Nancy
Nancy és una ciutat francesa, capital del departament de Meurthe i Mosela i pertanyent a la regió de Gran Este, en el noreste del país. Situada en el curs baix del riu Meurthe, prop de la seua confluència en el riu Mosela, és un port fluvial dels canals Marne-Rin i París-Nancy.
La ciutat forma part de la Metròpoli del Gran Nancy, que conta en vint municipalitat per 256 655 habitants.
Va ser capital del ducado de Lorena. En els sigles XVI a el XVIII es va construir la major part de lo que hui és el centre de la ciutat. En el cor de Nancy es troba la Plaça Stanislas, antiga plaça real, de el XVIII, d'estil neoclàssic, que deu el seu nom actual a l'home que va encarregar la seua construcció, Stanislas Leszczynski, benefactor de la ciutat, el rei destronat de Polònia i últim duc de Lorena que va governar a mitan de el XVIII gràcies al seu gendre Luis XV.
Història
[editar | editar còdic]Es creu que, etimológicament, el nom Nancy prové del celta "Nant", que pot significar, 'pantà', 'vall', 'riu' o 'torrent', depenent del context. Encara se sent la raïl celta Nant en diferents llocs i ciutats, com Nantes, Nanteuil, Nantua, Nans-sous-Sainte-Anne, Nans i Els Nans. Els pobles gals que habitaven les valls de montanya es dien a sí mateixos Nantuates, per la definició de Nant = 'Valle'. Per una atra part, la terminació "Cy" prové del gal i significa 'bosc', de la que també subsistixen numerosos eixemples en els noms d'atres ciutats i llocs en França, com Bercy, Coucy, Li Raincy, Sancy, Mancy, etcétera. Més vesprada, i per l'influència llatina, el nom apareix escrit com Nanciacum en diferents documents medievals.
Es creu que Nancy va ser fundada en el IV.cita requerida Encara que encara es menciona com un vau a penes poblat, els seus progressos varen ser llents, encara en el X tenia poca importància. El primer testimoni escrit de Nancy conegut data del 29 d'abril de 1073 en un document pertanyent a Pibon, bisbe de Toul, a on es menciona: Oldelrici advocati de Nanceio.
El ducado de l'alta Lorena (l'actual Lorena) era un territori que pertanyia al Sacre Imperi Romà Germànic, que comprenia lo que havia segut l'antic regne Lotaringio, i va ser cedit pel seu emperador Enrique III a Gerardo I d'Alsàcia, comte de Metz en 1048. La residència dels ducs es va fixar en el poblat de Saint Dié fins que en 1153 el duc Mateo I de Lorena trasllada la capital a Nancy, que havia pertanygut fins a eixe moment a Drogue, fill de Herman, senescal de Lorena.
Drogue va canviar o va permutar el castell de Nancy per la castellanía de Rosières que pertanyia al duc de Lorena, en la condició de que ell i els seus descendents podrien continuar ostentant el títul de Senyors de Nancy. Esta ciutat depenia en dita época del comte de Champaña, que posseïa feus importants en la diòcesis de Toul.
Va ser aixina com Nancy va ser capital del ducado de Lorena des de 1153 fins a la desaparició del ducado en 1766 i la seua posterior anexió al Regne de França.
En el XIII la lliberació de les ciutats i comunas del jou feudal s'estén per tota Lorena. Esta lliberació va ser concedida per una carta o text conegut com a Llei de Beaumont i li va ser concedida a Nancy en 1261 pel duc Ferry III, qui ademés en 1288 llibera a tots els siervo que quedaven en el ducado, lo que li va valdre una gran enemistat per part dels barons del seu regne.cita requerida
Diferents guerres i conflictes se succeïxen a lo llarc de el XIII entre les ciutats de Toul, Metz, Nancy, Vaudémont, entre el ducado de Lorena, el Ducado de Bar i Champaña. No obstant, a partir de el XV Nancy renaix de les seues cendres dotada de riques fortificacions en pedra, no cessa de créixer i prosperar.
En 1298, el castell ducal lleva la seua plataforma a l'abric de les perilloses riuades del riu la Meurthe (actual carrer Lafayette) per a instalar-se com a palau a la vora de la Grand-Rue. L'influència de l'art galorromano de la Champaña i l'art germànic varen ser determinants en les arquitectura religioses i civils.
