Alvèrnia
Alvèrnia (en francés: Auvergne Plantilla:AFI-fr; Plantilla:Lang-oc) és una regió històrica i cultural de França. Fins a 2016 va ser una regió administrativa del centre del país (zona del Massiç Central) que comprenia quatre departaments: Puy-de-Dôme, Cantal, Alt Loira i Allier. La seua capital és Clarmont-Ferrand. Els habitants es denominen a sí mateixos auverneses (auvergnats). En térmens comparatius, la seua extensió és similar a l'illa italiana de Sicília.
Etimologia
[editar | editar còdic]Alvèrnia va ser històricament una província de França. El seu nom deriva d'Arverno, el nom d'un poble gal que antigament ocupava la regió. En 1790, la província històrica va ser dividida en els quatre departaments actuals.
Història
[editar | editar còdic]El poble gal Arverno estava liderat pel cap militar Vercingetórix quan es va produir l'invasió romana. Un de les fites històriques de Auvernia correspon al lloc de Gergovia, en el que Vercingetórix va derrotar a Juliol César en l'any 52 a. C..
En el V Sidonio Apolinar, noble auvernés, ya menciona l'Alvèrnia de finals de l'Antiguetat.
En el VII, Alvèrnia va ser motiu de disputa entre els francs i els aquitanos. Conquistada pels carolingios, va pertànyer durant un temps al regne d'Aquitània. Els comtes de Auvernia, els Guilhemides, varen ser conseguint poc a poc l'autonomia.
En el X, Alvèrnia va protagonisar la rivalitat dels comtes de Tolosa i de Poitiers.
En l'Edat Mija, la regió de Auvernia va ser dividida en quatre dominis feudals:
- el comtat de Auvernia (títul creat cap a 980)
- el comtat episcopal de Clermont
- el comtat de Clarmont-Ferrand, aparegut cap a 1155 despuix de l'escissió produïda per l'usurpació dels drets de llegitimitat del jove comte. Este comtat seria llegitimat en 1302, convertint-se en el Delfinat de Auvernia.
Alvèrnia va ser integrant-se paulatinament en els patrimonis d'Alfonso de Poitiers, (1241-1271) i Juan de Berry (1360-1416).
Durant la Guerra dels Cent Anys, Alvèrnia va soportar numeroses incursions i devastación, entre elles la revolució dels Tuchins.
En 1424, Alvèrnia va passar a la branca de Borbón de la Casa de França. En 1531, a causa de la traïció del condestable Carlos III de Borbón, Alvèrnia va ser heretada per Catalina de Médicis abans de pertànyer als dominis reals.
En 1790, la província històrica va desaparéixer com a entitat administrativa.
Des de la Quarta República Francesa, França crea noves estructures intermediàries diferenciant les regions departamentals de les nacionals; estes entitats seran oficials, en les regions, a partir de 1972.
La regió administrativa de Auvernia, més gran que l'antiga província, va quedar constituïda en quatre departaments:
Allier correspon, grosso modo, a la província històrica del Borbonés, l'Alt Loira inclou Velay que pertanyia a l'antiga província de Llenguadoc. La regió recupera també una part de les terres del Lyonnais.
Durant la Segona Guerra Mundial, Vichy va ser la sèu del govern de l'Estat francés.
Geografia
[editar | editar còdic]La regió administrativa de Auvernia comprén quatre departaments, mentres que l'Alvèrnia històrica correspon, poc més o menys, a una zona que comprén els departaments de Cantal, Puy-de-Dôme i una chicoteta part del departament del Alt Loira i del sur d'Allier.
La ciutat més important de Auvernia és Clarmont-Ferrand, en més de 400 000 habitants, casi un terç de la població regional, i està considerada com la capital de tot el Massiç Central. La proposta d'una fusió de les regions de Auvernia i Llemosí va ser exposta per Valéry Giscard d'Estaing abans de les eleccions regionals de 2004 (idea que no va ser ben acollida pels habitants de Llemosí). No obstant, l'influència de Clarmont-Ferrand és poc perceptible en l'Alt Loira, l'economia del qual depén més de Saint-Étienne i la regió del Ródano-Alps, mentres que el sur del Massiç Central s'inclina cap a atres regions.
