Anar al contingut

Super Bowl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Super Bowl XLV marquee at Cowboys Stadium.jpg
Super Bowl


Super Bowl o Supertazón[1][lower-alpha 1] són els noms en els que es coneix al partit final del campeonat de la National Football League (NFL) —principal campeonat professional de fútbol americà en Estats Units—, en el que s'enfronten els campeons de la Conferència Nacional (NFC) i de la Conferència Americana (AFC). El partit es disputa el segon dumenge del més de febrer i deu el seu nom a Lamar Hunt, antic propietari de Kansas City Chiefs, qui ho va cridar aixina per a diferenciar-ho del restant de bowls o tazones que es disputaven. L'idea li va vindre al cap perque el seu fill jugava en una pilota rebotadora que es dia super ball.[2]

El primer Super Bowl es va jugar el 15 de giner de 1967 (el primer guanyador va ser Green Bay) com a part d'un acort entre la National Football League i l'atre campeonat existent llavors, la American Football League (AFL), per a que els vencedors de cada competició jugaren un partit que decidira al campeó d'Estats Units. Quan la AFL es va integrar en la NFL, cada lliga es va convertir en una conferència i el joc va passar a ser entre els seus campeons. Els equips que més voltes han guanyat són Pittsburgh Steelers i New England Patriots (sis ocasions), i solament hi ha quatre de les 32 franquícies de la NFL que mai han jugat la final.[3]

Els actuals campeons són els Seattle Seahawks, els qui varen guanyar el Super Bowl LX el 8 de febrer de 2026 per un marcador de 29 a 13 davant els New England Patriots.

Al marge de l'àmbit deportiu, el Super Bowl és una de les transmissions televisives més vistes d'Estats Units cada any. Molts músics han actuat durant les cerimònies abans del partit i en el descans, la franja publicitària és la més cara de tot l'any, i el dia del partit (conegut com Super Sunday o Superdomingo) està considerat de facto com una festa nacional.[4][5] Els nortamericans consumixen més menjar i beguda durant la trobada que en qualsevol atra data, exceptuant el Dia d'Acció de Gràcies.[6][7]

Història

[editar | editar còdic]

Orígens

[editar | editar còdic]

Des de la creació de la National Football League en 1920, el campeonat va tindre que competir en atres lligues, sent la més important de totes elles la American Football League, fundada en 1960. La rivalitat entre els dos campeonats, que varen intensificar les seues estratègies per a atraure als millors jugadors i al major número d'aficionats, va fer que la NFL i la AFL mamprengueren conversacions en 1966, aplegant a un preacort el 8 de juny d'eixe any.[8]

Una de les condicions d'eixe preacort establia la celebració d'una final que determinara a el "campeó del món" de fútbol americà. El comissionat de la NFL, Pete Rozelle, va voler cridar a eixe partit The Big One.[9] No obstant, es va impondre finalment el nom Super Bowl propost pel propietari dels Kansas City Chiefs i fundador de la AFL, Lamar Hunt, a qui se li va ocórrer despuix de vore el seu fill jugar en una pilota rebotadora cridada Super Ball. Per una atra part, el nom bowltazón») ya s'amprava per a les finals de fútbol americà universitari, per #lo que va terminar imponent-se a pesar de que en un principi anava a ser una denominació temporal.[10]

Finals entre la NFL i la AFL

[editar | editar còdic]

El primer Super Bowl, que es va cridar oficialment First AFL-NFL World Championship Game («Primer campeonat del món AFL-NFL»), es va disputar el 15 de giner de 1967 entre els campeons de la American Football League, els Kansas City Chiefs, i els de la National Football League, els Green Bay Packers. Dit trobada va terminar en un resultat de 10:35 favorable para Green Bay, en una actuació destacada del quarterback Bart Starr, que va ser proclamat jugador més valiós.[10] Els Packers varen revalidar el títul a l'any següent.