Fins a el XV, els ducs varen tractar sempre de mantindre un equilibri entre el Regne de França i el Sacre Imperi Romà Germànic, garantisant l'independència del chicotet ducado. L'artesania i el comerç, tan actius en la ciutat, contribuïxen a que Nancy aplegue a ser una de les places de mercat i finances més importants d'Europa.cita requerida Justament gràcies a la seua posició geogràfica com a encreuament entre les dos grans potències veïnes, el ducado posseïx la seua pròpia moneda, que és falcada en la casa de monedes que ya conta la ciutat. La seua influència beneficia considerablement el ducado. Per esta época s'edifiquen importants monuments, com la colegiata de Saint-George en 1339, la porta de la Craffe (segona mitat de el XV) i el barri de Saint-Dizier.
Quan el duc Raul va fundar la colegiata de Saint-George, en l'interior del seu palau es va estipular que els ducs de Lorena, en efectuar la seua primera entrada en Nancy, es dirigiren a cavall cap a aquella Colegiata i prestaren el jurament d'observar els privilegis de la ciutat i de mantindre les llibertats de la colegiata.
La guerra civil entre armagnacs i borgoñones va sacsar la Lorena. Aixina, Carlos el Temerari, duc de Borgoña, va sitiar i va conquistar Nancy en 1475, si be una capitulació honrosa va assegurar la conservació dels seus privilegis i immunitats, aixina com les de les seues fortificacions. A la veta d'un temps, Carlos el Temerari va abandonar Nancy per a dirigir-se a Suïssa, a on va sofrir les derrotes de Grandson i Morat (1476). Aprofitant el buit de poder, René II de Lorena reconquistó, per lo que Carlos el Temerari va retornar en 1477 a tractar de salvar la ciutat i al peu de les seues muralles es va lliurar una sanguinosa batalla en la que les tropes borgoñesas varen ser derrotades, perdent Carlos El Temerari la vida en la Batalla de Nancy,[1] despuix de la qual, la ciutat va retornar al señorío del Duc de Lorena.
El reconeiximent del duc a l'esforç de la seua capital es va evidenciar en la construcció poc despuix de l'iglésia franciscana de "Els Cordeliers", basílica consagrada en 1487 i que es convertiria en mausoleu dels ducs de Lorena.[2]
En el XVI, Nancy va prendre part en alguns disturbis que varen agitar França i Alemània en eixe sigle, i alguns predicadores varen intentar introduir el protestantisme, pero varen ser rebujats pels ducs de Lorena.cita requerida
El fi de el XVI i la primera part de el XVII mostren un ducado lorenés sobirà i independent, pero ambicionado pel rei de França, puix este s'interponia entre les seues fronteres i les de l'imperi germànic. La seua pròpia posició estratègica entre dos grans potències - que antany favoria - pronte es tornaria en contra del chicotet ducado. Les epidèmies de pesta varen sacsar la ciutat. No obstant, això no va impedir que les arts floriren en la chicoteta capital gràcies a la presència d'artistes de talla excepcional, com Jacques Callot, Claude Déruet, Jacques Bellange i Georges de la Tour.
En 1632, Carlos IV de Lorena va donar asil a Gastón d'Orleans a pesar de les protestes del rei de França Luis XIII. Com a conseqüència d'això, els eixèrcits francesos varen sitiar el ducado, i per tant Nancy, en l'any de 1632, produint-se aixina la primera invasió francesa. La ciutat es defén contra el invasor francés, pero la superioritat numèrica va dur la victòria al bando gal.cita requerida Tement el duc una derrota casi segura, va acordar la retirada dels francesos per mig d'un tractat, els qui varen evacuar el ducado, pero posteriorment es va negar a complir les condicions que havia jurat, per lo que l'eixèrcit francés va tornar a Nancy. El duc va demanar de nou la pau, pero el moradura Richelieu va exigir que abandonara Nancy. Encara que el duc va voler abdicar abans en favor del seu germà, la poderosa Moradura no ho va admetre i la ciutat de Nancy va tindre que rendir-se el 24 de setembre de 1633.cita requerida
Per un tractat posterior, Lorena va ser cedida al duc Carlos pero va seguir ocupada pels francesos fins a la Pau dels Pirineus en 1660, en que se li va entregar de facto una atra volta Lorena a Carlos IV. L'1 de setembre de 1670, l'eixèrcit francés va entrar novament en Nancy saquejant el palau ducal i apoderant-se dels archius i del Tribunal de Contes.cita requerida Carlos V de Lorena es va esforçar per reparar la ciutat somesa a tants seges i va alçar nous monuments, va protegir el comerç i va donar a Nancy nova importància, lo que com va generar una gran admiració dels ciutadans per la Casa de Lorena.cita requerida
El ducado de la Lorena i la seua capital Nancy varen recuperar la seua sobirania i independència en 1698 a través del tractat de Ryswick. El duc Leopoldo I va realisar una nova campanya de reconstrucció de la ciutat, dotant-la de noves muralles defensives, una nova iglésia (Iglésia de Saint-Sebastien), una òpera i tot tipo d'edificis de lux encarregats per la noblea lorenesa i l'alta burguesia.
