Anar al contingut

Renania del Nort-Westfalia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Landtag NRW.jpg
Renania del Nort-Westfalia

Renania del Nort-Westfalia o Renania septentrional-Westfalia (en alemán: Nordrhein-Westfalen, Plantilla:AFI-de; Plantilla:Lang-nds; en Kölsch: Noodrhing-Wäßßfaale) és un dels 16 estats federats d'Alemània. Renania del Nort-Westfalia posseïx en l'actualitat prop de 18 millons d'habitants (al voltant de 21% del total d'Alemània), sent per lo tant el més poblat del país.

L'estat contribuïx aproximadament en el 22 % del producte interior brut d'Alemània i s'estén sobre un àrea de 34 083 km². Renania del Nort-Westfalia se situa en la part més occidental del país i compartix fronteres en Bèlgica i els Països Baixos, i internament llimita en els estats federats de Baja Sajonia al nort, Renania-Palatinado al sur i Hesse al surest. La capital de l'estat és Düsseldorf, i atres ciutats molt poblades i importants són Mönchengladbach, Colónia, Leverkusen, Dortmund, Duisburgo, Bonn, Bochum, Münster, Aquisgrà o Gelsenkirchen i la macrorregión metropolitana de Rin-Ruhr.

Geografia

[editar | editar còdic]

Localisació

[editar | editar còdic]

El territori de Renania del Nort-Westfalia està ubicat al noroest d'Alemània i està dominat per la planura de Westfalia. Les comarques de Sauerland, Comtat del Mont i Siegerland en el sur són boscoses en montanyes d'altures compreses entre els 500 i els 800 metros. En l'oest estan les cadenes montanyoses d'Eifel i la planura del Rin.

En el centre de l'estat federat es troba la regió del Ruhr en les ciutats de Bottrop, Gelsenkirchen, Herne i Recklinghausen al nort, Dortmund, Hamm i Hagen en la part oriental, Bochum, Essen, Oberhausen i Mülheim an der Ruhr en el mig, aixina com Duisburgo i Moers en la part occidental.

Regions administratiu-governamentals

[editar | editar còdic]

L'estat federat de Renania del Nort-Westfalia es dividix en 5 regions administratiu-governamentals, que són: Arnsberg, Colónia, Detmold, Düsseldorf i Münster.

També li'l sol dividir en tres parts principals, en més significat històric: Renania del Nort (la part septentrional de Renania), Westfalia i Lippe (incorporada en 1947). Existixen diferents espais naturals i socioculturals que influïxen en les diferents regions, i són els següents:

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de Renania del Nort-Westfalia.
Artícul principal → Renania.

El primer relat escrit sobre la zona va ser pel seu conquistador, Juliol César, els territoris a l'oest del Rin varen ser ocupats pels eburones i els de l'est del Rin ell li'ls atribuïx als ubios (front a Colónia) i els sicambrios al nort. Els ubios i algunes atres tribus germàniques com els cugernos més vesprada es varen establir en la vora occidental el Rin en la província romana de Germania Inferior. Juliol César va conquistar a les tribus de la vora esquerra, i Augusto va establir numerosos llocs fortificados en el Rin, pero els romans no varen tindre èxit a l'hora de guanyar una posició sòlida en la vora dreta, a on els sicambrios estaven rodejats per atres tribus incloent els téncteros i els usipetes. Al nort dels sigambrios i la regió del Rin estaven els brúcteros.


Conforme el poder de l'imperi romà declinava moltes d'estes tribus es varen escomençar a vore, colectivament, com francs ripuarios i varen alvançar abdós vores del Rin. Per a finals de el V havien conquistat totes les terres que anteriorment varen estar baix influència romana. Per a el VIII el domini franc estava establit fermament en l'oest d'Alemània i nort de la Galia. Pero al mateix temps, al nort, Westfalia va ser presa pels sajones que alvançaven cap al sur.

Els francs merovingios i carolingios varen construir en el temps un imperi que controlava primer als seus compatriotes ripuarios i després també als sajones. Quan l'imperi carolingio es va dividir en el tractat de Verdún la part de la província a l'est del riu va passar a França Oriental, mentres que la que quedava a l'oest va permanéixer dins del regne de Lotaringia.[1]

En temps d'Otón I (m. 973) abdós vores del Rin havien passat a formar part del Sacre Imperi Romà Germànic, i el territori renano va ser dividit entre els ducados d'Alta Lorena, sobre el Mosela, i Baixa Lorena sobre el Mosa. La dinastia otoniana tenia antepassats tant sajones com a francs.

