Lorena (França)

Lorena (en francés: Lorraine, en fráncico lorenés i renano: Lothringe(n), en loreno romançada: Louréne) és una regió cultural i una antiga regió administrativa de França situada en el noreste del país, que reagrupava quatre departaments: Mosa, Meurthe i Mosela, Mosela, i Vosges. Llimitava a l'est en Alsàcia, a l'oest en Champaña-Ardenas, al sur, en el Franc Comtat i al nort en Bèlgica, Luxemburc i Alemània. La capital històrica del ducado era Nancy (departament de Meurthe i Mosela), pero la capital administrativa va ser Metz (departament de Mosela).

El dia 1 de giner de 2016, segons lo establit en la llei n.º 2015-29, Lorena es va fusionar en les regions d'Alsàcia i Champaña-Ardenas per a formar la nova regió de Gran Est.

Els seus habitants, denominats loreneses, constituïen una població d'al voltant de 2 310 000 habitants. La superfície era de 23 547 km², i el seu punt més alt era el Hohneck, en 1364 m, en els Vosges.

El nom de la regió procedix del rei Lotario II, fundador de Lotaringia, que històricament es va conformar com ducado independent, entre les esferes d'influència de França i el Sacre Imperi Romà Germànic, des de 1048 fins a 1766. Durant el Segon Reich (1871-1918), despuix de la victòria dels Estats alemans liderats per Prusia en la guerra franc-prusiana, una part de Lorena va ser anexionada, junt en Alsàcia, a Alemània, conformant el Territori Imperial d'Alsàcia i Lorena. Despuix del seu reintegrament en França despuix de la Primera Guerra Mundial, els territoris anteriorment imperials varen quedar agrupats en el nou departament de Mosela. En 1940, els territoris moselanos varen tornar a ser anexionados, esta volta al Tercer Reich, fins que en 1944, convertida en frente de guerra, els eixèrcits aliats varen recuperar Lorena. Des de llavors, el procés de reconstrucció i el desenroll de l'Unió Europea han permés a la regió el seu progrés en estreta relació en els seus veïns de la regió de Renania-Palatinado.

Geografia

Lorena era l'única regió de França que compartia fronteres en tres països: Bèlgica, Luxemburc i Alemània (Estats federats del Sarre i de Renania-Palatinado); igualment compartia fronteres en les regions franceses d'Alsàcia, Champaña-Ardenas i Franc-Comtat.

Estava situada en el centre de la denominada «Banana Blava», que creua Europa des de Lancashire (Anglaterra) fins a la Toscana (Itàlia), travessant el passadiç renano.

Història

Orígens

En el V, Lorena, com a gran part d'Europa, estava coberta per grans boscs i pantans. Quatre pobles ocupaven el territori: per un costat, els tréviros en el nort, al voltant de Treverorum (Tréveris); els mediomátricos en la Baixa Mosela, l'assentament de la qual estava situat en les altures de l'actual Metz; els leucos en l'Alta-Mosela, prop de la ciutat de Toul, i els verdunenses en la regió del Mosa, actual ciutat de Verdún. Estes poblacions vivien essencialment de l'agricultura, la cría d'animals, la mineria i l'artesania, i es trobaven en constant lluita territorial en els seus veïns germànics de l'atra vora del Rin.

Época romana

Entre els anys 52 i 50 a. C. es produïx la conquista romana de la Galia per Juliol César. En aquell llavors Lorena formava part de la província que César va denominar Gallia Belgica, sent reputats els seus pobladors pel seu valor i fiereza en els combats durant la conquista romana. No obstant, una volta consolidada la Pax Romana la regió es convertix en un important entronque de caràcter comercial. És per esta época que són fundades les ciutats de Metz (Divodurum), Verdún (Verodunum) i Toul (Tullum), al principi com a portes fortificadas d'entrada i eixida de l'Imperi i després com a centres d'assentament i trobada dels pobles de l'est en les províncies romanes. Durant esta época es construïxen importants edificis, amfiteatres i el traçat actual de les rutes i carreteres en la Lorena que correspon a les creades pels romans. Encara que la regió goja d'un periodo relativament llarc de pau, també coneix moltes invasions com la dels hunos portada a terme en el 451 i que arrasen a la ciutat de Metz.

Invasions germàniques

Artícul principal → Regne de Austrasia.

