Gustnado

Un gustnado en Estats Units, el 4 d'octubre de 2002.

Un gustnado (del anglés gust, 'racha', i -nade, terminació de tornado) és una núvol tornádica i de curta vida, de baix nivell que pot formar un temporal. El nom és un acrònim (del anglés) de "front de rachas tornádicas", aixina els gustnados es formen per configuracions no tornádicas ciclòniques en la descendent del front de raches (outflow) d'una forta tormenta, especialment de les que comencen en dominació de raches. És poc comú en les estructures tornádicas en térmens de desenroll vertical, i l'intensitat, longevitat, i processos formatius (com tornados clàssics associats en mesociclones en els ingressos de la tormenta, no en l'eixida).

Un gustnado promig dura de pocs segons a pocs minuts, encara que pot haver vàries generacions i simultànees trepades. Molts tenen vents de tornats tipos F0 o F1, i són comunament confoses en tornados. No obstant, a diferència dels tornados, la columna rotativa de l'aire en un gustnado no sol estendre's a la base d'un núvol tormentosa i té sentit anticiclònic (sentit horari en l'hemisferi nort), és dir, invers al verdader sentit dels tornados. Els gustnados tenen més en comú en els tribulins (que inclouen diables d'arena, fenomen en el qual els tribulins es formen per capes superficials supercalentadas i de vorticidad forta, més comunament en dies solejats, càlits en vents). No es consideren verdaders tornados (a menos que es conecten des de la superfície a la base núvol) per molts meteoròlecs i no s'inclouen en les estadístiques tornádicas. A voltes es referixen a spin-up tornats, que tal terme més correctament descriu els rars gustnados tornádicos que conecten la superfície cap a la base núvol, o els relativament breus tornados associats en un mesovórtice.

Els més comuns formats d'un gustnado és sobre les eixides d'una tormenta severa (vents de 93+ kmph). L'aire fresc en el front de raches actua com un front fret de mesoescala. S'esgola baix l'aire tébeu alvance d'ell, creant moviments ascendents i interaccions turbulentas. La fricció en esta interacció crea una columna giratòria d'aire, o tribulí, que podran crear un gustnado (en eixa idea general, una image d'una àrea de fulls girant en un dia ventoso, pero en una escala molt major).

Ademés de formar les raches dominants d'una tormenta, els gustnados són també comuns en la generació de supercélulas. Esta regió en freqüència conté aire en alta vorticidad, i a voltes aire altament ascendent, abdós conducentes a formar tant gustnados com a tornados. Els gustnados prop de l'interfaç ascendent-descendent pot envoldre a tornados verdaders quan s'originen dins d'un mesociclón.

Encara que el "gustnado" ha entrat en la nomenclatura meteorològica acceptada, este terme és popular en les Grans Planicies i en el mig oest de EE. UU., a on el fenomen és més comú.

Correlació entre un gustnado i un tornado

Encara que no tots els gustnados es convertixen en tornados pròpiament dits, tots els tornados, sense excepció, comencen en una fase preliminar similar a un gustnado, lo que sembla alguna cosa complex per a explicar. Lo que succeïx és, igual que succeïx en totes les tormentes ciclòniques, que els processos de subsidencia generen la seua pròpia energia en girar en una espècie de tobogán descendent que alcança una enorme velocitat de gir en aplegar al sol per la disminució progressiva del radi de dit gir. Ací s'origina la diferència entre els dos térmens. Un tornado pròpiament dit només es considera quan la corrent d'aire humit ascendent (convecció) es combina en la columna d'aire sec i fret descendent per lo que aumenta la cantitat d'energia que té que dissipar-se i sobretot, la llongitut del seu recorregut i la duració en el temps de dit recorregut. Esta és la premissa que servix per a confirmar l'idea de que un tornado solament es considera com tal quan l'embut descendent d'aire humit d'un cumulonimbo aplega al sol i es combina en el tribulí ascendent d'aire més sec, procedent de la subsidencia del flanc posterior d'este tipo de núvols. Això és lo que explica l'asimetria dels núvols de desenroll vertical (com és el cas dels cumulonimbos) com es veu en l'image del gustnado fotografiat en Wisconsin: com pot vore's, la part posterior del gustnado (subsidencia) té una altura molt major que en el flanc anterior del mateix (convecció).