Casi tota la regió de Auvernia forma part del Massiç Central, massiç herciniano de finals de l'era primària que ocupa, aproximadament, una sexta part de la superfície total de França. És una penillanura solcada per profundes valls. En l'era terciaria o cuaternaria, es varen succeir varis episodis volcàicos. Els volcans més recents tenen uns 8000 anys i formen un conjunt cridat Chaîne dones Puys. El nort de la regió de Allier està conformat per tossals. El punt més elevat de Auvernia, situat en el Pico de Sancy, en el massiç dels Montes Dore, alcança els 1886 m.
Regió essencialment montanyosa, Alvèrnia es troba en la divergència dels eixos de comunicació històrics de França, com els de el corredor del Ródano o del llitoral atlàntic, que deixen aïllada a la regió auvernesa. Este aïllament encara persistix pese a la voluntat demostrada per les institucions d'impulsar la realisació d'unes infraestructures de comunicació que travessarien la regió permetent el seu accés cap a l'exterior. Esta situació d'aïllament no resulta favorable per al desenroll econòmic i urbà i ha segut un dels factors que ha contribuït a l'estancament i regressió demogràfica de la regió. Per este motiu, s'identifica a Alvèrnia, des de que va terminar la guerra, com la part central de lo que s'ha donat en cridar la Diagonal del buit (en francés: diagonale du vide).
Transports
[editar | editar còdic]La construcció, encara sense terminar, de les principals vies de comunicació nort-sur i este-oest (autovies A71, A75, A77, A85, i A89) creuant-se en Clarmont-Ferrand, han segut el primer pas per a l'eixida d'este aïllament. Aixina mateix, l'electrificació i millora de la llínea SNCF París-Clermont i la posada en marcha del servici Téoz en setembre de 2003 han facilitat que el recorregut Clermont-París puga fer-se en tres hores. No obstant, esta obertura beneficia essencialment a la vall del Allier i no està previst que cap llínea LGV passe per la regió. La millora de la llínea Clermont-Lió deuria permetre que Alvèrnia es beneficiara de l'estació de Part-Dieu per a accedir a la LGV Med, aixina com a les futures llínees Rin-Ródano i Transalpino. El Consell regional de Auvernia avala el proyecte de Transversale Alps-Auvergne-Atlantique presentat per l'associació Altro. Des de l'1 de giner de 2002, la regió dispon del servici TER regional despuix de l'acort en la SNCF.
Economia
[editar | editar còdic]Donada la seua situació d'aïllament, la regió ha tingut un desenroll industrial i econòmic relativament llimitat, encara que conta en algunes indústries importants.
Indústria
[editar | editar còdic]La principal indústria auvernesa és el sector del neumàtic, representat per Michelin, la sèu social del qual i històrica es troba en Clarmont-Ferrand, i per la societat Dunlop en Montluçon. La cuchillería de Thiers és també una gran indústria en la regió.
Existix una varietat de chicotetes indústries disseminades per la regió, especialment en l'Alt Loira i en el Puy-de-Dôme. La agroalimentación conta en uns 12 000 asalariado.
L'indústria representa entre la població activa un 20% (110 000 ocupacions aproximadament), front al 18% de la mija nacional.
Turisme
[editar | editar còdic]Alvèrnia conta en abundants manantiales rics en sals minerals, i moltes d'estes aigües estan comercialisades. La més coneguda és la de Volvic, la marca de la qual epónima basa la seua estratègia publicitària en el patrimoni geològic de la regió.
L'estació termal de La Bourboule, situada en el Puy-de-Dôme, fundada en 1875, despuix del descobriment de les aigües termals, va anar un centre turístic molt important, especialment al voltant de 1900, quan més de 10 000 persones acodien, cada any, a prendre les aigües. Actualment no té tanta afluència. Vichy també es va desenrollar entorn a les seues aigües termals.
El turisme vert està adquirint un gran auge en tota la regió, especialment en la zona del Parc natural regional dels volcans de Auvernia.
Vulcania és un parc d'atraccions centrat en el vulcanisme. És una atracció turística que es va inaugurar en febrer de 2002.