Més vesprada, les invasions bàrbares comencen a penetrar en els territoris de l'Imperi a lo llarc de el V, i els pobladors de la regió escomencen a sofrir periodos turbulentos, durant els que les invasions germanes se succeïxen més i més a sovint, fins que els francs conquisten la Galia guiats pel seu rei Clodoveo (Clovis). A la mort de Clodoveo en 511, el seu fill Teodorico funda el regne d'Austrasia, en lo que abans era la província de la Galia Bèlgica; la seua primera capital s'establix en Reims i més vesprada es trasllada a Mettis (Metz), que ya havia deixat de cridar-se Divodurum. S'estima la població de Metz d'aquella época en 7000 habitants. Tot l'antic territori de la Galia romana despuix de la mort de Clodoveo queda aixina dividit en quatre grans regnes: Austrasia, Neustria, Borgoña i Aquitània.

El regne de Austrasia comprenia els actuals territoris de la Lorena, Renania, Alsàcia, Champaña, Bèlgica i una part dels actuals Països Baixos. Va ser l'época dels reis merovingios, i coneixerà una existència de 240 anys des del 511 fins a l'any 751, data en que es crea la dinastia carolingia per Pipino el Breu (741–751), qui reunifica el regne franc baix un sol ceptre.

Carlomagno i successors

Baixe el regnat de Carlomagno (742–814), net de Carlos Martel (714–741) i fill de Pipino el Breu, el regne franc reunificado pansa a ser un dels més poderosos d'Europa, en capital en Aquisgrà. A la mort de Carlomagno, el regne és heretat pel seu fill Luis I el Piadós, que manté l'enorme imperi heretat del seu pare no sense dificultat. El seu fill Lotario I (795–855) és designat successor, pero és obligat pels seus germans a compartir el regne, pel Tractat de Verdún en 843. Corresponent-li a Lotario I els territoris que anaven des del mar del Nort fins als rius Mosa i Mosela, este regne és batejat pel nom del seu rei, Lothar o Lotario, com la Lotaringia (Lotharii Regnum o Regne de Lotario), en francés el nom es va transformar en Lorraine i el seu nom en alemà jamai ha canviat des de l'época (Lothringen), el seu nom afrancesado és Lorraine i d'est l'espanyol "Lorena". Pero el regnat de Lotario I dura poc i una nova divisió s'impon a través del Tractat de Prüm en el 855, esta volta corresponent-li a Lotario II (825–869) la confirmació com a rei de la Lotaringia. No obstant, a la mort d'est, el regne és disputat entre Carlos el Calvo (823–877), rei de la França Occidental, i Luis el Germànic (806–876), rei de la França Oriental o Germania. Abdós fills de Luis el Piadós i nets de Carlomagno.

Durant un temps la Lotaringia va ser una causa de conflicte entre la França Occidental i la França Oriental, o siga entre lo que més vesprada serien França i Alemània, i este conflicte per la possessió de la Lotaringia, actual Lorena, durarà fins a ben entrat el XX.

Ducado vassall del Sacre Imperi Germànic

Artícul principal → Ducado d'Alta Lorena.

En 911 la Lotaringia pansa a mans del regne de França Occidentalis, baix el domini de Carlos el Simple (879–929), fins que en 925 és traspassat a Enrique I el Pajarero, rei de França Orientalis, convertint-se la Lorena en un ducado del Sacre Imperi Romà Germànic.

En 959 la Lorena és dividida en dos regions: el ducado d'Alta Lorena, que es convertirà en la Lorena actual, i el ducado de Baixa Lorena, que comprenia les ciutats d'Aquisgrà (Renania, en l'actual Alemània) i Lieja (en l'actual Bèlgica).

En 1048 Enrique III el Negre, emperador germànic, cedix el ducado de Lorena a Gerardo d'Alsàcia, que fixa la seua nova capital en Nancy, començant d'esta forma la primera dinastia dels ducs hereditaris de la Lorena, antic regne lotaringio.

Per esta época les fronteres del ducado canvien contínuament, Metz se separa del ducado per a convertir-se en una ciutat semiindependiente dirigida per l'arquebisbe de la ciutat. I el ducado és constantment sitiat pels senyors feudals que lo entornan, com el Ducado de Borgoña, el Regne de França i atres dominis del Sacre Imperi.

La casa de Lorena-Alsàcia regnarà des de 1048 fins a 1431, data de la mort de Carlos II. La seua filla Isabel de Lorena es casa en 1420 en Renato I "el Bo" (1409–1480), comte d'Anjou, qui devé duc consorte.