Archiu:1801 Cary Map of Westphalia, Germany - Geographicus - Westphalia-cary-1799.jpg
Mapa del Círcul de Baixa Renania-Westfalia en 1799 per John Cary

Conforme es debilitava el poder central del emperador, Renania va ser dividint-se en numerosos menuts principats menuts, cada u d'ells en les seues vicissituts separades i la seua crònica especial. Les antigues divisions lotaringias es varen tornar obsoletes, encara que el nom sobreviu per eixemple en Lorena en França, i a lo llarc de l'Edat Mija i inclús en temps moderns la noblea d'estes regions a sovint va buscar conservar l'idea d'un duc preeminent dins de la Lotaringia, alguns d'els qui varen pretendre ser-ho varen ser els ducs de Limburgo i els de Brabante. Lluites com la Guerra de Successió de Limburgo varen continuar creant llaços polítics i militars entre lo que hui és Renania-Westfalia, i els veïns Bèlgica i Països Baixos.

A pesar de la seua condició dividida, i patint a mans dels seus veïns francesos en diversos moments de guerra, el territori renano va prosperar en gran mida i va permanéixer en vanguarda de la cultura i el progrés d'Alemània. Aquisgrà era el lloc a on es coronava als emperadors alemans, i els principats eclesiàstics del Rin apareixen de forma prominent en l'història alemana.[1]

Archiu:Ruhr.jpg
Riu Ruhr

Prusia va posar peu per volta primera en el Rin en 1609 en l'ocupació del ducado de Cléveris i al voltant d'un sigle despuix Alt Güeldres i Moers també es varen fer prusianos. En la pau de Basilea d'en 1795 tota la vora esquerra del Rin es reasignó a França. Al començament de el XIX, com a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprén este estat va passar a formar part de la Confederació del Rin.

Despuix del congrés de Viena, se li va donar a Prusia tota Renania, que incloïa el Gran Ducado de Berg, els electorats eclesiàstics de Tréveris i Colónia, les ciutats lliures d'Aquisgrà i Colónia, i casi un centenar de menuts señoríos i abadies. La província del Rin prusiana es va crear en 1822 i Prusia va tindre el tacte de no pertorbar les institucions lliberals a les que s'havien acostumat baix el govern republicà dels francesos.[1] En 1920, els districtes d'Eupen i Malmedy varen ser transferits a Bèlgica (vore Comunitat Germanófona de Bèlgica).

Westfalia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Westfalia.


Al voltant de l'any 1 va haver numeroses incursions a través de Westfalia i potser inclús alguns assentaments romans permanents, o romanizados. La batalla del bosc de Teutoburgo va tindre lloc prop de Osnabrück (com es menciona, es discutix si està o no en Westfalia) i algunes de les tribus germàniques que varen combatre en esta batalla procedien de la zona de Westfalia. Es creu que Carlomagno va passar molt temps en Paderborn i zones propenques. Es creu que els seus guerres sajonas també en part es varen desenrollar en lo que és l'actual Westfalia. Llegendes populars relacionen al seu adversari Viduquindo a llocs prop de Detmold, Bielefeld, Lemgo, Osnabrück i atres llocs en Westfalia. Viduquindo va ser enterrat en Enger, que és també objecte d'una llegenda.

Junt en Ostfalia i Engern, Westfalia (Westfalahi) va ser originalment un districte del ducado de Sajonia. En 1180 Westfalia va ser elevat al ranc de ducado per l'emperador Federico Barbarroja. El ducado de Westfalia comprenia solament una chicoteta zona al sur del riu Lippe.

Archiu:Westfaelischer Friede in Muenster (Gerard Terborch 1648).jpg
Ratificació de la pau de Westfalia de 1648 en Münster per Gerard Terborch

Parts de Westfalia varen passar a control prusiano-brandeburgués durant els sigles XVII i XVIII, pero la major part d'ella va permanéixer dividida en ducados i atres zones feudals de poder. La pau de Westfalia de 1648, firmada en Münster i Osnabrück, va posar fi a la guerra dels Trenta Anys. El concepte de la sobirania de la nació-estat resultant del tractat va passar a ser conegut com "sobirania westfaliana".

