Fútbol americà

Archiu:191214-N-OI810-1165 (49248476802).jpg

Fútbol americà

El fútbol americà (en anglés: American Football, o simplement Football, també s'ha sugerit el terme Footoval per la forma de ovala del baló) és un deport nortamericà creat en els Estats Units en 1869, que es va expandir a Mèxic i Canadà. Deriva del rugby anglés. Durant un partit es troben dos equips en 11 jugadors cada u en el camp, que es dividixen en ofensiva, defensiva i en equips especials, estos deuen obedir lo que diguen el quarterback i els entrenadors, cada equip té 45 jugadors intercanviables i un partit té una duració de 60 minuts, el qual es dividix en 4 quartos de 15 minuts cada u.

És un dels deports de contacte més competitius de EE. UU., que es practica actualment en més de setanta països, encara que solament ho viuen de manera intensa i apassionada en Norteamérica. En Mèxic vàries regles varen tindre que ser ajustades i agregades, fent el joc més tàctic i ràpit, mentres que Canadà va crear el fútbol canadenc, deport que deriva del mateix fútbol americà.

La major manifestació competitiva i mediàtica es dona en la NFL, la lliga de fútbol americà professional dels Estats Units; seguida de la Canadian Football League (CFL) i la Lliga de Fútbol Americà Professional de Mèxic (LFA). El fútbol americà universitari, que es practica a nivell aficionat en Estats Units, també goja de gran popularitat.

Este deport es confon habitualment en el rugby, encara que són totalment diferents. Ademés, a sovint es confon en el «fútbol clàssic» d'orige europeu (conegut com Soccer en Estats Units i Canadà). Mèxic és l'únic país hispanohablante que crida «fútbol» tant al fútbol clàssic com al fútbol americà i inclús, encara que no molt usual, pot usar els térmens Soccer, Americà, o fútoval per a diferenciar-los entre sí.

És un deport prou intens i complex en el que es requerix un gran estat físic. En els últims anys hi ha una gran controvèrsia per les lesions cerebrals que sofrixen alguns jugadors i més de 100 000 jugadors retirats que han interpost demandes contra la NFL, argumentant haver ignorat i no haver advertit als jugadors dels perills de commoció, traumes i atres lesions cerebrals, per açò les regles són constantment modificades per a salvaguardar l'integritat dels jugadors sense afectar l'emoció del joc.

Història

L'història del fútbol americà es remonta fins a les versions més primitives del rugby i del fútbol, ya que tots els deports tenen el seu orige en algunes varietats de fútbol jugades en el Regne Unit a mitan de el XIX, en les quals es pateaba una pilota cap a un arc o porteria. De la mateixa manera que en el fútbol, el fútbol americà té 22 jugadors en el camp de joc. Inclús els noms de vàries posicions de jugadors del fútbol són usades en el fútbol americà, com els térmens halfback (corredor) i fullback («corredor de poder» en Hispanoamèrica).

El fútbol americà és el resultat de divergències del rugby, principalment pels canvis en les regles instituïts per Walter Camp (1859-1925), qui és considerat el pare del fútbol americà. Entre els canvis més importants, estan l'introducció de la llínea de scrimmage (lliteralment, ‘llínea de confrontació’), i els downs.

A finals de el XIX i principis de el XX, el método de joc desenrollat per entrenadors universitaris com Amos Alonzo Stagg (1862-1965) i Glenn Pop Warner (1871-1954) varen ajudar a aprofitar la nova regla del passe alvançat (anteriorment solament es passava cap a arrere, com en rugby).

La popularitat del fútbol universitari va créixer fins a convertir-se en la versió dominant d'este deport en la primera mitat de el XX. Els tazones (bowls), una tradició del fútbol practicat en els coleges universitaris, varen atraure una audiència nacional en els Estats Units per als equips colegials. Reforçat per feroces rivalitats, el fútbol colegial encara manté un atractiu general molt notable dins d'Estats Units.

No obstant, es deu remontar fins a 1892 per a donar en l'orige del fútbol americà professional, data del contracte de 500 dólars firmat per William Pudge Heffelfinger per a jugar en un partit de la Allegheny Athletic Association contra el Pittsburgh Athletic Club. En 1920 es constituïx la American Professional Football Association. El primer partit va tindre lloc en Dayton (estat d'Ohio), el dia 3 d'octubre de 1920 en l'equip local, els Dayton Triangles vencent als Columbus Panhandles per 14-0. La lliga va canviar despuix el seu nom per l'actual, la National Football League, dos anys despuix, per a convertir-se en la lliga professional de més influència en el fútbol americà i ser considerada la lliga deportiva més lucrativa del món.

Despuix d'haver començat en les ciutats industrials del Mig Oest d'Estats Units, el fútbol americà s'ha convertit en un fenomen mediàtic no solament en els Estats Units. La creixent popularitat del deport pot ser rastrejada generalment fins al Joc de Campeonat de 1958 de la NFL.

La lliga rival de la NFL, la American Football League (AFL), es va començar a jugar en 1960. La competència que representava esta nova competició va dur a una fusió entre abdós lligues en 1970 i al sorgiment d'un campeonat unificat, en el que les antigues lligues separades passaven a ser sengles Conferències (Nacional i Americana respectivament) de la nova NFL, i els campeons de la qual s'enfronten en una final cridada Super Bowl o Supertazón, la qual s'ha convertit en un dels acontenyiments deportius més vists nivell internacional, en sifres que aumenten any a any.

Actualment el fútbol americà és molt popular en Estats Units, cosa que el deport ha conseguit gràcies a la seua gran evolució històrica comentada breument en els apartats anteriors. La seua espectacularitat ho fa ser un deport molt atrayente para gran part dels nortamericans. Per tant, es podria dir en fermea que, junt al bàsquet, béisbol, hockey sobre gèl i, començant el XXI, fútbol soccer, el fútbol americà és dels deports més importants del país. És habitual que els estudiants ho practiquen en universitats, coleges i a nivell aficionat, inclús les lligues universitàries s'han convertit en grans events que presenten plens en els estadis a on es juguen.

Elements

El fútbol americà és jugat per dos equips contraris, que estan formats d'11 jugadors ofensius en un d'ells i 11 defensius en l'atre equip. L'equip atacant intenta dur el baló, be siga per mig d'algunes carreres o per mig d'alguns passes, cap a la zona d'anotació i aixina conseguir anotar punts. L'equip opost que és el que defén, té que evitar que açò ocórrega. Per a això, deu tractar d'impedir l'alvanç de l'equipe rival, interceptant el baló i aixina evitar que aquell conseguixca l'anotació.

El joc consistix que l'esquadra ofensiva, tracte de conseguir un touchdown (lliteralment: ‘aterrisage’ del baló en la zona de meta), que és la forma bàsica d'anotació, en valor de 6 punts, més 1 com point after (‘punt adicional’) si es realisa per mig d'un chut al baló a certa distància de l'arc (que els seus parantes es troben en la llínea que marca la zona d'anotació), el qual, si passa entre pals, és cridat field goal (gol de camp), o 2 punts si es realisa per mig de jugada— com a objectiu principal, o be un field goal, en valor de 3 punts. Per a fer-ho, deuen alvançar a lo manco dèu yardes (9,144 metros) en un màxim de quatre oportunitats o downs. Aixina, per cada dèu yardes recorregudes com a mínim, es té dret a atres quatre oportunitats per a buscar el mateix objectiu de dèu yardes, i aixina successivament fins a dur o acostar el ovoide a la zona final del camp de l'equipe rival i conseguir l'anotació.

