Brandeburgo
Brandeburgo o Brandemburgo[1] (en alemán: Brandenburg, Plantilla:IPA-de; Plantilla:Lang-nds) és un dels 16 estats federats d'Alemània. Està ubicat en l'est del país i és un dels cinc Bundesländer en el territori de l'antiga República Democràtica Alemana. Brandeburgo rodeja a la capital del país, Berlín, pero no l'inclou. La seua capital és Potsdam.
Història
[editar | editar còdic]Al final del Medievo i al començament de l'Era Moderna, Brandeburgo va ser un dels sèt electorats (Kurfürstentümer, singular Kurfürstentum) del Sacre Imperi Romà Germànic, i junt en Prusia varen formar la base original del Segon Reich o Imperi alemà, que es va fundar el 18 de giner de 1871 i que va ser el primer Estat nacional unificat alemà. Berlín, futura capital alemana, es trobava dins del territori de Brandeburgo. Des de 1412 Brandeburgo, i posteriorment Brandeburgo-Prusia, varen ser dominats pels ducs d'Hohenzollern, els qui es varen coronar en la ciutat de Königsberg (actualment Kaliningrado) com a reis de Prusia. Despuix de 1618 el margraviato de Brandeburgo i el ducado de Prusia es varen combinar per a formar Brandeburgo-Prusia, que va ser governada per la mateixa família dels Hohenzollern. En 1701 l'Estat va ser elevat a regne de Prusia. Varen ser decisius per a alcançar eixe estat Núremberg i Ansbach en Franconia, Hohenzollern suabo, les conexions europees orientals de Berlín i l'estatus del governant de Brandeburgo com príncip elector.
Alta Edat Mija
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Marca del Nort.
Brandeburgo es troba en el territori conegut en l'antiguetat com Germania Magna, que alcançava fins al Vístula. Es creu que cap a el VII ya s'havien assentat pobles eslaus en la regió de Brandeburgo. Els eslaus varen alvançar des de l'est, possiblement espentats de les seues terres natals en lo que hui és Ucrània i potser Bielorússia per les invasions dels hunos i els ávaros. Confiaven sobretot en el transport fluvial. Els dos principals grups eslaus en lo que hui en dia és Brandeburgo varen ser els hevelios en l'oest i els esprevanos en l'est.
Des de principis de el X, Enrique el Pajarero i els seus successors varen conquistar territoris fins al riu Óder. Assentaments eslaus com Brenna[2] (Brandenburg an der Havel), Budusin[3] (Bautzen) i Chośebuz[4] (Cottbus) varen passar a domini imperial a través de l'instalació de margraves. La seua principal funció era defendre i protegir les marques orientals. En 948 l'emperador Otón I va establir margraves que varen eixercir el control imperial sobre els eslaus pagans a l'oest del Óder. Otón va fundar els bisbat de Brandeburgo i Havelberg. La Marca del Nort es va crear com un territori fronteriç en el noreste del Sacre Imperi Romà Germànic. No obstant, un gran alçament de wendos va expulsar a les forces imperials del territori que actualment és Brandeburgo en 983. La regió va tornar a mans de líders eslaus.
Baixa Edat Mija
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Margraviato de Brandeburgo.
En el XII, els reis i emperadors alemans otonianos varen restablir el control sobre estes terres en població mixta eslava, encara que alguns eslaus, com els sorbios en Lusacia, es varen adaptar a la germanización mentres conservaven les seues senyes d'identitat. L'Iglésia catòlica va dur bisbes que, en les seues ciutats amuralladas, protegien als ciutadans dels atacs. En els monges i els bisbes, va començar l'història de la ciutat de Brandeburgo an der Havel, que va anar el primer centre de l'estat de Brandeburgo.
En 1134, en escomençar una creuada alemana contra els wendos, el magnat alemà Alberto l'Orso va rebre la Marca del Nort de mans de l'emperador Lotario III. Formalment va heretar la ciutat de Brandeburgo i les terres dels hevelios del seu anterior gobernant wendo, Pribislav, en 1150. Despuix d'esclafar una força d'esprevanes que ocupaven la ciutat de Brandeburgo cap a 1150, Alberto es va proclamar governant del nou margraviato de Brandeburgo. Alberto i els seus descendents ascanios varen fer llavors un progrés considerable en conquistar, colonisar, cristianizar i cultivar terres a l'est, aplegant fins al Óder. Dins d'esta regió, els residents eslaus i alemans es varen casar entre sí. Durant el XIII, els ascanios varen escomençar a adquirir territori a l'est del Óder, lo que més vesprada es coneixeria com la Neumark (vore també Altmark).
