Ingenieria química
| Ingenieria química | |
|---|---|
| |
| Generalitats | |
| Fonaments | |
| Aspectes | |
| Processos Unitaris | |
| Glossaris | |
La ingenieria química és una branca de l'ingenieria que s'encarrega de l'estudi, disseny, manutenció, evaluació, optimisació, simulació, construcció i operació de tot tipo d'elements en l'indústria de processos, que és aquella relacionada en la producció industrial de composts i productes l'elaboració dels quals requerix de sofisticades transformacions físicas i químicas de la matèria.[1]
L'ingenieria química també s'enfoca al disseny de nous materialés i tecnologias, és una forma important d'investigació i de desenroll. Ademés és líder en el camp ambiental, ya que contribuïx al disseny de processos ambientalment amigables i processos per a la descontaminación del ambient.[2]
L'ingenieria química es fonamenta en les ciències bàsiques com a matemàtica (àlgebra llineal o superior, càlcul, equacions diferencials, métodos numèrics, matemàtica alvançada), les ciències bàsiques de l'ingenieria química (termodinàmica, fenomens de transport, cinètica química), i disciplines aplicades tals com ingenieria de processos, disseny de reactors, disseny d'equips per a processos químics, i processos de separació. També incorpora elements de ciències ambientals, biotecnología, ingenieria alimentària i ingenieria de materials.
Etimologia
[editar | editar còdic]
En 1996, un artícul escrit per a la revista British Journal for the History of Science cita a James F. Donnelly en relació en l'ingenieria química i en la producció d'àcit sulfúric. No obstant, se sol mencionar com el primer ingenier químic i creador del terme a George E. Davis, supervisor de plantes industrials, químic i professor de l'Universitat de Mánchester, a on per primera volta va oferir 12 cursos relacionats en els processos químics i va convocar a la formació d'esta nova professió. En 1901, va publicar el Manual de l'ingenier químic (Handbook of Chemical Engineering), considerat el primer text de la professió.[3]
Objectius
[editar | editar còdic]
Segons la Constitució del American Institute of Chemical Engineers, "l'ingenieria química és la professió en la qual el coneiximent de la matemàtica, química i atres ciències bàsiques (ganados per l'estudi, experiència i pràctica) és aplicat en juí per a desenrollar maneres econòmiques d'usar materials i energia per al benefici de la humanitat". Per això, l'objectiu de l'ingenieria química diferix de les ciències pures com la química o la biologia, a on l'enfocament és l'estudi de fenomens científics. Un ingenier d'atres branques s'enfocaria, d'acort al seu camp, en els elements per a la producció, siguen els equips mecànics involucrats, elements electrònics, els equips de transmissió i generació d'energia elèctrica, gestió d'operacions involucrades en el procés industrial, sistemes d'informació manejats. L'ingenier químic s'involucraria en la creació, disseny, millora i utilisació d'equips, processos, materials, energia i informació, sempre per a conseguir un objectiu, el qual és produir productes i servicis baix les premisses: calitat, de manera integra i segura, factible tècnic-econòmicament, respectant a l'ambient, sobre sòlides bases científiques que conseguixquen processos replicables i fiables, sempre per al benefici de la humanitat.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What Is Chemical Engineering? What Do Chemical Engineers Do?» (en anglés). About.com. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2014. Consultat el 1 de maig de 2014.
- ↑ «What is Chemical Engineering?» (en anglés). Massachusetts Institute of Technology. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2014. Consultat el 1 de maig de 2014.
- ↑ «George E. Davis. Courtesy "Chemistry & Industry" (1981).» (en anglés). Chemical Heritage Foundation. Consultat el 15 de juny de 2014.
- ↑ «AICHE Constitution» (en anglés). AlChE. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2014. Consultat el 8 de juny de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.