El fill de Leopoldo François es casa en 1736 en María Teresa I d'Àustria i intercanvia en el rei de França Luis XV el ducado de Lorena per la Toscana, lo que provoca un gran descontent popular en el ducado i alguns alçament contra l'imposició de la dominació francesa. Per este motiu, Luis XV porta a terme un procés de transició i afrancesamiento del ducado i nomena al seu gendre, el exrey de Polònia exiliat Estanislao I Leszczynski, en avant duc de Lorena. A pesar de que el nou duc va començar a governar en reticència per part dels ciutadans i la noblea, l'administració de Stanislas va ser favorable, alçant-se nous edificis i les portes triumfals de la ciutat dedicades a Luis XV. La famosa Plaça Stanislas (antiga Plaça Real) data d'esta época, aixina com les grans transformacions urbanístiques que hui caracterisen a bona part de la ciutat. A la mort del Duc Stanislas en 1766, el ducado de Lorena i la seua capital Nancy es convertixen en província de França.
L'Universitat de Pont-à-Mousson, primera universitat de Lorena, fundada en 1572, és traslladada en 1768 a Nancy i instalada en els antics edificis del colege real.
Finalment, la ciutat de Nancy es va adherir al moviment general de la revolució francesa en 1789.cita requerida
Nancy va conéixer una renaixença quan en 1871 França, a través del Tractat de Fráncfort, va cedir al Imperi Alemà els departaments francesos que conformaven Alsàcia i el nort de Lorena. La frontera alemana es va acostar a només 15 km de Nancy, per lo que la ciutat veu llavors aumentar considerablement la seua població en convertir-se en una ciutat fronteriça i rebre part de la població que decidix abandonar els territoris cedits.
L'immigració massiva de alsacianos va implicar una explosió demogràfica en la ciutat, aixina com un resorgiment econòmic, en lo que es desenrollen l'indústria química i siderúrgica.
En 1894 es va iniciar el moviment artístic conegut com Escola de Nancy. Esta expressió artística es reflectix sobretot en l'arquitectura Art Nouveau d'edificis de caràcter civil, com la Cambra de comerç, la vila Majorelle, el café Excelsior i inclús una ciutat jardí: el parc de Saurupt. Alguns artistes destacats d'este moviment varen ser Émile Gallé, Jacques Majorelle, Eugène Vallin, Jacques Gruber, Jean Prouvé, Jean Daum, etcétera.
En 1954, despuix de les dos guerres mundials, Nancy coneix un nou renàixer demogràfic i diversos plans d'urbanisació es porten a terme. Aixina, es crea la ciutadella de Haut du Lievre, obra de l'arquitecte Zehrfuss. Cinc anys despuix, els municipis que rodegen la ciutat històrica de Nancy varen ser reunits creant la Comunitat Urbana de Gran Nancy.
En 1983, el conjunt arquitectural de el XVIII, Plaça Stanislas, Plaça de la Carriere i la vella ciutat, són nomenats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
En 2005 la ciutat va ser sèu una dels cims del cridat Triàngul de Weimar.[3]
Clima
[editar | editar còdic]Economia
[editar | editar còdic]Gogen de gran nom comercial els bells brodats que ixen dels seus tallers. Nancy posseïx també indústries textils, fàbriques de panys, botons, teixits de cotó, tenerías, paper pintat, bugies, boles d'acer conegudes com a boles de Nancy, indústria química i metalúrgica.
Nancy és una ciutat comercial que entrellaça l'est d'Europa en França. Posseïx grans edificis d'oficines, numerosos comerços, producció de grans, vins, oli, cuiro, llana, etc. Cal destacar alguns productes típics de la ciutat, com les bergamotas de Nancy, el licor de Mirabelle, aixina com els famosos macarrones de Nancy apareguts en 1793 i el secret dels quals de fabricació encara es transmet de generació en generació de reposteros.