El seu net Renato II (1451–1508), fill de la seua filla Yolanda d'Anjou qui es va casar en el seu cosí matern Federico II de Lorena-Vaudémont, s'afirma com a duc de Lorena i s'establix definitivament en Nancy, consolidant-se una nova dinastia de ducs de Lorena, la casa de Lorena-Vaudémont que agnáticamente descendia com a branca cadet de la casa de Lorena-Alsàcia.

Batalla de Nancy i consolidació de l'autonomia

Artícul principal → Batalla de Nancy.

En 1467 Carlos el Temerari, duc de Borgoña, succeïx al seu pare Felipe III el Bo. El proyecte de la seua vida seria reunir els seus Estats dispersos i conseguir una investidura real, fent resorgir l'antic regne lotaringio.

Aprofitant certs conflictes i la joventut del duc Renato II, Carlos finalment assalta i pren Nancy, la capital del ducado, el 24 de novembre de 1475, autoproclamándose duc de Lorena, pero l'11 de giner de 1476 es veu obligat a partir cap a Suïssa a combatre als confederados suïssos aliats de Renato II, que temen les ambicions expansionista del Temerari. Per la seua banda, Renato II busca aliats entre tots els enemics de Carlos, no solament els confederados suïssos, sino també els alsacianos, i comença a guanyar algunes batalles al duc de Borgoña, que es veu obligat a replegar-se. Les derrotes borgoñonas corren a viva veu entre els habitants de Lorena que es rebelen contra el invasor i prenen Vaudemont i poc despuix expulsen a les tropes de Carlos de les localitats d'Arches, Bruyères, Saint Dié, Remiremont i Bayon. Encorajat per estes victòries, Renato II posa per fi lloc a Nancy el 22 d'agost de 1476 al cap d'un eixèrcit compost per més de cinc mil hòmens.

Nancy estava defesa per una guarnició borgoñona de poc més de dos mil hòmens, la majoria d'ells anglesos i dirigits per Jean Rubempré. La ciutat obri les seues portes el 7 d'octubre, i la guarnició borgoñona té que partir i es reunix en Carlos el Temerari, que intenta reorganisar les seues forces per a recuperar la ciutat.

El 22 d'octubre Carlos el Temerari posa lloc a la capital del ducado, defesa per més de dèu mil soldats; el seu eixèrcit s'instala en les altures de l'actual Plaça Thiers de Nancy, i és en les muralles de la ciutat a on es lliura el gros de la batalla. Carlos el Temerari resulta mort i el seu cos és trobat segons les indicacions d'un de les seues pajes, Baptista Colonna, que ho hi havia vist caure en un dels estanys pantanosos que rodejaven la ciutat. Una volta identificat, va ser alçada una creu per a indicar el lloc a on va caure el Temerari. Este lloc ho ocupa hui dia la Plaça Cruz de la Borgoña en Nancy. A pesar d'haver quedat mig desfigurado i rosegat pels llops, el cos serà inhumat en la colegiata de Landres-et-Saint-Georges de dita ciutat.

Renato II, victoriós, recupera el seu ducado, del que ratifica la seua independència i la seua sobirania front als poderosos regne de França i el Sacre Imperi Germànic. No obstant, al mateix temps les relacions en el regne de França van a devindre cada volta més tirants i depenents.

Sigles XVI i XVII (intents d'invasions franceses)

En 1552 Enrique II, rei de França, s'apodera dels arzobispados de Metz, Toul i Verdún, per lo que Lorena i Bar sofrixen diferents invasions franceses a lo llarc dels sigles XVII i XVIII. En 1633 Luis XIII assalta i pren Nancy. Mercenaris suecs aliats del rei de França massacren, furten i destruïxen tot lo que veuen el seu pas, fins que en 1659 el Tractat dels Pirineus torna la Lorena al seu llavors duc Carlos IV de Lorena.

En 1670 es produïx una tercera invasió francesa, el mateix Luis XIV visita Lorena i constata per sí mateixa el resultat d'anys de guerra. Pren mides per a reincentivar el desenroll de la regió, segurament per a guanyar-se la confiança de la noblea lorenesa, fins que pel Tractat de Ryswick (1697) entre França i l'Imperi Germànic la Lorena és tornada al seu duc Leopoldo José. Els loreneses, que a pesar de durs anys d'ocupació francesa no havien mermat el seu patriotisme, reben al seu duc en entusiasme. Leopoldo centra tots els seus esforços per repoblar la Lorena, mermada per durs anys d'ocupació francesa i per la pesta.