En el tercer campeonat celebrat en 1969 va canviar la tendència, i New York Jets va ser el primer equip vencedor que aportava la American Football League, en guanyar als Baltimore Colts en Miami. L'última final del Super Bowl en les dos lligues per separat es va celebrar en 1970, i en ella Kansas City Chiefs es va proclamar campeó en véncer a Minnesota Vikings de la NFL per 23:7. Eixe mateix any es va establir "Super Bowl" com a denominació definitiva del choc.[11]

Sistema de conferències

[editar | editar còdic]

En 1970 es va produir l'absorció de la American Football League per part de la National Football League, que passaven a ser la Conferència Americana i la Conferència Nacional respectivament. A la seua volta, el trofeu de campeons va passar a cridar-se «Vince Lombardi», en homenage a l'entrenador homònim qui va fallir en setembre d'eixe any.[12] El primer club vencedor en el nou sistema va ser Baltimore Colts.

En la década de 1970, la majoria de les finals varen estar dominades per equips provinents de l'antiga AFL. Miami Dolphins va véncer en la final de 1973 invicte, una marca que fins a la data no s'ha pogut igualar,[13] i va revalidar el seu triumfo en 1974. Despuix Pittsburgh Steelers, entrenat per Chuck Noll, va conseguir quatre títuls (1975, 1976, 1979 i 1980) en una de les primeres dinasties del campeonat formada per jugadors com Joe Greene, Lynn Swann, Franco Harris, Jack Lambert, Terry Bradshaw i John Stallworth, tots ells presents en el Saló de la Fama del Fútbol Americà Professional. El seu joc es va basar en una sòlida defensa, que els va valdre el renom de Steel Curtain (Cortina d'acer).[14]

A partir dels anys 1980, els equips de la NFC varen prendre el control en les finals del Super Bowl. La franquícia més exitosa durant eixa época va ser Sant Francisco 49ers, que va guanyar tres tornejos (1982, 1985 i 1989) en un estil de joc a l'atac imprés pel seu entrenador, Bill Walsh. El seu quarterback, Joe Montana, està considerat com un dels millors de l'història en la seua posició i va ser guanyador del MVP en les edicions XVI, XIX i XXIV.[15] En esta década també va destacar Chicago Bears, que va tancar la temporada de 1985 en un récort de 18 victòries per una derrota, i els dos campeonats de Washington Redskins, corresponents a les temporades de 1982 i 1987.


En la década de 1990, Dallas Cowboys va descollar com l'equip més victoriós, en tres dels quatre campeonats que varen aplegar a jugar en eixe periodo (en 1993, 1994 i 1996). També va destacar Buffalo Bills, que va aplegar a quatre finals consecutives des de 1991 fins a 1994 pero va guanyar cap d'elles.[16] A la seua volta, Sant Francisco 49ers es va convertir en l'equip que més finals havia guanyat en véncer en l'edició vigèsima novena, en el wide receiver Jerry Rice com la seua major figura despuix de la retirada de Joe Montana.[17] Cowboys i 49ers varen copar els principals duels de la final, fins que a finals de la década va resorgir Green Bay Packers, liderats pel quarterback i tres voltes MVP Brett Favre. Per un atre costat Denver Broncos, que mai va guanyar un títul a pesar d'haver aplegat a la final en quatre ocasions, va conseguir dos títuls consecutius en 1998 i 1999 en Terrell Davis i John Elway com els seus principals atractius.[18]

A partir de la década de 2000, el campeonat va tornar a estar dominat per equips procedents de la Conferència Americana, i l'aparició de nous equips que fins a llavors mai havien disputat el torneig. El sigle va començar en la victòria de St. Louis Rams, sent el primer equip presidit per una dòna, Geòrgia Frontiere.[19] New England Patriots va guanyar en sis ocasions (en 2002, 2004, 2005, 2015, 2017 i 2019) liderat pel quarterback Tom Brady, i va caure en 2008 i 2012 davant els New York Giants a pesar d'haver terminat invicte el restant de la temporada del 2008.[20] També varen destacar les victòries de dos debutants en la final: Baltimore Ravens en 2001 (edició XXXV) i Tampa Bay Bucanners en 2003 (edició XXXVII).

Pittsburgh Steelers va tornar a confirmar-se com un equip campeó despuix de recuperar el seu característic joc defensiu, i va superar a Sant Francisco 49ers com l'equip que més Super Bowl ha guanyat despuix de véncer en el Super Bowl XL (en 2006) i XLIII (en 2009).[21] Un debutant en la final, New Orleans Saints, va véncer en el Super Bowl XLIV disputat en 2010, i en 2011 els guanyadors varen ser els Green Bay Packers. New Englands Patriots va guanyar el Super Bowl LI front a Atlanta Falcons en un resultat de 34-28 en a on la trobada va ser duta al temps extra per primera volta.