Demografia
[editar | editar còdic]Educació superior
[editar | editar còdic]Cultura
[editar | editar còdic]Museus
|
Principals sales d'espectàculs
|
Principals manifestacions culturals
|
L'escola de Nancy
[editar | editar còdic]- Artícul principal → École de Nancy.
L'explosió econòmica que va conéixer la regió quan en 1871 França la va cedir al Imperi alemà va atraure a artistes i intelectuals. És en eixe periodo que els artistes del moviment artístic conegut l'Escola de Nancy s'inspiren en les ciències de la naturalea que està sempre present en les obres d'Émile Gallé i Louis Majorelle.
El moviment va exportar les seues obres i artistes alcançant una dimensió internacional i exportant tècniques, idees i estils en el art nouveau purament de Nancy. L'arribada de la Primera Guerra Mundial va afectar la continuïtat del moviment, deixant en la ciutat una chafada arquitectònica notable.
Heràldica
[editar | editar còdic]La ciutat de Nancy du com a escut d'armes, sobre fondo plateado, una planta de penca en vert sinople arrancada de raïl florida en color púrpura, en dos fulls estesos com a braços a punt de picar. La penca és el símbol de Nancy i va ser adoptat després de la victòria de la ciutat front a l'assalt de Carlos el Temerari en 1477, junt al lema en llatí "Senar inultus premor" "Qui s'i frotte s'i pique" en francés i que traduït al castellà significa "si busques problemes els trobaràs". En el centre de l'escut està representat el blasón de Lorena adoptat en 1538 i els atres escuts adquirits per la ciutat a lo llarc de la seua història.
Monuments
[editar | editar còdic]
- La plaça Stanislas, la plaça de la Carrière i la plaça de Alliance varen ser declarades per l'Unesco Patrimoni de la Humanitat en 1983.
Entre els monuments més notables cal citar:
- Iglésia dels Franciscanos: A on es troba la capella ducal i els sepulcros dels ducs de Lorena, destruïts durant la Revolució i reparats en l'época de la restauració.
- Catedral de Nancy: els primers plans varen ser encarregats en 1700 a Giovanni Betto (autor de l'iglésia de Saint-Dié i d'obres encarregades per diverses congregació religioses) i va anar el germà del duc, François, qui va posar la primera pedra. De 1709 a 1715 es varen interrompre els treballs. Betto va ser molt criticat pel gran arquitecte francés Jules-Hardouin Mansart, que va recomanar equilibrar els volums en una cúpula en llanterna en l'encreuament de la travessia. Açò no va impedir que l'arquitecte treballara en l'obra fins a 1722, data de la seua mort. Germain Boffrand va acabar llavors les obres en menys despeses (entre atres coses, sense la cúpula). Li devem el dibuix de les torres en llanterna (1729) i el de les cadires del cor. La catedral no va deixar de ser distinguida i en 1867 va accedir a categoria de basílica privilegiada. El tesor de la catedral reunix objectes llitúrgics atribuïts a Sant Gauzelain, bisbe de Toul: evangeliario de el IX en una encuadernación del sigle següent; pentine llitúrgic, cáliz, patena i placa de marfil de el X, creus esmaltadas de Llemoges de el XIII; estola de Sant Charles-Borromée, relicario de el XVII i peces llitúrgiques d'argent dels sigles XVII i XVIII.
- Palau dels ducs de Lorena: quan René II va ser, per fi, amo dels seus Estats lliberats de Carlos el Temerari, va percebre que el castell dels seus antepassats estava caent en ruïnes; en 1502 va manar construir un conjunt de noves vivendes en l'alliniació de la colegiata Saint-Georges. La concepció del futur palau es deu a Jacques de Vaucouleurs que va dirigir l'obra fins a 1522; les obres varen proseguir baix els regnats del fill de René, Antoine, i no es varen terminar fins al regnat de Carlos III. L'estil molt característic de la Primera Renaixença, cridat també “Gòtic de transició”, reunix ací decorats italianizantes i estructures marcades encara per l'Edat Mija, com veem en les balaustradas dels balcons i en les gàrgoles, aixina com en el pati interior, en el recurs a arcs terciarios i contraforts arrematats en pináculos gòtics. Els ajimeces, els medallones figurats del pati, la moldura en espirals que corre a lo llarc de la frontera sobre carrer, els baixos dels balcons (molt restaurats) són típics de la Renaixença. La Societat d'Arqueologia va instalar en 1848 un Museu en el Palau abandonat que havia servit primer de quadres i després de quarter als gendarmes.
