Humitat

Cicle de l'aigua. El vapor d'aigua procedent de la loca, aigua, oceans... puja cap a l'atmòsfera i allí es condensa formant els núvols; quan les gotes d'aigua o cristals de gèl pesen molt cauen en la superfície terrestre originant les precipitacions.

La humitat és la cantitat de vapor d'aigua que hi ha en l'aire. Es denomina aixina al aigua que impregna un cos o al vapor present en l'atmòsfera, el qual, per condensació, aplega a formar les núvols, que ya no estan formades per vapor sino per aigua.

L'aigua està present en tots els cossos vius, ya siguen animals o vegetalés, i eixa presència és de gran importància i fins a fonamental per a la vida. En efecte, l'aigua és tan necessària per als sers vius que, en el cas dels sers humans, per eixemple, poden subsistir més temps sense menjar que sense beure.

Etimologia

La paraula «humitat» prové del espanyol medieval humidad, este haplología del llatí tardà humidĭtas, -ātis ‘qualitat d'humit’, i este format per humĭdus ‘humit, húmido’ i el sufix qualitatiu -itas ‘-idad’.

Humitat de l'aire

Artícul principal → Humitat de l'aire.

Aparat de medició d'humitat relativa

És la cantitat de vapor d'aigua present en l'aire, es pot expressar de forma absoluta per mig de la humitat absoluta, o de forma relativa per mig de la humitat relativa o grau d'humitat. La humitat relativa és la relació percentual entre la cantitat de vapor d'aigua real que conté l'aire i la que necessitaria contindre per a saturar-se a idèntica temperatura.

La humitat de l'aire és un factor que servix per a evaluar la comoditat tèrmica del cos viu que es mou en cert ambient. Servix per a evaluar la capacitat de l'aire per a evaporar la humitat de la pell, deguda a la transpiració fonamentalment. També és important, tant la de l'aire com la de la terra, per al desenroll de les plantes.

El vapor d'aigua té una densitat menor que l'aire, després l'aire humit (mescla d'aire i vapor) és menys dens que l'aire sec. Ademés, les substàncies, en calfar-se, es dilaten, després tenen menor densitat. L'aire calent que conté vapor d'aigua s'eleva en l'atmòsfera. La temperatura de l'atmòsfera disminuïx una mija de 0,6 °C cada 100 m. En aplegar a zones més fredes, el vapor d'aigua es condensa i forma les núvols (de gotes d'aigua o cristals de gèl). Quan estes gotes d'aigua o cristals de gèl s'unixen per contacte en gelar-se, pesen massa i cauen originant les precipitacions en forma de pluja o neu.