Aixina mateix conta en moltes estacions d'esquí dedicades, sobretot, a l'esquí de fondo.
La ciutat medieval de Thiers i el museu de cuchillería són també uns llocs turístics de la regió.
Agricultura
[editar | editar còdic]En 14 000 ocupacions, l'agricultura representa el 8,5% de les ocupacions regionals, el doble que la mija nacional.
En la seua part montanyosa, Alvèrnia es caracterisa per ser una regió d'crío de ganado orientada a la producció làctea, breçol de les races vacunes Salers (raça vacuna)salers i aubrac. Es distinguix per la seua producció de formages AOC en sis especialitats:
En 50 000 tonellades, produïx la quarta part de la totalitat francesa dels formages AOC. Fabrica, aixina mateix, el formage Roquefort i el Bleu dones Causses.
Sobre les planicies de Velay i Alt Loira es cultiven també les llentillas verdes del Puy, denominació reconeguda per l'AOC.
Allier es caracterisa per la crío de ganado orientada a la producció de carn.
Cada any en octubre, Alvèrnia organisa en Cournon-d'Auvergne el Sommet de l’Élevage, la primera exposició d'este tipo realisada en Europa.
Les parts baixes del departament de Allier i Limagne es dediquen als grans cultius: cereals (blat, dacsa, ordi), oleaginosos (colza, girasol) i remolacha azucarera. En les afores de Clermont Ferrand, en la part més meridional, s'ubiquen les fàbriques de sucre.
En el nort de Allier es troba el bosc de Tronçais (10 400 ha.) que és, realment, una curiositat turística. Un gran mont de roures, creat en l'época de Colbert per a les necessitats de la marina i que proporciona actualment la fusta necessària per a la fabricació de les barricas per a la criança dels vins, sent l'orige més reputat per les seues fustes d'alta calitat i de grans molt fins.
En la ciutat de Chappes, propenca a Clarmont-Ferrand, es troba la sèu del quarto semillero més gran del món: Limagrain. Esta societat dispon d'una ret d'investigació composta per 50 laboratoris de selecció, sèt d'ells dedicats a la biotecnología i tres a l'anàlisis dels ingredients, lo que convertix a Chappes en un dels principals centres d'investigació de la regió, subvencionat per la fundació Investigació i Desenroll en 60 millons d'euros a l'any.
Demografia
[editar | editar còdic]Alvèrnia és una regió molt poc poblada. La geografia de la regió, de relleu montanyós, ha llimitat el desenroll de les ciutats, ademés d'haver sofrit el gran èxodo rural que, des de el XIX, s'ha anat produint en el camp. La quarta part de la població de la regió està concentrada en Clermont Ferrand.
Cultura
[editar | editar còdic]En l'Alvèrnia administrativa es reagrupen diferents territoris en una cultura heterogénea. Dels quatre departaments que la componen, tres i mig estan en la zona occitana.
La regió administrativa Alvèrnia, la componen tres regions històriques i culturals:
- L'Alvèrnia pròpiament dita. Els departaments de Cantal i de Puy de Dôme, aixina com el de Brioude i el de Brivadois de l'Alt Loira són, actualment, els millors exponents de la cultura auvernesa, i a on millor es conserven la llengua, la tradició culinària i la música auvernesa.
- El Velay, que comprén la part més gran del departament de l'Alt Loira (llevat Brioude i Brivadois), té una història diferent i una identitat ben afirmada que res tenen que vore en la tradició auvernesa encara que compartixca el mateix bagage cultural occità que l'Alvèrnia històrica.
- El Borbonés que coincidix en el departament de Allier, i es troba dividit entre l'occità en el Sur (Vichy, Montluçon), i el francés (llengua de oïl) en el Nort (Moulins).
Idiomes
[editar | editar còdic]En la regió de Auvernia es parla principalment el francés i, per una chicoteta part de la població, dos llengües autòctones.
L'occità (langue d’oc: ‘llengua del sí’) es parla en casi tota la regió, generalment en forma auvernesa (o vivaroalpino en Yssingeaux) i languedociano, en Aurillac).