- Plaça i basílica de Saint Epvre: l'edifici gòtic, elevat entre 1436 i 1451, i escrupulosament orientat, va ser arrasat en 1863 per a que se li poguera substituir per una basílica d'estil ogival en cor orientat cap al sur. El proyecte de Prosper Morey (1805-1886), arquitecte municipal, va ser seleccionat i ell va treballar en el nou Saint-Epvre de 1862 a 1875. El sacerdot Simón, cura de Saint-Epvre, va llançar una subscripció pública per a fer front a les obres; el seu successor a partir de 1865, el retor Trouillet, va proseguir la seua obra solicitant respal als poderosos entre l'èlit lorenesa i la noblea europea. L'emperador François-Joseph va oferir la gran escala d'accés i vidrieres en les que apareix representat, aixina com la seua esposa, baix les faccions de Sant Francisco i de Santa Isabel. Les vidrieres oferides per Napoleón III i l'Emperatriu els representen com a Sant Luis i Santa Eugenia (vidrieres en els rostres retocats despuix de 1870).
- Plaça Stanislas: "antiga plaça real Luis XV", és considerada la plaça real més bella d'Europa. Fins a mediats de el XVII, una àmplia esplanada separava la Ciutat Antiga de la Ciutat Nova de Nancy. Stanislas Leczinski, antic rei de Polònia, en convertir-se en duc de Lorena en 1737 va proyectar establir en este lloc una plaça destinada a honrar i glorificar al seu gendre, el rei de França Luis XV. Primera de totes les places reals franceses, simbolisa l'image de caràcter real i acull les festes populars. Stanislas i el seu arquitecte Emmanuel Héré varen elegir per a esta plaça un lloc ideal. En el centre d'esta plaça, s'elevava una estàtua de bronze, obra de Barthélémy Guibal i Paul-Louis Cyfflé, que representava a Luis XV vestit en un trage a l'antiga. L'estàtua i les seues alegoria varen desaparéixer durant la Revolució i en 1831 es va inaugurar una nova estàtua que representava a Stanislas (obra de el "premi de Roma" Jacquot).
- Porta de la Craffe: la porta monumental de la Craffe demostra la calitat del recint protector de la ciutat a finals de el XIV. En efecte, les seues dos torres bessones, edificades en 1463, conten en parets de tres metros de gruixa que varen resistir els seges de la ciutat en 1476 i 1477 per Carlos el Temerari. Les finestres estaven dispostes per a poder disparar en totes les direccions; cuervos de pedra sostenien antany postigos que protegien als defensors colocats en estos buits. Les entrades nort i sur estaven arrematades per una muralla almenada que permetia bombardejar als agressors en proyectils, oli i peix hervir. L'entrada nort va ser considerablement modificada des de la seua creació. En el XVII, els ocupants francesos drenaron les aigües de la riera de Boudonville per a omplir els fossos.
- Biblioteca municipal, establida en 1750 alberga al voltant de 400 000 documents, llibres, mapes, plans i gravats.
La ciutat també té molts atres edificis religiosos recents, noves parròquies o iglésies que varen substituir a edificis més antics: de el XIX, iglésies de Sant Jorge, San León de Nancy, Sant Pedro, Sant Nicolás, Sant Vicente i Santa Fiacre, Sant Josep, Sant Mansuy; i en el XX, la basílica del Sagrat Cor de principis de el XX, la basílica de La nostra Senyora de Lourdes i l'iglésia de Sant Vincente de Paul.
Deports
[editar | editar còdic]El club de fútbol local, AS Nancy-Lorraine, s'eixercita en la tercera divisió del fútbol francés, el Championnat National. Els seus partits de local els juga en el Stade Marcel Picot.
Agermanament
[editar | editar còdic]Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Carlos el Temerari, fill de Felipe el Bo». Història de l'Edat Mija. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2011. Consultat el 16 de giner de 2011.
- ↑ «CHAPELLE DES CORDELIERS» (en francés). Petit Futea.
- ↑ «Triangle de Weimar ou tribune pour li oui?» (en francés). Deutsche Welle 19.05.2005. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2009. Consultat el 12 de setembre de 2008.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Andres de Billestemi.-Essai sur la ville de Nancy, 1762
- Enrique Lepage.-Història de Nancy, ville vicille et ville neuve, 1838
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nancy.- Sitie web de la Ville de Nancy
- Informació de el INSEE
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nancy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.