Durant el Primer Imperi francés la part de la regió a l'oest del riu Rin va ser designada com Departament del Rosegar. Despuix de la derrota del eixèrcit prusiano en la batalla de Jena-Auerstedt, el tractat de Tilsit en 1807 varen fer dels territoris westfalianos part del Regne de Westfalia des de 1807 a 1013. Va ser fundat per Napoleón I i va anar un estat vassall francés. En 1807 Jerónimo Bonaparte és nomenat rei de Westfalia. Este estat només compartia el nom en la regió històrica; contenia només una part relativament chicoteta de Westfalia, format en el seu lloc en la seua major part per regions d'Hesse i Ostfalia.

Despuix del Congrés de Viena, el regne de Prusia va rebre una gran part del territori de la regió westfaliana, i va crear la província de Westfalia en 1815. Les porcions més al nort de l'anterior regne, incloent la ciutat d'Osnabrück, s'havien convertit en part dels estats d'Hannover i Oldemburgo.

Com a resultat de la reforma protestant, no hi ha religió dominant en Westfalia. El catolicisme i el luteranismo estan en condicions d'igualtat. El luteranismo és fort en l'est i el nort en numeroses iglésies lliures. Münster i especialment Paderborn són catòliques. Osnabrück està dividida casi a parts iguals entre catòlics i protestants.

Renania del Nort-Westfalia

[editar | editar còdic]

Creació de l'estat

[editar | editar còdic]

Despuix de la Segona Guerra Mundial l'estat de Renania del Nort-Westfalia va ser establit per iniciativa de l'ocupació militar britànica el 23 d'agost de 1946 en la cridada "Operació Matrimoni", fusionant la província de Westfalia i parts del nort de la província del Rin, sent abdós divisions polítiques de l'anterior Estat Lliure de Prusia dins del Reich alemà.[2][3] El 21 de giner de 1947 l'antic Estat Lliure de Lippe es va fusionar en el de Renania del Nort-Westfalia,[2] lo que va conduir a les fronteres actuals de l'Estat. A continuació, va ser ratificada per mig d'un referèndum la Constitució de Renania del Nort-Westfalia. A diferència d'atres estats alemans, Renania del Nort-Westfalia no tenia antecedents històrics. L'atenció es va centrar sobretot en el desig dels aliats per a integrar un territori comú, en la rica regió del Ruhr.

Trobar una identitat comuna de Lippe, Westfalia i Renania va ser un gran desafiu en els primers anys del país. Els majors reptes en la posguerra varen ser la reconstrucció i l'establiment d'un Estat democràtic. A continuació, va deure redissenyar l'estructura econòmica desenrollada com a resultat del decliu de l'indústria minera que va ser tema central de la política nacional.

Les eleccions de Renania del Nort-Westfalia del 22 de maig de 2005 varen concedir a la CDU una victòria inesperada. El seu principal candidat Jürgen Rüttgers va construir un nou govern de coalició format per la CDU i el FDP que va substituir a l'anterior govern encapçalat per Peer Steinbrück. Rüttgers va ser elegit nou ministre-president (en alemà: Ministerpräsident) de l'estat federal el 22 de juny de 2005. En 2010 li va succeir Hannelore Kraft, qui en 2017 va ser a la seua volta succeïda per Armin Laschet. Laschet va ocupar el càrrec fins a 2021, quan li va succeir l'actual titular Hendrik Wüst.

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]

Vore: Llista dels municipis de Renania del Nort-Westfalia

Mapa de Renania del Nort-Westfalia
Mapa de Renania del Nort-Westfalia
Ciutats de Renania del Nort-Westfalia
Ciutats de Renania del Nort-Westfalia

A: Kreise - Districtes

  1. Aquisgrà (AC)
  2. Borken (BOR)
  3. Coesfeld (COE)
  4. Düren (DN)
  5. Ennepe-Ruhr (EN)
  6. Rhein-Erft (BM)
  7. Euskirchen (EU)
  8. Gütersloh (GT)
  9. Heinsberg (HS)
  10. Herford (HF)
  11. Hochsauerland (HSK)
  12. Höxter (HX)
  13. Cléveris (KLE)
  14. Lippe (LIP)
  15. La Marck (MK)
  16. Mettmann (ME)
  17. Minden-Lübbecke (MI)
  18. Rhein-Neuss (NE)
  19. Alt Berg (GM)
  20. Olpe (OE)
  21. Paderborn (PB)
  1. Recklinghausen (RE)
  2. Renania-Berg (GL)
  3. Rhein-Sieg (SU)
  4. Siegen-Wittgenstein (SI)
  5. Soest (SO)
  6. Steinfurt (ST)
  7. Unna (UN)
  8. Viersen (VIE)
  9. Warendorf (WAF)
  10. Wesel (WES)