En 1320, la llínea ascania de Brandeburgo es va extinguir, i des de 1323 fins a 1415 Brandeburgo va estar baix el control dels Wittelsbach de Baviera, seguits per la dinastia Luxemburc. Baixe els Luxemburc, el margrave de Brandeburgo va obtindre l'estatus de príncip elector del Sacre Imperi Romà Germànic. En el periodo 1373-1415, Brandeburgo va ser part de les Terres de la Corona Bohemio. En 1415, l'Electorat de Brandeburgo va ser entregat per l'emperador Segismundo a la Casa de Hohenzollern, que ho governaria fins al final de la Primera Guerra Mundial. Els Hohenzollern establirien la seua capital en Berlín, per a llavors centre econòmic de Brandeburgo.
Sigles XVI i XVII
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Brandeburgo-Prusia.
En 1539 aplega la Reforma protestant a Brandeburgo:[5] El príncip elector Joaquín II Héctor es va convertir l'1 de novembre de 1539 en l'iglésia de St. Nicolai de Spandau al luteranismo. Brandeburgo va ser un dels Estats germans que es varen convertir al protestantisme en l'auge de la Reforma protestant i va continuar sent-ho mentres la dinastia s'expandia a través dels seus territoris en incloure-se-li el Ducado de Prusia en 1618. Fins a 1773 no va existir cap Iglésia catòlica en Brandeburgo-Prusia.
En general, Brandeburgo va prosperar en el XVI, en l'expansió del comerç a lo llarc del Elba, el Havel i el Spree. Els Hohenzollern varen ampliar el seu territori a través de governs conjunts des de 1577 i varen adquirir el ducado de Prusia en 1618[5], el ducado de Cléveris (1614) en Renania, i territoris en Westfalia. El resultat de dits moviments resultaria en ampliar l'extensió de la nació prusiana, pero a costa d'una tremenda discontinuïtat territorial. Inicialment dita nació seria coneguda com Brandeburgo-Prusia, i en el seu inici mai va estar en condicions de defendre's militarment durant la guerra dels Trenta Anys.
Despuix de la devastadora guerra dels Trenta Anys (1618-1648), Brandeburgo va gojar d'una série de governants eficients, que li varen dur per a eixa época a ser una de les grans potències d'Europa. El primer d'eixos governants va ser Federico Guillermo I, també cridat «el Gran Elector», qui va treballar per a reconstruir i consolidar la nació. Va traslladar la residència real a Potsdam. En l'Edicte de Potsdam va obrir les fronteres per als perseguits hugonotes[5] durant el govern de Luis XIV de França. En el tractat de Westfalia, el seu enviat Joachim Friedrich von Blumenthal va negociar l'adquisició de varis territoris importants com Halberstadt. Baixe el tractat d'Oliva Christoph Caspar von Blumenthal (fill de l'anterior) va negociar l'incorporació del ducado de Prusia a l'hereteu Hohenzollern.
Regne de Prusia i Imperi alemà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regne de Prusia.
Quan Federico Guillermo va morir en 1688, el seu fill Federico li va succeir com Federico III en Brandeburgo. Com les terres que anexionó para Prusia estaven fora dels llímits del Sacre Imperi, Federico va assumir (com Federico I) el títul de "Rei en Prusia" el 18 de giner de 1701, en el permís de l'emperador Leopoldo I del Sacre Imperi Romà Germànic.
.svg){kind=link}
Encara que esta autopromoción de margrave a rei es basava en el seu títul del ducado de Prusia, Brandeburgo encara continuava sent la part més important del regne. No obstant, este estat combinat era conegut habitualment com Brandeburgo-Prusia, i després com Regne de Prusia. Brandeburgo va seguir sent el cor del regne de Prusia, i el lloc a on estaven les capitals del regne, Berlín i Potsdam.
Despuix de l'afonament del Sacre Imperi en 1806 i les guerres napoleòniques, el Regne de Prusia va ser subdividido en províncies (1815) i l'antic electorat de Brandeburgo es va convertir en la província de Brandeburgo, de nou subdividida en les regions gubernativas de Fráncfort i Potsdam. En 1881 la ciutat de Berlín va ser separada de la província de Brandeburgo.[6] No obstant, les ciutats industrials al voltant de Berlín quedaven dins de Brandeburgo, i el creiximent de l'economia industrial de la regió va dur a un increment de la població de la província.
En 1925 Brandeburgo tenia un àrea de 39.039 km² i uns 2,6 millons d'habitants. Despuix de la Segona Guerra Mundial, la regió de Neumark, en la part oriental de Brandeburgo que quedava a l'est de la llínea Óder-Neisse, li la anexionó Polònia i la seua població nativa alemana va ser expulsada per a que es poguera crear la nova república socialista de Polònia, que per la seua banda tenia que cedir territori[7] a l'Unió Soviètica. El restant de la província es va convertir en un estat en la zona d'ocupació soviètica quan Prusia va ser dissolta per decret del Consell de Control Aliat pels quatre països vencedors de la Segona Guerra Mundial el 27 de febrer de 1947.