XVIII (fi del govern de la casa de Lorena)

El regnat de Leopoldo va tindre els resultats esperats: una estadística de 1711 mostra cóm la població havia doblat des de la seua tornada i durant el seu regnat la regió coneix una sòrt de renaixença tal que el mateix Voltaire, de visita en la Lorena, no va poder menys que remarcar el bon govern i l'abundància del ducado independent de Lorena.

Francisco III, el seu successor en 1729, continua en la seua política i baix el seu govern Lorena aplega a ser un dels regnes més florecientes d'Europa. No obstant, esta prosperitat no va fer més que aumentar les ambicions franceses: com no ho va poder obtindre per la força, intentarà conseguir-ho per mijos polítics.

Francisco III de Lorena deu casar-se en la archiduquesa María Teresa d'Àustria, filla de l'emperador Carlos VI, de la casa de Habsburgo. El rei de França no podia tolerar l'influència dels dominis austríacs del Sacre Imperi tan prop del seu territori producte del matrimoni, aixina que França i Àustria conclouen un tractat pel qual Francisco III deu renunciar a Lorena a canvi del ducado de Toscana, fins a eixe moment en possessió de França, que ademés es compromet a acceptar una sanció a fi de no impondre la seua presència en Lorena, puix el sentiment antifrancés era encara massa fort en Lorena. Aixina que, el rei de França deu acceptar posar un duc temporal a fin de que el traspàs no ferira sensibilitats ni alçara regirades.

Fi del ducado i anexió francesa (1766)

Per este motiu, Luis XV nomena duc de Lorena al seu sogre, l'antic rei de Polònia desterrat Estanislao Leszczynski, per a portar a terme un afrancesamiento i una transició pacífica. De fet, el regnat d'Estanislao passa per ser més be un càrrec nominal, apropiant-se França des d'un principi dels drets reals de govern de Lorena. Luis XV nomena un canceller, que és qui realment governa en nom del rei i qui inclús no pert temps en incorporar les milícies de Lorena a l'eixèrcit francés. Estanislao no té poder per a resistir les pressions del seu gendre.

Els regiments de l'eixèrcit francés s'instalen pronte en el ducado, a on cal alimentar-los i acaronar-los. A això s'agreguen les requisiciones, els nous imposts, la població comença pronte a llamentar la partida dels seus antics ducs i la pèrdua de la seua independència.

A la mort d'Estanislao, en 1766, Lorena es convertix oficialment en província francesa, i és dividida en quatre departaments, que es conserven casi intactes fins a hui: Mosa, Vosges, Mosela i Meurthe.

Guerra Franco-Prusiana i anexió alemana de Mosela

Artícul principal → Territori Imperial d'Alsàcia i Lorena.

En 1871, despuix de la Guerra Franco-Prusiana, una part dels territoris de Lorena, junt en Alsàcia, són anexionados a l'Imperi Alemà, pels acorts del Tractat de Fráncfort d'eixe mateix any, en el nom de Reichsland d'Alsàcia-Lorena (Elsaß-Lothringen), en capital en Estrasburc. A França li queda una chicoteta part de Lorena, que comprenia les ciutats de Nancy, Briey i Longwy, creant-se l'actual departament de Meurthe i Mosela (Meurthe-Moselle).

Dins dels territoris anexionados per Alemània, la població va tindre dret a elegir el regrés al territori francés; s'estima que els habitants que es varen desplaçar cap a la part francesa varen ser al voltant d'uns 50 000, dels quals 11 200 corresponen solament a Lorena, els qui es varen instalar essencialment en Nancy. Esta arribada en massa a l'antiga capital del ducado, fonamentalment composta per una població folgada econòmicament, artesans, intelectuals, industrials, etc., va anar un element de dinamisme per a la ciutat, que va a conéixer llavors un fort desenroll tant econòmic com a cultural. En esta época sorgixen i es desenrollen moviments artístics tals com l'Art Nouveau de l'Escola de Nancy. Al mateix temps, els alemans desenrollen en els seus territoris un fort moviment de germanización que encara es pot apreciar en molts elements arquitectònics, com l'estació de Metz o l'edifici de correus de Metz, eixemples flagrants d'una arquitectura que reivindicava la seua pertinença al Reich.