Edicions i palmarés

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Guanyadors del Super Bowl.


Fins a 2026 s'han celebrat 60 edicions del Super Bowl o Supertazón. Encara que tradicionalment sempre es jugava a finals de giner, des de 2004 es disputa en el primer dumenge de febrer. La final ve precedida d'una temporada regular, disputada en els últims mesos de l'any eixint i vàries eliminatòries en la Conferència Americana i la Conferència Nacional. Cada edició es representa en numeració romana (en l'excepció del Super Bowl 50), per #lo que la primera edició que es va disputar en 1967 es coneix com Super Bowl I.

Els equips que més voltes han guanyat el torneig han segut Pittsburgh Steelers i New England Patriots, en sis títuls en el seu haver.[21] La franquícia va superar en 2009 a Dallas Cowboys i Sant Francisco 49ers, que conten en cinc títuls cada u. En récorts negatius, Denver Broncos i New England Patriots han segut els que més voltes han perdut la final, fins a en cinc ocasions, despuix Buffalo Bills i Minnesota Vikings en quatre derrotes.[22] En el cas de Buffalo, les seues derrotes varen ser consecutives des de 1991 fins a 1994.[16]

Actualment, 28 franquícies de fútbol americà han participat en la final des de la primera edició i 19 equips han guanyat el trofeu a lo manco una volta. Quatre equips mai han jugat el Super Bowl: Cleveland Browns, Detroit Lions, Houston Texans i Jacksonville Jaguars. Detroit i Cleveland varen ser campeons de la NFL abans de 1967, mentres que Jacksonville i Houston són franquícies creades despuix de la fusió entre NFL i AFL i no han guanyat campeonat algun.[3]

Artícul principal → .


La NFL elegix la sèu del Super Bowl o Supertazón en tres anys d'antelació, en base en que la ciutat candidata reunixca unes condicions d'aforament, seguritat i instalacions adequades. És tradicional que la sèu elegida conte en una franquícia de la lliga.[23][24] Ademés, la trobada està considerada des de 2002 com "Event especial de Seguritat Nacional" per part del Servici Secret dels Estats Units.[25] El cost d'una entrada oficial en la quadragèsima segona edició va ser de 900 dólars, preu que en la revenda es va disparar fins als 4000 dólars.[26]


Històricament, el torneig s'ha disputat en llocs de clima càlit. L'àrea metropolitana de Miami és la zona que més voltes ha albergat la final, fins a en 10 ocasions,[27] seguida per Nova Orleans (9) i Los Àngeles (7). No obstant, l'aparició d'estadis coberts ha fet que la NFL conte en ciutats en clima fret per a albergar el choc en els últims anys.

Per a designar a quí eixercirà com l'equip local, la NFL alterna entre la Conferència Nacional i la Conferència Americana, cada any de per mig. El protocol de la Lliga Nacional de Fútbol Americà (NFL) dicta que els equips de la Conferència Americana són locals de la final en els anys pares, mentres els de la Nacional ho són en els senars. L'equip que eixercix de local pot elegir la equipación que vullga, tenint en conte que les regles de la lliga impedixen als equips portar uniformes alterns durant el Super Bowl.[28][29]

Artícul principal → Trofeu Vince Lombardi.


El principal guardó que es du el vencedor de la competició és el trofeu Vince Lombardi. Es diu aixina des de 1970 en honor a l'entrenador Vince Lombardi, guanyador de les dos primeres Super Bowl en els Green Bay Packers i fallit eixe any a causa d'un càncer.[12] Anteriorment, era conegut com "Campeonat del Món".[30]

El trofeu va ser dissenyat per Tiffany & Co. i està valorat en 25 000 dólars. Presenta un baló reglamentari de fútbol americà en peu realisat en argent de llei, medix 56 centímetros i pesa 3,2 quilograms.[31] La NFL elabora una sola peça per a entregar-ho en propietat a l'equip vencedor, a diferència d'atres campeonats com la Copa Stanley (NHL) o la Grey Cup (CFL), a on solament existix un guardó.[32] Conta en una inscripció en el guanyador, any i edició de la Super Bowl que es grava despuix del partit.


