Químic
Un químic és un científic especialisat en la química. Els químics estudien la composició de la matèria i les propietats que participen en la seua interacció, els productes resultants, i l'aplicació d'estes propietats en la vida de l'home com a tal.
Són d'especial interés per als químics les propietats dels composts, el seu reactivitat, i el seu us en camps com bioquímica, farmacologia, indústria cosmètica, indústria alimentària, química de materials, petroquímica, ingenieria, entre unes atres.
Els químics utilisen els seus coneiximents per a deprendre la composició i les propietats de substàncies desconegudes; també per a reproduir i sintetisar productes naturals en grans cantitats i per a crear noves substàncies artificials per mig de processos rendables.
Els químics poden especialisar-se en diverses subdisciplinas de la química. Els metalúrgics i els científics de materials deuen compartir molt de l'educació i preparació seguides pels químics.
Els ingeniers químics es relacionen en els processos físics necessaris per a la producció industrial (calfament, refrigeració, mescla, difusió, etc.) aixina com la separació i purificació dels productes, i treballen en els químics industrials i atres químics en el desenroll de nous processos per a estos productes.
Història de la química
[editar | editar còdic]AP
.jpg){kind=link}
Les raïls de la química es remonten al fenomen de la combustió. El fòc era una força mística que transformava una substància en una atra i, per tant, era d'interés primordial per a la humanitat. El fòc va permetre descobrir el ferro i el vidre. En acabant de que es descobrira l'or i es convertira en un metal preciós, moltes persones es varen interessar per trobar un método que poguera convertir atres substàncies en or. Açò va donar lloc a la protociencia cridada alquímia. La paraula químic deriva del sustantiu neolatino chimista, abreviatura de alchimista (alquimista). Els alquimistes varen descobrir molts processos químics que varen conduir al desenroll de la química moderna. La química, tal i com la coneixem hui, va ser inventada per Antoine Lavoisier en la seua Llei de conservació de la matèria en 1783. Els descobriments dels elements químics tenen una llarga història que culmina en la creació de la taula periòdica per Dmitri Mendeleev. El Premi Nobel de Química creat en 1901 oferix una excelent panoràmica dels descobriments químics des de principis de el XX.
Educació
[editar | editar còdic]La formació universitària consistix, ademés de la formació en química, en una integració de ciències auxiliars, a on s'impartixen assignatures com física, matemàtiques, química física, administració, llegislació, bioquímica, entre unes atres.
Les llicenciaturas que es relacionen en el camp de formació química són:
- Químic clínic.
- Química industrial.
- Ingenier químic.
- Químic farmacèutic.
- Biòlec.
- Químic Farmacèutic Biòlec.
- Química dels aliments.
- Bioquímica diagnòstica.
- Tecnólogo químic.
- Químic analític.
Els camps d'especialisació inclouen bioquímica, química orgànica, química inorgànica, química analítica, química teòrica, química quàntica, química ambiental, química física, citoquímica, Fitoquímica i en alguns casos en microbiologia i farmàcia.
Els treballadors el treball dels quals té que vore en la química, pero no en una complexitat que requerixca una educació en un títul en química, es denominen comunament tècnic químics'. Estos tècnics solen realisar treballs més senzills, com a anàlisis rutinaris para control de calitat o en laboratoris clínics, i tenen un títul associat. Un tecnólogo químic té més educació o experiència que un tècnic químic pero menys que un químic, a sovint tenint una llicenciatura en un camp diferent de la ciència en també un grau associat en química (o molts crèdits relacionats en la química) o tenint la mateixa educació que un tècnic químic pero més experiència. També hi ha titulacions específiques per a convertir-se en tecnólogo químic, que són alguna cosa distintes de les que s'exigixen quan un estudiant està interessat en convertir-se en químic professional. Un tecnólogo químic està més implicat en la gestió i el funcionament de l'equip i l'instrumentació necessaris per a realisar anàlisis químics que un tècnic químic. Formen part de l'equip d'un laboratori químic en el que s'analisa la calitat de la matèria primera, els productes intermijos i els productes acabats. També eixerciten funcions en les àrees de control de calitat migambiental i en la fase operativa d'una planta química.