XX i reanexión a França

Acabada la Primera Guerra Mundial i pel Tractat de Versalles (1919), França recupera en 1919 novament la Lorena, i entre les dos guerres la Llínea Maginot construïda en la frontera lorenesa en Alemània tractarà de dissuadir una nova invasió germànica. No obstant, de poc va servir, ya que en la Segona Guerra Mundial Lorena i Alsàcia varen ser novament ocupades i anexades a el III Reich de l'Alemània nazi, fins a 1944, en que va ser novament recuperada per França despuix de l'ocupació per part dels aliats.

Administració

El Conseil Régional de Lorraine (govern regional) és membre de la cooperació interregional transfronterizo «Saar-Lor-Lux», junt en Luxemburc, els Estats federats alemans de Sarre i Renania-Palatinado i Valonia, en Bèlgica.

La sèu del Conseil Régional es troba en Metz. La regió està marcada per una forta rivalitat entre Metz i Nancy.

Vore també: Alsàcia-Lorena-Champaña-Ardenas

Economia

En 44 000 millons d'euros, la regió de Lorena genera el 3,4% del PIB francés, lo que la situa en el 8.º lloc entre les 22 regions franceses. Els servicis i la llogística són els sectors que tenen una major la progressió. Paralelament, la situació de les indústries tradicionals (indústria textil, explotació minera i metalúrgia) es degrada, originant com a conseqüència dos dificultats importants en la regió: una taxa de desocupació elevada (encara que inferior a la mija nacional) i una gran cantitat de llocs contaminats i a sovint abandonats.

Cultura

Archiu:Nancy-porte de la craffe1.PIB

Porta de la Craffe en Nancy.

Per la seua posició geogràfica, Lorena va ser un lloc d'intercanvis culturals privilegiat entre França i les cultures germàniques. Aixina, numeroses innovacions han fet la seua entrada en Lorena abans d'estendre's pel restant de França (música, gastronomia, etc.). L'esplendor cultural lorenés va escomençar en el Renaixença, abans de ser el breçol de moviments culturals originals, entre els quals el més famós segurament és el Art Nouveau, dut a França per l'Escola de Nancy.

Aixina com la Creu de Lorena, anteriorment Cruz d'Anjou.

Gastronomia

Entre les seues especialitats gastronòmiques cal destacar les mirabelles, un tipo de prunes endèmiques de la regió en les que s'elaboren varis tipos de darreries i licors. Ademés de la Quiche Lorraine (una coca salada coneguda en tota França), el Pâté Lorrain i el Potée Lorraine.

Deports

Lorena conta en dos equips professionals de fútbol, el Nancy i el Metz, i un de bàsquet, el SLUC Nancy Basket. Nancy i Metz es varen alternar com a sèu de l'Obert de Lorena de tenis en la década de 1980. Des de 2003 es disputa el Torneig de Metz com a part del ATP World Tour 250. La carrera de ciclisme de ruta Circuit de Lorena es disputa des de 1956, i forma part del UCI Europe Tour.

Loreneses célebres

Bruno d'Eguisheim-Dagsbourg, el papa León IX (1002–1054), sant
Juana d'Arc (1412–1431), heroïna, militar i santa
Antoine de Ville, primer alpiniste conegut (prop de 1492).
Jacques Callot (1592–1635), artiste
Georges de la Tour (1593–1652), pintor
Claude Lorrain (Chamagne, Lorena, 1600 – Roma, 1682), pintor
Charles Messier (1730–1817), astrònom
Jean-Victor Poncelet (1788–1867), matemàtic
Maurice Barrès (1862–1923), escritor i polític
Jules Ferry (1832–1893), polític
Émile Jules Gallé (1846–1904), artiste art nouveau
Charles Hermite (1822–1901), matemàtic
Edmond Laguerre (1834–1886), matemàtic
Paul Verlaine (1844–1896), poeta
Henri Poincaré (1854–1912), matemàtic
Henri Bellieni (1857-1938), fabricant d'instruments òptics i càmares fotogràfiques
Raymond Poincaré (1860–1934), polític
Émile Durkheim (1858-1917), sociòlec.
Lucien Febvre (1878–1956), historiador.
Fernand Braudel (1902–1985), historiador.
Hubert Curien (1924–2005), físic, polític
Jack Lang (1939), polític
Michel Platini (1955), futboliste
Patricia Kaas (1966), cantant

Vore també

Enllaços externs

Lorena : Entre guerra i art: la memòria Lorena - El lloc oficial de França (en espanyol)

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lorena.

Este artícul conté una traducció derivada de «Lorena (Francia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.