Ademés del trofeu, cada jugador rep un anelle de campeó. Estes joyes solen realisar-se en or blanc i diamants, i inclouen nom de l'equip i edició del Super Bowl. La NFL costeja 150 anells per a cada equip, en un cost aproximat de 5000 dólars l'unitat. La franquícia vencedora pot regalar anells a qui vullga, repartint-se entre cos tècnic, jugadors, personal i directiva. En cas que vullguen regalar anells de més, l'equip assumix el cost de cada unitat extra.[33]

Espectàculs

[editar | editar còdic]

Al marge de l'acte deportiu, el Super Bowl o Supertazón és un dels acontenyiments socials més importants en Estats Units. Està considerat com un acte social en el que la gent es reunix per a vore el partit, i és la segona data de l'any en la que més menjar i beguda es consumix, per darrere del Dia d'Acció de Gràcies.[6]

La NFL i la majoria d'equips del campeonat organisen activitats en les afores del camp de fútbol americà, destinades a tots els públics. La majoria estan relacionades en el fútbol americà, com a firmes de jugadors famosos o proves físiques. No obstant, també s'organisen concerts en els aledaño a l'estadi en grups populars.

Ademés, és l'únic partit de la temporada en el que els dos equips poden dur als seus equips d'animació. La primera volta que va aparéixer este tipo d'animació va ser en la dècima edició celebrada en 1976, en el grup d'animadores de Dallas Cowboys.[34][35]

Himne nacional

[editar | editar còdic]

Al començ del partit hi ha vàries actuacions musicals, números d'orquestes universitàries i salutacions per part de diverses autoritats, que culminen en l'interpretació de l'himne nacional dels Estats Units, "The Star-Spangled Bàner". L'artiste elegit per a interpretar-ho sol destacar per la seua capacitat vocal, tindre una carrera consagrada, i la seua elecció es fa pocs dies abans de disputar-se la final.[36][37] L'himne s'interpreta en viu i en directe acompanyat per una orquesta, i encara que teòricament existix la possibilitat de que el cantant puga fer playback, açò és criticat si es descobrix.[38]

Sol ser interpretat per una dòna, cas de Whitney Houston (1991), Mariah Carey (2002), Céline Dion (2003), Beyoncé (2004), Christina Aguilera (2011), Alicia Keys (2013), Lady Gaga (2016), Demi Lovato (2020) o Rihanna (2023) entre unes atres, encara que també pot donar-se el cas de que ho cante un home, com va ocórrer en Barry Manilow en 1984. L'himne també poden cantar-ho grups, com Backstreet Boys (2001) o Dixie Chicks (2003), o cors militars i universitaris (2005).[36]

Artícul principal → Espectàcul de mig temps.

Cada Super Bowl o Supertazón ha contat en un espectàcul musical celebrat durant el descans del partit (Halftime show) des de la seua primera edició. Encara que en un principi estava protagonisat per les bandes musicals de les universitats nortamericanes, la popularitat de l'event va fer que els cantants i grups més populars del moment guanyaren protagonisme. A diferència d'atres intermijos en menor duració, la NFL autorisa que el descans del Super Bowl dure 30 minuts per a que puguen realisar-se les actuacions, i el seu presupost és molt superior al de qualsevol actuació realisada en atres circumstàncies.[39][40]

A lo llarc de l'història, hi ha hagut actuacions que han transcendit més allà del partit. Despuix de varis anys en pèrdua d'espectadors a atres canals durant el descans, la NFL va contractar per al vigèsima octava celebrada en 1993 a Michael Jackson, qui va cantar junt en 3500 chiquets el seu senzill "Heal the world". L'èxit d'audiència va fer que la lliga contractara artistes famosos i millorara la calitat del show.[41] En 2002 l'actuació dels irlandesos O2 també va obtindre repercussió en els mijos, ya que Bono va homenajar a les víctimes del atentat de l'11 de setembre durant la cançó "Where the Streets Have No Name".[42]