Inici d'un partit

Per a decidir qué equip comença atacant i quin defenent es realisa un sorteig per mig d'un volat, un llançament de moneda, en la presència d'un o varis jugadors de cada equip (normalment els capitans). L'equip guanyador del volat podrà elegir per a l'inici del partit o per a l'inici de la segona mitat (declinant la seua elecció): Designar l'equip que realisarà el traga inicial (kickoff). Designar qué costat del camp defendrà el seu equip.

L'equip perdedor del volat realisarà la seua elecció en la mitat que el guanyador no haja seleccionat.

L'inici d'un partit ve marcat sempre pel kickoff i la seua tornada, una jugada d'equips especials en la que un jugador de l'equip atacant (el retornador de la patada inicial) rep el baló, pateado abans pel rival lo més llunt possible. El retornador intenta carrejar-ho de tornada buscant alvançar la major cantitat de yardes que puga per mig de la carrera. Si se li presenta l'oportunitat tractarà d'aplegar a la zona d'anotació o touchdown en l'atre extrem per a conseguir un touchdown, pero comunament és derribat ans que puga conseguir-ho. L'equip que rep el baló inicia el seu atac en el punt a on el retornador haja segut derribat. Existint també la possibilitat de realisar un fair catch en el cas del qual l'equip atacant començarà just en el punt de recepció de la pilota, o pel contrari agenollar-se en la seua zona d'anotació en rebre la pilota la qual cosa farà que comencen automàticament en la yarda 25 del seu propi camp.

Conceptes principals

Primera oportunitat o primer i dèu

Un equip dispon de quatre oportunitats per a moure el baló a lo manco dèu yardes i aixina conseguir el dret de conservar el baló per a lo manco atres quatre downs. Quan un equip conseguix l'alvanç mínim de dèu yardes dins del seu bloc de quatre downs, obté automàticament un nou primer down per a alvançar de nou conte dèu yardes, és dir conseguix un «primer i dèu». Buscant conservar la possessió del baló per mig de l'obtenció de primers i dieces i tractant d'alvançar la major cantitat de yardes possibles en cada jugada, l'equip es desplaçarà cap a la zona d'anotació contrària fins a trobar l'oportunitat d'usar un de les seues downs per a anotar.

Durant el transcurs de les jugades d'un equip (série ofensiva) s'escoltaran térmens com a «segon i cinc», «tercer i huit», «quarto i dos», etc. Açò es referix a l'oportunitat o down que l'equip ofensiu estiga utilisant i les yardes que li falten per a conseguir una nova série de quatre downs o un nou «primer i dèu». Aixina per eixemple «segon i cinc» significa que l'equip està jugant la seua segona oportunitat i encara necessita alvançar cinc yardes per a completar l'alvanç que li done quatre noves oportunitats. Si s'ampra el terme inches (polzades) significa que a penes falten unes poques polzades per a aplegar a l'objectiu. Si a l'inici del primer i dèu el baló està a dèu yardes o menys de la zona d'anotació a les quatre jugades se'ls afegirà el terme goal, o «gol» en espanyol (primer i gol, segon i gol...).

El conteo de les yardes pot ser positiu, en alvanç, o negatiu, en reculada, i este conteo aplica des de l'ubicació del baló a l'inici de cada jugada. Este punt del camp es diu llínea de scrimmage. Les yardes conseguides creuant esta llínea són alvanç i es resten de les yardes que falten per al primer i dèu. Si el baló queda al final d'una jugada darrere d'este punt llavors és una reculada i les yardes retrocedides se sumen. Sent aixina, és possible que despuix d'un o més #reculada l'equip tinga que alvançar més de les dèu yardes exigides en un primer down.

Per eixemple, si a l'inici d'un «primer i dèu» el baló està en la yarda 30 del propi camp, forçosament es té que aplegar a la yarda 40 com a mínim per a conseguir atres quatre oportunitats (un nou «primer i dèu»). Si en la primera oportunitat s'alvancen cinc yardes per a aplegar a la yarda 35, pero en la segona oportunitat es retrocedixen 10, el baló quedarà a l'inici de la tercera oportunitat en la yarda 25 lo que representa una reculada de 5 yardes respecte a la seua posició original. Per a conseguir el primer i dèu serà necessari recuperar eixes 5 yardes retrocedides i ademés alvançar les dèu yardes exigides en un principi. En açò a partir de la tercera oportunitat l'equip tindria que buscar un alvanç de 15 yardes («tercera i quinze»), i aplegar aixina a la yarda 40 que li era requerida en un principi (25 + 15 = 40).

Quart down

Si un equip no conseguira conseguir la posició de camp requerida per a tindre dret a atres 4 jugades en els quatre intents dels que dispon, l'equip contrari prendria possessió del baló en el mateix punt o yarda a on el primer equip haja finalisat la seua série ofensiva.

Les provabilitats de conseguir les yardes que falten per al «primer i dèu» en la quarta oportunitat són poques, per este motiu els equips solen utilisar únicament tres oportunitats per a buscar este objectiu. En la seua quarta oportunitat, l'equip pot arriscar-se i realisar una jugada per a intentar guanyar les yardes que li falten, o be recórrer a una de les opcions següents:

• Punt (patada de rebuge): s'usa quan un equip aplega al quarto down i es troba molt alluntat de la zona d'anotació rival per a intentar anotar un field goal o està massa prop de la seua pròpia zona d'anotació, per #lo que seria arriscat desperdiciar el seu últim down i entregar el baló en eixe punt del terreny de joc. En este cas la patada de rebuge servix per a entregar el baló lo més alluntat possible del seu propi camp de joc i provocar aixina que l'equip que rep el baló tinga que recórrer de nou una gran part del camp per a buscar una anotació. Quanta major siga la distància que un equip deu recórrer, més jugades requerirà i més difícil serà anotar.

• Field goal (gol de camp): si un equip aplega a un quarto down i es troba prop de la zona d'anotació rival llavors té l'opció de buscar un gol de camp pateando el baló per a introduir-ho entre els postes de meta. Esta jugada és per a no desperdiciar del tot una série ofensiva i conseguir a lo manco tres punts dels sis que es varen buscar originalment. A diferència del touchdown, el field goal no dona dret a buscar punts extra.

No existix una regla que obligue als equips a usar les seues oportunitats d'alguna manera en particular, aixina que cada equip decidix lo que fa en cada una d'elles. Les decisions que prenen els equips depenen de varis factors, entre els que es troben el marcador, el temps restant del que disponen i la posició en el camp, entre unes atres.

Huddle

Reunió que realisa l'equip ofensiu sobre el terreny de joc en a on un dels jugadors (normalment el quarterback) li explica als seus companyers la jugada que l'entrenador ha decidit posar en pràctica. Despuix del huddle els dos equips es coloquen en formació per a iniciar la jugada.

Passes

En el fútbol americà el passador és el quarterback. La seua funció principal és la d'entregar el baló al halfback o fullback per a atacs terrestres o realisar passes als wide receivers o tight ends per a atacs aéreus.