Alemània Oriental
[editar | editar còdic]Des de la fundació d'Alemània Oriental en 1949, Brandeburgo va ser un dels seus estats, que va ser dissolt en 1952 pel govern socialiste d'Alemània Oriental, acabant en els estats que la componien. El govern d'Alemània de l'Est va dividir llavors Brandeburgo entre varis Bezirke (singular Bezirk) o districtes. La major part de Brandeburgo va quedar dins del Bezirk de Cottbus, Fráncfort o Potsdam, pero parts de l'antiga província varen passar als districtes de Schwerin, Neubrandenburg i Magdeburg (ciutat Havelberg). Alemània Oriental es basava majorment en el lignit (el grau més baix de carbó) com una font d'energia, i les mines de lignit varen danyar zones del surest de Brandeburgo. Les ciutats industrials al voltant de Berlín varen ser importants per a l'economia de l'Alemània Oriental, mentres que el Brandeburgo rural va seguir sent en gran mida agrícola.
República Federal d'Alemània
[editar | editar còdic]L'actual estat federat de Brandeburgo va ser restablit el 3 d'octubre de 1990 en la reunificación alemana.[8] El parlament (Landtag) de Brandeburgo es va reunir per volta primera el 26 d'octubre de 1990.[9] Com en atres llocs de l'Alemània Oriental, la falta d'una infraestructura moderna i l'exposició a l'economia de mercat de l'Alemània Occidental varen dur a dificultats econòmiques i desocupació. En anys recents, no obstant, l'infraestructura de Brandeburgo s'ha modernisat i la desocupació ha descendit poc a poc.
Des de llavors varis entusiasta han llançat el proyecte per a fusionar els Bundesländer de Berlín i Brandeburgo en el nom de «Berlín-Brandeburgo», encara que alguns varen sugerir com a nou títul «Prusia». En un referend celebrat en 1996, la majoria dels habitants (de Berlín Este i Brandeburgo) es varen pronunciar en contra de la fusió dels dos estats federats, mentres que els de l'antiga Berlín Oest ho varen fer a favor.[10]
Administració
[editar | editar còdic]
_COA.svg){kind=link}
Política
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Llista de ministres presidents de Brandeburgo:
- 1947-1949: Karl Steinhoff (SED, anteriorment SPD)
- 1949-1952: Rudolf Jahn (SED)
- 1990-2002: Manfred Stolpe (SPD)
- 2002-2013: Matthias Platzeck (SPD)
- 2013-actualitat: Dietmar Woidke (SPD)
Geografia
[editar | editar còdic]Brandeburgo llimita al nort en l'estat federat de Mecklemburgo-Pomerania Occidental, a l'est en el riu Óder i en Polònia, al sur en l'estat de Sajonia i a l'oest en els estats de Sajonia-Anhalt i de Baja Sajonia. cal destacar que llimita en el seu interior en la capital del país, Berlín, contenint-la a modo d'illa terrestre.
El riu Óder forma el llímit oriental de l'estat i d'Alemània en Polònia, i el riu Elba constituïx una part del llímit occidental de Brandeburgo. Els principals rius dins del territori són el Spree i el Havel. Al surest es troba la regió humida denominada Spreewald.
És en la regió de Cottbus, en el surest de Brandeburgo, a on residix una part de la població sorbia o sóraba; la regió és bilingüe, ya que conserven la seua pròpia llengua.
Àrees protegides
[editar | editar còdic]A Brandeburgo li la coneix per la seua política de protecció de la naturalea i la seua ambiciosa política de protecció del mig ambient de la década de 1990. En eixe canvi 15 zones grans varen ser declarades «protegides», cada una de les quals té un financiamiento estatal i guardaparques, els qui guien als visitants i s'ocupen de la protecció del mig.
- Parc nacional
- Parc nacional Unteres Odertal (106 km²)
- Reserves de Biosfera
- Spreewald (474 km²)
- Schorfheide-Chorin (1291 km²)
- Paisage fluvial Elbe - Brandenburg (533 km²)
- Parcs Naturals
- Parc natural Barnim (750 km²)
- Parc natural Dahme-Heideseen (594 km²)
- Parc natural Hoher Fläming (827 km²)
- Parc natural Märkische Schweiz (204 km²)
- Parc natural Niederlausitzer Heidelandschaft (490 km²)
- Parc natural Niederlausitzer Landrücken (580 km²)
- Parc natural Nuthe-Nieplitz (623 km²)
- Parc natural Schlaubetal (225 km²)
- Parc natural Uckermärkische Seen (895 km²)
- Parc natural Westhavelland (1315 km²)
- Parc natural Stechlin-Ruppiner Land (1080 km²)
Cultura
[editar | editar còdic]
Una particularitat de Brandeburgo són les seues típiques construccions de rajola cuit.[11]
En 1990, l'Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat al parc del palau de Sanssouci, en Brandeburgo.[12]
El principal equip de fútbol de Brandeburgo és l'Energie Cottbus.