Si en la mitat septentrional del Borbonés (Allier) es parla la llengua de oïl, en la mitat meridional del Borbonés (cap a Montluçon i Vichy) s'utilisa la llengua occitana (es tracta de llengües occitanes del Croissant, que es parlen en el sur del Borbonés i nort de Llemosí i, encara que coneixen la seua traducció francesa, l'occità seguix sent la llengua predominant). El terme de llenguage borbonés és ambigu, ya que designa d'igual modo tant als que parlen occità com als que parlen el francés del Borbonés.
En 2006 es va portar a terme una enquesta que va demostrar que, tant per a una llengua com per a l'atra, el terme més amprat per a definir-les era el de patois (78% de la població), junt en les definicions més regionals (auvernés, borbonés, vellave). No obstant, es conserva un cert grau d'identitat cultural, ya que el terme borbonés era preferit per un 5% i la llengua de oc o occità per un 12% de la població.
La llengua regional, ya siga la de oïl o l'occità, seguixen sent les llengües majorment parlades en la regió:
- 61% declaren comprendre, més o menys be, el seu llenguage regional, front a un 22% que declaren comprendre-la perfectament.
- 42% declaren saber parlar-ho regularment, front a un 12% que ho parlen perfectament.
- 29% declaren llegir-ho en alguna dificultat, front a un 10% que ho lligen sense dificultat alguna
- 17% declaren escriure-ho més o menys be, front a un 4% que ho escriuen en tota facilitat.
Desgraciadament, la gran majoria de la població que comprén o parla normalment estes llengües, no sap llegir-les i molt manco escriure-les.
La transmissió del llenguage es practica generalment en l'àmbit familiar (els yayos en un 61%, l'entorn en un 50%), poc o casi res es transmet en l'àmbit escolar (10%). A este respecto, l'Estat juga un paper preponderant, ya que el 40% de la població es llamenta per no haver ensenyat als seus fills l'idioma matern. El percentage és major entre les generacions següents (58% en menys de 35 anys). S'advertix, entre la població, el desig de deprendre-ho, especialment entre aquells que tenen menys de 35 anys (23%) La petició de que estes llengües siguen impartides en les escoles és més pronunciada en els departaments de l'Alt Loira (53%), Puy-de- Dôme (51%) i Cantal (74%). L'interés de que els seus fills deprenguen este llenguage és majoritari: 41% i 58% entre els menors de 35 anys. El 71% de la població es declaren favorables al manteniment i desenroll de la llengua i la cultura regional, que seguix sent preponderant entre els menors de 35 anys (76%). Per a conseguir-ho, proponen que siguen diferents institucions les que s'impliquen en això:
- France 3 (televisió) Alvèrnia deuria contar en un 54% de les emissions en la seua llengua regional.
- la regió, (54%), l'educació nacional (43%), el Ministeri de Cultura (43%) i els departaments, estan considerats pels habitants de Auverni, com les institucions llegítimes que estan obligades a transmetre i desenrollar la seua llengua i la seua cultura.
Música
[editar | editar còdic]Alvèrnia conta en una gran cultura musical, especialment en lo concerniente a la música dedicada a la dansa popular. Posada de moda novament en els anys 1970, en el resorgir de la música folk, la música tradicional oral va ser recuperada i gravada per a la seua conservació i divulgació.
Deport
[editar | editar còdic]La regió conta en equips professionals de fútbol (Clermont Foot Auvergne), rugby (ASM Clermont Auvergne) i bàsquet (ASM Basket Li Puy-en-Velay). De 1951 a 1990 va ser sèu de la Ruta de França, una carrera de ciclisme de ruta.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Girard, Jacques: Femmes et hommes célèbres ou remarquables de l'Auvergne, du Bourbonnais et du Velay: dictionnaire biographique et historique. Olliergues: els Éditions de la Montmarie, 2005. 988 pág. [40] p. de pl., 25 cm. ISBN 2-915841-03-9.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alvèrnia.
- Alvèrnia: en plena naturalea - El lloc oficial de França (en espanyol)
- Site officiel du Conseil régional d'Auvergne [1] archivat en Wayback Machine.
- Portail du tourisme en Auvergne
- Este artícul conté una traducció derivada de «Auvernia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.