Encara que la gran majoria de les jugades es realisen en un sol passe del quarterback, qualsevol jugador de l'ofensiva pot enviar un o més passes. Els passes cap a avant poden realisar-se sempre i quan no siguen consecutius i el jugador que fa l'enviament es trobe darrere de la llínea de scrimmage, que és la llínea imaginària a on se situava el baló a l'inici de la jugada. Una volta creuant este punt, el baló solament pot ser enviat en passes laterals o cap a arrere.

Per a donar validea o no a una jugada es consideren els següents tipos de passe:

• Passe complet: es considera un passe complet quan el jugador receptor atrapa el baló completament i assegura la seua possessió dins del camp. Pot tindre els dos peus dins al mateix temps o si bota per a rebre un passe és vàlit que els seus dos peus toquen el terreny de joc junts o a destiempo, pero sempre i quan abdós lo hagen fet despuix de rebre el passe. En este cas la jugada continua fins que el jugador siga detingut o ixca del camp.
• Passe incomplet: se li crida passe incomplet a tot aquell baló que toca el sol sense ser rebut per jugador algun o be, tractant de ser rebut, mai aplega a ser assegurat completament pel receptor i cau al sol o ix del camp sense que el receptor ho abrigue convincentemente. Si un receptor rep el baló, pero no està en abdós plantes dels peus dins del terreny de joc, es considera passe incomplet i en eixe instant tota la jugada s'invalida consumint el down utilisat per l'ofensiva.

Snap

Artícul principal → Snap (fútbol americà).

És l'acció que realisa el center en passar el baló entre les seues cames des de la llínea de scrimmage al quarterback i existixen dos modos d'entrega: snap curt (directament de la mà del center a la mà del quarterback) i llarc (el baló és llançat cap a arrere) en formacions shotgun. La majoria de les jugades comencen en un snap.

Llínea de scrimmage

Artícul principal → Llínea de scrimmage.

Coneguda també en Mèxic com a llínea de colpege, és la llínea imaginària per la qual els dos equips queden separats. Lo que determina la seua ubicació és el punt a on haja quedat el baló en la jugada anterior. Cap jugador pot estar sobre la llínea de scrimmage o sobrepassar-la abans de l'inici d'una jugada.

Esta llínea també marca el punt des d'a on una jugada es considera alvanç o reculada. Totes les yardes que es conseguixquen creuant la llínea de scrimmage es consideren alvanç i es resten de les yardes que falten per a conseguir un nou primer down o primer i dèu. Si al final d'una jugada l'equip ofensiu és detingut darrere de la llínea de colpege es considera una reculada i les yardes retrocedides se sumen a les yardes faltantes per a conseguir una nova série de quatre oportunitats.

Per a l'equip ofensiu la llínea de scrimmage marca el llímit a on el baló pot ser passat cap a avant. Una volta creuant este punt els passes solament poden ser enviats lateralment o cap a arrere.

Intercepción

Junt en el fumble és una de les jugades conegudes com turnover (pèrdua de baló) i una de les jugades més eficaces de l'equip defensiu. Quan un jugador defensiu atrapa un passe del quarterback rival ans que el baló toque el sol o ixca del camp es conseguix una intercepción i el seu equip obté automàticament la possessió del baló, tenint l'oportunitat de continuar eixa mateixa jugada per a buscar l'anotació o com a mínim iniciar una série ofensiva en el punt a on siga derribat.

Quan el portador de la pilota pert la possessió d'esta involuntàriament o li cau despuix d'haver rebut un passe complet (o abans d'enviar-la en el cas dels quarterbacks) i ans que la jugada es done per terminada es produïx un fumble o baló solt. Si el passe es marca com a incomplet o la jugada termina ans que el jugador solte l'ovoide no es considera baló solt.

Quan ocorre un fumble l'equip que recupere el baló obtindrà la possessió del mateix. Si el mateix equip que va soltar el baló ho recupera llavors continua la seua série ofensiva a partir del punt a on lo hagen recuperat consumint eixe down. Si qui recupera el baló és l'equip contrari llavors eixe equip comença la seua ofensiva en eixa mateixa jugada o en un primer i dèu en quant siguen detinguts despuix de la recuperació del baló.

Clave out, temps fora o temps mort

Les regles del joc otorguen a cada equip tres oportunitats de detindre el rellonge per cada mitat de joc. Estes oportunitats es diuen temps morts o clave outs i solament el entrenador i el quarterback poden demanar-los. Els temps morts poden ser solicitats tant per l'equip ofensiu com el defensiu, pero sempre i quan el baló no estiga en joc. No es pot demanar un temps mort per a interrompre una jugada.

Els motius més comuns per a demanar un clave out són:

• A l'ofensiva:
  • Congelar el rellonge per a tindre més temps de planejar la següent jugada;
  • Evitar una penalisació per retart delliberat de joc en cas d'aplegar al llímit de la tolerància de 40 segons i no iniciar una.
• A la defensiva:
  • Evitar que l'equip rival faça us de la seua tolerància per a continuar la seua ofensiva;
  • Pressionar al pateador de l'equip ofensiu alterant el ritme de joc instants abans d'un intent de gol de camp decisiu, estratègia coneguda com icing the kicker (gelant al pateador).

Challenge o desafiu (solament en la NFL i la NCAA)

Artícul principal → Challenge (fútbol americà).

Abdós equips tenen dret a demanar la revisió d'una jugada o la rectificació d'alguna marcació arbitral fins a dos voltes per cada mitat del joc.

Les condicions per a demanar un challenge o «canvi» són:

• Contar en a lo manco un temps mort que serà restat en cas de perdre el desafiu
• Que siga demanat abans de l'inici d'una nova jugada
• Que la jugada a revisar no siga una penalisació
• Demanar-ho abans del two-minute warning

Per a demanar el desafiu, l'entrenador de l'equip llança un mocador roig al terreny de joc. Una volta fet açò l'àrbit principal té un minut per a fer la revisió en un monitor de televisió. Només si l'evidència és clara i irrefutable es canvia la decisió arbitral presa en el camp o es marca alguna cosa que els àrbits no havien advertit en primera instància. Si l'evidència no és clara, la decisió es ratifica i es castiga a l'equip desafiant restant-li el temps mort que va posar en joc.

Si un equip demana dos desafius que finalment resultaren exitosos i encara conten en un temps fòra tenen el dret a demanar un tercer i últim challenge.

Despuix del two-minute warning solament els oficials decidixen si una jugada en particular deu ser revisada.

Ofensiva

L'objectiu de l'equip atacant és alvançar la major cantitat de yardes per a aplegar a la zona d'anotació o de field goal i conseguir punts. Hi ha dos maneres d'alvançar: per mig del passe (llançant el baló a un atre jugador) i per mig de la carrera (córrer en el baló).

Posicions dels jugadors ofensius

Artícul principal → Posiciones de fútbol americà.

• Quarterback (QB), cridat també «mariscal de camp» en l'àmbit hispanoamericà, és el jugador sobre el camp que rep directament les instruccions de l'entrenador sobre la jugada que es va a realisar. En primer lloc explica als seus companyers d'equip la jugada que van a posar en pràctica en el huddle. Una volta formats, el QB es coloca sempre darrere del centre per a rebre el baló per mig d'un snap. Abans d'iniciar la jugada, el QB encara pot canviar-la sobre la marcha en un audible si ho considera necessari, o demanar un temps mort per a reconsiderar la situació en el seu entrenador.

