre energia, igual que la fusta de les cases d'els qui havien desaparegut.

Geografia

La ciutat es troba a aproximadament 2 m per baix del nivell de l'mar.

Ámsterdam conta en més de 100 km (60 el meu) de canals, la majoria dels quals són navegables. Els tres canals principals de la ciutat són el Prinsengracht, el Herengracht i el Keizersgracht.

Clima

La ciutat té un clima moderat, baix forta influència de l'oceà Atlàntic a l'oest i els vents que prové d'ell. Els hiverns solen ser frets, pero no extrems, encara que són molt freqüents temperatures baix zero. No sol nevar més de 26 dies a l'any. Els estius són càlits en temperatures al voltant dels 22 °C, sense extrems, llevat alguna ona de calor.

En la ciutat hi ha molts dies plujosos, encara que casi sempre es tracta de pluges molt moderades degudes a un temps molt inestable i en el mateix dia es poden donar situacions de sol, pluja, núvols, graniç, etc. El total de precipitacions anuals és de 838 mm, i es donen regularment a lo llarc de l'any, pero en major freqüència en els mesos d'autumne i hivern.

Governe

Símbols

Artícul principal → Escude de Ámsterdam.

L'escut de Ámsterdam consta de tres creus denominades les «creues de Sant Andrés» en honor al apòstol Andrés que va ser martirisat en una creu en forma de "X". En el XVI es varen afegir els lleons. Hi ha historiadors que creuen que les creus representen els tres perills que més varen afectar a Ámsterdam: inundació, incendi i la pesta negra.

El lema oficial de la ciutat és: «Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig» ('Heròica, resolta i misericordiosa'). Estes tres paraules provenen de la denominació oficial concedida per la reina Guillermina dels Països Baixos en 1947, en honor al corage de la ciutat durant la Segona Guerra Mundial.

La Corona Imperial d'Àustria va ser obsequiada a la ciutat en l'any 1489 per Maximiliano I de Habsburgo para aixina agrair els servicis i préstams que Ámsterdam li havia oferit. La corona significava protecció imperial i els servia als comerciants neerlandesos quan es movien per l'estranger.

La bandera de Ámsterdam consta de tres franges horisontals, roges la superior i inferior, la central és negra en tres creus blanques inclinades. Està basada directament en l'escut.

Districtes

Artícul principal → Districtes de Ámsterdam.

Urbanisme i arquitectura

Canals

Artícul principal → Canals de Ámsterdam.

Ámsterdam es compon d'un gran número de canals, per #lo que li l'ha denominat com la "Venècia del Nort". Els canals són creats pel desenroll urbanístic de la ciutat. Açò separa les unitats de pont per a cada una (aproximadament 1300 ponts) que unixen 160 canals al voltant de tota la ciutat. Els canals són amplis i estan plens de cases flotants a on viuen famílies i persones. Es poden visitar a través de guies i excursions en barco.

Expansió

En 1975 les autoritats varen decidir urbanisar la part oriental del port, creant quatre illes unides al restant de la ciutat per ponts: KNSM, Java, Borneo i Sporenburg. En primer lloc es va fer l'infraestructura, construint carrers i ponts i dotant-les de transport públic; es va aprovar una densitat de 100 vivendes per hectàrea. Hi ha diferències entre les distintes illes:

• KNSM, dissenyada com un conjunt per l'arquitecte Jo Coenen en 1987, té grans blocs de vivendes separades per amplis espais.
• Java, dissenyada per Sjoerd Soeters, està dividida per canals i té dos tipos de construccions: blocs destinats cada u a habitants concrets: famílies, residents de la tercera edat, fadrins... i algunes vivendes unifamiliars.
• Borneo i Sporenburg tenen, en la seua major part, vivendes unifamiliars, sense cap comerç entre elles.
• El districte d'Ámsterdam Zuidoost és el més alluntat al centre de Ámsterdam i a on s'agrupen la majoria dels barris nous de la ciutat.
• Weesp, l'antic municipi de Weesp es va fusionar en Ámsterdam el 24 de març de 2022.
• IJburg, un barri residencial en construcció en el noreste de Ámsterdam. Està situat en IJmeer i s'està construint sobre illes artificials alçades del llac.