L'espectàcul del descans del Super Bowl XXXVIII, celebrat en 2004, va anar el més polèmic, en acabant de que el cantant Justin Timberlake, mentres interpretava el seu tema Roc Your Body, en terminar la cançó, li va llevar a Janet Jackson una peça del seu vestit al final de l'actuació, descobrint un de les seues sens en una estrela que recobria tot el peçó. L'image solament va poder vore's durant un segon en l'emissió en directe, pero va ser difosa en rapidea a través d'internet i vàries associacions d'espectadors varen protestar pel show.[43] L'incident, que va passar a conéixer-se com Nipplegate, li va costar a CBS i totes les seues emissores afiliades una multa de 550 000 dólars per part de la Comissió Federal de les Comunicacions (FCC), encara que dit organisme va alçar la sanció en 2008.[44] Despuix d'eixe incident, l'emissió d'espectàculs en directe en els Estats Units es fa en cinc segons de retardo.[45] encara que en 2012 també va tornar a ocórrer un incident durant la presentació de la cantant Madonna, quan la rapera M.I.A. va alçar el seu dit mig, per #lo que el portaveu de la NBC Christopher McCloskey, es va tindre que disculpar pel gest inapropiat.[46][47]

Cobertura en televisió

[editar | editar còdic]

Tradicionalment, el Super Bowl ha segut un dels programes de televisió més vists en Estats Units i la retransmissió sol liderar les audiències d'este mig cada any. Durant la trobada, la cadena que ho retransmet obté una quota de pantalla d'entre el 40 i el 60 %, segons senyes d'AGB Nielsen, #lo que es traduïx en prop de 120 millons d'espectadors que sintonizan en el partit a lo manco en alguna ocasió.[48] Ademés, la senyal de la trobada es transmet a més de 200 països, per #lo que l'audiència es multiplica fins a cent millons de persones en tot lo món.[49]


La primera final que va trencar récorts d'audiència va ser el Super Bowl XVI, celebrat en 1982 i que enfrontava a Sant Francisco 49ers contra Cincinnati Bengals. El choc va ser seguit pel 49 % de les llars en un share del 73 %, i es va alcançar eixa sifra perque una forta ventisca va afectar a la costa noreste del país, #lo que va provocar que moltes persones preferiren quedar-se en les seues cases per a seguir la trobada.[50] Actualment, l'espai més vist de l'història en els Estats Units és la Super Bowl XLVI de 2012, en 115 millons d'espectadors.[51] L'edició XLIV de 2010 va desbancar del lloc a l'últim capítul de la série MASH, emés en 1983, que fins a eixe any va ser el programa en més audiència del país.[48]

Actualment, els drets d'emissió d'este partit corresponen a CBS, NBC i FOX, turnándose cada any. Anteriorment ABC també retransmetia el Super Bowl, encara que va deixar de fer-ho quan va renunciar al fútbol americà en televisió. La primera final va ser retransmesa de forma simultànea entre CBS i NBC, i a partir de 1968 les cadenes varen començar a repartir-se les emissions.[52] Per la seua banda, la primera trobada emesa per a tot el país va ser el edició VII de 1973, ya que fins a eixe any els partits es restringien en les ciutats en equips en la final per a evitar que la gent no acodira als estadis.[53]

Despuix del partit, és tradicional que el canal que ho ha retransmés emeta un programa o série de televisió del que espera obtindre bones audiències. Eixemples d'això varen ser les estrenes de The A-Team (1983), Pare de Família (1999) o American Doneu! (2006) entre atres programes. Les rets també aprofiten per a emetre les seues séries en un capítul especial, alluntat de la trama principal per a atraure més públic, com ha ocorregut en Els Simpson (en l'episodi Sunday, Cruddy Sunday) o House (en "Frozen").[54][55]

Publicitat

[editar | editar còdic]

Les franges comercials durant el partit del Super Bowl són les més cares de la televisió en Estats Units, per #lo que moltes empreses decidixen comprar eixos espais per a emetre els seus anuncis més costosos i les seues majors produccions. El primer anunci d'eixes característiques va ser "1984" d'Apple, dirigit per Ridley Scott, que va revolucionar el concepte de la publicitat emesa en este acontenyiment.[56][57] Des de llavors, moltes empreses usen este espai per a donar a conéixer les seues propostes més creatives i els seus nous productes, i inclús alguns diaris com USA Today organisen un concurs per a premiar al millor anunci de la Super Bowl.[58][59] És habitual també la presència d'anuncis fixos, com la campanya de Disney I'm going to Disney World!, en la que futbolistes i celebritats del país animen a la gent a acodir al parc temàtic.[60]