Despuix de rebre el baló, el quarterback solament pot fer 3 coses:

• Córrer ell mateixa en el baló.
• Posar el baló directament en les mans d'un corredor per a que inicie una carrera.
• Realisar un passe.

És una de les posicions més complicades i tècniques d'un equip i és un jugador fonamental per al desenroll del joc, ya que deu llegir la tàctica que utilisa la defensa rival i saber decidir en rapidea l'opció més convenient, ademés de tindre un braç fort i bona punteria per a llançar el baló al lloc adequat per a que el receptor puga atrapar-ho i alvançar en ell.

Els quarterback solen dur un drap o pany (tovalla) penjant de la seua cintura. Este drap és de color blanc habitualment, i ho utilisen per a secar el baló o les seues pròpies mans. No és un accessori per a identificar-los com un jugador elegible. Aixina i tot, solen dur-ho sempre.

• Offensive tackle (OT); guard (G); center (C): estos 5 jugadors conformen la llínea ofensiva. Es destaquen per la seua envergadura i pes (alguns pesen més de 150 quilos) i les seues siluetes no són res atlètiques; no obstant, són àgils i forts. L'objectiu d'estos jugadors és simplement formar una barrera per a que cap jugador de la defensa els sobrepasse i aplegue fins al quaterback o el portador del baló. En les jugades de carrera, ademés de bloquejar també s'encarreguen d'obrir buits per a que puga passar el corredor. Estos cinc jugadors reglamentàriament són inelegibles per a rebre un passe del quarterback. Són jugadors molt importants ya que si no òbrin buits per al corredor no es pot córrer en el baló i si no protegixen al quarterback no es pot passar el baló.
• Running back (RB): es coloquen habitualment darrere del quarterback, en lo que es diu backfield. Tots els corredors es diuen genèricament running backs, pero els hi ha de varis tipos:

-El halfback (HB) o tailback (TB) és el corredor que rep la majoria dels balons i que du tot el pes del joc de carrera. De tots els jugadors en el backfield solen ser els qui s'ubiquen al fondo i són útils per a carreres llargues ya que en rebre el baló vàries yardes darrere de la llínea de colpege tenen millor visió del camp i més força en la seua carrera. Físicament tendixen a ser jugadors de curta estatura pero molt ràpits i àgils.

-El fullback (FB) és un corredor que s'ubica molt prop de la llínea de colpege o just darrere del quarterback. Es coloca en una stance o posició de tres punts i no sol rebre el baló sino que té com a missió principal realisar bloquejos per a obrir pas al halfback. Físicament són més pesats i grans que els halfbacks, i normalment solament corren en el baló en jugades de poc yardaje per la seua gran força i potència.

• Wide receiver (WR): són els encarregats de rebre els passes del quarterback. Són jugadors que s'alineen en les bandes o depenent de la jugada els ales tancades ofensives són els que van alineats a la marca del baló, i en iniciar la jugada inicien la carrera cap al camp rival esperant en el camí rebre un passe. Físicament solen ser alts i molt ràpits, no necessàriament els més forts.

• Tight end (ET): és un jugador versàtil perque pot actuar com un bloqueador més o com un receptor d'emergència, generalment en jugades d'improvisació. El tight end o ala tancada en Mèxic, se situa sempre junt a la llínea ofensiva junt a un dels tackles, normalment en el costat fort del quarterback. El tight end sol quedar-se prop de l'àrea d'influència del quarterback per a recolzar-ho ya siga bloquejant als rivals o rebent un passe curt, raó per la qual se li considera una vàlvula de seguritat.

Formacions de les jugades en atac

• Pro-Set (també cridat split-T o split-back): és la formació estàndar i més clàssica de l'atac. Per a una defensa és difícil endevinar en esta formació si es va a jugar al passe o a la carrera ya que la posició dels corredors els permet alvançar ràpidament. També s'usa per a que els corredors alvancen en molt yardaje
• Formació I: la formació en I és una formació que s'utilisa bàsicament per a les jugades de carrera. Es diu aixina perque la columna que formen el quarterback, el fullback i el halfback recorda la lletra i mayúscula.
• Offset I: esta formació és una variant de la I-Formation i també s'utilisa normalment per a la carrera, la diferència estreba que el fullback es coloca a la dreta o a l'esquerra del halfback.
• Singleback: s'utilisa normalment per al passe, en solament un running back.
• Shotgun: és una formació típicament de passe. La formació en shotgun té també moltes variants. El quarterback es coloca a 5 yardes del center per a aforrar-se el tindre que córrer cap a arrere per a buscar el passe i aixina guanyar alguns segons, ademés de tindre una millor visió del camp.
• Goal line: es diu aixina perque se sol utilisar quan l'atac està a una yarda o menys de la goal line. Com és obvi, és una formació primordialmente de carrera que utilisa a dos tight ends per a ajudar a bloquejar a la llínea defensiva i obrir pas al running back que duga el baló, encara que també pot utilisar-se com a engany per a aparentar una carrera quan en realitat es planeja un passe a un dels wide receivers.

Defensa

L'objectiu de l'equip defensiu consistix en impedir que l'equip rival alvance cap a la zona d'anotació o de field goal, derribant al sol al jugador atacant que té el baló, o impedint o desviant el passe al que va a rebre-ho. També poden bloquejar l'alvanç del jugador impedint-li alvançar més o obligant-li a retrocedir, forçar-ho a que solte el baló (fumble) i inclús recuperar el baló (turnover) per mig d'una intercepción o despuix d'un fumble i alvançar en ell cap a la zona d'anotació contrària.

Posicions dels jugadors defensius

Artícul principal → Posiciones de fútbol americà.

• Defensive end (DE) i defensive tackle (DT): conformen la llínea defensiva, formada per dos de cada tipo. La funció d'estos hòmens és la de sobrepassar a la llínea ofensiva i aplegar fins al portador del baló. En les jugades de carrera deuen aplegar fins als running backs i derribar-los. En les jugades de passe intenten aplegar fins al quarterback i impedir que conseguixca llançar el baló.
• Linebackers (LB): en les jugades de carrera deuen tapar els buits pels que puguen passar els running backs i derribar-los ademés d'estar atents als receptors en les jugades de passe.
• Cornerbacks (CB): són els hòmens més veloços de la llínea secundària. S'encarreguen de marcar als wide receivers personalment o a les zones de major perill de passe profunt.
• Safeties (S): els últims hòmens de la defensa. El seu treball consistix en parar a l'atacant que haja conseguit superar a tots els seus companyers i evitar aixina el touchdown rival.

Formacions de les jugades en defensa

• Formació 4-3: és la clàssica. Es caracterisa per tindre quatre hòmens en la llínea defensiva i tres linebackers. És una defensa sòlida contra tot tipo de situacions i no exigix jugadors de gran calitat en l'aspecte defensiu.

• Formació 3-4: es caracterisa per tindre a tres hòmens en la llínea defensiva i quatre linebackers. Per lo general dos dels linebackers els externs pressionen al quarterback per lo que es diu que genera més pressió.
• Nikel i digues-me: són dos formacions defensives pensades per a parar el joc de passe. Solen utilisar-se per a contraatacar formacions ofensives en més de dos wide receivers. La característica principal d'estes formacions és que se substituïxen els linebackers per defensive backs.
• Over i under: són dos variacions de la defensa 4-3, estes formacions es caracterisen que la llínea defensiva i els linebackers basculen cap a un costat del camp.