Economia

Ámsterdam és la principal ciutat dels Països Baixos sobre els negocis i les finances. En 2007 es trobava en la quinta posició de la llista de les ciutats europees en major potencial per a les empreses de negocis internacionals, darrere de Londres, París, Fráncfort i Barcelona. Diverses corporacions bancàries i multinacionals tenen sèu en Ámsterdam, incloent a Stellantis, Exor, FCA, Ferrovial,AkzoNobel, Heineken International, ING Group, TomTom, Delta Lloyd Group, Booking.com, ABN Amro, Ahold, KLM Royal Dutch Airlines, KPMG i Philips. La sèu internacional de KPMG es troba en la propenca Amstelveen, a on també s'han establit moltes empreses no holandeses, ya que les comunitats circumdants permeten la plena propietat de la terra, contrari al sistema d'arrendament de terres de Ámsterdam.

L'índex AEX de la bossa de Ámsterdam (la més antiga del món), forma part d'Euronext, un holding al que pertanyen també les bosses de París, Brusseles i Lisboa.

Turisme

En Ámsterdam es troben molts museus de fama internacional, com el Rijksmuseum, el museu d'art modern Stedelijk Museum i el Museu Casa de Rembrandt, que va anar la llar i taller de Rembrandt, i exhibix una interessant colecció d'aiguaforts de la seua autoria; el Museu van Gogh, que posseïx la major colecció de pintures de Van Gogh en el món; el museu de Cera Madame Tussaud, o el Museu del Cine, també conegut com Filmmuseum.

També la Casa d'Ana Frank, convertida en museu, és un destí turístic molt popular, aixina com el Museu Amstelkring en la buhardilla del qual es troba una iglésia catòlica clandestina de el XVII.

El Hortus Botanicus, fundat al començament de la década de 1660, és un dels més antics jardins botànics del món, en moltes antigues i rares espècies, entre les quals està la planta de café de la qual va eixir el esqueje que va servir com a base de les plantacions en América Central i Amèrica del Sur.

També en esta ciutat es troba la coneguda fàbrica de cervesa Heineken, que també té el seu museu.

També la prestigiosa sala de concerts Concertgebouw és sèu de l'igualment famosa orquesta simfònica Orquesta Real del Concertgebouw, que va donar el seu primer concert el 3 de novembre de 1888.

Entre els events periòdics celebrats en la ciutat estan la Marató de Ámsterdam, el Festival de Cine del Món de Ámsterdam, el Koninginnedag, el Festival Internacional de Cine Documental de Ámsterdam i el festival nàutic SAIL Amsterdam.

Barri roig

Artícul principal → Barri roig de Ámsterdam.

Entre les zones més populars de la ciutat es troba el barri roig (en neerlandés Rosse buurt, o Ret Light District en anglés), pel color de les llums que allumenen els locals a on s'exhibixen, en una espècie d'escaparats, les prostitutes que treballen en esta zona de la ciutat. La prostitució en Països Baixos està completament llegalisada en zones designades per a ella, a on les prostitutes tenen dret a seguritat social i prestació per desocupació. La Zona roja, denominada coloquialment «De Wallen» en referència als molls (wall) de dos canals que ho creuen, està ubicat en ple centre de Ámsterdam, entre els carrers Warmoesstraat, Zeedijk, Nieuwmarkt, Kloveniersburgwal i Damstraat. Atres ciutats dels Països Baixos, com Utrecht, L'Haya, Groninga i Haarlem, tenen també els seus propis barris rojos.

Coffee shops

En el barri roig, de la mateixa manera que en atres parts de la ciutat, es troben els cridats coffee shops que venen menudes cantitats de marihuana, en general de molt alta calitat ecològica, açò es tolera mentres siguen cantitats menudes (fins a 5 grams diaris per persona), i a condición de que el comprador siga major d'edat (encara que alguns coffee shops no permeten l'entrada a menors de 21 anys). Esta política es denomina gedoogbeleid o «política de tolerància». Aixina mateix als venedors de marihuana dels coffee shops no se'ls permet tindre més de mig quilo de marihuana en el local. Els coffee shops són un dels principals atractius de Ámsterdam sobretot entre els turistes jóvens i gràcies a estos, l'Estat obté bons ingressos a través dels imposts que graven estos productes. Els coffee shops són, ademés d'un lloc per a consumir marihuana, un lloc de trobada, ya que són molts els que solen acodir a estos cafens a lo llarc del dia.

