Front fret
Un front fret és la vora d'atac d'una massa d'aire més freda a nivell del sol que reemplaça una massa d'aire més càlida, trobant-se dins d'una depressió superficial pronunciada de baixa pressió. Se sol formar despuix d'un cicló extratropical (a l'oest en el hemisferi nort, a l'est en el sur), en la vora principal del seu patró advección d'aire fret, conegut com a fluix sec de «cinta transportadora» del cicló. Les diferències de temperatura en eixa frontera poden excedir els 30 °C (54 °F) entre un costat i un atre. Quan hi ha suficient humitat, pot ploure en tot el front. Si hi ha una inestabilitat significativa a lo llarc del front, es pot formar una estreta llínea de tormentes a lo llarc de la zona frontal. Si l'inestabilitat és dèbil, una àmplia capa de pluja pot moure's despuix del front i el refredat per evaporament de la pluja pot aumentar la diferència de temperatura en tot el front. Els fronts frets són més forts en les estacions de transició d'autumne i primavera i són més dèbils durant l'estiu.
Desenroll de fronts frets
[editar | editar còdic]
Un front fret es produïx quan una massa d'aire comparativament més fret es mou cap a una zona en aire més càlit. L'aire més sec i fredor forma un front molt inclinat baix de l'aire més càlit i humit en la superfície i ho eleva. Açò sol provocar formacions de núvols en un fort desenroll vertical, que poden manifestar-se com un front de ramassades i tormentes quan hi ha suficient humitat.[1] En els mapes meteorològics, la posició en la superfície del front fret està marcada en el símbol d'una llínea blava de triànguls/picos que apunten en la direcció d'alvanç. L'ubicació d'un front fret es troba en la vora anterior a la caiguda de temperatura, que en un anàlisis d'isoterma es mostraria com la vora anterior del gradient isotèrmic, i normalment es troba dins d'una vaguada superficial pronunciada.[2] Els fronts frets es mouen més ràpit que els fronts càlits i poden produir canvis climàtics més bruscs. Ya que l'aire fret és més dens que l'aire calent, reemplaça en major rapidea a l'aire calent que ocupa eixe front.[3]
En l'hemisferi nort, un front fret sol provocar un canvi de vent de suroest a noroest en sentit de les agulles del rellonge, també conegut com virado, i en l'hemisferi sur un canvi de noroest a suroest (en sentit contrari a les agulles del rellonge). La pressió atmosfèrica disminuïx constantment en l'aproximació d'un front fret. En el pas frontal, la pressió aumenta bruscament i després s'estabilisa. Normalment, els fronts frets poden caracterisar-se per:[4][5]
| Fenomen meteorològic | Abans del pas del front | Mentres passa el front | Despuix del pas del front |
|---|---|---|---|
| Temperatura | Càlit | Es gela ràpidament | Refredat constant |
| Pressió atmosfèrica | Disminució constant | Mínima i després aument repentí | Aument constant |
| Vents |
|
Borrascoso; canviant |
|
| Precipitació/condiciones* | Les pluges llaugeres i irregulars poden ser produïdes per estratocúmulos o estrats en el sector càlit. En estiu, a voltes hi ha tormentes elèctriques si hi ha una llínea de turbonada precedent. En hivern poden produir-se ramassades o nevades.[6] | Pluges prolongades (nimboestratos) o tormentes elèctriques (cumulonimbos): depén de les condicions. | Purnejos, després rebujat |
| Núvols* | A sovint precedits per cirros, cirrostratos i posteriorment altoestratos com un front càlit (pero generalment en cantitats més menudes d'estos núvols). Les zones de cirrocúmulos i altocúmuls dins de cirroestratos i altoestratos es veuen en major freqüència que en un front càlit. Cúmuls més grans baix els tipos de núvols més alts que en un front càlit, a on generalment es troben estratocúmulos i cúmuls humilis. Alguns d'estos cúmuls poden produir pluges davant del front. | Cumulonimbus i cumulus congestus que produïxen ramassades freqüents, en una làmina de altoestratos superiors, a través de la qual en ocasions es pot vore el sol. En menys freqüència, es produïxen nimboestratos en pluja contínua. | Altocúmuls o estratocúmulos Irregulars i cirros més alts junt en estrats fractus de ràpit moviment i, finalment, cúmuls dispersos i, a voltes, cumulonimbos. |
| Visibilitat* | Regular a pobra en boira terrera | Pobra, pero millorant | Bo, llevat en els purnejos. |
| Punt de rocío | Alt, constant | Caiguda repentina | Descendent |
sempre que hi haja suficient humitat.
Núvols
[editar | editar còdic]
Si el front fret és molt inestable, es poden formar núvols cumulonimbus que produïxen tormentes elèctriques a lo llarc del front. Els cirros enclusa poden estendre's a una distància considerable a favor del vent des de les tormentes.[7] Els atres tipos de núvols associats en un front fret depenen de les condicions atmosfèriques, com l'estabilitat de la massa d'aire i la cizalladura del vent.[8] A mida que el front s'acosta, l'etapa mija dona pas a altoestratos i estratocúmulos de nivells baixos en precipitacions llaugeres intermitents si la massa d'aire càlit desplaçada pel front fret és majoritàriament estable. En cas d'inestabilitat significativa de la massa d'aire, es formaran cúmuls o cumulonimbos desenrollats verticalment en ramassades i tormentes elèctriques a lo llarc del front.
Despuix del pas del front fret, el cel s'aclarix a mida que s'acumula alta pressió despuix del sistema, encara que poden persistir cantitats significatives de cúmuls o estratocúmulos, a sovint en forma de llargues bandes anomenades carrers de núvols, si la massa d'aire despuix del front permaneix humida.[9] Cantitats menudes i invariables de cúmuls o cirros en un cel rebujat solen ser indicis de que el temps continua sent bo sempre que la pressió baromètrica es mantinga comparativament alta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Whiteman, C. David (2000). Mountain meteorology : fundamentals and applications, New York: Oxford University Press, pp. 77–79. OCLC 428735924. ISBN 978-0-19-803044-7.
- ↑ David Roth. «Unified Surface Analysis Manual». Hydrometeorological Prediction Center. Consultat el 2012-01-09.
- ↑ Paul M. Markowski; Yvette P. Richardson, {{{nom2}}} (2011-09-20). Mesoscale Meteorology in Midlatitudes, John Wiley and Sons, p. 120. ISBN 978-1-119-96667-8.
- ↑ «Cold Front: transition zone from warm air to cold air». ww2010.atmos.uiuc.edu. Consultat el 2019-11-09.
- ↑ Whiteman, C. David (2000). Mountain meteorology : fundamentals and applications, New York: Oxford University Press, pp. 77–79. OCLC 428735924. ISBN 978-0-19-803044-7.
- ↑ Donald (2007). Meteorology today : an introduction to weather, climate, and the environment, 8th edició, Belmont, Calif.: Thomson/Brooks/Cole, pp. 298–300. OCLC 66911677. ISBN 978-0495011620.
- ↑ Lee M. Grenci; Jon M. Nese, {{{nom2}}} (2001). A World of Weather: Fundamentals of Meteorology: A Text / Laboratory Manual, 3rd edició, Kendall/Hunt Publishing Company, pp. 207–212. OCLC 51160155. ISBN 978-0-7872-7716-1.
- ↑ Holton, James R. (2004). An Introduction to Dynamic Meteorology, Academic Press, p. 277. ISBN 978-0-12-354015-7.
- ↑ (1980).Tellus.32(5)
- 433–438.doi:10.1111/j.2153-3490.1980.tb00970.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frente frío» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.