Ademés de tota la formació que se sol donar als tecnólogos químics en la seua respectiva llicenciatura (o la que es dona a través d'un grau associat), un químic també rep formació per a comprendre més detalls relacionats en els fenomens químics, de modo que el químic puga ser capaç de planificar millor els passos per a alcançar un objectiu determinat a través d'una empresa relacionada en la química. Quant major siga el nivell de competència alcançat en el camp de la química (evaluat per mig d'una combinació d'educació, experiència i guanys personals), major serà la responsabilitat assignada al químic i més complicada serà la tasca. La química, com a camp, té tantes aplicacions que es poden assignar diferents tasques i objectius a treballadors o científics en estos distints nivells de formació o experiència. El títul específic de cada treball varia d'un lloc a un atre, depenent de factors com el tipo d'indústria, el nivell de rutina de la tasca, les necessitats actuals d'una empresa en particular, el tamany de l'empresa o de l'empresa contratante, la filosofia i els principis de gestió de l'empresa contratante, la visibilitat de la competència i els guanys individuals de qui busca ocupació, factors econòmics com la recessió o la depressió econòmica, entre atres factors, per lo que açò fa que siga difícil categorizar les funcions exactes d'estos treballadors relacionats en la química com a estàndar per a eixe nivell determinat d'educació. Per estos factors que afecten a títuls de treball exactes en responsabilitats distintes, alguns químics podrien escomençar a realisar tasques de tècnic mentres que atres químics podrien escomençar a realisar tasques més complicades que les d'un tècnic, com a tasques que també impliquen investigació aplicada formal, gestió o supervisió incloses dins de les responsabilitats d'eixe mateix títul de treball. El nivell de supervisió d'eixe químic també varia de forma similar, en factors semblats als que afecten a les tasques exigides per a un químic concret.
És important que els interessats en una llicenciatura en Química comprenguen la varietat de funcions a les que poden optar (de mija), que varien en funció de la formació i l'experiència laboral. Els químics que posseïxen una llicenciatura solen ocupar llocs relacionats en l'assistència a l'investigació (treballant baix la direcció de químics d'alt nivell en una activitat orientada a l'investigació) o, alternativament, poden treballar en distints aspectes (relacionats en la química) d'un negoci, organisació o empresa, incloent aspectes que impliquen control de calitat, garantia de calitat, fabricació, producció, formulació, inspecció, validació de métodos, visites per a la resolució de problemes d'instruments relacionats en la química, assunts reglamentaris, servicis tècnics "a demanda", anàlisis químics en fins aliens a l'investigació (per eixemple, a petició llegal, en fins d'ensaig, o per a organismes governamentals o sense ànim de lucre); els químics també poden treballar en evaluació i valoració migambiental. Atres ocupacions o funcions poden ser la venda i comercialisació de productes químics i instruments relacionats en la química o la redacció tècnica. Quanta més experiència obtinguen, més independència i funcions de liderage o gestió podran eixercitar estos químics en eixes organisacions. Alguns químics en una experiència relativament superior poden canviar de treball o de lloc per a convertir-se en gerent d'una empresa relacionada en la química, supervisor, empresari o consultor químic. Atres químics opten per combinar la seua formació i experiència com a químics en una credencial distinta per a prestar distints servicis (per eixemple, químics forenses, desenroll de software relacionat en la química, especialistes en dret de palesos, personal de bufets d'advocats especialisats en mig ambient, personal d'informació científica, personal de disseny d'ingenieria, etc.).