Vore també: Política sobre drogues en els Països Baixos

Ambient gai

Ámsterdam té prou ambient gay, sobretot en els carrers Reguliersdwarsstraat, que desemboca en el Rembrandtplein, i Warmoesstraat, pròxima a l'estació central.

Des de 1989 està el Club iT, un dels clubs gais més gran d'Europa. Pese a que hui en dia moltes atres ciutats europees com Londres, Brusseles, Berlín, Madrit, Barcelona i Sitges tenen fama per la seua tolerància als gais, Ámsterdam seguix sent la ciutat gai més important d'Europa, i encara és una de les ciutats més diverses del món, pese al seu tamany relativament menut.

Açò és degut a que la revolució sexual va escomençar molt pronte en Països Baixos i principalment en Ámsterdam. A finals de la década de 1960, quan era una de les principals ciutats dels hippies (junt en Londres i Sant Francisco), molts tabúés d'eixa época varen desaparéixer, com la desigualtat entre hòmens i dònes, i es va lluitar per la llibertat d'expressió en general i en particular pel dret a usar preservatius, o el dret a la inseminació artificial per a dònes fadrines; assunts que en la década de 1960 encara eren grans tabús en tota Europa. En l'actualitat, en Ámsterdam és habitual vore una parella gai o lèsbica abraçada, o en un o més fills, ya que tant el matrimoni entre persones del mateix sexe, com l'adopció de chiquets per parelles del mateix sexe són llegals i es troben completament aprovats.

Existix un monument commemoratiu en el centre de Ámsterdam, el Homomonument, consistent en tres lloses triangulars de granit rosat, que simbolisen els triànguls rosa que els presoners homosexuals del nazisme durant la Segona Guerra Mundial, eren obligats a coser en els seus uniformes. Es calcula que aproximadament 50 000 homosexuals neerlandesos varen morir en els camps de concentració.

Vore també: Homosexualitat en els Països Baixos

Cultura

Museus

Ámsterdam té una alta concentració de museus dins de la ciutat, més d'setenta y cinco, entre ells els més importants són: Rijksmuseum, Museu Stedelijk, Museu Van Gogh, Casa d'Ana Frank, Museu Heineken, Madame Tussaud, Museu de l'Història de Ámsterdam, Museu de la Navegació, Museu de Ciència Nemo, EYE Filmmuseum, Rembrandthuis, Palau Real en Dam, Museu de la cultura, Tropenmuseum, Archiu de la Ciutat de Ámsterdam.

Música

• Bimhuis
• Concertgebouw
• Melkweg
• Muziekgebouw aan 't IJ
• Paradiso

Festivals

Ámsterdam conta en diversos tipos de festivals, entre ells es troben ESLAM! Koningsdag i Amsterdam Music Festival en els que es presenten DJ's de tot lo món que fan ballar als assistents en els seus mixes del conegut gènero EDM. Estos festivals com uns atres més, es presenten una volta a l'any i la seua fama ha aplegat a cada racó del món fent que cada volta siguen més els assistents estrangers que visiten Ámsterdam per a gojar d'estos grandiosos events.

Deport

El AFC Ajax és un dels tres principals clubs de fútbol dels Països Baixos, liderant el palmarés de la Eredivisie en 33 campeonats i 24 subcampeonats. A nivell internacional, va guanyar la Copa de Campeons d'Europa tres anys consecutius des de 1971 fins a 1973 i després per quarta volta en 1995, i va triumfar en la Copa Intercontinental de 1972 i 1995.

Ámsterdam va ser sèu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1928, per al qual es va construir el Estadi Olímpic de Ámsterdam. L'Estadi Olímpic va ser sèu del Campeonat Europeu d'Atletisme de 2016. La Marató de Ámsterdam es disputa des de 1975, en eixida i arribada en l'Estadi Olímpic.

L'Estat Wagener, ubicat en el suburbi d'Amstelveen, ha albergat numerosos tornejos internacionals d'hockey sobre herba. El Centre d'Exposicions Ámsterdam RAI ha segut sèu de campeonats internacionals de gimnàsia.

