Limnología
La limnología (del grec λίμνη, límnē, "llac" i λόγος, lógos, "estudi") és la branca de l'ecologia que estudia els ecosistemas aquàtics continentals (llacs, estanys, rius, charcas, marismas, estuaris, i chapulls), incloent l'aigua subterrànea i cossos d'aigua intermitents (o temporals), les interaccions entre els organismes aquàtics i el seu ambient, i factors socials, ecològics i evolutius que determinen la seua distribució i abundància en dits ecosistemes. El terme "limnología" inclou aigües salobres i salades continentals, per lo que no es deu assumir que és estrictament l'estudi d'aigua dolça.[1][2]
Més que una branca de l'ecologia, és un camp multidisciplinario en a on solen convergir branques com la biologia, ecologia, matemàtiques, ingenieries (civils, ambientals, etc.), acuicultores, químics, físics, arquitectes del paisage, sociòlecs, estadistes.
En un principi el terme limnología se cenyia solament a l'estudi de llac i masses d'aigua continentals. En 1922 es va fundar la Societat Internacional d'Limnología, que va incloure com a objecte d'estudi les aigües epicontinentales.[3]
Les masses d'aigua continentals són de gran importància per al ser humà, ya que moltes són font de recursos bàsics per a l'economia (aigua potable, aliment, aigua per a indústria, transport, reserves a futur, etc.) o eixerciten un paper (depuració d'aigües, regulació microclimática). Açò ademés es té que compatibilisar en la convivència d'espècies de flora i fauna que subsistixen en el mig, o depenen d'ell. Per estes raons la limnología s'ha convertit en una ciència més important, necessària per a la gestió i conservació dels mijos aquàtics.
Història
[editar | editar còdic]Escola europea
[editar | editar còdic]La seua primer figura important va ser el suís François-Alphonse Forel (1841-1912), qui va falcar el terme "Limnología" i és considerat el pare de la limnología moderna. Va concentrar el seu estudi en el llac Lemán (Suïssa). Considera que és una ciència que integra distintes disciplines. En 1892 publica el seu primer estudi sobre la geologia del llac Lemán (característiques físic-químiques) i organismes que habiten en el llac. Einar Naumann (1891-1974), botànic suec, va estudiar els llac oligotróficos de Suècia (llac molt profunts, pobres en nutrients, aigües fredes a molt baix desenroll del fitoplàncton, aigües molt transparents). August Thienemann (1882-1960), zoólogo alemà va estudiar els llac mesotróficos i eutròfics d'Europa Central. Menys profunts i més càlits, en més nutrients, transparència menor.
Eixa diferència entre llac oligotróficos del nort i llac meso-eutròfics del sur du a la limnología regional (que hui en dia ya no té sentit per l'alteració dels ecosistemes naturals que reben gran cantitat de nutrients i es transformen en eutròfics independentment del seu orige a problema molt greu que afecta a tot lo món, no només a Europa).
En 1922 es funda la Societat Internacional d'Limnología. A partir d'esta data se celebren congressos anuals les actes dels quals es publiquen.
La limnología en Espanya
[editar | editar còdic]En un principi Europa anava al cap, pero despuix de la Segona Guerra Mundial, Estats Units li supera en investigacions, publicacions i cantitat de limnólogos. En Espanya tarda en assentar-se la disciplina. Destaquen dos personalitats en el camp de la hidrobiología (biologia d'aigües dolces): Celso Arévalo i Luis Pardo. Arévalo en la primera década de el XX funda el Laboratori Nacional de Hidrobiología en Valéncia. Se centra en l'estudi de les estanys. Pardo va ser discípul d'Arévalo cap als anys 1920-1930 i va publicar treballs divulgatius sobre les aigües dolces.
En els anys 1950 Ramón Margalef (ecologia, limnología, oceanografia) estudia ecologia aquàtica en general. També estudia hipòtesis d'ecologia general. És reconegut internacionalment. A raïl de Margalef sorgixen molts discípuls, estudiants de l'Universitat de Barcelona.
En 1981, un grup d'estudiosos de l'aigua, varen formar l'Associació Espanyola de Hidrobiología, intentant agrupar a tots els interessats espanyols en Limnología i els ecosistemes aquàtics. No obstant, un parell d'anys despuix, va canviar el nom pel de Associació Espanyola d'Limnología. Posteriorment, en 2006 va canviar el nom a Associació Ibèrica d'Limnología, en la finalitat de reunir els interessats tant espanyols com a portuguesos i iberoamericans en la Limnología.
Escola americana
[editar | editar còdic]El naturaliste Stephen Alfred Forbes (1844-1930) es va decantar pels llac maravillado per la relació funcional que representaven. En 1887 publica The lake as a microcosm. En ell descriu el llac com un microcosmos, una unitat sistémica en equilibri dinàmic condicionat pels interessos de cada organisme en la seua lluita per la vida, governat per la selecció natural.
Chancey Juday va estudiar els llac de Wisconsin i el llac Mendota. Una de les seues conclusions alcançades és que existix un equilibri dinàmic basat que l'entrada d'energia i materials s'equilibra en la despesa i l'eixida.
G. E. Hutchinson va ser el responsable de la formació de grans limnólogos i ecólogos nortamericanes. Tractat d'limnología en 4 volums centrats sobretot en els llac (geologia, físic–química i biologia).
Raymond Lindemen es va centrar en l'estudi d'un llac i va defendre la teoria de Forbes de l'equilibri dinàmic.
En 1936 es constituïx la Societat Americana d'Limnología que després es convertix en l'Associació per a les Ciències de la Limnología i Oceanografia, o ASLO, per les seues sigles en anglés). Es publica una revista d'limnología i oceanografia.
Organisacions
[editar | editar còdic]Rellevància
[editar | editar còdic]A nivell mundial l'aigua no es distribuïx equitativamente en tota la superfície terrestre. Açò provoca distintes necessitats i pressions específiques en cada regió i a nivell de conca, en particular en a on existixen poblacions humanes directa o indirectament (si es colectan certs recursos i transporten a un atre lloc, per eixemple). Estudis en la disponibilitat i calitat de l'aigua són importants per a poder modelar i pronosticar la situació hídrica i econòmica d'una regió en el temps. L'integritat i salut dels ecosistemes contribuïxen a la salut del sol i l'equilibri ecològic que manté no només els recursos biològics i el seu valor i dret intrínsec, sino també l'adequada recarrega hídrica, purificació de l'aigua, usos recreatius, i atres recursos i servicis ecosistémicos dels quals els humans nos beneficiem. Per a poder mantindre estos servicis i recursos ecosistémicos que mantenen la nostra economia i salut, és important comprendre les característiques específiques de cada conca, cada ecosistema, i moltes voltes inclús cada espècie biològica per a poder formular bones pràctiques de maneig i aprofitament sostenible.[4][1]
Una millor comprensió de l'ecologia aquàtica contribuirà a una millor presa de decisions i coneiximent del valor real de l'aigua.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1958-, Dodds, Walter K. (Walter Kennedy) (2010). Ecologia de les aigües dolces : conceptes i aplicacions ambientals de la limnología, 2ª edició, Burlington, MA: Academic Press. OCLC 784140625. ISBN 9780123747242.
- ↑ Wetzel (2001). Academic Press Elsevier (ed.). Limnology. Lake and river ecosystems. ISBN 0127447601, 9780127447605.
- ↑ Eloísa Colmenar. «Un termómetro per a les aigües».
- ↑ 4,0 4,1 Lampert & Sommer (2007). Limnoecology: The Ecology of Lakes and Streams. ISBN 9780199213931.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Limnología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.