En comparació, els químics que han obtingut un Master of Science (M.S.) en química o en una disciplina molt relacionada poden trobar funcions de químic que els permeten gojar de més independència, liderage i responsabilitat en una etapa més primerenca de la seua carrera en menys anys d'experiència que els que tenen una llicenciatura com a títul més alt. A voltes, els químics en màster reben tasques més complexes en comparació a les funcions i llocs que troben els químics en una llicenciatura com a títul acadèmic més alt i en els mateixos o casi els mateixos anys d'experiència laboral. Hi ha llocs que només estan oberts a els qui tenen a lo manco un títul relacionat en la química a nivell de màster. Encara que els bons químics sense títul de doctor pero en relativament molts anys d'experiència poden accedir a alguns llocs d'investigació aplicada, la norma general és que es preferix als químics en títul de doctor per als llocs d'investigació i solen ser l'opció preferida per als llocs administratius més alts en les grans empreses dedicades a tasques relacionades en la química. Alguns llocs, especialment els orientats a l'investigació, només admeten a químics que siguen doctors. Els llocs que impliquen una investigació intensiva i busquen activament liderar el descobriment de composts químics completament nous en fondos i recursos monetaris específicament assignats o els llocs que busquen desenrollar noves teories científiques requerixen un doctorat la majoria de les voltes. Els químics en un doctorat com a grau acadèmic més alt es troben normalment en el departament d'investigació i desenroll d'una empresa i també poden ocupar llocs universitaris com a professors. Els professors de les universitats d'investigació o de les grans universitats solen tindre un doctorat, i algunes institucions orientades a l'investigació poden exigir una formació posdoctoral. Algunes universitats més chicotetes (incloses algunes universitats més chicotetes de quatre anys o universitats més chicotetes no dedicades a l'investigació per a estudiants universitaris), aixina com community colleges, solen contractar a químics en un màster com a professors també (i en rares ocasions, algunes grans universitats que necessiten instructors a temps parcial o temporals, o personal temporal), pero quan els llocs són escassos i els solicitants són molts, poden preferir en el seu lloc a doctors.
Ampre
[editar | editar còdic]El camp laboral d'un professional de la química varia d'acort en el tipo de llicenciatura cursada, la seua especialisació, i els camps d'aplicació de la seua branca. En general, el químic pot amprar-se en qualsevol procés industrial a on es porten a terme reaccions de síntesis de composts d'interés humà tals com: indústria farmacèutica, indústria petroquímica, indústria cosmètica, indústria alimentària, etc.
Els químics especialisats en ciències de la salut humana, tals com Químics clínics, Químics Bacteriólogos Parasitólogos, Químics Farmacèutics Biòlecs, farmacèutics, bioquímics, bioquímics diagnòstic, poden treballar en la síntesis, producció, venda i regulació en matèria llegal de medicaments, anàlisis clínics, desenroll, investigació, docència i capacitació contínua de personal.
Professió de químic
[editar | editar còdic]Sent la química una ciència de la naturalea, els químics estan presents en varis camps, ya siga en Ciència dels materials i polímero, en energia, en agroalimentària en ciències de la salut, en fàrmacs, en Òptica, en Metalúrgia, en ciències migambientals, en organismes governamentals i en Investigació bàsica. Les branques de la química inclouen la Química orgànica, l'inorgànica, la física, la biològica (Bioquímica), la clínica, l'analítica, l'industrial i la teòrica. Ademés dels científics químics i els ingeniers químics, també hi ha tècnics químics.
Ocupació
[editar | editar còdic]Els tres principals empleadores dels químics són les institucions acadèmiques, l'indústria, especialment l'indústria química i l'indústria farmacèutica, i els laboratoris governamentals.
La química sol dividir-se en vàries subdisciplinas principals. També existixen varis camps interdisciplinar i més especialisats de la química. Existix un gran solapamiento entre les distintes branques de la química, aixina com en atres camps científics com la biologia, la medicina, la física, la radiologia i vàries disciplines de l'ingenieria.
- Química analítica és l'anàlisis de mostres de materials per a comprendre el seu composició química i estructura. La química analítica incorpora métodos experimentals estandardisats en química. Estos métodos poden utilisar-se en totes les subdisciplinas de la química, exclosa la química purament teòrica.
- Bioquímica és l'estudi dels productes químics, reaccions químiques} i interaccions químiques} que tenen lloc en els organismes} vius. La bioquímica i la química orgànica estan estretament relacionades, per eixemple, en química medicinal.
.
.