Equips especials

Els equips especials estan formats per jugadors de les atres llínees, tant ofensiva com a defensiva, més algun jugador que únicament s'ampra per a estes jugades particulars:

• Patada inicial.
• Tornada de kickoff.
• Rebuge.
• Tornada de patada de rebuge.
• Gol de camp.
• Punt extra.

La major part dels jugadors juguen ademés en un atre lloc durant el partit. Els equips especials poden servir com a unitats d'atac o defensa i solament es veuen esporàdicament durant el partit.

En els equips especials existixen jugadors especialisats:

• Pateador (kicker) (K): És l'encarregat dels patades inicials i gols de camp, i en atres lligues també del rebuge.
• Sostenidor (holder) (H): Normalment es coloca a unes 7-8 yardes de la llínea de contacte, subjecta el baló per al colpege del pateador. Sol ser un rebuge o un mariscal de camp suplent.
• Passador llarc (long snapper) (LS): Un centre especialisat que fa un passe inicial llarc directament al rebuge o al sostenidor. Sol ser un home de la llínea ofensiva o un ala tancada.
• Retornador de patada inicial (kickoff return) (KR): Retorna les patades inicials, generalment és també un receptor obert o un esquinero (cornerback).
• Pateador de rebuge (punter) (P): Colpeja els patades de rebuge (punts).
• Upback: Situant-se unes 3 yardes per darrere de la llínea de contacte, actua com una segona llínea de defensa per a la patada. Pot rebre un passe inicial directe en jugades d'engany.
• Retornador de rebuge (punt return) (PR): Retorna els rebuges. Sol ser el mateix que retorna les patades inicials, encara que no té per qué.
• Canoner (gunner): Un jugador especialisat en córrer ràpidament a intentar derribar al retornador de l'equip contrari.
• Equip de mans (HT): Empleat sol per a patades en posició (onside kicks), els membres de l'equip de mans són responsables d'evitar que l'equip que patea recupere el baló, normalment recuperant-ho ells mateixos.

Encara que són pocs els punts que es poden conseguir en els equips especials comparats en el restant de l'atac, la llabor d'estos determina el lloc des d'a on comença l'alvanç d'atac de l'equip contrari, alguna cosa molt important en quant de fàcil o difícil ho tindran estos per a marcar.

Anotacions

Touchdown (TD): És la forma més valiosa d'anotació i es conseguix quan un jugador de l'equip ofensiu, entra a la zona d'anotació contrària en el baló o rep un passe complet en eixe lloc. A l'equip que conseguix un touchdown se li otorguen 6 punts. Ademés, l'equip que anota un touchdown té dret a realisar una jugada des de la yarda 2 i pot incrementar el seu conte de punts per mig d'un:

• Punt extra: Consistix en passar el baló pel goalpost per mig d'una patada i se suma 1 punt a l'equip atacant.
• Conversió de dos punts : Consistix en intentar dur de nou el baló fins a la zona d'anotació en una sola jugada, be per mig de la carrera o el passe, i se li sumen 2 punts.

Field goal (FG): Consistix en ficar el baló entre el goalpost per mig d'una patada i es concedixen 3 punts en el cas de conseguir-ho. Generalment s'intenta un field goal quan l'equip aplega al quarto down o queden pocs segons en el rellonge i es troba prop de la zona d'anotació contrària (normalment entre la yarda 40 i la zona d'anotació).

Safety (ST):

(coneguda de manera errònea com «autoanotación») Es produïx quan la defensa conseguix derribar al jugador atacant que està en possessió del baló dins de la seua pròpia zona d'anotació, o bloqueja un punt en la zona d'anotació. Una atra forma d'anotar un safety és si el jugador atacant s'ix del camp per les llínees laterals de la seua pròpia zona d'anotació. Es concedixen 2 punts a l'equipe defensor.

Àrbits

Sèt àrbits controlen totes les accions que realisen els jugadors:

• Referee (R): és el àrbit principal. Es coloca per darrere del quarterback i els corredors. Es distinguix del restant dels àrbits en que du una gorra de color blanc (els atres àrbits duen una gorra de color negre). La seua missió és observar que la jugada siga llegal, seguint totes les accions del quarterback. En cas de desacort entre els àrbits té l'última paraula. És qui anuncia en micròfon pels altoparlantes de l'estadi les sancions cap a un jugador o equip, despuix de ser tirat un mocador groc per a detindre una jugada.
• Umpire (O): Es coloca unes yardes per darrere de la llínea defensiva i s'encarrega principalment de vigilar els moviments i accions que realisen les llínees defensiva i ofensiva. També s'encarrega de comprovar que els uniformes i equipament dels jugadors siguen reglamentaris.
• Head linesman (HL): Es coloca en un dels extrems de la llínea de colpege i s'encarrega de vigilar les accions abans i despuix de la jugada. També vigila les recepcions i carreres que passen pel seu costat. Sol ser el que senyala el punt exacte a on s'ha quedat el baló en finalisar la jugada.
• Line judge (LJ): Es coloca en l'extrem contrari al Head Linesman i, de la mateixa manera que este, s'encarrega de vigilar la llínea de colpege i les jugades del seu costat. També s'encarrega de dur el cronometraje del partit en cas que falle el rellonge de l'estadi.
• Back judge (BJ): Es coloca unes 20 yardes per darrere de la defensa en el costat del Line Judge i s'encarrega de vigilar les recepcions que es produïxen per la seua zona. També és el que controla el número de jugadors que hi ha sobre el camp.
• Field judge (FJ): Es coloca a unes 25 yardes en profunditat per darrere de la defensa en el costat del tight end. S'encarrega de vigilar totes les accions que involucren al tight end i les recepcions que es produïxen per la seua zona.
• Side judge (SJ): Les seues funcions són pràcticament les mateixes que el Back Judge pero es coloca en el costat contrari a est.

Penalisacions

Vore també: Penalty (fútbol americà i canadenc)

Quan un àrbit observa que s'ha comés una infracció, lo primer que fa és llançar al terreny de joc un mocador groc que du en la bojaca (tots els àrbits ho duen).

Quan l'àrbit principal detecta el mocador groc fa sonar el seu silbato i deté immediatament la jugada si la falta senyalisada és anterior a la posada en moviment del baló. Si és posterior a ella, s'espera a que finalise la jugada. Una volta parat el joc, l'àrbit que ha llançat el mocador es dirigix a l'àrbit principal i li informa de l'infracció. Acte seguit el principal anuncia a tots els assistents al partit l'infracció comesa, l'equip penalisat i el número del jugador o jugadors que l'han comés, per mig d'un micròfon que du adherit al seu uniforme.

L'equip que rep la falta (el que no la va provocar) pot declinar la penalisació en cas que la cantitat de yardes siga menor a l'alvançada.

La anunciación de la falta per part de l'àrbit principal es fa simultàneament de dos maneres diferents: verbalment a través del micròfon i per mig d'una série de gests corporals.