El número d'espais destinats a la publicitat està llimitat i, per l'audiència que pot alcançar el partit, el seu preu és molt elevat. En 2019, una empresa que volguera colocar un espot de 30 segons durant el partit tenia que abonar prop de 7,7 millons de dólars. El preu dels anuncis ha anat en aument llevat en 2009 i 2010 (2,5 millons), quan per primera volta en la seua història varen baixar per la crisis financera.[61]

Récorts

[editar | editar còdic]
  1. «Supertazón.» Fundéu. Consultat el 5 de febrer de 2017.
  2. Eskenazi, Gerald. «Lamar Hunt, a Force in Football, Dies at 74» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2010.
  3. 3,0 3,1 DiTullio, Brian. Bleacher Report (ed.): «Super Bowl Facts: The Cleveland Browns and Detroit Lions Stand Alone» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2010.
  4. Cook, Bob. NBC (ed.): «Let's make Super Bowl an official holiday» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2012. Consultat el 11 d'abril de 2010.
  5. Belkin, Douglas. «Super Bowl underscores cultural dividix» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2010.
  6. 6,0 6,1 Departament d'Agricultura dels Estats Units (ed.): «USDA Offers Food Safety Advice for Your Super Bowl Party» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2010. Consultat el 11 d'abril de 2010.
  7. «Super Bowl: ¡Dumenge al revés!» (en és). pisilinuxworld. Consultat el 13 de febrer de 2025.
  8. Pro Football Hall of Fame (ed.): «50 Years After» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2010.
  9. Primera Hora (ed.): «Super Bowl: Gran evolució en espectàcul de mig temps». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2009. Consultat el 11 d'abril de 2010.
  10. 10,0 10,1 Martín, Álvaro. Llibertat Digital (ed.): «Història del fútbol professional americà». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  11. Hoffart, Tom. Dailynews.com (ed.): «NBC's Super Bowl history» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2010. Consultat el 11 d'abril de 2010.
  12. 12,0 12,1 NFL Hispà (ed.): «Vince Lombardi». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2010. Consultat el 11 d'abril de 2010.
  13. «Marc Anthony compra accions de Miami Dolphins». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  14. NFL Hispà (ed.): «La Steel Curtain». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2006. Consultat el 11 d'abril de 2010.
  15. Casat, Eduardo. «ser-de-joe-montana Que va anar de... Joe Montana». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  16. 16,0 16,1 Cubero, Cristina. «Els Buffalo Bills, a per totes». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  17. Cubero, Cristina. «Invencibles». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  18. Cubero, Cristina. «Al fi». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  19. «Rams owner Geòrgia Frontiere succumbs to cancer at 80» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2010.
  20. «Tom Brady Out For Season, Will Have Knee Surgery» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2010.
  21. 21,0 21,1 Tovar, Mariano. «Els Steelers ya són els millors de l'història». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  22. «Palmarés del Super Bowl». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  23. «N.I./N.J. Super des de 1924 existix el Bowl in 2008 may not menja to pass» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2010.
  24. ESPN (ed.): «Goodell says NFL to look into playing Super Bowl in London» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2010.
  25. Departament de Seguritat dels Estats Units (ed.): «National Special Security Events Fact Sheet» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2010. Consultat el 11 d'abril de 2010.
  26. Espai deportes (ed.): «meu-regne-per-una-entrada/ El meu regne per una entrada». Consultat el 15 d'abril de 2010.
  27. Miami Dolphins (ed.): «La Semana del Super Bowl XLIV arranca baix cels nuvolats pero en molt optimisme». Archivat des d'el atres-notes original, el 16 d'agost de 2011. Consultat el 11 d'abril de 2010.
  28. Chicago Bears (ed.): «Who will be the home team in Super Bowl XLI and which jerseis will the Bears wear?» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2008. Consultat el 15 d'abril de 2010.
  29. NFL.com (ed.): «XLII facts about Super Bowl XLII» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2008. Consultat el 15 d'abril de 2010.