Religió
[editar | editar còdic]- Iglésia evangèlica: En 2018 l'Iglésia evangèlica tenia 367 584 membres en Brandeburgo, el 14,6 % de la població total.[13] (Vore també Iglésia evangèlica en Alemània.)
- Iglésia catòlica: En 2018 l'Iglésia catòlica tenia 90 208 membres en Brandeburgo, el 3,6 % de la població total.[13] (Vore també Iglésia catòlica en Alemània.)
- Islam: No hi ha estadístiques oficials sobre els musulmans en Brandeburgo. Segons estimacions d'un estudi en senyes de 2008, solament el 0,1 % dels musulmans en Alemània viu en Brandeburgo.[14] l'organisació no governamental Aktionsbündnis gegen Gewalt, Rechtsextremismus und Fremdenfeindlichkeit Brandenburg (Aliança Contra Violència, Extremisme de Dreta i Xenofòbia Brandeburgo) escriu en el seu lloc web (sense donar un any) que hi ha uns 6 000 musulmans en Brandeburgo.[15] (Vore també Islam en Alemània.)
- Judaisme: Segons un artícul del diari Der Tagesspiegel de 2019, hi ha uns 2 000 judeus en Brandeburgo, sent les ciutats de Potsdam i Cottbus les que tenen congregació en més membres.[16] En 2020, l'associació en la que s'organisen les congregació judeues en Brandeburgo escriu en el seu lloc web que conta en uns 1 200 membres en sis congregació, que es troben en les ciutats de Potsdam, Cottbus, Fráncfort (Oder), Königs Wusterhausen, Oranienburg i Bernau bei Berlin.[17] (Vore també Judaisme en Alemània.)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ««Brandeburgo» o «Brandemburgo», dos formes apropiades | FundéuRAE» (en és). www.fundeu.es. Consultat el 2022-03-18.
- ↑ Barford, Paul M. (2001). The Early Slavs: Culture and Society in Early Medieval Eastern Europe, Ithaca: Cornell University Press, pp. 421. ISBN 0-8014-3977-9.
- ↑ Institut für Sorbische Volksforschung in Bautzen (1962). Lětopis Instituta za serbski ludospyt, Bautzen: Domowina.
- ↑ Room, Adrian (2006). Placenames of the World, Jefferson: McFarland & Company, pp. 433. ISBN 0-7864-2248-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (1975) Daten der Weltgeschichte (en alemà), Gütersloh / Berlín / Munich / Viena: Bertelsmann, pp. 210, 224, 240. OCLC 1677239. ISBN 3-570-01604-8.
- ↑ Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- ↑ (17 d'octubre de 2016) «Oder–Neisse Line. International boundary, Europe», Enciclopèdia Britànica en llínea (en anglés), Encyclopaedia Britannica, Inc..
- ↑ «Ländereinführungsgesetz (1990)». Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2004. Consultat el 16 d'agost de 2017.
- ↑ Govern de Brandeburgo (ed.): «Historischer Kalender» (en alemà). Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2010. Consultat el 26 d'octubre de 2010.
- ↑ [enllaç trencat]enllaç irrecuperable
- ↑ [enllaç trencat] enllace irrecuperable
- ↑ «Sanssouci, la perla de Potsdam». Deutsche Welle. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2015. Consultat el 8 de novembre de 2007.
- ↑ 13,0 13,1 Agència Federal per a l'Educació Política (Bundeszentrale für politische Bildung) (ed.): «Katholische und evangelische Kirche nach Bundesländern» (en alemà). Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2020. Consultat el 18 d'octubre de 2020.
- ↑ Bundesamt für Migration und Flüchtlinge (Officina Federal de Migració i Refugiats) (ed.): «Muslimisches Leben in Deutschland» (en alemà). Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2020. Consultat el 19 d'octubre de 2020.
- ↑ Aktionsbündnis gegen Gewalt, Rechtsextremismus und Fremdenfeindlichkeit Brandenburg (Aliança Contra Violència, Extremisme de Dreta i Xenofòbia Brandeburgo) (ed.): «Wissenswertes über Muslime» (en alemà). Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2020. Consultat el 19 d'octubre de 2020.
- ↑ Frank Jansen. «[1]». Consultat el 19 d'octubre de 2020 (en alemà).
- ↑ Landesverband der Jüdischen Gemeinden Land Brandenburg (ed.): «Landesverband der Jüdischen Gemeinden Brandenburg» (en alemà). Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2020. Consultat el 19 d'octubre de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brandeburgo.- Paisages històrics de Brandeburgo (alemà)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brandeburgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.