Les principals accions penalizables són:

• Holding (‘agarre’ o ‘sujetación’): és provablement la falta més comesa. Se senyala quan un jugador ofensiu agarra o atenaza al defensor o be, quan el defensiu subjecta a un ofensiu que no és el portador del baló. Els jugadors ofensius poden espentar, obstaculisar o bloquejar, pero no es permet que tanquen les seues mans sobre el defensor i de la mateixa manera els defensius solament poden subjectar al portador del baló. El holding ofensiu és més comú i ho solen cometre els hòmens de la llínea ofensiva. L'àrbit ho senyala agarrant-se la nina. Dèu yardes de penalisació si és ofensiu o cinc yardes si és defensiu.
• False start (‘eixida en fals’): es comet quan un jugador ofensiu es mou, sobrepassant la llínea de scrimmage, abans del començ de la jugada (exceptuant els que realisen un motion). Cinc yardes de penalisació.
• Off-side (‘fòra de joc’): se senyala quan un jugador defensiu invadix la llínea de colpege en el moment just del començ de la jugada. Si el jugador conseguix retrocedir a la seua posició inicial ans que es produïxca la jugada no es considera falta. Cinc yardes de penalisació.
• Encroachment: quan un jugador comet una de les dos faltes anteriors pero en la diferència de que es produïx un contacte físic en el contrari se senyala encroachment. S'indica igual que el offside. Cinc yardes de penalisació.
• Personal foul (‘falta personal’): quinze yardes de penalisació i primer i dèu automàtic per a l'equip que ha sofrit la penalisació.

Les faltes personals són:

a) Roughing the passer: es produïx quan es derriba al quarterback a destiempo quan ya s'ha després del baló.

b) Facemask (‘subjectar de la caraça’ o ‘subjectar de les barres’): es comet quan un jugador agarra intencionadament la reixeta del caixco d'un contrari.

c) Unnecessary roughness (‘rudeza innecessària’): se senyala quan l'àrbit considera que un jugador s'ha amprat en excessiva durea innecessàriament. També se senyala quan es produïx algun tipo de bloqueig o placaje illegal que posa en perill l'integritat física del jugador.

• Pass interference (interferència de passe): es produïx quan un defensa obstaculisa per mig de contacte físic a un receptor per a impedir-li rebre un passe. El baló es posa en joc en el lloc de la falta. També un receptor pot cometre una interferència de passe (es medix baix els mateixos paràmetros d'un defensa); en este cas, l'equip que ataca és castigat en 10 yardes en contra i es manté la mateixa oportunitat (down).
• Intentional grounding: es produïx quan el quarterback està dins del pocket i llança deliberadament un passe incomplet per a evitar ser derribat i perdre yardes, o be, està fòra del pocket pero el llançament delliberat per a desfer-se del baló no creua la llínea de scrimmage abans d'eixir del camp o caure al sol. Dèu yardes de penalisació i pèrdua de down. En cas que el quarterback es trobe en la seua pròpia zona d'anotació en el moment de llançar el passe incomplet, se li otorgarà un Safety a l'equipe rival.
• Tripping és una traveta. Dèu yardes de penalisació.
• Delay of game (‘retart de joc’): si l'ofensiva no posa el baló en joc en el temps establit se senyala esta falta o quan un jugador de l'equip defensiu alça el baló del sol, puix tenen prohibit apoderar-se del baló quan la jugada termina. Cinc yardes de penalisació.
• Illegal use of hands (‘us illegal de les mans’): consistix en usar de forma no reglamentària les mans, els braços o el cos per part d'algun jugador ofensiu o defensiu, com per eixemple posar les mans sobre la cara del contrari per a impedir-li la visió. Dèu yardes de penalisació.
• Chop block: S'aplica quan un jugador ofensiu bloqueja per baix de la cintura a un defensiu que, al mateix temps, està sent bloquejat dalt per un atre jugador ofensiu. Quinze yardes de penalisació.
• Clipping: És quan un jugador placa per baix de la cintura a un jugador que no posseïx el baló. Quinze yardes de penalisació.

No està permés alçar els dos peus d'un oponent del terreny de joc.

No es permet tampoc utilisar el cap (caixco) per a defendre o atacar en una jugada.

Un àrbit pot expulsar a un jugador per algun motiu que ell considere oportú. Al contrari que en el fútbol, en el fútbol americà l'expulsió d'un jugador és substituïda per un atre al moment. Sempre hi haurà 11 jugadors en el terreny de joc. Inclús en cada jugada, pots intercanviar-te en un companyer si aixina ho desiges totes les voltes que vullgues.

Popularitat

El fútbol americà és molt popular en Estats Units. Des dels anys 1990 el seu nivell de popularitat ha sobrepassat al del béisbol, conseguint aixina la classificació com el deport més popular d'eixa nació. La lliga professional, la National Football League (NFL), conformada per 32 equips, és molt popular i els estadis a on es juga presenten plens absoluts en retransmissió en televisió nacional. El Super Bowl o Supertazón és la final de temporada, a on els campeons de les dos conferències (AFC i NFC) de la NFL disputen el Trofeu Vince Lombardi, el més prestigiós d'este deport.

El fútbol americà universitari és també molt popular en Estats Units. 1066 universitats del país participen en les tres divisions de la NCAA, sent la més important la Divisió I, omplint en cada joc grans estadis com en la NFL i, de la mateixa manera que esta, els partits són retransmesos per televisió a nivell nacional. Per a designar a l'o als campeons del fútbol universitari es disputaven inicialment varis partits o bowls entre diferents conferències (Rose Bowl, Sugar Bowl, Orange Bowl, Cotton Bowl, Sun Bowl i Festa Bowl, els principals; Peach Bowl, Citrus Bowl, Alamo Bowl, Outback Bowl, Holiday Bowl, Russell Athletic Bowl i Gator Bowl, els de segon orde, tots encara es juguen), pero des de 2005 la NCAA designa un campeó únic a nivell nacional, en un joc final cridat BCS National Championship Game, pero des de 2014 es disputa el College Football Playoff per a dur als dos millors a un joc final cridat College Football Championship Game. Atres universitats d'Estats Units competixen en la NAIA en una sola divisió, contrari a lo que succeïx en la NCAA, pero sense la popularitat d'esta en el país.

En Canadà, el fútbol americà té una variació local molt popular i important en este país, la lliga principal del qual és la «Canadian Football League (CFL)» (Lliga Canadenca de Fútbol). Este deport, conegut com fútbol canadenc, és similar al fútbol americà i és el segon en popularitat d'eixe país despuix del hockey sobre gèl. Esta lliga professional està composta de nou equips localisats en diferents ciutats de Canadà i dividits entre les divisions Este i Oest, quatre equips l'Este i cinc l'Oest. La competició dura 20 semanes entre juny i octubre; cada equip juga 18 partits i té dos semanes de descans abans de la postemporada. Despuix de la temporada regular, sis dels nou equips juguen durant tres semanes els playoffs, a on els campeons de cada divisió juguen la final a partit únic buscant el guanyador de la Grey Cup. També el fútbol canadenc universitari és molt seguit en el país coronant un campeó nacional, en una final denominada Vanier Cup.

El fútbol americà en Mèxic és el quint deport més popular del país i el quarto en la Zona Metropolitana de la Ciutat de Mèxic.