  30. Tanier, Mike. «Excess Reigns at Super Bowl and That’s No Ballyhoo» (en anglés). Consultat el 15 d'abril de 2010.
  31. Dimensions Guide (ed.): «Super Bowl Trophy Dimensions» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2020. Consultat el 15 d'abril de 2010.
  32. «El codiciat trofeu». Consultat el 15 d'abril de 2010.
  33. EsMas. Televisa Deports (ed.): «Super Bowl XXXVIII». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2009. Consultat el 15 d'abril de 2010.
  34. Dallas Cowboys (ed.): «Dallas Cowboys Cheerleaders» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 de març de 2010. Consultat el 16 d'abril de 2010.
  35. Black DCC (ed.): «Black DCC» (en anglés). Consultat el 16 d'abril de 2010.
  36. 36,0 36,1 NFL (ed.): «Llista d'artistes que han participat en prepartido, himne i descans» (en anglés). Consultat el 16 d'abril de 2010.
  37. Weblogs SL (ed.): «Jennifer Hudson en el Super Bowl». Consultat el 16 d'abril de 2010.
  38. American Broadcasting Company (ed.): «Hudson's Super Bowl Lip-Sync No Surprise to Insiders» (en anglés). Consultat el 16 d'abril de 2010.
  39. Noticiasdot (ed.): «1100 millons d'espectadors en tot lo món seguiran hui en directe la Super Bowl». Consultat el 16 d'abril de 2010.
  40. Altman, Alex. «Super Bowl Halftime Show» (en anglés). Clave. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2013. Consultat el 16 d'abril de 2010.
  41. Sandomir, Richard. New York Claves (ed.): «How Jackson Redefined the Super Bowl» (en anglés). Consultat el 16 d'abril de 2010.
  42. Interference (ed.): «The Saints Llaure Winning: Celebrating O2's New Orleans and Super Bowl Connections» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2010. Consultat el 16 d'abril de 2010.
  43. El Món (ed.): «Una comprometedora escena entre Janet Jackson i Timberlake en la Super Bowl enfronta a CBS i MTV». Consultat el 16 d'abril de 2010.
  44. El Món (ed.): «La CBS no pagarà multa per les imàgens del pit nuet de Janet Jackson». Consultat el 16 d'abril de 2010.
  45. Noticiasdot (ed.): «Menuts escàndals dels Oscars 2004: S'emetrà en retart i un actor expulsat». Consultat el 16 d'abril de 2010.
  46. http://la.eonline.com/venezuela/2012/291883/mia-li-mostroel-dit-al-pablico-del-saper-bowl
  47. http://jenesaispop.com/2012/02/06/la-nbc-disculpa-el-dit-de-m-i-a/
  48. 48,0 48,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada masquemash
  49. J. M. Moreno. «Super Bowl: La CBS guanyarà 153 millons en els seus espots publicitat». Consultat el 11 d'abril de 2010.
  50. History Department at the University of Sant Diego (ed.): «Television's Top-Rated programs» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 17 d'abril de 2010.
  51. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2013. Consultat el 21 de novembre de 2012.
  52. Sandomir, Richard. «Patriots-Giants Game Now on NBC and CBS» (en anglés). Consultat el 17 d'abril de 2010.
  53. NFL (ed.): «Chronology 1971-1980» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2007. Consultat el 17 d'abril de 2010.
  54. Entertainment Weekly (ed.): «Super Bowl Bump» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2014. Consultat el 17 d'abril de 2010.
  55. Zap 2 it (ed.): «Best & Worst: Post-Super Bowl TV» (en anglés). Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2012. Consultat el 17 d'abril de 2010.
  56. Agència EFE (ed.): «La lluita per l'anunci més recordat, l'atra cara del Super Bowl». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2010. Consultat el 24 de giner de 2010.
  57. UGO Networks (ed.): «Apple - '1984'» (en anglés). Consultat el 16 d'abril de 2010.
  58. Associated Press (ed.): «Anheuser-Busch Wins USA TODAY Ad Ficar Title» (en anglés). Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2011. Consultat el 24 de giner de 2010.
  59. Horovitz, Bruce. «'Two nobodies from nowhere' craft winning Super Bowl ad» (en anglés). Consultat el 24 de giner de 2010.
  60. Reuters (ed.): «Dreams Menja True as Super Bowl XLII MVP Eli Manning Proclaims, 'I'm Going to Disneyland!'» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2013. Consultat el 24 de giner de 2010.
  61. Cazón, Patricia. «La Super Bowl baixa el preu dels seus anuncis per la crisis». Consultat el 14 de giner de 2010.

Individual

[editar | editar còdic]

Ciutats i estadis

[editar | editar còdic]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>