Borgoña
Borgoña (en francés: Bourgogne) va ser una regió administrativa situada en el centre-noreste del país, que agrupava als departaments de Yonne, Côte-d'Or, Nièvre i Saône-et-Loire. La seua capital era Dijon.
Llimitava al nort en Illa de França i Champaña-Ardenas, a l'est en Franc Comtat, al sur en Ródano-Alps i Alvèrnia, i a l'oest en Centre-Valle de Loira. En 2016 va ser suprimida despuix de la reforma territorial, en fusionar-se en Franc Comtat per a donar lloc a la regió de Borgoña-Franc Comtat.
El territori va estar habitat, en distints periodos, per celtes, gals, romans, galorromanos i diversos pobles germànics. Borgoña va ser una de les províncies històriques de França fins a 1790, quan va passar a dividir-se en departaments durant la reorganisació administrativa de la Revolució francesa.
Convé distinguir entre Burgundia i Borgoña. Burgundia va ser un regne germànic establit pel poble burgundio que va perdurar fins a l'any 534, quan va ser incorporat al regne dels francs. Borgoña, en canvi, va ser una província del regne de França que ocupava aproximadament el mateix territori, i el nom del qual s'utilisa també per a designar a l'antiga regió administrativa.
Història
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Economia
[editar | editar còdic]L'agricultura borgoñona és dinàmica, poderosa i molt especialisada: cerealés (blat i ordi en el Yonne i la Côte d’Or), oli, ganaderia vacuna (Charolais, Morvan, Nivernais), viticultura en els vins borgoñones (Côte de Beaune, Nuite, Hautes-Côtes, Côte Chalonnaise, Mâconnais, Beaujolais).
L'indústria, que s'ha desenrollat des de el XIX (carbó de Montceau-els-Mines, siderúrgia del Creusot, mines de la Machine), va conéixer un nou auge despuix de 1945, particularment en la vall del Saône (Mâcon, Chalon-sur-Saône), Dijon i el departament de Yonne. En canvi, el nort de la regió, pobra en grans empresas, ha vist cóm s'instalaven indústries menys pesades, més diversificadas i menys vulnerables: química, indústria farmacèutica, electrònica, transformació del plàstic, papelería, indústries mecàniques i d'automòvilés, indústries agroalimentàries…
Finalment, el comerç exterior i el turisme (gastronomia, història, cultura, turisme vert en el parc natural del Morvan) proporcionen a la regió importants recursos complementaris.
Geografia
[editar | editar còdic]Té una superfície de 31.582 km², que per a efectes comparatius és similar a la de Catalunya.
Al nort, la baixa Borgoña és una regió de planures sedimentarias: engloba el Sénonais agrícola i la regió de Othe forestal, que domina les valls del Yonne i del Armançon.
A l'est, les regions del Saône corresponen a planuras d'afonament cobertes de praderias i camps (blat, dacsa, cultiu d'hortaliças).
En el centre', les replanells borgoñesas, calcàrees, s'inclinen cap al noroest, pero descendixen bruscament cap al surest; comprenen el Auxerrois, plataforma pedregosa a on s'ha establit la vinya (Chablis), el Tonnerrois, d'altitut més baixa, el Châtillonais, regió pobra a on l'agricultura coneix dificultats, l'encreuament dijonesa i la Côte d’Or, última pendent abrupta de la “montanya”, que alberga un de les vinyes més famoses de França. El Morvan, antic massiç forestal, està rodejat de planures arcillosas a on es practica la ganaderia, tallades per la depressió hullera És un lloc turístic molt factible pels baixos preus d'hotels-hostals i a que els paisages són bells. Cada any hi ha més turistes, entorn al milló de persones que s'acosten a este maravellós lloc.
Demografia
[editar | editar còdic]La població de Borgoña és molt densa igualment repartida. Es concentra prop de les grans vies de comunicació, mentres que el Morvan està pràcticament al complet tots els dies. Actualment, Borgoña està molt manco poblada que en 1881.
Des de 1990, el desequilibri demogràfic s'ha accentuat entre Borgoña i les regions dominants que la rodegen (Île-de-France i Rhône-Alps). Mentres que estes dos experimenten uns forts creiximents demogràfics, Borgoña cau en l'estancament i envelliment, ya que la regió atrau més als jubilats que als jóvens.
Deport
[editar | editar còdic]La regió de Borgoña conta en equips professionals de fútbol (Auxerre i Dijon FCO), bàsquet (Élan Sportif Chalonnais i JDA Dijon) i balonmà (Dijon Bourgogne).
El autódromo de Dijon-Prenois va ser sèu del Gran Premi de França de Fòrmula 1 en les décades de 1960 a 1980, i atres campeonats internacionals d'automovilisme en les décades de 1990 i 2000. En tant, Magny-Cours ha segut sèu del Gran Premi de França de Fòrmula 1, el Gran Premi de França de Motociclisme i el Bol d'Or.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Borgoña és coneguda per les seues vins, pero també destaca per diferents especialitats culinàries com el "bœuf bourguignon", els caragols, la mostaça de Dijon o el "jambon persillé" (cuixot en jolivert).
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Borgoña.- Sitie oficial de la Borgoña (en espanyol)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borgoña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.