- Química inorgànica és l'estudi de les propietats i reaccions dels composts inorgànics. La distinció entre les disciplines orgànica i inorgànica no és absoluta i hi ha molts solapamientos, sobretot en la subdisciplina de la química organometálica. La Química inorgànica és també l'estudi de l'estructura i l'enllaç atòmic i molecular.
- Química medicinal és la ciència que s'ocupa del disseny, la síntesis i el desenroll de fàrmacs. La química medicinal implica l'identificació, síntesis i desenroll de noves entitats químiques adequades per a us terapèutic. També inclou l'estudi dels fàrmacs existents, les seues propietats biològiques i les seues relacions quantitatives estructura-activitat.
- Química orgànica és l'estudi de l'estructura, propietats, composició, mecanismes i reaccions químiques dels composts de carbono.
- Química física és l'estudi de les bases físiques fonamentals dels sistemes i processos químics. En particular, l'energètica i la dinàmica de dits sistemes i processos són d'interés per als fisicoquímicos. Entre les principals àrees d'estudi s'inclouen la termodinàmica química, la cinètica química, l'electroquímica, la química quàntica, la mecànica estadística i l'espectroscòpia. La química física se solapa en gran mida en la química teòrica i la física molecular. La química física implica l'us del càlcul en la derivació d'equacions.
- Química teòrica és l'estudi de la química a través del raonament teòric (normalment dins de les matemàtiques o la física). En particular, l'aplicació de la mecànica quàntica a la química es denomina química quàntica. Des del final de la Segona Guerra Mundial, el desenroll dels ordenadors ha permés un desenroll sistemàtic de la química computacional, que és l'art de desenrollar i aplicar programes informàtics per a resoldre problemes químics. La química teòrica té un gran solapamiento en la física de la matèria condensada i la física molecular.
Societats professionals
[editar | editar còdic]Els químics poden pertànyer a societats professionals específiques per a professionals i investigadors del camp de la Química, com la Royal Society of Chemistry en el Regne Unit, l'American Chemical Society (ACS) en Estats Units d'Amèrica, la Real Societat Espanyola de Química en Espanya.[1] o la Verein Deutscher Chemiker (societat de químics d'Alemània).
El químic en la cultura i la ficció
[editar | editar còdic]Químics en séries
[editar | editar còdic]AP
- Vince Gilligan. Breaking Bad. EE. UU. 2008.
- Andy Baiz. Metàstasis (série de televisió). Colòmbia. 2014.
Premi Nobel de Química
[editar | editar còdic]
Sobre l'us del terme químic
[editar | editar còdic]A voltes en espanyol es fa un us inadequat del terme químic com a producte químic o substància química.[2] Açò es deu a una mala traducció de l'anglés chemical com a químic, en lloc de producte químic o substància química.[3] Està arreplegat en Wikipedia com un eixemple típic de fals amic, encara que este error és freqüent inclús en els mijos de comunicació.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Guanyadors del Premi Nobel de Química
- Medalla Priestley
- Medalla Davy
- Medalla Liebig
- Medalla Perkin
- Premi Wolf en Química
- Anex:Revistes científiques de química
- Farmacèutic
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Real Societat Espanyola de Química». Consultat el 9 de març de 2023.
- ↑ «Fundació Fundeu: Químic no és sinònim de substància química o producte químic.». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 5 de giner de 2016.
- ↑ «Diccionari Oxford. Traducció a l'espanyol del terme anglés chemical.». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2015. Consultat el 5 de giner de 2016.
- ↑ Un món en menys químics, artícul del diari El País.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Químic.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Químic en el Viccionari.
- En anglés
- American Chemical Society website.
- Chemical Abstracts Service indexes and abstracts the world's chemistry-related literature and patents.
- Chemists and Materials Scientists from the U.S. Department of Llabor's Occupational Outlook Handbook.
- Royal Society of Chemistry website.
- History of Chemistry links for chemists.
- Luminaries of the Chemical Sciences accomplishments, biography, and publications from 44 of the most influential chemists.
- Selected Classic Papers from the History of Chemistry
- Links for Chemists guide to web sites related to chemistry.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Químico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.