En el país existix un gran interés per la NFL d'Estats Units, tant aixina que transmeten partits d'esta lliga en especialisats comentaristes d'este deport en espanyol. El partit entre els equips de les dos universitats públiques més grans del país, els Pumes de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i les Àguiles Blanques del Institut Politècnic Nacional, és considerat el clàssic nacional i es juga des de 1936, sent el partit clàssic més antic de Mèxic en qualsevol deport. La ciutat de Monterrey, des de 1945, conte a la seua volta en el seu clàssic entre els Borregos Salvages del Institut Tecnològic d'Estudis Superiors de Monterrey i els Autèntics Tigres de la Universitat Autònoma de Nou #León. Mentrestant, dins de la Zona Metropolitana de Pobla, en San Andrés Cholula, també hi ha un equip de gran renom en Mèxic, els Asteques de la Universitat de les Américas Pobla, naixcuts en 1947. En la part professional, Mèxic conta des de 2016 en la Lliga de Fútbol Americà Professional i la Lliga de Fútbol Americà de Mèxic des de 2019. A partir de 2018 es transmeten també en Mèxic partits de la CFL canadenca, incloent la Grey Cup.

Fòra de Norteamérica, el fútbol americà no va eixercir ni eixercix influència deportiva a nivell internacional. La NFL va experimentar durant més de 10 anys en una lliga en Europa (NFL Europa), tenint franquícies en Ámsterdam, Colónia, Dusseldorf, Barcelona, Fráncfort, Londres, Edimburc, Hamburc i Berlín. La franquícia espanyola, els Barcelona Dragons, va existir fins a 2003. No obstant, en juliol de 2007 es va anunciar la desaparició de la NFL Europa.

La NFL ha realisat partits d'exhibició, cridats American Bowl, en ciutats fòra d'Estats Units com Barcelona, Berlín, Ciutat de Mèxic, Dublín, Londres, Monterrey, Montreal, Osaka, Sídney, Tòquio, Toronto i Vancouver.

En la Ciutat de Mèxic es va realisar el primer partit de temporada regular fòra d'Estats Units, el 2 d'octubre de 2005 en el Estadi Asteca. Eixa nit els Arizona Cardinals varen véncer als Sant Francisco 49ers, establint un nou récort d'assistència per a un partit de temporada regular, el qual a 2020 encara es manté.

En octubre de 2006, la NFL va anunciar que intentarà dur a lo manco dos partits de temporada regular per any fòra d'Estats Units.

En 2007 es va jugar en el Estadi de Wembley el primer partit de temporada regular de la NFL fora de Norteamérica, el segon fòra d'Estats Units, el qual va enfrontar als New York Giants i els Miami Dolphins, en victòria del conjunt de Nova York.

A nivell de seleccions es destaca la Copa Mundial de Fútbol Americà, sense rellevància en l'àmbit deportiu internacional.

Una modalitat de fútbol americà en certa popularitat està relacionat en el que es juga baix sostre en arenes i coliseus d'Estats Units en huit jugadors en el camp de joc, la principal manifestació del qual deportiva a nivell professional estava en la Arena Football League (AFL), la qual es va jugar entre 1987 i 2019, jugant-se la final a partit únic en un event denominat ArenaBowl. La lliga va deure tancar per problemes financers.

Lligues professionals i colegiales

En Estats Units, es juga fútbol americà en molts nivells:

• Fútbol professional.
• Fútbol americà en camp cobert, professional (Arena Football League fins a 2019), jugat en arenes i coliseus en sostre.
• Fútbol americà universitari, jugat per moltes institucions d'ensenyança superior.
• Fútbol americà escolar, jugat per la majoria de les escoles secundàries.
• Fútbol americà amateur i jovenil.
• Flag football sense contacte, casi exclusivament amateur.
• Touch football, sense contacte.

Les descripcions en esta pàgina es basen principalment en les regles actuals de la National Football League (des de 1920). A on estes regles foren diferents de les del fútbol americà universitari, una nota serà feta.

Les regles professionals, universitàries, escolars i aficionades són semblants. La menuda Arena Football League (des de 1987 fins a 2019) jugava una adaptació del fútbol americà per a recints techados, jugant a un ritme més ràpit, en un camp més menut en llínees laterals incorporades, en els extrems dels camps de joc en parets acolchonadas, semblants a les que es troben en el outfield d'un camp de béisbol. El flag football i el touch football són versions del fútbol americà sense tackleos.

Vàries lligues professionals varen deixar d'existir: la World Football League (WFL, 1974-75), la United States Football League (USFL, 1983-1985), la XFL (2001), la All-America Football Conference (1946-1949), la World League of American Football (WLAF, 1991-1993, que es va convertir en la NFL Europa), i la American Football League (AFL, 1960-1969), que és considerada l'orige del modern fútbol americà professional.

La NFL es va fusionar en la AFL en 1970, en acabant de que la AFL va començar a tindre èxit en l'atracció d'estreles de la NFL. Despuix de la fusió, la NFL va adoptar característiques innovadores practicades per la AFL, com a nom dels jugadors en les camisetes, rellonges oficials en el marcador (en la NFL era freqüent que els rellonges de camp i del marcador no concordaren, #lo que generava confusió) i la conversió dels dos punts. Des d'abans de la fusió, la NFL va adoptar conceptes revolucionaris de la AFL de transmissions televisives i el repartiment dels ingressos de les bolletes venudes en els estadis i de les transmissions televisives per als equips de casa i visitant. Al fi, la NFL va acabar per adoptar tots els aspectes pioners de la AFL, llevat el nom.

Artícul principal → Fútbol americà en Mèxic.

En Mèxic, el fútbol americà és un deport de llarga tradició, tenint la seua major popularitat en la década de 1950 entre equips universitaris. La màxima competició de fútbol americà és la Lliga de Fútbol Americà Professional (LFA).

La Lliga de Fútbol Americà Professional de Mèxic o LFA és la màxima categoria de joc de Fútbol Americà en el país de manera professional, la qual va ser fundada en l'any 2016 en 4 equips inicials (Raptors, Eagles, Condors i Mayas), tots en sèu en Ciutat de Mèxic; no obstant, els Raptors representen al Estat de Mèxic. En 2017 la lliga es va expandir en 2 equips més (Fundidores i Digues-nos) dels Estats de Nou #León i Coahuila, respectivament. Durant la temporada 2019 la lliga es va expandir en l'arribada dels Artilleros en l'Estat de Pobla i els Orsos en l'Estat de Mèxic, conseguint huit equips en total, els quals representen a cinc estats en cinc ciutats. La lliga seguix en procés d'expansió i té com a meta tindre 9 equips per al 2020. A nivell colegial existix la Lliga Major de la ONEFA (Organisació Nacional Estudiantil de Fútbol Americà), un campeonat universitari fundat en 1930. També existix la Conferència Premier CONADEIP, una atra competència universitària fundada en 2010. El fútbol americà és el quint deport més popular en Mèxic i el país que més sintoniza la NFL fora d'Estats Units, per la qual cosa existixen acorts per a jugar partits de la lliga nortamericana en el país asteca, ademés que la seua mercaderia és molt comercialisada en els almagasens i centres comercials mexicans.

En Japó hi ha una lliga professional, la X League, o Excellence League, la qual és una lliga corporativa, o siga entre equips de propietat o de patrocini total d'una empresa. Els jugadors són en molts casos treballadors d'eixa empresa en la que juguen. Consta de 4 divisions: X, X2, X3 i X4, de la qual solament la X pot considerar-se professional d'alguna manera.

En Europa, bona part del continent té lligues locals encara que són semiprofesionales, ademés que són de poc interés per al públic europeu, destacándosen les d'Àustria (Austrian Football League), Alemània (German Football League), França (Campeonat de França de Fútbol Americà) i Itàlia (Italian Football League).

