Subsidencia (meteorologia)

El riu Tapajós, d'aigües obscures, en la seua confluència en l'Amazones, al nort, d'aigües més clares, en tindre més sediment arcillosos. Pot observar-se que tots els caixers i les àrees en el sol mullat, carixen de núvols per existir subsidencia per la menor temperatura de les aigües fluvials que de l'aire circumdant. També influïx la direcció dels vents en contacte en la superfície terrestre, per lo que el fenomen de la subsidencia s'amplia a la zona de sotavent dels vents. En esta image es pot notar que els vents vénen de l'est a oest (de dreta a esquerra en l'image) per lo que les riberes fluvials de l'oest (a l'esquerra) es veuen també lliures de núvols.

En meteorologia, subsidencia és el descens de l'aire cap a nivells atmosfèrics inferiors que es produïx com a resposta a mecanismes que ho forcen a anar cap a avall per la major densitat de l'aire fret. És el procés invers a la convecció, és dir, a l'ascens o elevació de l'aire en contacte en la superfície terrestre en calfar-se i, per tant, en disminuir la seua pressió atmosfèrica.

Orige

Es pot definir com el descens de l'aire cap al sol en la troposfera. En l'atmòsfera terrestre, la subsidencia està causada normalment per les baixes temperatures: quan l'aire es gela pansa a ser més dens (té major pressió) i es desplaça cap al sol per un procés de subsidencia, lo que determina que l'aire menys dens que es troba en la superfície es desplace cap a dalt seguint un fenomen invers al de subsidencia que es denomina convecció.

Es pot tractar d'un llent afonament d'una massa d'aire sobre una regió extensa anticiclònica o un descens ràpit d'un sector superior de l'aire sec i molt fret al voltant d'un núvol de gran desenroll vertical (per lo general, es tracta d'un cumulonimbo). La subsidencia forma un àrea anticiclònica de bon temps (sense nuvolositat per l'absència de vapor d'aigua) i dona orige a una divergència horisontal de l'aire en les capes inferiors. L'aire en subsidencia es contrau i se seca i genera una forta inestabilitat atmosfèrica al voltant de dita àrea de subsidencia, en aumentar el desplaçament convectivo de la massa d'aire en la superfície que és més calenta i humida. En els ramassadas s'observa sempre este fenomen, ya que les fortes chapallons sempre van precedits per un vent molt fort d'aire sumament fret i sec, que va acompanyat immediatament per l'ascens d'un aire més càlit i també seque que és aprofitat per les aus de major tamany per a ascendir i poder dirigir-se, planejant, sense moure les ales fins a distàncies considerables. Dit ascens convectivo de l'aire, que es troba en el front del núvol que forma la tormenta es denomina corrent termal, o simplement termal. I estes corrents termals no només són utilisades per les aus, sino també pels vols sense motor.

La subsidencia generalment causa alta pressió atmosfèrica a mida que més aire es desplaça en el mateix espai: les zones d'altes pressions polars estan casi en subsidencia constant, com en les latitut subtropicales cridades "del cavall" (en inglés: horse latitut), i estes àrees de subsidencia són la font de gran part del vents dominants del món. La subsidencia també causa molts fenomens meteorològics a chicoteta escala, com la boira del matí. Una forma extrema de subsidencia és la racha descendent (downburst), que pot produir un dany similar al d'un tornado. Una forma més suau de subsidencia es diu racha vertical (downdraft).

Tipos de subsidencia

La subsidencia es genera de vàries maneres i en térmens generals podem catalogar-la en dos grans grups: subsidencia dinàmica i subsidencia tèrmica. La primera representa el descens d'aire forçat dinàmicament i constituïx un fenomen invers al de la convecció a la qual acompanya moltes voltes com a compensació a l'aire que puja en la formació d'un cumulonimbo. Este fenomen, encara que generalment és d'escassa energia (és molt freqüent vore moles en sentit horari alçant i depositant successivament en fraccions de segon els fulls del sol), pot aplegar a ser molt violent, formant lo que es coneix com un gustnado que no és sino un fenomen anticiclònic concentrat en un àrea relativament chicoteta quan eixe bucle d'aire fret girant en una espiral descendent en sentit horari pot causar grans destrosses alçant una gran cantitat de pols, branques d'arbres i atres objectes, lo que dona lloc a anticiclogénesis, és dir, a l'orige d'un àrea anticiclònica, la qual cosa es comprova observant el seu gir d'esquerra a dreta, al contrari de lo que succeïx en la formació d'una tormenta ciclònica. La diferència entre els dos tipos de subsidencia es troba, ademés de l'energia dissipada (menor en el cas de la subsidencia dinàmica), a la formació d'una espiral de convecció en sentit antihorario formada per aire més calent i humit quan es combina en l'espiral descendent. En atres paraules: en la subsidencia dinàmica no existix la resposta compensatòria de la convecció localisada en el mateix lloc. Afortunadament, existixen ara recursos tècnics que poden explicar molt ben tots estos processos, en especial, les seqüències de fotografies que mostren la génesis, evolució i extinció tant dels tornados com de moles, diables de pols i gustnados.

Vore també

• Anticiclón
• Cicló
• Diatermancia
• Convecció
• Efecte Föhn
• Tornado