Equip	Deport	Competició	Estadi	Creació
Ajax Ámsterdam	Fútbol	Eredivisie	Ámsterdam Arena	1900
BC Apollo Amsterdam	Bàsquet	FEB Eredivisie	Sporthallen Zuid	?
ABC Amsterdam	Bàsquet	FEB Eredivisie	Sporthallen Zuid	1995
Amsterdam Crusaders	Fútbol americà	Lliga Neerlandesa de Fútbol Americà	Sportpark Sloten	1984
Amsterdam Admirals (extint)	Fútbol americà	NFL Europa	Ámsterdam Arena	1995-2007

Movilitat

Transporte públic

El transport públic de Ámsterdam consistix en:

• Conexions de tren a qualsevol part de Països Baixos i a destins internacionals com Amberes, Aquisgrà, Basilea, Berlín, Brusseles, Copenhague, Fráncfort, Hamburc, Marsella, Moscou, París, Praga, Varsòvia i Viena.
• Metro de Ámsterdam. 5 llínees en 84 km de llarc.
• 16 llínees de tramvias, aliades de la bicicleta.
• Autobús:
  • Vàries llínees de bus regional.
  • 55 llínees de bus urbà.
  • El Neerlandés Flotant és un autobús elèctric amfibi per a viajar pels canals de la ciutat.
• Vàries llanches colectives i ferris (també per a ciclistes).

Ingenieria urbana

Els contenidors de fem estan sent recollits, majoritàriament, per camions elèctrics.

Tràfic rodat

Ámsterdam és famosa per l'enorme cantitat de bicicletes i és el centre mundial de la cultura de la bicicleta. Casi tots els carrers principals tenen vies per a ciclistes, i es pot deixar la bicicleta en qualsevol lloc; en Ámsterdam hi ha uns 700 000 ciclistes, més de 7 millons de bicicletes ^{cita requerida} i 750 000 habitants. Cada any, al voltant de 80 000 són furtades i 25 000 acaben en els canals de la ciutat.^{cita requerida} En el centre, conduir en coche és complicat, les tarifes d'aparcament són molt altes, i molts carrers són peatonals o per a ciclistes. L'autopista A10 és la gran carretera de circumvalació de Ámsterdam i conecta en l'A1, A2, A4 i l'A8 per a anar a qualsevol lloc del país.

Aeroport

El Aeroport de Ámsterdam-Schiphol es troba a uns tres metros per baix del nivell de la mar, sent per açò l'aeroport més baix del món. Per tràfic de persones, és el major aeroport de Països Baixos per passagers en diferència, el quarto d'Europa (despuix de Londres Heathrow, Fráncfort i París Charres de Gaulle) i és el dècim aeroport del món. És el tercer aeroport d'Europa en major cantitat d'operacions de càrrega (1450 tonellades en 2005, despuix de París i Fráncfort). Cada any passen per Schiphol uns 51 millons de viagers. És la base principal de les companyies aérees Martinair i Transavia i una de les bases d'operacions més importants del consorci binacional Air France-KLM i de la seua aliada nortamericana Delta Air Lines.

És el principal aeroport que conecta Norteamérica en Europa. Hi ha vols directes diaris a Atlanta, Boston, Calgary, Cancún, Ciutat de Mèxic, Chicago, Cincinnati, Denver, Detroit, Filadèlfia, Hartford, Houston, Los Àngeles, Memphis, Miami, Mineápolis, Montreal, Nova York, Newark, Orlando, Ciutat de Panamà, Paramaribo, Cartagena, Sant Francisco, Seattle, Toronto, Vancouver i Washington D. C.. Ademés, el Aeroport de Schiphol és el principal aeroport entre Europa i Àsia.

El recint de l'aeroport conta en una estació de tren en el subsol que facilita la conexió en l'estació central de la ciutat de Ámsterdam, en una freqüència de 10 minuts i les principals ciutats del país. És parada, ademés del tren d'alta velocitat Ámsterdam-Brusseles-París, del denominat Thalys i del tren "DB" en destí Berlín.

Educació

En Ámsterdam existixen dos universitats: la Universitat de Ámsterdam (RAÏM), fundada en 1632 i de titularitat pública, i la Universitat Lliure de Ámsterdam, fundada en 1880 i d'inspiració protestant.

Atres institucions universitàries inclouen una acadèmia d'art, la Rietveldacademie, i dos escoles superiors, la Hogeschool van Amsterdam i la Amsterdamse Hogeschool voor de Kunsten.

El Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis ('Institut Internacional d'Història Social') és un centre d'investigació posseïdor d'un gran archiu, orientat específicament a l'història del Moviment obrer.

Ciutats hermanadas

Es troba hermanada en les següents ciutats:^{cita requerida}

Convenis

• Zapopan

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ámsterdam.

• Sitie web oficial de Ámsterdam