B: Kreisfreie Städte - Districtes urbans

  1. Aquisgrà (AC)
  2. Bielefeld (BI)
  3. Bochum (BO)
  4. Bonn (BN)
  5. Bottrop (BOT)
  6. Dortmund (DO)
  7. Duisburgo (DU)
  8. Düsseldorf (D)
  9. Essen (I)
  10. Gelsenkirchen (GE)
  11. Hagen (HA)
  12. Hamm (HAM)
  13. Herne (HER)
  14. Colónia (K)
  15. Krefeld (KR)
  16. Leverkusen (LEV)
  17. Mönchengladbach (MG)
  18. Mülheim an der Ruhr (MH)
  19. Münster (MS)
  20. Oberhausen (OB)
  21. Remscheid (RS)
  22. Solingen (SG)
  23. Wuppertal (W)

Principals ciutats

[editar | editar còdic]

L'Estat (Land) de Renania del Nort-Westfalia conta en 22 ciutats majors de 150 000 habitants (31 de decembre de 2016):

Economia

[editar | editar còdic]

Este estat ha canviat la seua tradicional image de sector industrial i s'ha convertit en un dels focs principals de l'ecotecnología, activitat asseguradora, financera, ferial i és una plataforma mediàtica a nivell europeu.

Prop de 40 de les majors cent empreses alemanes tenen la seua sèu en Renania del Nort-Westfalia. Tal és el cas de Bayer i Bertelsmann.

Si anara una nació econòmicament autònoma, este estat ocuparia el desseté lloc entre les economies mundials. En 2018, el 14,9% del total de les exportacions alemanes procedien d'esta regió.[4]

Archiu:Bayerwerk Uerdingen.jpg
Sèu industrial de Bayer a la vora del riu Rin en Krefeld.

Renania va formar part d'una de les conques mineres més importants en el procés d'industrialisació d'Europa.

Acorts de cooperació internacional

[editar | editar còdic]

L'Estat Federat de Renania del Nort-Westfalia ha firmat vínculs de cooperació perdurables, en caràcter d'Acorts internacionals, en les següents províncies o estats federats:


Cultura i educació

[editar | editar còdic]
Archiu:Signal iduna park stadium dortmund 4.jpg
Vista del Signal Iduna Park, estadi del Borussia Dortmund

Renania del Nort-Westfalia conta en prestigioses universitats com l'Universitat Tècnica d'Aquisgrà, l'Universitat Ruhr de Bochum, l'Universitat Duisburg-Essen, l'Universitat a Distància de Hagen, l'Universitat de Colónia i l'Universitat de Münster.

L'estat conta en numerosos equips de fútbol. Els més destacats són el Borussia Dortmund i el Schalke 04, els qui són rivals històrics (Derbi del Ruhr), aixina com el FC Colónia, Borussia Mönchengladbach, Bayer 04 Leverkusen, Fortuna Düsseldorf. Atres equips professionals de fútbol de l'estat són l'Arminia Bielefeld, VfL Bochum i SC Paderborn 07. De la mateixa manera que futbol en la region va nàixer el pilot de fòrmula 1 Nico Hülkenberg.

El Torneig de Trobe i el Torneig de Düsseldorf són tornejos masculins de tenis del ATP World Tour 250.

Religió

[editar | editar còdic]

Renania del Nort-Westfalia és una regió en un panorama religiós històricament divers. El major grup religiós són els cristians catòlics, en al voltant del 50%[6] de la població total. El segon grup més numerós són els creents cristians evangèlics 20%.[7] Els grups més numerosos no cristians són els musulmans, que representen al voltant del 3% de la població total. El percentage de no creents (agnòstics i ateus) és d'al voltant de 25%. La constitució de l'estat garantisa el dret al lliure eixercici de la religió i reconeix l'important funció de les iglésies en l'educació com un paper especial en la societat.

Persones destacades

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
  2. 2,0 2,1 «History of North Rhine-Westphalia». Govern de Renania del Nort-Westfalia. Consultat el 10 d'abril de 2011.
  3. «[1]». Consultat el 26 de juliol de 2011.
  4. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. A partir de la Declaració conjunta d'Intencions sobre la Cooperació estratègica firmada entre l'Estat Federat de Renania del Nort-Westfalia en la República Federal d'Alemània i la Província de Buenos Aires en la República Aregntinadel Nort-Westfalia.htm Heràldica Argentina [2] archivat en Wayback Machine.
  6. chiesa cattolica [enllaç trencat]
  7. EKD http://www.ekd.de/download/kirchenmitglieder_2007.pdf

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]