Anar al contingut

Química macromolecular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La química macromolecular és la branca de la química que s'encarrega d'estudiar la preparació, la caracterisació, les propietats i les aplicacions de les molècules que tenen una massa molecular elevada, formades per un gran número d'àtoms, cridades macromolécula. Generalment estes macromolécula es poden descriure com la repetició d'una o unes poques unitats mínimes o monòmers, les quals formen els polímero.

Quan les molècules es tornen molt grans, contenint un número d'àtoms encadenats superior a una centena i podent alcançar valor illimitat, les propietats d'estes molècules, cridades macromolécula, presenten característiques pròpies generals molt més dominants que les característiques que sorgixen de la naturalea química dels àtoms que les constituïxen o dels agrupamientos funcionals presents.

Els ponts d'hidrogen i interacciones dipol-dipol, junt en les forces de Van der Walls, són fonamentals en les macromolécula en estat sòlit i impartixen resistència, a diferència del cas de molècules de cadenes més curtes.

En solució estes interaccions entre les molècules d'alt pes molecular carregen un pronunciat aument de viscosidad que no s'observa en les micromoléculas. De la mateixa manera, els evaporament de solvent d'estes solucions viscoses resulten en la formació de películes, mentres que les solucions de substàncies sòlides de baix pes molecular generen cristals o pols. Est, ademés, és un dels mijos més simples i immediats per al reconeiximent de les macromolécula.

Es troben macromolécula tant en productes de síntesis com en els de orige natural; polisacàrits, poli-hidrocarburs, proteïnes i àcits nucleicos, tots constituïxen eixemples de macromolécula naturals orgàniques. Inclouen, aixina, almidó, cotó, fusta, llana, cabell, cuiro, etc.[1]


Referències

[editar | editar còdic]