En Espanya es disputa la LNFA, organisada per la Federació Espanyola de Fútbol Americà (FEFA). El campeó i subcampeó de la LNFA obtenen el dret a participar en la Lliga Europea de Fútbol Americà (màxima competició europea), i els dos semifinalistes en la Copa de la EFAF (segona competició europea d'importància).

Des de l'any 2000 han aparegut lligues femenines professionals en Estats Units destacant-se la Lingerie Football League, a on les deportistes juguen en roba interior en coliseus o arenes baix sostre, en sèt jugadores per equip. La Lingerie Bowl és el partit final de la lliga en els equips guanyadors de les dos conferències que la conformen, disputant el campeonat femení de fútbol americà.

En Sudamérica hi ha una evolució important en el fútbol americà, ya que des de 2006 s'ha començat a practicar este deport de manera amateur en Argentina. Actualment existixen tres lligues de fútbol americà aficionades en eixe país: una ubicada en Buenos Aires, la Football Americà Argentina, la qual té sis equips; l'ubicada en la ciutat de Còrdova, la Còrdova Football Americà, en tres equips; i l'ubicada en Rosario, la Rosario Football League, també en tres equips. Ademés, hi ha més lligues en etapa de formació en atres províncies com en la província de Santa Fe, a on està el Fútbol Americà Santa Fe.

En Equador va ser creada la Federació de Football Americà d'Equador (FFAE) en 2016, la qual es va crear per a consolidar les idees dels equips que es conformen en el país, ademés d'organisar un campeonat nacional denominat Copa Mitat del Món, que va iniciar en 4 equips i en la seua segona edició va contar en 8 de diferents províncies.

En República Dominicana es juga football des dels anys 1980, inicialment en events internacionals especialment contra equips de Puerto Rico, després des de 2010 fins a 2017 va haver una lliga nacional, la LDFA que va cessar la seua activitats en 2018, deixant el pas a LIDOFA en 2022, primera lliga nacional baixe la Federació Dominicana de Football Americà FEDOFA.

Equips de Futbol Americà-Flag en Espanya

Equips a dia 6 de març de 2026 per comunitat autònoma:

• ANDALUSIA
  • ALJARAFE HARRIERS
  • ALMERIA BARBARIANS
  • C.D. HÍSPALIS
  • CÒRDOVA BULLS
  • EL PORT MERCENARIS
  • EL PORT SEAGULLS
  • ESTEPONA HELLFISH
  • FUENGIROLA POTROS
  • GRANADA LIONS
  • GRANADA PHOENIX
  • SOPES DE LA VEGA VALKIRIAS
  • HUELVA SAILORS
  • JEREZ JAGUARS
  • MAIRENA BLUE DEVILS
  • MÀLAGA CORSAIRS
  • MONTILLA CIRCUS
  • SAN FERNANDO 49ERS
  • SEVILLA EAGLES
  • SEVILLA GATS CERVALS
  • TORREMOLINOS #LLEBRER ARAGÓ
  • CUARTE DE HUERVA STARS
  • VILLAMAYOR MERCENARIS
  • SARAGOSSA HURRICANES
  • SARAGOSSA LIONS
  • SARAGOSSA SPARROWS ASTÚRIES
  • GIJÓN MARINERS
  • GIJÓN NORTENYS
  • OVIEDO MADBULLS
  • OVIEDO PHOENIX BALEARS
  • EIVISSA LLOPS
  • MALLORCA VOLTORS
  • VILAFRANCA RET DEVILS CANÀRIES
  • ATLANTIC DEVILS
  • GRAN CANÀRIA CANS
  • TENERIFE BLOOD DRAGONS CANTÀBRIA
  • CANTÀBRIA BISONS
  • TORRELAVEGA BERSERKERS CASTELLA – LA TACA / #LEÓN
  • ÀVILA GRIZZLIES
  • GUADALAJARA STINGS
  • VALLADOLIT PENGUINS CATALUNYA
  • ARGENTONA BOCS
  • BACUS ULLASTRELL
  • BADALONA DRACS
  • BARBERÀ ROOKIES
  • BARCELONA BÚFALS
  • BARCELONA PAGESOS
  • BARCELONA UROLOKI
  • BIGUES I RIELLS SCORPIONS
  • CASTELL-PLATJA D’ROGLE DUCS
  • CORNELLÀ MEERKATS
  • GARROSA MAMUTS
  • GRANOLLERS FÉNIX
  • L’HOSPITALET PIONERS
  • LLEONS CREIXELL
  • LLIÇÀ DE VAL PANTHERS
  • REUS IMPERIALS
  • RIUDOMS REBELS
  • SARRIÀ DE TER WOLVES
  • TERRASSA REDS
  • TORREDEMBARRA LIZARDS
  • VILAFRANCA EAGLES COMUNITAT VALENCIANA
  • ALACANT BUTTERFLIES
  • ALACANT SHARKS
  • ALACANT THUNDER
  • ELIG GATS CERVALS
  • IBI INDUSTRIALS
  • SUECA RICERS
  • SUECA TEMPLARIS
  • VALÉNCIA FIREBATS
  • VALÉNCIA GIANTS EXTREMADURA
  • EXTREMADURA NÓMADES
  • MÈRIDA ROMANS
  • PLASENCIA DUCKS
  • VILLANUEVA BLACK STORKS EUSKADI – GALÍCIA
  • COYOTS SANTURTZI
  • DONOSTI TXIPIS
  • CAMBRE TOWERS
  • SANTIAGO BLACK RAVENS REGIÓ DE MÚRCIA
  • MÚRCIA COBRES MADRIT
  • ALCOBENDAS CAVALIERS
  • ALCORCÓN SMILODONS
  • BOADILLA VIKINGS
  • CAMIONERS COSLADA
  • FUENLABRADA CAIMANS
  • JABATOS TRES VORES
  • LES ROCES BLACK DEMONS
  • LEGANÉS MONSTERS
  • MADRIT CAPITALS
  • MADRIT RAPTORS
  • MÓSTOLES UNICORNS
  • PINTE GOLDBATS
  • ROYAL OAKS KNIGHTS
  • VILLANUEVA DEL PARDILLO WILDCATS
  • VILLAVICIOSA INDIANS

Vore també

• Fútbol
• Fútbol australià
• Fútbol canadenc

Enllaços externs

• Federació Espanyola de Fútbol Americà (FEFA)
• Federació Europea de Fútbol Americà (EFAF) [1] archivat en Wayback Machine.
• Federació Internacional de Fútbol americà (IFAF)
• National Football League
• Organisació Nacional Estudiantil de Fútbol Americà (ONEFA) [2] archivat en Wayback Machine.
• Federació Mexicana de Fútbol Americà (FMFA)
• Associació Japonesa de Fútbol Americà (JAFA)
• Associació Argentina de Fútbol Americà (AAFA)
• Lliga Football Americà Argentina (FAA)
• Federació Deportiva Nacional de Fútbol Americà de Chile (FEDFACH)
• Lliga Metropolitana de Fútbol Americà (Chile)
• Lliga Chilena De Football Americà (LCFA) [3] archivat en Wayback Machine.

• Lliga Uruguayana De Football Americà (LUFA)
• Associació de Fútbol Americà de Brasil (AFAB)
• Federació de Football Americà d'Equador (FFAE)
• TOT FÚTBOL AMERICÀ